Alcanar

Totes les notícies

Esquerra, democràcia, llibertat, independència, Alcanar

Esquerra d'Alcanar presenta una moció de suport a l'acord per la data i la pregunta de la consulta

El poble de Catalunya ha expressat de forma majoritària la seua voluntat d’exercir el dret a decidir i triar una nova forma d’organització política que defense la dignitat de la nació catalana, assegurant la seua pervivència. El bloqueig de l’autogovern, el dèficit fiscal i el menyspreu a la llengua i la cultura catalanes han accelerat, en els darrers anys, la necessitat d’assolir la plena sobirania nacional per transformar la relació amb l’Estat espanyol i millorar les condicions de vida individual i col·lectiva de les catalanes i dels catalans. La ciutadania de Catalunya ha expressat reiteradament la seua voluntat en defensa del dret a decidir i ha obtingut el reconeixement i un ampli suport de les institucions catalanes, des d'una majoria absoluta al Parlament de Catalunya de les forces polítiques compromeses amb el dret a decidir i des de les diputacions, consells comarcals i ajuntaments catalans. El Ple del Parlament de Catalunya ha aprovat des de l’inici de la legislatura dos resolucions que recolzen de manera explícita el dret a decidir, la segona de les quals amb una gran majoria formada per CiU, ERC, PSC i ICV-EUiA que sumen un total de 104 diputats dels 135 que configuren el Ple del Parlament. A la ciutat de Alcanar, la societat civil ha participat de  la reivindicació del dret a decidir i la independència amb la constitució de l’Assemblea Nacional Catalana-Alcanar per la Independència que ha organitzat actes que van culminar amb l’èxit de la  Via Catalana al nostre municipi   L’Ajuntament de Alcanar també ha participat d’aquest procés i el Ple ha aprovat en el present mandat tres mocions que reconeixen i defensen el dret a decidir dels catalans i les catalanes : amb l’aprovació per amples majories la integració d’Alcanar en l’Associació de Municipis per la Independència, la declaració d’Alcanar com a territori català, lliure i sobirà i el suport al Pacte pel dret a decidir Per tot això, i davant l’anunci del Molt Honorable President de la Generalitat, Artur Mas, de l’acord entre la majoria dels partits polítics al Parlament de Catalunya per organitzar una consulta el 9 de novembre de 2014 en la qual les catalanes i els catalans puguen decidir lliurement i democràticament si la nació catalana vol esdevenir un Estat, i si aquest ha de ser independent, Esquerra d'Alcanar ha presentat una moció per donar suport a aquest ampli acord.

Tarda i equip de govern a l'accés a les Cases. (setembre 2012 )

Esquerra torna a demanar partida als Pressupostos de l'Estat 2014 per a l'Accés a les Cases

 Esquerra d'Alcanar ha tornat a demanar que s'incloga en els Presupuestos Generals del Estado dues partides per infraestructures importants per al nostre municipi. La primera és una partida de 400.000 € per realitzar l'estudi informatiu i el projecte construcctiu del nou accés a les Cases des de la CN-340. Aquesta esmena es va proposar per al pressuposts dels anys 2012 i 2013 i foren rebutjades per la majoria absoluta del PP. Així mateix l'ajuntament d'Alcanar va aprovar l'any passat una moció d'Esquerra demanat aquest accés D’altra banda, als Pressupostos Generals de l’Estat de l’any 2010, gràcies a una esmena presentada i negociada per ERC, es va aconseguir incorporar una partida de 400.000 € per tal de redactar un Estudi Informatiu i projecte constructiu de millora de l’accés viari des de la N-340 a les Cases d’Alcanar. El retard en l’execució de la partida va fer que el senador republicà Pere Muñoz preguntés al Govern del PSOE, a l’abril de 2010, quina era la previsió que tenia per redactar l’estudi de millora; les previsions d’execució de la partida pressupostària, com pensava portar-ho a terme; i amb quines mesures i terminis es faria. El Ministeri de Foment al mes de juliol contestava al senador que l’accés a les Cases d’Alcanar pel p.k. 1062,7 ‘no es tracta d’un tram de concentració d’ accidents (TCA). Es tracta d’una intersecció en “T” amb carril central de espera’. I per tant no redactaria el projecte de millora. (consulteu la notíca el blog de Pere Muñoz) Aixi mateix hem damant en una altra esmena la dotació d'una partida per a l'accés d'Alcanar a l'autovia de l'interior, aquesta autovia que suposa un desplaçament de l'eix de les comunicacions cap a l'interior ha de tenir un bon accés per Alcanar i tota la zona costanera d'Alcanar tant a nivell turístic, com industrial i logístics sobretot en direcció sud. L'esmena planteja dotar de 800.

capçalera

Surt al carrer el nº 18 de les Canyes

Ja és al carrer en nº 18 de les Canyes, butlletí d'expressió d'Esquerra d'Alcanar. En aquest numero es fa repàs de l'actualitat política del municipi i s'informa de les darreres actuacions del govern d'Esquerra. També es dona resposta a la campanya d'intoxicaxions, mentides i calumnies contra Alfons escampades per CiU d'Alcanar Accediu al  butlleti en format ,pdf: les canyes18

Alcanar territori català. lliure i sobirà

El Jutjat contenciós administratiu nº 2 rebutja el recurs de la subdelegació del govern contra la declaració d'Alcanar com a territori català, lliure i sobirà

 El jutjat contenciós administratiu nº 2 de Tarragona ha acordat la inadmissibilitat del recurs contenciós administratiu que la subdelegació del govern espanyol havia interposat contra la moció conjunta d'ERC i CiU de declaració del municipi d’Alcanar com a “territori català lliure i sobirà”, que es va aprovar en el Ple celebrat el dia 6 de novembre de 2012, per 11 vots a favor d’ERC i CiU, i 6 vots en contra del PSC i el PP. Aquesta moció també demanava al Parlament de Catalunya que assumisca la plena sobirania de la nació catalana, en la perspectiva de la constitució d’un estat català lliure, independent, democràtic i social. Alhora, l’Ajuntament d’Alcanar reafirmava el seu compromís d’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència i instava el Parlament de Catalunya a convocar, quan escaiga, una consulta sobre la independència de Catalunya. La denúncia presentada per l’Estat, contra aquesta moció, que anava signada per la delegada del Govern Espanyol a Catalunya, Mª Llanos de Luna Tobarra, argumentava que la moció era “nul·la de ple dret perquè l’Ajuntament no té competència per a dictar-la, i a més és contrària al principi de neutralitat i excedeix una simple declaració de principis ideològics”.   Ara, davant la notícia de no haver estat admès el recurs, l’equip de govern de l’Ajuntament d’Alcanar ha manifestat la seua satisfacció i han explicat que la denúncia “no tenia cap sentit, i així mateix s’exposa en el comunicat que ens ha fet arribar el jutjat, en el qual es diu que els actes impugnats constitueixen, d’una banda, una manifestació del dret de demanda, no impugnable com a tal, i d’altra banda, una sèrie de declaracions que no són fiscalitzables des del punt de vista estricte del Dret Administratiu”.     Podeu accedir al literal de la resolució judicial

pressupost

Alcanar aprova els pressupostos 2013

El pressupost de 2013 ascendeix a 8.728.075,27 i suposa un disminució del 40,42 % respecte el darrer pressupost aprovat el 2011. Cal dir que el pressupost de 2011 comptava amb la inversió de la Piscinca Coberta.Tot i aixó es potencien les arees de dinamització econòmica, inversions productives i protecció social.   En l'apartat de les inversions destaquen l'equipament de l'alberg dels Josepets, la urbanització del c/ Magallanes a les Cases, la reurbanització del c/ Sant Francesc, la construcció de nous ninols al cementeri, i altres que estan previstes al PUOSC com l a reforma del Mercat Municipal. S'incorporaran també altres obres en marxa com la II Fase dels Joseptes o les obres del Serramar (Fase III) Per l'aprovació del presupostos el grup de govern va analitzar la proposta feta pel PP d'abstenir-se en la votació amb el compromís d'impulsar determinades polítiques i inversions, constatat que la major part d'elles formaven part del nostre programa electoral i d'altres ja s'estaven impulsant es va signar l'acord que ha permés desbloquejar l'aprovació dels pressupostos, Podeu accedir al document de l'acord

Alcanar, les Cases, Les Cases d'Alcanar, Esquerra, TV3, Terres de l'Ebre, TVC, mitjans públics de comunicació

Esquerra d'Alcanar presenta una moció pel manteniment de la delegació de TV3 a les Terres de l'Ebre

Durant gairebé tres dècades, TVC i Catalunya Ràdio han estat un model d’èxit, de cohesió social i normalitzadores de la llengua. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha assolit, durant tot aquest temps, un nivell de satisfacció i interès públic fidel que es tradueix en uns índexs d’audiències molt elevats. En els darrers cinc anys, s’ha reduït el pressupost de la CCMA en 97,7 milions d’euros, fet que l’ha situat entre els més baixos de les corporacions europees de mitjans audiovisuals de països de dimensions semblants a les de Catalunya, i s’ha suprimit un canal de televisió (3XL i reducció del Canal 33) i una emissora de ràdio (iCat FM). Fa unes setmanes, es van rescindir els contractes amb les productores d’informatius de Sant Joan Despí i de les delegacions de Lleida, Girona i Tarragona, de redactors i càmeres que feia anys que treballaven a TV3 i, recentment, han acordat suspendre el contracte amb productores i col·laboradors de les corresponsalies d’Andorra/ Alt Urgell/Cerdanya/Pallars, la Catalunya Nord i les Terres de l’Ebre. La pèrdua d’aquestes delegacions recupera l’estructuració territorial de les províncies, marca un retrocés en l’objectiu de fer de TV3 la televisió pública nacional catalana per esdevenir una televisió regional, allunya els professionals de la notícia i trenca el model de proximitat, de manera que repercutirà en la qualitat i l’oferta dels Serveis Informatius que, fins ara, incidia en la cobertura de tot el territori i la informació de proximitat. El tancament de la delegació de TV3 a les Terres de l’Ebre, inaugurada el 16 de setembre de 2010 amb seu a Roquetes, vulnera l’adequació territorial que havia fet la Corporació a l’esperit que fixa l’Estatut i, fins i tot, al mateix desplegament administratiu i polític fet pel Govern a les nostres comarques. Les Terres de l’Ebre som un territori amb identitat i personalitat històrica pròpia que fins ara ha tingut una visibilitat informativa destacada al conjunt de Catalunya, gràcies a la presència i la feina feta pels professionals des de la delegació.

Alcanar, les Cases, Les Cases d'Alcanar, Esquerra, medi ambient, Terres de l'Ebre

Esquerra presenta una moció per declara Alcanar lliure de fracturació hidraulica (fracking)

La fracturació hidràulica o fractura hidràulica (en anglès “hydraulic fracturing” o “fracking”) és una tècnica per possibilitar o augmentar l’extracció de gas i petroli del subsòl. El procediment consisteix en la injecció a pressió d’algun material en el terreny, amb l’objectiu d’ampliar les fractures existents en el substrat rocós que tanca el gas o el petroli, afavorint així la seua sortida cap a l’exterior. Habitualment el material injectat és aigua amb sorra i productes químics, encara que ocasionalment es poden emprar escumes o gasos. A causa de l’augment del preu dels combustibles fòssils, que ha fet econòmicament rendibles aquests mètodes, s’està popularitzant la seua utilització en aquests últims anys , especialment en els Estats Units d’Amèrica. El additius que  es fan servir són cianurs, benzens i altres sustàncies cancerígenes i mutàgenes. Tot aixó genera una alta contaminació en els nivells freàtics més profunnds amb la possiblitat de propagar-se amb el tems fins a nivells més superficials. També poden tenir afectacions sísmiques i de moviment de terrenys més informació viquipèdia Enllaç Plataforma Aturem el fraçking

Alcanar, les Cases, Les Cases d'Alcanar, Esquerra, tren, corredor mediterrani

Esquerra presenta una moció per un servei ferroviari digne a les Terres de l'Ebre

    La darrera dècada, les Terres de l’Ebre hem patit una important reducció dels serveis ferroviaris per part del Ministeri de Foment, ja siga tancant estacions, acomiadant el seu personal, reduint els horaris d’atenció al públic, suprimint trajectes o bé reduint la freqüència de pas en algunes línies. La comoditat i la durada dels trajectes tampoc no ha millorat i, de fet, no és estrany trobar encara trens en els trajectes cap a Tortosa i Móra la Nova d’una antiguitat superior als 20 anys, com és el cas de les unitats que pertanyen a les sèries 447, 448 i 470.   La greu situació dels serveis ferroviaris ha provocat que, durant tots aquests anys, els agents econòmics i socials de les Terres de l’Ebre, els seus representants i les seues institucions territorials hagen demanat de manera reiterada una millora dels serveis. El darrer exemple el tenim en l’acte celebrat el 19 de maig de 2009 a l’Ajuntament de l’Aldea, amb càrrecs institucionals, polítics i representants dels agents socioeconòmics de les Terres de l’Ebre, on es va exigir al Govern espanyol que solucionés aquest dèficit i impulsés l’estació l’Aldea–Amposta–Tortosa. Aquestes demandes també s’han portat als ajuntaments, als Consells Comarcals, al Parlament de Catalunya, al Congrés de Diputats i al Senat, però mai no han tingut una resposta adequada per part dels diferents governs espanyols.   El 16 de juny de 1997, es va inaugurar el servei d’Euromed, entre Barcelona–Alacant, l’únic servei d’alta velocitat comercial que comunica el corredor mediterrani i que passa, però no s’atura, per l’estació l’Aldea–Amposta–Tortosa, estació de referència i central de les comarques del Baix Ebre i el Montsià, limitada pel que fa a instal·lacions i serveis que es presten avui dia per la manca de voluntat política del Govern de l’Estat. Després de l’entrada en funcionament de l’Euromed, des de les Terres de l’Ebre es demanà la prestació d’aquest servei ferroviari al territori, però la resposta sempre va ser negativa.