Alt Pirineu

Totes les notícies

ERC reclama “Fins a l’últim minut, fins a l’últim cèntim” als pressupostos generals de l’Estat.

Esquerra Republicana de Catalunya, a través de la Senadora pirinenca Anna Azamar, va presentar una cinquantena d’esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat que fan referència al territori del Pirineu. Malauradament, el Grup Popular al Senat ja va anunciar a la comissió informativa de pressupostos que no acceptaria cap de les 6000 esmenes que han introduït els diferents partits polítics. La formació segueix reclamant les mancances del territori amb la campanya “Fins a l’últim minut, fins a l’últim cèntim” amb el suport municipal del territori i vol mostrar de forma molt visual alguns dels llocs que precisen d’actuacions urgents del govern espanyol i que han estat esmenats. La campanya recorre les diferents comarques del Pirineu i la Val d’Aran i n’anuncia l’import total que es reclama per a cada territori. Les actuacions reclamades fan referència a l’àmbit de les infraestructures, medi ambient, cultura, serveis socials i equipaments i s’hi contemplen obres tan importants i imprescindibles com: la millora de la N260 (eix pirinenc) amb actuacions com les variants de Gerri de la Sal, Pobla de Segur o Senterada, el pas soterrat per a vianants a Castellciutat o el túnel del Port del Cantó; el condicionament, neteja, conservació i manteniment de les lleres dels rius que formen part de la conca hidrogràfica de l'Ebre; la redacció del projecte i execució de l’ampliació i millora de la carretera N154 entre Puigcerdà i Llívia. També es reclamen millores d’adequació de camins rurals i naturals, la rehabilitació d’elements culturals com els refugis de la guerra civil del Pla de Sant Tirs, la muralla romana d’Isona, el castell de Valencia d’Àneu o diferents esglésies. La campanya “fins a l’últim minut, fins a l’últim cèntim” pretén reclamar tots aquells diners que pertoquen a la ciutadania catalana, i en aquest cas pirinenca, mentre formem part de l’estat espanyol i que sigui compensat el dèficit i mancances que acumula el nostre territori a través de les inversions.

ERC a l'Alta Ribagorça demana al Departament d'Interior que s'atenguin les demandes del parc de Bombers de Pont de Suert

La federació comarcal d'ERC de l'Alta Ribagorça se solidaritza amb les demandes del Parc de Bombers del Pont de Suert i demana al Departament d'Interior que s'atenguin les seves demandes   La federació comarcal d'Esquerra Republicana a l'Alta Ribagorça mostra la seva preocupació per la situació en la qual es troba el Parc de Bombers voluntaris del Pont de Suert després de l'anunci del cap del parc de tancar les instal·lacions el proper 30 de juny si el Departament d'Interior no hi incorpora més efectius.   En primer lloc, tot i que la necessitat d'uns bombers de proximitat és permanent, ara estem a l'inici d'una temporada d'estiu amb un risc elevat d'incendis, uns mesos on l'afluència de turistes es multiplicarà, i per tant tot això farà que la necessitat d'uns bombers de proximitat es faci més palesa que mai, ja que els parcs més propers es troben a Tremp i Vielha, a 1 hora aproximadament de trajecte fins al Pont de Suert. Per tant, entenem que és inadmissible ja que generaria un greu prejudici per als ciutadans i ciutadanes de l'Alta Ribagorça.   Fins al moment, a més a més, cal agrair enormement als voluntaris pels serveis prestats durant els 34 anys d'existència del parc, ja actuen en una àrea molt gran que inclou també una part de la comarca veïna de la Ribagorça Oriental (Aragó) sobretot pel pas de la perillosa i transitada carretera N-230, eix viari internacional que uneix Lleida amb França, considerada entre les 10 carreteres més perilloses de l'estat segons el Programa Europeu d'Avaluació del Risc a la Carretera  (EuroRAP).   Entenem és urgent i molt necessari que la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, pertanyent al Departament d'Interior, afronti  les demandes d'incorporar nous efectius per tal d'evitar el tancament del parc, fet que seria altament perjudicial per a la nostra comarca.       L'executiva comarcal d'ERC Alta Ribagorça 23 de juny de 2017

Jordi Cortada

Llei d'universalització de l'assistència sanitària, un dret manllevat i ara recuperat - Article de Jordi Cortada

Una de les prioritats del Departament de Salut, liderat per el Conseller Comín, ha estat des de l’inici de la legislatura, ara fa un any i mig, el restabliment de la cobertura sanitària universal que havia estat arrabassada a part dels ciutadans catalans per part de l’estat espanyol en un reial decret, o “decretàs” de l’any 2012. Des d’aquell any, havien estat exclosos per llei 137.000 ciutadans catalans, bé fossin de naixement o d’adopció. Amb la nova norma, evitem crear ciutadans de primera i de segona i per tant, no es requereix demostrar un mínim d’arrelament per tenir accés al sistema públic de salut. Es tracta d’un dret reconegut en les normes internacionals com la declaració dels drets humans, i que és a més, ineludible des de l’àmbit moral, polític i jurídic. També reflectia ignorància per part dels seus promotors perquè l’evidència científica demostra que, les desigualtats en salut afecten els indicadors de salut del total de la població i no només als afectats per una norma discriminatòria. Però no només les persones en risc d’exclusió social s’han trobat fora del sistema, també els treballadors transfronterers residents a Catalunya (uns 1300 a Andorra) o els catalans que vivint a l’estranger quan venien al nostre país no tenien accés a la sanitat pública. Durant aquest temps el govern, mitjançant el Servei Català de la Salut, ha garantit l’assistència a aquests ciutadans mitjançant diferents mecanismes parcials que ara la nova llei fa prescindibles. El compromís del govern és continuar de bracet de les entitats del tercer sector que han col·laborat per pal·liar les deficiències, enfortir els sistemes de vigilància per evitar fraus, així com no oblidar la perspectiva de gènere que en persones afectades ha suposat un doble estigma i llast en la seva salut, com a immigrant i com a dona. Jordi Cortada i Echauz Gerent Regió Sanitària Lleida i Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran    

Acte amb Alba Vergés a Gerri de la Sal

El divendres 9 de juny es va celebrar l’acte “Salut al Pirineu” organitzat per Esquerra Republicana. L’acte celebrat a Gerri de la Sal va comptar amb la presència d’Alba Vergés, Secretària de Salut i Benestar d’ERC, diputada de Junts Pel Sí al Parlament de Catalunya i presidenta de la Comissió de Salut i de la Comissió d’investigació de l’”Operació Catalunya”.   Vergés, acompanyada dels veïns de Gerri va explicar el model sanitari que ERC planteja per a la futura República Catalana assegurant que “si el territori és diferent, el sistema de salut ha de ser diferent i divers”. També va escoltar les demandes i reivindicacions dels veïns sobre la salut a l’Alt Pirineu als que va respondre a les qüestions que li van plantejar.   El moment àlgid de l’acte va ser quan va explicar detalladament l’entramat de l’”Operació Catalunya”, moment en que els veïns i veïnes van poder fer diverses preguntes sobre el procés, el referèndum i una Catalunya Independent.  

El Director de Desenvolupament Rural, Oriol Anson, visita el Pallars Sobirà

Aquest cap de setmana Oriol Anson, Director General de Desenvolupament Rural, acompanyat del director territorial d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de Lleida, Ferran de Noguera, han visitat el Pallars Sobirà.  La primera parada ha estat a la muntanya de Llessui aprofitant el període de Transhumància de vaques, cavalls i ovelles. Els van acompanyar els ramaders de Llessui, que van poder traslladar als directors la problemàtica que tenen amb les cremes de la planta del ginebre (un exemplar altament invasor) que els hi resta hectàrees pasturables any rere any. Els ramaders reclamen poder realitzar cremes controlades més dies a l'any, dins dels paràmetres climatològics favorables, i amb més flexibilitat per eradicar l’espècie.      A la tarda, a l'Ajuntament d'Esterri d’Àneu s’ha realitzat un acte d’Agricultura i Ramaderia on  l’alcalde, Ramon Villuendas, acompanyat per la presidenta de la EMD de Isil i Alós, Sofia Isus, han presentat el projecte “Lo Gaial” , una proposta que pretén aglutinar tots els petits productors de la zona en un únic espai, en forma de cooperativa on tots ells puguin estar connectats entre si i compartir així les eines de treball per millorar el seu rendiment. Es va parlar de la importància de crear una marca conjunta que valori els productes autòctons. El projecte pretén exposar-se durant el Doctor Music Festival, plataforma que s’ofereix per a la venta i reconeixement dels productes de proximitat.    Oriol Anson va assegurar que des del seu departament es treballa per poder tirar endavant tots els projectes viables per al futur del sector, però va puntualitzar que:  “l’activitat del territori ha de sorgir del territori. La unió, el treball i la força d’aquest serà el que generarà riquesa en ell mateix.”    En Josep Angel Alert, convidat per Villuendas, és el enginyer tècnic agrari i coordinador del territori del Doctor Music Festival i va enfocar el festival com una oportunitat per al territori, dient que: “Es vol donar un valor afegit al festival fora de la música, l’estima pel territori i per els productes que hi trobem, aquests són un valor que tots junts hem de treballar”.

Campanya pel Sí al Referèndum. Acte a Gerri de la Sal amb Alba Vergés: la Salut al Pirineu i l'Operació Catalunya

Aquest divendres 9 de juny ens acompanya l'Alba Vergés a Gerri de la Sal. La portaveu dels grup Junts Pel Sí a la comissió de Salut del Parlament de Catalunya i Secretària de Salut i Benestar d'Esquerra Republicana ens explicarà quin és el projecte del nostre partit per la Salut al Pirineu. Com a Presidenta de la comissió d'investigació sobre l'Operació Catalunya també ens aportarà llum i respostes sobre aquest altre tema de tanta actualitat  

Segona Trobada Republicana Pirinenca

Aquest diumenge 4 de juny, els amics i simpatitzants d’Esquerra de l’Alt Pirineu i Aran van visitar l’Alt Urgell en el marc de la trobada anual que fan per conèixer millor la vegueria i ajudar a millorar el treball durant l’any. Aquesta vegada  l’Alt Urgell prenia el relleu al Pallars Sobirà en la segona edició.   En aquesta ocasió, a més de la delegada del govern per l’Alt Pirineu i Aran, Rosa Amorós, i la senadora, Anna Azamar, van assistir a la trobada la Mireia Mata, Directora General eral d’Igualtat de la Generalitat de Catalunya i Mònica Palacín Secretària d’Organització d’Esquerra i fins a una trentena de càrrecs regionals d’Esquerra així com militants, amics i simpatitzants.   La trobada va començar a Organyà on es van fer visites a l’església de Santa Maria i a les Homilies. Va continuar a Coll de Nargó on el grup va rebre les explicacions del museu dels dinosaures a Dinosfera i també de la història de l’Alt Urgell al museu dels Raiers. Cap a migdia tothom es va desplaçar fins a Peramola on, després de dinar, la seva alcaldessa, la Gemma Orrit, va encetar el col·loqui sobre la situació de les dones en aquest municipi i, des d’aquest punt es va anar arribant a les noves propostes sobre igualtat entre gèneres a la Nova República que estem planificant, amb les aportacions de primera mà de la Mireia Mata i la Mònica Palacín.   Els assistents van poder-se relacionar al llarg d’una jornada festiva i distesa en què, a més del contingut republicà, es va poder enfortir llaços entre les persones i també facilitar la cohesió entre les diferents organitzacions i àmbits en què treballen pel mateix objectiu comú.  

Esmenes d’Esquerra Republicana i el Partit Demòcrata Català al pressupost general de l’Estat 2017 per la rehabilitació del Castell de València d’Àneu

Els senadors d’Esquerra Republicana, Anna Azamar i Bernat Picornell i la senadora del Partit Demòcrata Català, Mayte Rivero s’han reunit aquest matí amb el president del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, Ferran Rella, i amb l’alcaldessa de València d’Àneu, Laura Arraut.   La trobada s’ha realitzar amb la finalitat de fer el seguiment a les esmenes que els dos grups han presentat als Pressupostos Generals de l’Estat per a l’execució del projecte de rehabilitació del conjunt patrimonial del Castell de València d’Àneu.   Els dos grups parlamentaris han treballat conjuntament i amb el suport de l’Ajuntament i del Consell Cultural en la presentació d’aquestes esmenes.   Per les Valls d’Àneu i per la resta de la comarca del Pallars Sobirà i l’Alt Pirineu, la recuperació d’aquest patrimoni cultural és molt important.   El propòsit de rescatar de l’oblit no només la figura del darrer comte de Pallars Hug Roger III, conestable dels exèrcits de la Generalitat en la guerra civil catalana (1462-1472), la de la seua esposa Caterina Albert que tan valerosament va defensar el castell davant de les tropes dels Cardona l’estiu de 1487, sinó també la recuperació del darrer baluard de la Catalunya feudal, són fites abastables a través de les darreres inversions i intervencions (2010-2015) que han permès l’obertura al públic d’aquest interessant patrimoni pirinenc català. Les noves inversions aconseguiran sens dubte fixar la narració històrica i estructural i consolidar el projecte de recuperació que s’inicià l’any 1990.