El Premi Germans Lleonart va ser creat fa 12 anys per Esquerra Republicana de Catalunya d’Alella amb la intenció de premiar a persones clau de la societat catalana i reconèixer-ne públicament la seva aportació envers la cultura, la llengua catalana i el país. Al llarg de les deu edicions s’ha premiat a diverses personalitats del nostre país com són Roser Capdevila, M. Mercè Roca, Eliseu Climent, Isabel-Clara Simó, Joel Joan, Quim Monzó, Montserrat Carulla, Màrius Serra, Muriel Casals, Josep M. Espinàs, Isona Passola i Miquel Calçada.   Aquest any 2015 l’encarregada de recollir el guardó va ser Carme Forcadell, en representació de l’Assemblea Nacional Catalana i a qui se li va reconèixer el treball desenvolupat per aconseguir la independència del nostre país, de forma pacífica i democràtica.   A la taula rodona prèvia al sopar, anomenada Diàleg per a un nou Estat, hi va participar la mateixa Carme Forcadell, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Eliseu ...

Des d'Esquerra Republicana al Maresme lamentem i expressem el nostre condol per la mort del regidor de Salut del PSC de Mataró i vicepresident 3r del Consell Comarcal del Maresme, Juan Manuel Vinzo, que ens ha deixat massa aviat, als 48 anys.  Vinzo també havia exercit anteriorment de metge del servei de Neonatologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron i de Pediatra a la Clínica Quirón.  Des d'ERC reiterem tot el nostre escalf i suport a la família i als companys de partit del Juan Manuel. Descansa en pau.  ...

Molts dels qui llegireu aquest text coneixíeu l’Oriol Junqueras abans que entrés a la presó. Jo, no. Molts, quan vau saber que tancarien a Estremera l’Oriol Junqueras, enteníeu fins a quin punt era rellevant per al país i per a Esquerra Republicana. Jo, no. L’únic dia que havia pogut xerrar amb l’Oriol va ser la Nit de Santa Llúcia de l’any passat. Em va felicitar per haver sigut Premi Mercè Rodoreda. M’ha dit un ocellet –em va dir—que som veïns. La segona vegada que vaig poder xerrar amb l’Oriol va ser fa unes setmanes: érem a una presó de Madrid, hi havia un vidre entremig, no li vaig poder fer una abraçada i ell parlava a través d’un telèfon. El temps era limitat i a la peixera —des de la qual vèiem Joaquim Forn— érem quatre: els cunyats de l’Oriol, el Ruben Wagensberg i jo. Des de la campanya no havíem pogut, cap dels dos, parlar amb el cap de la llista de la qual tots dos n’érem candidats. La conversa va començar amb el Lluc i la Joana, ...