Dijous, 26 de maig del 2011
El dret a un vot secret.
La jornada electoral del diumenge, em va deixar a la boca un cert gust amarg, ja que em va entristir molt veure un exercit de gent treballadora, que amb les panxes buides i les sabates foradades per l'atur, mudats això si i re-pentinats marxaven con soldaets de plom ordenadament a dipositar els seus sobres descolorits, que els delataven com a votants d'un partit que havia provocat la crisi, que ara els deixava sense feina, sense casa, i sense futur. I jo em pregunte: Sabia tota aquesta gent que eren delatats per el partit que estaven votant? Sabien, que en el moment en que ensenyaven el seu sobre descolorit, quasi blanc, que els membres de la taula electoral sabríem quin era el seu vot? Deixant de ser d'aquesta manera secret, un vot que per dret hauria de ser-ho? Aquest mateix dia, jo vermella com soc, vaig ajudar a votar a una dona gran, que no es veia molt bé, al partit de la P, com deia ella, però al menys la decisió que el seu vot fora públic per a la taula, la va prendre lliurement.
