Alacantí

Antoni Mulet i Grimalt
Alacantí

A dins del tot de la nina russa de la crisi: Alacant deixada de la mà de Déu.

  A dintre de la crisi financera global, com en una nina russa, l’estat espanyol ja afegeix una crisi singular, de magnitud considerable amb condicionants negatius propis: falta de competència, de model productiu, l’atur més alt de la CE, intolerable corrupció... Al País València, a l’interior d’aquest nefast joc d’encaixos inclusius de dades econòmiques crítiques, alhora, tenim uns diferencials negatius respecte a la desastrosa mitjana estatal; agreujants tant significatius, que ens situen en el mateix epicentre de la crisi. Cal persistir en la denúncia dels nostres dirigents polítics “autonòmics” que han estat sagnantment errats durant l’època especulativa immobiliària. El Govern de la Generalitat del PP, el conjunt del PP de la “Comunidad Valenciana”, els seus amics, coneguts i veïns en són responsables. També, tot s’ha de dir, sucosos beneficiaris de les nostres desgràcies. Pel una altra banda el govern de l’Estat del PSOE, gens innocent, ...

Més notícies locals
País Valencià

Elogi de l’escola

D’ençà que les Corts Valencianes aprovaren la LUEV l’any 1983, destacats són els avanços en el camí de recuperació i de dignificació del valencià: la llengua ha tornat a tenir presència a l’Administració, va aparéixer –i ha reaparegut– als mitjans de comunicació i ha tret el cap de bell nou en el món de la cultura. Ara bé, és l’ensenyament l’àmbit en què el ressorgiment de la nostra llengua ha estat més notable i rellevant. Al llarg d’aquests 34 anys, tot i les limitacions d’una Llei que mai no ha aprofitat al màxim l’explotació dels recursos de dret de què ha disposat, l’escola en valencià s’ha convertit en l’eina més eficaç d’anivellament de la col·lectivitat. És la ferramenta que ha permés un avanç efectiu en la construcció real d’una societat més igualitària i més justa. I encara ha esdevingut un model d’integració, de pluralitat i de progrés. L’escola en valencià sempre ha treballat pel foment de la capacitat crítica ...

Més notícies regionals
Nacional

Un tramvia anomenat desig

El regidor d'Esquerra a l'Ajuntament de Barcelona Jordi Coronas reclama al govern de Colau que aclareixi el projecte executiu i el model de gestió de la unió dels tramvies \nUn tramvia anomenat desig: aquest és el títol d’una famosa obra del realisme nord-americà que defineix molt bé la situació que vivim actualment amb la unió dels tramvies a Barcelona. Parlem d’una infraestructura prevista des dels anys 90 i que mai s’ha arribat a completar per un motiu o un altre. A principis dels anys 90 es va començar a projectar i licitar una infraestructura partida en dos trams separats, TramBaix i TramBesòs, que no fou inaugurada fins l’any 2004. La construcció i explotació d’aquestes dues línies de tramvia va ser adjudicada a un conglomerat d’empreses privades (Globalvia, Alstom, Detren, Transdev, FCC, Comsa) i 2 empreses públiques amb una representació testimonial (FGC i TMB). El culebrot polític de debò però comença l’any 2010 amb la consulta sobre la Diagonal. ...

Més notícies nacionals