Alcoi

Totes les notícies

Crítica constructiva

Com en qualsevol projecte de partit, les il·lusions i també les dificultats comencen des del minut zero. A Cocentaina, la coalició Col·lectiu-Compromís s'ha vist esguitada per una polèmica entre un dels seus candidats i una veïna del poble mitjançant una xarxa social.   Per a qualsevol que haja seguit la polèmica, es pot llegir clarament que, dels dos, la veïna de Cocentaina és la primera en faltar al respecte. El candidat de la Coalició Compromís respon a les provocacions i s'inicia un encreuament de declaracions que terceres persones s'encarreguen d'arreplegar del mur personal de l'afectat i difondre per tot arreu.   Si la inscripció de persones independents en la llista del Col·lectiu Compromís era un plus i una cosa bona i fantàstica fa només uns pocs dies, ara, i arran aquesta polèmica, una persona "autoritzada" de la formació declara que el candidat "polèmic", senzillament és un independent, que ni és del Col·lectiu ni tampoc de Compromís. És a dir, que es desentenen d'un candidat que, fins llavors, era un company i un valor afegit en qualitat d'independent. Com si la cosa no anara amb ells, vaja.   La gestió d'aquesta picabaralla entre dos veïns de Cocentaina s'ha resolt amb l'expulsió del candidat de la Coalició sense ni tan sols comunicar-ho a l'interessat que ho ha hagut de llegir en ARAMULTIMÈDIA. Una expulsió de les llistes sense seguir les garanties mínimes bàsiques entre gent democràtica (parlar amb l'interessat i, si escau, possible expedient disciplinari o expulsió...)   Teixir complicitats entre partits és molt complicat. Sobretot s'han de buscar afinitats. Allò important no és anar més ràpid, sinó arribar més lluny. En Esquerra Republicana ho sabem molt bé i per això donem una importància cabdal a partits i persones que tinguen un bon currículum en defensa de la nostra llengua i la nostra cultura; una estima de la nostra gent i les nostres tradicions. Els valencianistes de totes les sensibilitats tenen cabuda dins d'Esquerra Republicana.

Esquerra Republicana de l’Alcoià i el Comtat al voltant de la "nova" coalició local a Cocentaina

Esquerra Republicana valora com a "estrany" el pacte entre Compromís i els independents contestans. Crida l'atenció que aquest pacte es produïsca de bestreta donada la trajectòria de Compromís i el seu valencianisme i projecte de País que contrasta amb la falta d'ideologia i definició del Col·lectiu 03820. Crida l'atenció, també, que el Col·lectiu 03820 haja acceptat eixa unió per l'animadversió que mostraven als pactes durant la passada campanya electoral, arribant a comparar els pactes com una manera de vendre's. Crida l'atenció perquè Compromís té un programa i un projecte definit mentre que el col·lectiu ha estat un partit amb l'únic mèrit de nodrir-se del malestar general dels socarrats però que no ha complit amb les expectatives inicials durant la present legislatura que s'acaba.   Esquerra Republicana critica l'eslògan del Col·lectiu 03820-Compromís "Junts Podem. Juntes Guanyem". Des d'Esquerra Republicana denunciem el que creiem que és un intent de confondre la gent perquè, casualitats de la vida, Guanyem i Podem són plataformes ciutadanes i moviments sorgits del 15-M i, per tant, la utilització de l'eslògan pot induir a confusió entre molts socarrats. Des d'Esquerra Republicana de l'Alcoià i el Comtat denunciem la falta d'ètica i demanem que deixen d'utilitzar certes consignes que puguen donar peu a confusió amb els nous moviments "Guanyem" i "Podem (Podemos)" que res tenen a veure amb la nova coalició local.   Ara apareixen en l'horitzó dos interrogants immediats:   Primer: El Col·lectiu 03820 defensava, en les passades eleccions, que governara a Cocentaina la llista més votada. La nova coalició seguirà en aquesta línia? Donaran suport a la llista més votada independentment del programa que oferisquen per a Cocentaina?   Segon: a les passades eleccions el Col·lectiu 03820 es desmarcava de la classe política menyspreant-la, sense tenir en compte que ells, al presentar-se a les eleccions, ja feien de polítics.

Periòdic digital Pàgina66

Vergonya

Escriu Borja Jornet, president de les Noves Generacions del PP de Cocentaina, que li dóna vergonya veure la quadribarrada penjada al Castell cada 9 d’Octubre. Com cada any, el jove popular treu pit i presumeix de les senyes d’identitat dels valencians.   La nostra terra té moltes senyes d’identitat: algunes, gastronòmiques com la paella; d’altres de caire religiós com el Misteri d’Elx... La quadribarrada és una de les moltes senyes d’identitat que tenim els valencians. I no per ser un emblema compartit amb altres territoris deixa de ser valencià ni inferior a cap altre símbol nostrat. La quadribarrada és un símbol que hui en dia fins i tot el propi Govern valencià segueix utilitzant. Tant és així que aquest emblema sense blau és el que s’empra en l’escut oficial de la Generalitat Valenciana. També apareix en l’escut del nostre poble i és el que utilitzen infinitat d’associacions culturals i esportives, sindicats, partits polítics... En definitiva és un símbol valencià més, ben arrelat en la nostra societat.   Però si parlem de senyes d’identitat, Borja Jornet i la colla de joves populars haurien de saber que la senya d’identitat més valuosa que tenim els valencians és la nostra llengua, descrita com a pròpia en l’Estatut d’Autonomia valencià. Així doncs, al primer que li haurien de donar lliçons sobre senyes d’identitat és al President –de tots els valencians– Alberto Fabra, que encara no ha complit amb l’obligació moral de ser bilingüe i aprendre valencià.   Per a que la nostra llengua gaudisca de bona salut i tinga assegurada la seua supervivència faria falta aprendre-la des del sistema educatiu. Però tal i com alerta Escola Valenciana, cada anys milers de famílies es queden sense el dret, recollit en l’Estatut, de poder escolaritzar els seus fills en valencià. Els joves de les NNGG s’haurien d’haver pronunciat contra la supressió de línies en valencià de la Consellera María José Català perquè vulnera el dret de milers de valencians, però no consta cap protesta.

Esquerra Republicana amb l'Esquerra pel dret a decidir (EPDD)

Els militants, amics i simpatitzants d’Esquerra Republicana anirem, en les properes eleccions europees, amb la candidatura “Esquerra Republicana – l’Esquerra pel Dret a Decidir (EPDD)”.   Els republicans de l’Alcoià i El Comtat pensem que és la millor opció per als valencians. La formació encapçalada pel filòsof Josep-Maria Terricabras és l’única on els valencians dels Països Catalans hi estem representats. La nostra candidatura és l'única estrictament nacional: gent del Principat, de les Illes i el País Valencià.   La candidatura “Esquerra Republicana – l’Esquerra pel Dret a Decidir (EPDD)” està formada per ciutadans i ciutadanes d’arreu dels Països Catalans –com ara la saguntina Elo Chamarro–, i defensarà a Europa elements clau per als valencians com són el corredor mediterrani i la nostra llengua.   Efectivament, el corredor mediterrani és un projecte de gran importància per als Països Catalans i un objectiu Europeu de primer ordre. Des de Madrid, però, es defensa la idea de crear un eix central alternatiu al Mediterrani. També anirem a Europa a defensar la nostra llengua que encara no és oficial a la UE per voluntat expressa dels successius governs del PP i del PSOE al capdavant del govern español . A més Esquerra Republicana portarà al Parlament Europeu la creació de l’Aliança Antifeixista Guillem Agulló i Salvador en homenatge al jove antifeixista assassinat l’any 1993.   Segons totes les enquestes i a diferència d’altres formacions,  la candidatura “Esquerra Republicana – l’esquerra pel dret a Decidir (EPDD)” té serioses opcions per aconseguir eurodiputats. Per això animem als valencians a assistir a les urnes el proper 25 de maig i a exercir el vot útil. Des d’Esquerra Republicana convidem a la ciutadania a conèixer el nostre programa electoral, perquè veus valencianes hi haurà algunes a Europa, però no necessariament que defensen els interessos dels valencians. Per això pensem que la candidatura encapçalada per Josep-Maria Terricabras és la més adient per a representar-nos com a valencians d’esquerres que som.

Comunicat d’Esquerra Republicana davant l’anunci del tancament definitiu de RTVV

Davant l’anunci del tancament definitiu de Radio Televisió Valenciana (RTVV) per part del govern de la Generalitat, el grup comarcal d’Esquerra Republicana manifestem que: 1.      Els mitjans de comunicació públics desenvolupen una tasca social importantíssima. RTVV ha contribuït, des del seu naixement i malgrat els entrebancs dels nostres governants, a normalitzar la nostra llengua en terres valencianes. 2.      El Govern valencià ha d’acatar la sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJ) i readmetre els treballadors afectats per l’ERO. A més, ha de deixar de prendre’ns el pèl amb excuses com ara que “no hi ha diners per mantenir la televisió dels valencians”. Per a les seues festes i “grans  esdeveniments” sí que n’hi ha, de diners. 3.      El PP aprofita la crisi per atacar la nostra senya d’identitat més preuada: menys valencià a les escoles i, ara, menys valencià als mitjans de comunicació. Des d’Esquerra Republicana del Comtat i l’Alcoià exigim als membres del Partit Popular que donen explicacions als seus respectius municipis i davant la ciutadania per aquest atac a RTVV. I especialment ho exigim als populars socarrats, aparentment interessats pel bon funcionament de Ràdio Cocentaina, no els costarà gaire condemnar el tancament de la ràdio i la televisió de tots els valencians. Els republicans de l’Alcoià i el Comtat també animem a les Noves Generacions del PP contestà (NNGG) a pronunciar-se sobre aquest fet ja que pel Nou d’Octubre es van erigir en defensors de “les senyes d’identitat valencianes”. Què van a fer ara els defensors de les nostres senyes d’identitat davant l’anunci del tancament definitiu de Radio Televisió Valenciana? Quines mesures de protesta pensen portar endavant?   Esquerra Republicana – l’Alcoià-Comtat

Esborrar la Història

Un any més, el PP del País Valencià ha posat el Nou d’Octubre al servei del Dia de la Hispanidad. Un any més, els populars valencians han intentat transformar la diada valenciana en l’avantsala del 12 d’Octubre. Com cada any, els hereus polítics del franquisme, han utilitzat el Nou d’Octubre per a reafirmar-se en la seua intenció de seguir sent submisos a Espanya, de seguir ofrenant noves glòries i d’exhibir, a cada oportunitat que se’ls presenta, la bandera espanyola juntament amb la Reial Senyera. Com si no tingueren prou amb el dia del Pilar –o qualsevol altre dia de l’any– per a lluir la rojigualda. Tothom és lliure de celebrar el Nou d’Octubre com li vinga en gana. Faltaria més! Però intentar censurar els actes reivindicatius que fan els altres em pareix absurd. En aquest sentit, les Noves Generacions del PP socarrat, mitjançant un escrit –en castellà–, demanen a l’alcalde de Cocentaina que l’any que ve impedisca el desplegament de la quadribarrada al castell. Els joves del PP ignoren que la Senyera –ja siga nua, amb franja blava o amb l’escut de Pere el Cerimoniós– és plenament valenciana. Les quatre barres nues no són privatives del Principat de Catalunya. Si els joves de les NNGG de Cocentaina volen censurar banderes, que comencen per censurar les d’alguns dels seus companys d’organització que s’han mostrat ufanosos a les xarxes socials braç en alt fent la salutació feixista i amb simbologia ultradretana. Aquest tuf feixista i nacionalista espanyol, però, no els fa tanta nosa. Així les coses, les NNGG de Cocentaina, amb el vist i plau del PP socarrat, blasmen contra la realitat cultural, històrica i lingüística que conformem els Països Catalans. El “valencianisme” de les NNGG només sura quan la gent que ens enorgullim de la nostra història reivindiquem els nostres arrels i mai quan milers de famílies valencianes es queden sense poder escolaritzar els seus fills en valencià; ni quan exigim un concert econòmic; ni un millor estatut; ni la fi dels peatges.

Ciudad de Alcoy

Cultura

Insinuar que en la nostra llengua no es poden dir coses importants és molt greu. Però si el senyor que ho deixa caure no sap diferenciar entre llengua i dialecte, llavors s’excusa. La ignorància és molt atrevida i tots hem de ser comprensius amb aquests tipus de gent, encara que, massa sovint, fiquen la pota fins a les celles. Què és una llengua? Què és un dialecte? Fàcilment ho podem saber si consultem un diccionari qualsevol (en valencià, castellà, anglès…). Però, així i tot, potser hi haja gent que els resulte insuportable tenir un diccionari al costat. Més encara si és un diccionari de català. Tal vegada es tracte d’algun tipus de fòbia no diagnosticada; tanmateix, però, s’ha de respectar. La cultura catalana és la que es fa en català. Així, doncs, Tirant lo Blanc és considerada l’obra més important de la literatura catalana. Els valencians, des del mateix moment de la fundació del Regne de València, hem aportat moltes coses a la cultura comuna d’aquesta banda del Mediterrani, que compartim amb illencs, principatins, etc. Literatura, gastronomia, tradicions, música… Un fet del qual podem estar-ne orgullosos. La nostra llengua és tan vàlida com qualsevol altra del món, però exigeix apreciar-la per a poder-la gaudir. En l’àmbit musical, per exemple, es fan esforços que hem de conèixer, assaborir i difondre. Recentment, el cantautor contestà Andreu Valor, ha participat en un homenatge a Joan Pau Giné, cantautor Rossellonès. Tot un orgull descobrir més i més de la meua cultura de la mà d’un socarrat. Si encara no l’heu escoltada, circula per Internet una bonica versió, en català de l’Alcoià-Comtat, d’una cançó en català del Rosselló: Parla-me i digues-me coses.     Joan-Vicent Sellés Secretari de Comunicació d’ERPV Alcoià-Comtat

Ciudad de Alcoy

Arturo Mas

Arturo Mas és el nom amb què alguns supremacistes espanyols rebategen el president de la Generalitat de Catalunya. Ells, amb la seua prepotència, es creuen amb el dret de traduir segons quins noms propis al castellà. Supose que aquesta actitud serà perquè trobaran la nostra llengua inferior a la castellana.   Els noms catalans són susceptibles d’espanyolitzar-se –castellanitzar-se– a parer dels supremacistes de torn, mentre que a qualsevol ciutadà de la resta del món, sí que se li respecta el nom. Un respecte que ens neguen als catalanoparlants.   Evidentment, i per posar un exemple, per a un supremacista espanyol, el president de la República Francesa és François Hollande. Ni Francisco, ni Paco Hollande; François. En canvi, Artur Mas ha de ser “Arturo”. Supose que per eixa mentalitat del segle passat tan de moda durant la llarga nit del franquisme: “En España, en español”.   Us imagineu que traduírem els noms de Rajoy o Rubalcaba? Marià Rajoy i Alfred Pérez Rubalcaba. O els de Maria Dolors de Cospedal i Josep Ignasi Wert? No té massa sentit, veritat? Doncs resulta que els supremacistes espanyols el que no tenen és sentit del ridícul i es permeten la llicència de castellanitzar el nom del president català.   Amb aquesta idea, encara recent en el meu cap, em vaig trobar el passat dissabte dotze de gener amb l’article d’opinió d’un col·laborador d’aquest periòdic. Francament, aquest senyor en qüestió hauria de tenir quasi congelat alguna cosa més que “el tuétano de sus pobres huesos” per escriure un article tan surrealista... i el pitjor de tot és que ja n’ha escrit molts així.   És d’agrair que els responsables del Ciudad de Alcoy ens donen veu a tots al seu periòdic, però, sincerament, pateisc per si algun lector arriba a creure’s una dècima part dels articles d’aquest “opinador” local. Quantes puntades a la llengua, quantes puntades a la història i, en definitiva, quantes puntades a la cultura dels que hi vivim a aquesta banda de la façana mediterrània.

Ciudad de Alcoy

Catòlics

Estic batejat, vaig rebre la primera Comunió i, fins i tot, en plena adolescència em va pegar per confirmar-me. Podríem dir, doncs, que sóc catòlic encara que no practique. No vaig a missa; opció, decisió, actitud –digueu-li com vulgueu– que comparteisc amb, jo diria, la majoria dels batejats.   Quan em vaig assabentar de l’última de monsenyor Reig Pla, la dels seus cometaris homòfobs que retronaren per tot l’estat espanyol, vaig decidir mostrar la meua disconformitat públicament, per solidaritat amb el col·lectiu LGBT.   Pels comentaris que he pogut llegir a Internet i d’altres que m’han dit a la cara, sembla que els catòlics estem obligats a guardar silenci, per molt grossa que la diga el bisbe de torn. “Pareix mentida que hages estudiat en el Convent”, em diuen. Vaja, no tenia ni idea d’aquesta hipoteca… És com si ser catòlic consistira en comportar-se com un Ultra Sur però en l’àmbit religiós i, si arribara el moment, justificar qualsevol tipus d’agressió verbal si aquesta prové d’un prelat.   M’han arribat a dir que gràcies a l’Església catòlica tinc vacances de Setmana Santa i de Nadal. Però el més absurd ha estat comprovar que hi ha gent que creu que és millor catòlic que jo per guardar silenci quan algú amb autoritat dins l’Església insulta el col·lectiu homosexual. Com si tapar els comentaris homòfobs de cert bisbe i criticar qui els aireja els assegurara una parcel·la més gran en el Regne del Cel. Absurd i trist.     Joan-Vicent Sellés Secretari de Comunicació d’ ERPV a l’Alcoià-Comtat