Alcoi

Notícia

Les Festes de Moros i Cristians: participació en igualtat

Les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi són del poble. És veritat que molts espectadors no són alcoians i que la denominació de Festes d’Interès Turístic Internacional els atorga un prestigi, però mai no hem de perdre de vista que es tracten de les nostres Festes. Per això, cal que tan els ciutadans com les ciutadanes tinguem les mateixes opcions per formar-ne part.

Als que ens neguen el dret a participar en igualtat no els falten arguments. La fidelitat a la tradició és un d’ells, però tampoc és mentida que les tradicions s’inventen i contribueixen a mantenir un model social o una forma de poder. Hobsbawm i Ranger diuen que la tradició és un conjunt de pràctiques acceptades que busquen inculcar uns valors mitjançant la seua repetició, pel que impliquen continuïtat amb el passat. També compten amb tesis historicistes, com que les dones no anaven a la guerra. Tanmateix, molts elements de les Festes són anacrònics, com els trabucs o les bandes de música. Per últim, sempre poden recórrer a l’argument de l’estètica i el bon gust, qüestió totalment arbitrària i amb la qual demostren que la negativa a la nostra integració queda reduïda a la seua voluntat. El nostre desig de participació també es deu a la nostra voluntat, perquè volem, però amb la diferència que aquesta no significa la repressió dels drets dels altres.

Les mesures que fins ara s’han pres per trobar un lloc a les dones en les filaes continuen sent abusives: vestir dissenys femenins sense pagar fulla ni tindre drets, la necessària referència d’un home per formar part d’una filà… A més, a més, l’únic que no desoí les demandes de Fonèvol, cap visible de la lluita per la integració, fou el Síndic de Greuges, mentre que l’administració local manifestava la seua simpatia per unes entitats que fomenten la discriminació. A una democràcia com en la que vivim no podem permetre que sobrevisquen pràctiques masclistes i que atempten contra els seus fonaments: la igualtat, la pluralitat, la llibertat, la tolerància, etc.

Com que son unes festes, no haurien d’originar crispació, gaudir de més rellevància de la que els pertoca o eclipsar l’actualitat informativa. De fet, de totes les reivindicacions per la igualtat de la dona, el cas de les Festes és probablement el menys important. Emperò, és una part més de la nostra societat: són uns dies de celebració i d’oci en els quals tots hem de tindre cabuda amb dignitat.

Hi ha moltes formes de participar: com a músic, com a espectadora, als boatos… Totes són respectables, sempre que ho fem en igualtat de drets i deures respecte els nostres companys masculins, però ens manca l’opció de ser festeres de ple dret. Per això, caldrà que ens fem sentir i no ser còmplices amb el nostre silenci de la discriminació a les Festes.

Cèlia Garcia