Alt Pirineu

Totes les notícies

El Conseller d’Exteriors, Ernest Maragall i la consellera de Justícia, Ester Capella, assisteixen a diverses trobades a l’Alt Pirineu i Aran

Aquest diumenge 17 de juny, el Conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Ernest Maragall, acompanyat de la senadora Anna Azamar i el Diputat Francesc Viaplana, han visitat la Vall d’Aran en la seva diada anual, l’Hèsta d’Aran. L’alcalde de Les, Emili Medan, i el regidor, Hug de la Rosa, els han acompanyat en la Recepció del síndic d’Aran al Conselh Generau d’Aran, a Vielha.   Tot seguit s’ha fet la tradicional desfilada de pendons fins al Santuari de Nòsta Senhora de Mijaran, on ha tingut lloc la missa solemne.   Les Roïnes der antic Santuari de Mijaran han acollit l’acte institucional amb l’issada de bandera, parlaments de les autoritats i danses araneses. El conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Ernest Maragall, s'ha mostrat partidari d'"enfortir" i "ampliar" els drets del govern aranès.   Ha admès que l'aplicació del 155 “ha suposat perjudicis molt clars en la relació entre Catalunya i l'Aran” i ha afirmat que, malgrat que encara no s'ha recuperat la normalitat democràtica volguda, “això no ens ha d'impedir treballar i governar, al contrari, ens ha d'estimular a entrar en matèries com la relació entre el govern català i les institucions araneses, veure on som, reprendre els diàlegs interromputs i mirar el futur amb confiança i ambició”. I en aquest sentit, “des de la legitimitat de l'exercici dels drets que té reconeguts l'Aran, que són els que són, hem de veure com els podem enfortir, protegir o ampliar, aquesta és la feina”.   Maragall s’ha compromès a fer costat al Govern d'Aran no només en la protecció de la llengua sinó també en aspectes “d'inversió pública, de comunicació o competencials”. "Entrem-hi seriosament, no es pot resoldre tot el primer dia ni precipitar-se però l'actitud és molt positiva i tenim molt recorregut per fer.”   “Hem d'aconseguir també que estiguem en condicions de reflexionar junts i de compartir, si és possible, un camí de futur pel conjunt de Calalunya, i el conjunt de Catalunya vol dir també per l'Aran, amb plenitud de drets i amb absolut respecte pel seu caràcter i la seva història, però, al meu entendre, amb la potència sumada del que signifiquen els dos conceptes”.

Tercera Trobada Republicana Pirinenca

Aquest dissabte 2 de juny, els amics i simpatitzants d'Esquerra de l'Alt Pirineu i Aran van visitar el Pallars Jussà en el marc de la trobada anual que fan per conèixer millor la vegueria i ajudar a millorar el treball durant l'any. Aquesta vegada el Pallars Jussà prenia el relleu a l'Alt Urgell en la tercera edició. En aquesta ocasió, a més de l'anterior Delegada del govern per l'Alt Pirineu i Aran, Rosa Amorós, i la senadora, Anna Azamar, van assistir a la trobada, la Diputada al Parlament Montse Fornells, i Rosa Altimiras, presidenta de l'Assemblea Nacional de les Dones de Catalunya d'ERC i fins a una trentena de càrrecs regionals d'Esquerra així com militants, amics i simpatitzants. La trobada va començar al Castell de Mur on es van fer visites a l'església de Santa Maria de Mur i el castell del segle XI. Cap a migdia tothom es va desplaçar fins a Cellers, poble situat vora el Llac de Terradets, al mateix municipi de Castell de Mur, on es va dinar a l'Hotel Terradets. Després de dinar, les Secretaria de la Dona d'ERC del Jussà, M. Pilar Cases, va agrair als assistents la visita i va donar pas a la Diputada i la Senadora sobre la tasca que fan en la situació actual. Tot seguit, la Secretaria de la Dona d'ERC de l'Alt Pirineu i Aran, Rosa Amorós, va presentar a la Rosa Altimiras i va donar pas a què digués unes paraules. A continuació, M. Pilar Cases va presentar als assistents dues pallareses amb dues situacions personals, en relació al territori, totalment diferents. Per un costat a Vall Mir, pallaresa nascuda a Barcelona i arrelada al Pallars des de fa anys i a l'altre costat, Núria Aguilera, trempolina nascuda i criada a la comarca i que fa anys que ha fet la seva vida a l'exterior del Pirineu tot i no perdre mai la relació amb el territori i visitar-lo sovint. Es van presentar i van parlar i van ser preguntades sobre el seu tipus de vida i la relació que tenen les dues amb el territori. Per finalitzar l'acte, els assistents van tenir la sorpresa d'un audiovisual de l'exconsellera d'agricultura i amiga del territori, Meritxell Serret, saludant-les i desitjant el millor dels futurs per elles i pel país.

Anna Azamar

"Tenir cura" - Article de la senadora Anna Azamar sobre el dia de la infermeria

El 12 de maig de 1820 naixia Florence Nightingale a Florència. Però qui és Florence Nightingale? Si sou de fora del col·lectiu infermer és molt probable que us ho pregunteu. Florence Nightingale, també coneguda com la Dama de la Làmpada, és considerada la precursora de la infermeria moderna. Durant la Guerra de Crimea va ajudar a disminuir la mortalitat entre els soldats britànics gràcies a les mesures d’asèpsia i higiene que va establir en els hospitals de campanya. La seva feina va ser reconeguda pel Regne Unit i va marcar un punt d’inflexió en el concepte d’infermeria com a ciència del tenir cura. Si fins llavors la infermeria era considerada una feina mal vista i considerada, des de la intervenció de Nightingale a Crimea la percepció va començar a canviar i aviat és va obrir la primera escola d’infermeria. És per el seu paper tan important en el desenvolupament de la professió, que celebrem el Dia internacional de la Infermeria el dia del seu aniversari. Ser infermera és molt més que punxar vies, administrar medicació, curar ferides o acompanyar al metge en les visites; ser infermera és molt més que ser les ajudants dels metges, de fet som molt més. Les infermeres fa temps que lluitem contra la visió paternalista i patriarcal que és té de la nostra feina, som professionals de la salut que formem part d’equips assistencials multidisciplinars, dels que també en formen part metges, auxiliars d’infermeria, cel.ladors, psicòlegs, fisioterapeutes i un llarg etcètera de professionals. Ser infermera vol dir tenir cura dels pacients, ajudar-nos a suplir la nostra autonomia quan no podem desenvolupar-la sols, acompanyar-nos quan passem per un procés de malaltia però també quan gaudim d’una salut plena, acompanyar-nos quan arribem a la vida i, també, acompanyar-nos ens els últims moments d’aquesta. Ser infermera també és investigar, innovar, desenvolupar noves tecnologies que ens ajudin en la pràctica assistencial. Però com a societat fa poc que ens en comencem a adonar.

ERC Alt Pirineu i Aran celebra el seu congrés regional anual a Vilaller

ERC Alt Pirineu i Aran ha celebrat aquest matí de dissabte el seu congrés regional anual a Vilaller. Una seixantena de militants de tota la vegueria s’han congregat a la cita per tal de fer valoració dels darrers mesos i on s’ha informat de l’estat econòmic de la federació regional, s’ha exposat el pertinent informe de presidència, així com també s’han explicat diverses informacions institucionals del Parlament, la Delegació del Govern del Pirineu i el Senat. L’acte ha comptat amb la presència de la secretària d’organització d’ERC,  Mònica Palacín Durant l’esdeveniment, s’ha aprofitat per fer un homenatge al militant més veterà de la federació, en Francesc Pons i Aguilar, de Tremp i nascut l’any 1925 a qui li ha estat entregada la insígnia de plata del partit per part de Mònica Palacín i Francesc Viaplana.

Azamar al Senat. “Ena Val d’Aran encara esperen les disculpes del ministre per la lamentable i gens respectuosa resposta que va donar referent a l’aranès.  

El grup parlamentari d’Esquerra Republicana al Senat, va donar ahir, suport a la moció presentada pel grup Unidos Podemos-En Comú Podem- En Marea a la comissió de cultura, en defensa de l’occità, aranès a l’Aran. La senadora pirinenca Anna Azamar  va exposar que Esquerra Republicana coneix i reconeix la importància de la diversitat cultural i lingüística i del coneixement de diverses llengües. La Senadora Azamar, va recordar que fa pocs dies va preguntar al Ministre Méndez de Vigo sobre els drets lingüístics dels parlants d’aranés i aquest va menystenir a la població aranesa i als parlants de la seva llengua, quan va afirmar que els aranesos s’haurien de preocupar més per les allaus que no pas per l’ús de l’aranès. La llengua aranesa és l’element fonamental de la identitat pròpia d’era Val d’Aran, defensada per araneses i els aranesos al llarg de la història i reconeguda i emparada per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, sent doncs, l’expressió més alta de reconeixement per part de la societat catalana i les seves institucions. Azamar ha reblat que l’Estat té l’obligació de reconèixer, protegir i promoure l’occità en la seva varietat aranesa, en tots els àmbits i sectors, i garantir els drets lingüístics dels seus parlants, no obstant això, l’Administració General de l’Estat no ha equiparat la llengua occitana a la resta de llengües oficials, de fet la llengua occitana no existeix per a l’Administració General de l’Estat Moció presentada per ERC Es dona la coincidència que, el grup parlamentari d’Esquerra Republicana al Senat, ha presentat una moció sobre l’occità, aranès a l’Aran, també a la comissió de cultura. La moció, pendent de ser debatuda, reclama al govern l’adopció dels següents acords: Reconèixer, protegir i promoure l’occità, en la seva varietat aranesa, en tots els àmbits i sectors. Garantir els drets lingüístics dels parlants de l’aranès. Equiparar l’ús de l’occità, aranès a l’Aran, al del català, l’eusquera i el gallec a l’Administració General de l’Estat i la resta de les institucions i organismes de l’Estat.

Esquerra Republicana fiscalitza la gestió i els incompliments del govern espanyol arreu del territori català.

 El grup parlamentari d’ERC al Senat va registrar, el passat mes de febrer, una bateria de preguntes escrites per conèixer al detall quina ha estat la inversió del govern espanyol durant els darrers 15 anys. A més, van demanar que se’ls informi de totes aquelles inversions estatals que no s’han complert des de l’any 2000, així com d’aquelles que ara mateix tingui previstes dur a terme el govern espanyol. En concret, els senadors republicans demanen que es detalli per any, concepte, comarca i municipi totes les inversions realitzades per l’Estat. En aquest sentit, la senadora Anna Azamar va preguntar per les inversions estatals a l’Alt Pirineu i Aran. Les preguntes escrites, no han estat respostes per part de l’executiu espanyol, fet que fa que ara els  republicans les reconverteixin en preguntes orals   Infraestructures Per altra banda, els republicans demanen conèixer totes les infraestructures, edificis o terrenys de titularitat estatal de les comarques i municipis catalans, i en concret, quins són els seus usos. Sobre aquesta mateixa qüestió, algunes de les preguntes que fan al govern espanyol són: “Com s’han adquirit i per quin valor” o “Quin és el seu cost anual de manteniment”.                                                                                                                                                                                                  

La prioritat número 1 - Article de Francesc Viaplana

El 21 de desembre vaig ser escollit diputat al Parlament de Catalunya, unes eleccions que, tot i il·legítimes, van ser cabdals per tal de posar de manifest la victòria de les forces independentistes al Parlament i al nostre país. Veníem d’uns mesos molt intensos i durs (1 d’octubre, empresonament dels Jordis, de l’Oriol i altres companys, la meitat del govern a l’exili, campanya en condicions molts difícils...), aconseguir representar el meu territori i el meu país al Parlament em va gratificar moltíssim. Per davant se’m plantejaven molts reptes que afrontava (i afronto) amb il·lusió. Des que tinc memòria sempre he desitjat la independència del meu país, per molts motius, però bàsicament perquè per mi és sinònim de construir un país millor. Un país on encarem el nostre present i construïm el nostre futur, un país més just i més net en tots els sentits, en definitiva, un país on qualsevol pare o mare vulgui que creixin els seus fills. Fa molts anys que pico pedra per aconseguir aquesta fita, militant a ERC o en qualsevol espai on he pogut incidir, i ara ho puc fer des del màxim òrgan de sobirania popular del nostre país, el Parlament de Catalunya. Els diputats tenim una assignació territorial, jo, com no podia ser d’una altra manera, soc diputat de l’Alt Pirineu i l’Aran (Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i la Val d’Aran), un territori molt ampli però que conec i estimo profundament. Un territori amb moltíssimes necessitats: la mobilitat entre les nostres valls, el desplegament de les telecomunicacions a tots els nostres pobles, que els nostres joves tinguin les mateixes oportunitats que la resta del país per formar-se i que tinguin la possibilitat de tornar al territori per desenvolupar aquest coneixement, compaginar la protecció del nostre fabulós medi natural amb el desenvolupament econòmic, desplegar la nostra vegueria... i un llarg etcètera. Ja sé que no resoldré totes aquestes mancances en aquesta legislatura, però no per això deixaré d’intentar-ho, i com en tot, amb pas ferm i constant.

La ‘macroparada’ Free Junqueras reclama, arreu del país, la posada en llibertat del president d'Esquerra Republicana i dels altres presos polítics

Les Federacions de Lleida, de l’Alt Pirineu i Aran i del Solsonès d’ERC han programat més d’una vintena de parades informatives a les comarques de Ponent durant els propers dies.   El cap de setmana del 3 i 4 de març Esquerra Republicana fa un gran desplegament al territori a iniciativa de la Plataforma Free Junqueras per reclamar la posada en llibertat del president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, així com de la resta de presos polítics; Joaquim Forn, Jordi Sanchez i Jordi Cuixart. Les més de 150 parades comptaran amb la presència de destacats dirigents i càrrecs electes institucionals d'Esquerra Republicana.   La Plataforma Free Junqueras denuncia que l'estat espanyol actua de manera venjativa contra Oriol Junqueras i l'acusa sense fonament dels delictes de rebel·lió, sedició i malversació per haver organitzat el referèndum de l'1 d'octubre, obeint el mandat de la majoria del poble de Catalunya. L'empresonament d'Oriol Junqueras, juntament amb els de Jordi Cuixart, Jordi Sánchez i Quim Forn, mostra els límits i la feblesa d'un estat que és capaç de conculcar drets fonamentals per derrotar els seus adversaris polítics. L'empresonament i l'exili forçat d'adversaris polítics són la constatació definitiva del fracàs del Govern espanyol a l'hora d'abordar amb maduresa i sentit democràtic la reivindicació, massiva, continuada i sempre escrupolosament pacífica, d'una part importantíssima de la ciutadania catalana.   La macroparada és una iniciativa que vol posar en relleu, un cop més, que la reacció de l’Estat posa en perill els principis democràtics més elementals.   El vicesecretari general de Coordinació Interna, Territori i Organització d’Esquerra Republicana, Isaac Peraire, ha explicat que “amb la macroparada Free Junqueras es reclama la immediata posada en llibertat d’Oriol Junqueras i la resta de presos polítics, el retorn dels exiliats i la restitució de tots els seus drets polítics com a representants electes del conjunt del poble de Catalunya”.

EL PRESIDENT TORRENT ES REUNEIX AMB ALCALDES DE L’ALT URGELL I CERDANYA ARRAN DELS INCIDENTS PROVOCATS PER LES DARRERES NEVADES

El president del Parlament, Roger Torrent, ha visitat aquest matí la Seu d’Urgell on s’ha reunit amb alcaldes i alcaldesses de l’Alt Urgell i Cerdanya. La visita, ve motivada arran dels incidents provocats per les nevades dels dies 3 i 4 de febrer, on gran nombre de poblacions van quedar afectades amb diversos incidents com talls de carreteres, manca de subministraments elèctrics i telefonia, tant mòbil com fixa i internet, durant gran quantitat d’hores, o persones aïllades a les seves cases. El Diputat al Parlament, Francesc Viaplana, després d’haver estat col·laborant en la coordinació duta a terme pels diferents cossos d’emergències i seguretat, ajuntaments i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, va exposar al Grup Parlamentari d’ERC les dificultats amb que s’havia trobat el territori pirinenc durant aquesta inclemència. Davant la gravetat de la situació, i degut a la impossibilitat que cap conseller/a pugui reunir-se amb el territori degut a l’aplicació de l’article 155 per part del govern espanyol, el President Torrent va oferir-se a desplaçar-se i reunir-se amb els màxims representants municipals de la zona i conèixer, així, les problemàtiques amb les que van trobar-se durant la llevantada, com també les dificultats i mancances del Pirineu a nivell d’infraestructures. Posteriorment a la trobada amb els alcaldes i alcaldesses, que s’ha dut a terme al Consell Comarcal de l’Alt Urgell, el president Torrent ha participat d’un dinar de treball amb càrrecs electes d’ERC al Pirineu, per tal d’abordar la mateixa problemàtica, i on hi ha assistit també el Diputat Francesc Viaplana i la Senadora Anna Azamar.