Alcoià

Diumenge, 19 de setembre del 2010

Un final alternatiu

Article d'Esquerra-l'Alcoià aparegut al periòdic Ciudad de Alcoy, dissabte 18 de setembre.

A finals d’agost dos diaris digitals publicaren que l’Ajuntament de Xirivella (PSOE) finançava bandes de l’esquerra pro-etarra. El consistori d’aquest municipi havia contractat el grup alcoià VerdCel amb motiu de les celebracions del 9 d’octubre i des d’aquestes webs afins a l’extrema dreta no dubtaren en acusar els músics de tenir vincles amb “cercles pro-etarres”. VerdCel, com no podia ser d’altra manera, comunicà que emprendria accions legals contra l’autor de l’article i també contra els dos diaris espanyols que publicaren a Internet el text difamatori en qüestió.

A principis de setembre, lluny de recular i disculpar-se, aquests altaveus de l’extrema dreta espanyola començaren una frenètica activitat bloggera reafirmant-se amb tot allò publicat, alhora que no perdien oportunitat per a intentar fer burla del grup alcoià. Des d’Esquerra-Alcoi vàrem mostrar el nostre suport a VerdCel a través de la nostra web, fet que aprofitaren, novament, els cadells ultradretans per acusar-nos “d’atacar” i de sumar-nos “a la cruzada de los separatistas catalanes”. En un intent per intoxicar i confondre la gent, s’acompanyava l’escrit amb una foto d’en Carod-Rovira, senyor que no té res a veure amb el suport a VerdCel que, repetim, vàrem mostrar els militants d’Esquerra (ERPV) de les comarques de l’Alcoià i El Comtat. Queda clar, doncs, la tàctica a seguir després de difamar els músics alcoians: justificar-se amb més manipulacions i mentides.

Possiblement aquesta història acabe en res, com sempre, per culpa del meninfotisme que ens caracteritza. Possiblement atacar la nostra gent isca debades una vegada més. Però… I si entre tots comencem a escriure un final alternatiu d’aquesta mateixa història de sempre? I si les pròximes cançons que dediquem en la ràdio foren en la nostra llengua? I si a partir del proper cap de setmana demanem als pubs alguna cançó en català –de VerdCel, o Cesk Freixas o Obrint Pas…– entre tanta cançó en anglès i castellà? I si entre tots fem pagar, amb aquesta actitud, el preu més alt mai imaginat a tota aquesta colla d’inefables personatges que menyspreen tot allò que no es faça en castellà? I si ens fem un favor nosaltres mateixos, rebutgem l’autoodi i valorem la nostra llengua tant com valorem altres aspectes de la nostra cultura (les festes, la gastronomia, els espais naturals...)? La llengua catalana és tan valenciana, tan nostra, com els Moros i Cristians, com el cafè licor o com la Mariola; no hi ha motiu per romandre impassible quan la menyspreen, l’arraconen i la subordinen.



Joan-Vicent Sellés
Secretari de Comunicació d’ERPV a l’Alcoià-Comtat