Abrera

Ajuntament

NO A L’ACORD DE LA UNIÓ EUROPEA I L’ESTAT DE TURQUIA
El tancament, control, externalització i militarització de la frontera exterior de la Unió Europea és una expressió més del racisme institucional que pateix i practica Europa, i les seus estats membres, vers les persones que es veuen obligades a fugir de casa seva, fruit de greus vulneracions dels drets humans i de conflictes armats. El recent acord assolit entre els estats comunitaris i Turquia n’és un exemple flagrant, com també ho són la situació de la frontera sud de Ceuta i Melilla o els Centres d’Internament d’Estrangers.
 
Quan es va aprovar la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, la Llei Mordaça, també es van aprovar les “devolucions en calent” d’aquestes persones que, degut a la situació al seu país d’origen, decidien intentar buscar una nova vida a Europa. Llavors Europa va dir que aquestes “devolucions en calent” eren il·legals.
 
Avui dia, aquest tractat no només recull les devolucions en calent, vulnerant el Protocol Addicional a la Carta dels Drets Fonamentals de la UE, sinó que també recull les devolucions massives i , a més, intenta enmarscarar-les en un procediment net i legal.
 
Europa ha eliminat tota possibilitat de garantir una via segura i legal a les persones refugiades, abocant-les a emprendre vies i camins cada vegada més perillosos i a posar-se en mans de traficants sense escrúpols d’éssers humans, que es lucren i s’enriqueixen de persones que sovint ja ho han perdut tot. Persones que, o fugen o seran sotmeses a la brutalitat de la tortura, tractes inhumans i degradants o a una mort segura. Comptem més de 35.000 morts a la Mediterrània des de l’any 2000. En el que portem d’any 418 persones ja han mort a les portes de casa nostra.
 
Turquia ha garantit “protecció temporal” a més de dos milions de siris, però tot i així, nega una protecció eficaç en la pràctica als que no són europeus, incloent a afgans, iraquians i altres persones que ho sol·liciten. Turquia també ha fet pressió repetidament per a que els siris tornin de nou a les zones en guerra i ha tancat les fronteres a aquells que intentaven fugir.
 
Per empitjorar les coses, el president i el govern de Turquia s’han embarcat en una intensa ofensiva en contra dels drets humans. La ruptura del procés de pau i les operacions de seguretat kurda exteses al sud-est del país, així com la repressió a tot el país dels crítics, oposició política i els mitjans de comunicació que es mostrin hostils al govern. Possiblement, en un futur proper, es podrien afegir nacionals turcs als fluxes de refugiats i refugiades.
 
Una Europa –amb moltíssima riquesa en conjunt, però mal repartida- que es nega a assumir les seves responsabilitats internacionals en matèria de drets humans. Mentre, segons l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, més del 85% de les persones refugiades es troben en països empobrits i sovint també emissors de persones refugiades. No ho oblidem, el dret d’asil i la lliure circulació són drets humans i no garantir-ne l’accés és una inacceptable violació de la Carta dels drets humans i una prova més del racisme institucional que practica Europa.
 
Alhora, les persones que aconsegueixen entrar xoquen amb procediments cada vegada més complexos i amb lectures cada cop més minses de la Convenció de Ginebra. Hem de defensar una obertura en la seva interpretació. No només les persones que fugen per motius d’ètnia, religió, nacionalitat, opinions polítiques, per pertinença a un determinat grup social, per orientació sexual o identitat de gènere o pel seu gènere són refugiades; sinó també aquelles que pateixen greus violacions dels seus drets econòmics, socials, culturals i ambientals (DESCA).
 
Per si tot plegat no fos suficientment pervers, alguns polítics europeus incloent els del govern de l’Estat espanyol, associen de manera hipòcrita i irresponsable el drama de les persones refugiades a una suposada amenaça terrorista, alimentant així el discurs de l’odi i de la por i la islamofòbia, donant ales als discursos racistes i xenòfobs.
 
A més a més, ja que hem estat un poble que ha patit l’exili en el nostre passat més recent, es fa més necessari que mai recordar les responsabilitats que tenen els estats europeus en la mort de milers de persones; denunciar les inadmissibles violacions de drets humans que veiem diàriament a les fronteres de la Unió, alertar contra les actituds xenòfobes i rebutjar les pràctiques racistes que se’n deriven, així com les retallades de drets i llibertats justificades per millorar la nostra seguretat.
 
Per tot això, exigim a la Unió Europea i al govern espanyol les següents mesures:
 
PRIMER.-  La creació de vies segures i legals per accedir a territori d’asil per a les persones refugiades.
SEGON.-  l’ampliació de la interpretació de la Convenció de Ginebra per incloure a les víctimes de les violacions dels DESCA.
TERCER.- La fi del tancament, control, externalització i militarització de les fronteres europees.
QUART.- Polítiques migratòries que garanteixin els drets humans.
CINQUE.- Respecte al principi de no devolució, pedra angular del dret d’asil.