Alt Pirineu

Totes les notícies

Anna Azamar, al Senat fent pregunta al Ministre

El ministre Nadal, interpel•lat per la senadora Azamar, reconeix el dèficit escandalós d’inversions d’Endesa a les comarques de Lleida i el Pirineu.

Durant la sessió plenària celebrada avui, la senadora del Grup parlamentari d’Esquerra Republicana, Anna Azamar ha preguntat al ministre d’Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Maria Nadal, sobre les mesures que té previst emprendre l’organisme competent del govern espanyol, amb l’empresa proveïdora del servei després dels repetits microtalls en el subministrament que tenen lloc als territoris de la Plana i l'Alt Pirineu,   com a conseqüència de les baixades de tensió constant que pateixen ambdós territoris, deguts a una evident falta d’inversions en manteniment i adequació de la xarxa elèctrica.   Azamar ha argumentat que aquest fet es produeix especialment en comarques rurals i d’interior i que és contraproduent per ‘la consolidació de l’estat del benestar i per aconseguir que l’equilibri territorial esdevingui una realitat, motiu pel qual disposar d’uns serveis i infraestructures en bon estat i plenament garantits és bàsic’. De la mateixa manera ha volgut deixar clar davant  els senadors i senadores de la cambra alta que ‘la demarcació de Lleida lidera el nombre d’interrupcions horàries en el subministrament elèctric, doblant les hores sense llum de la resta de Catalunya’.   Finalment, i ja després del torn de rèplica durant el qual la senadora republicana ha narrat cruament els fets del passat cap de setmana del 25 i 26 de març i ha exposat la lamentable situació del subministrament elèctric a la Plana i a l'Alt Pirineu, el ministre Nadal ha reconegut el dèficit d'inversions escandalós de la companyia subministradora, Endesa -que ha xifrat en menys d’un 60% del previst- i s’ha compromès a exigir responsabilitats i solucions.   Azamar també ha volgut deixar clar que malgrat els nombrosos beneficis que obtenen anualment, ‘les companyies elèctriques segueixen aplicant una política de retallades y manca d’inversions en la renovació i el manteniment de les xarxes, alhora que subcontracten els serveis per tal d’abaratir les despeses a base de reduir les seves plantilles i de fer més precàries les condicions laborals dels seus treballadors’.

La consellera Meritxell Serret parla d’alimentació a Martinet

La secció comarcal d’Esquerra Republicana de la Cerdanya ha organitzat aquest divendres un acte que s’emmarca dins la campanya “La República que farem” i que ha estat la cloenda de tot un seguit d’activitats en què la consellera Meritxell Serret ha participat al llarg del dia. Acompanyada pel delegat provincial d’agricultura, Ferran de Noguera, la delegada territorial per l’Alt Pirineu i Aran, Rosa Amorós i el president regional d’Esquerra, Francesc Viaplana, ha realitzat visites a l’ajuntament de Puigcerdà i al Consell Comarcal de la Cerdanya i s’ha entrevistat amb una delegació de ramaders, amb els representants de l’associació de productors ecològics local i amb alguns alcaldes ceretans. A l’inici de l’acte, l’alcalde de Montellà i Martinet, Josep Castells, ha fet la presentació de la consellera i la benvinguda a la cinquantena de persones que s’hi han aplegat. Meritxell Serret ha explicat els objectius amb què el departament ja està treballant i els reptes i les estratègies que està desenvolupant per assolir-los. Com a reptes per al sector primari ha enumerat la diferenciació del producte segons el seu origen, l’aplicació de les noves tecnologies per compartir millor la informació i el relleu generacional que afecten el sector agropecuari de tot el planeta però també la particularitat catalana que, tenint unes característiques molt diferenciades de la resta de l’estat espanyol, no té les eines per fer la política pròpia que li és més convenient. Un dels grans objectius que ha destacat és la creació de la política alimentària. Amb aquesta gran “marca” per explotar “volem sortir del concepte d’agricultura que interpel·la exclusivament els pagesos i implicar tota la societat amb la vinculació del sector primari amb l’alimentació”. La consellera també ha dit que cal “territorialitzar l’estructura de l’administració per tal de poder acompanyar adequadament el desplegament de les polítiques que plantegem” Abans de cloure l’acte, la consellera ha respost algunes preguntes que se li han plantejat entre les quals la dificultat administrativa que suposa ser un territori fronterer per aquelles explotacions amb terres als dos països o la vocació de donar suport a la producció ecològica dins d’un ampli ventall de models productius i de negoci.

Som massa bona gent!

Sóc en Jordi Navarra, un dels 5 pagesos/ramaders que quedem a Sant Esteve de la Sarga,  un municipi de 120 habitants dispersats entre 9 pobles i molt territori al peu del Montsec, on hi ha el Congost de Montrebei perquè m’ubiquin els lectors. Aquest cap de setmana la meteorologia ens l’ha liat en forma de nevada primaveral en cotes baixes, i els humans no hem estat a l'alçada. Hem tingut durant moltes hores el municipi sense la poca cobertura de mòbil que tenim normalment, els accessos als nostres pobles els hem netejat amb els nostres tractors, perquè la competència de mantenir desenes de kilòmetres de carreteres del nostre municipi resulta que és municipal i fer-ho nosaltres és la manera més efectiva quant passen tantes coses alhora i en tants llocs. A més no cobraré el gasoil, perquè l'oposició que ve els caps de setmana no em denunciï per prevaricació. Hem tingut tot el municipi 18 hores sense llum, perquè això no ho podem resoldre nosaltres, està en mans de les empreses del sector. Sort que a pagès encara tenim foc a terra per no gelar-nos. En dos pobles han tardat 36 hores a tenir servei elèctric, i passades 48 hores, el dilluns 27 de març encara tinc una casa propera al Congost de Montrebei que no té subministrament, com tampoc el tenen els veïns de Castissent, ja al municipi de Tremp. I cap veí ha trucat TV3. Som massa bona gent. Gent de muntanya, fets a tot i que sempre practiquem aquella dita de que abans d'exigir s'ha de complir. A fe de Déu que aquí complim, i potser va sent hora de que ens plantem i exigim! Aquesta situació sobrevinguda ha superat alguns límits, 48h després encara hi ha als carrers de pobles del municipi cables en tensió trencats sense que els operaris que ja he conegut al segon dia, desbordats, puguin donar-hi solució. És el cas de la carretera local on hi ha una torre partida amb els cables penjant a les proximitats del Congost de Montrebei, o el de dues persones de més de 80 anys  que no han pogut sortir de casa durant dos dies, perquè un cable elèctric trencat els hi ha bloquejat la sortida de casa.

Parada de la República que farem a Vielha amb Mònica Palacin, Secretària d'Organització d'ERC

Esquerra Republicana acosta el debat de la República que farem amb una ‘macroparada’ sense precedents arreu del país.

El cap de setmana del 18 i 19 de març Esquerra Republicana fa un desplegament sense precedents, ni tan sols en campanya electoral, ubicant més de 145 parades de forma simultània arreu del país, incloent totes les capitals de comarca. Aquesta acció, aquesta ‘macroparada’, s’emmarca dins de la campanya participativa ‘La República que Farem’ que el passat 4 de març va viure el seu acte central i que posa a debat les propostes del partit per la República Catalana.   El Vicesecretari general de Coordinació interna, Territori i Organització, Isaac Peraire, com a màxim responsable de la campanya assegura que ‘en aquests moments que la judicialització de la política i els atacs contra la democràcia són més forts i fan alçar la veu a nivell internacional, la nostra millor resposta és seguir endavant, treballar i construir la nova república catalana des de tot el territori’.   Al territori de l’Alt Pirineu i Aran, les parades són una realitat  a les 5 capitals de comarca i a la Val d’Aran. La primera ha estat aquest dijous al mercat de Vielha amb la companyia de la Secretària d’Organització d’ERC, Mònica Palacin , i  demà, divendres, al mercat de Pont de Suert  s’incorpora la senadora Anna Azamar. Aquest dissabte al matí ens trobareu  al mercat de la Seu d’Urgell  de 10h a 13h amb la Diputada al Congrés,  Ester Capella i al passeig de Tremp de 11.00h a 13.30h amb l’assistència de la delegada del govern de l’Alt Pirineu, Rosa Amorós, i a la tarda serem a Sort també amb Ester Capella, diputada al Congrés,  i Anna Azamar, senadora, finalment, diumenge tancarem la parada pirinenca al mercat de Puigcerdà.    

Junqueras, a la Seu d'Urgell

Junqueras: ‘Donem-nos tots plegats les millors oportunitats per nosaltres i també pels nostres fills’

En un acte al convent de Sant Domènech a La Seu D’Urgell davant de 300 persones, el President d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, ha tornat a deixar ben clar que ens cal tenir les eines d’un Estat per poder afrontar amb garanties el reptes de futur. ‘Donem-nos tots plegats les millors oportunitats per nosaltres i també pels nostres fills’, ha assegurat Junqueras.   Durant l’acte que forma part de la campanya La república que Farem, Junqueras ha explicat que ens enfrontem a moltes dificultats, per exemple, a un Estat que fa tot el possible perquè no ens en sortim però hem de demostrar que som capaços de superar tots els reptes.‘L’economia del nostre país està creixent un 3,5%, creixem el doble de ràpid que tots els països del nostre entorn’, ha explicat Junqueras.   Responent una de les principlas preocupacions al territori com és la igualtat d’oportunitats tenint en compte l’equilibri territoral, el president d’Esquerra Republicana ha insistit que ‘un dels reptes és com assegurem que hi hagi oportunitats per tothom. Això implica garantir serveis públics de qualitat i l’altra la capacitat de generar activitat econòmica i ocupació’ i en aquest sentit ‘determinats desavantatges competitius que estaven relacionats amb el territori i la distància, cada vegada han de pesar menys perquè les distancies cada vegada seran més curtes. És molt important desplegar les noves tecnologies i les noves plataformes’.   Junqueras ha recollit també en el seu discurs una de les demandes del territori que no és altra que millorar les infraestructures de comunicació,’és molt important millorar les connexions per carretera i ferrocarril. L’esforç que fan les empreses i els treballadors i des del Govern ens permet posar per primera vegada recursos al túnel dels 3 ponts o millorar la línia de la Pobla de Segur’.   Oriol Junqueras ha posat l’accent de manera especial en la importància de l’educació per assolir la igualtat d’oportunitats.

Anna Azamar i Elisenda Perez , senadores d'ERC

REIVINDIQUEM LA IGUALTAT CADA DIA DE L'ANY. Article de les senadores Anna Azamar i Elisenda Perez.

Avui, 8 de març, es commemora el Dia internacional de les Dones. Un dia assenyalat a les agendes de tot el món per reivindicar el feminisme i la igualtat entre dones i homes, per reivindicar que volem les mateixes condicions laborals que els homes. Encara que aquesta reivindicació hauria de ser present els 365 dies de l’any, sobretot per part dels homes i també d’algunes dones, que sembla que només se’n recorden en aquesta data en concret. Tot i així, seguim vivint en una societat desigual on sempre hem de demostrar constantment que estem capacitades per fer la mateixa feina.   El sostre de vidre que ens trobem les dones per poder accedir a posicions de direcció dins de les empreses és una realitat que les dades corroboren, un 64% dels llocs directius i de gerència són ocupats per homes segons l’Institut Nacional d’Estadística de 2015. Si parlem de sous, ens trobem que existeix una bretxa salarial del 26’6% a Catalunya, del 24’24% al País valencià i del 15’88% a les illes.   Això no acaba aquí. La desigualtat entre dones i homes va portar al Parlament de Catalunya a elaborar la llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva entre dones i homes. Una llei que va ser portada al ja conegut Tribunal Constitucional, per part del Govern Espanyol, el qual va anul·lar articles tan important com el dret al treball en igualtat d’oportunitats entre dones i homes o la prevenció de l’assetjament sexual i per raó de sexe. La invasió de competències estatals va ser l’excusa que es va donar per poder podar aquesta important i necessària llei. Un despropòsit per part d’un Estat curt de mides en matèria d’Igualtat ja que, per molt que ens vulguin convèncer del contrari, la desigualtat a l’estat espanyol no decreix.   Nosaltres, com a senadores, ens movem en un món masculí, on les dones seguim sent minoritàries, tot i que hi ha grans dones, molt capaces, preparades, fortes i imparables.   Només cal recordar les paraules del diputat polonès Janusz Korwin-Mikke, que la setmana passada justificava la bretxa salarial afirmant que “les dones han de guanyar menys que els homes perquè són més dèbils, més petites i menys intel·ligents”.

La República que farem: polítiques de muntanya , agricultura i ramaderia

El sector primari ha de ser estratègic en la República Catalana diu la consellera d'Agricultura,Ramaderia, Pesca i Alimentació "

En el marc de la campanya " la República que farem" la consellera d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Meritxell Serret aquest dijous ha parlat d'agricultura, ramaderia de muntanya , fauna cinegètica i del futur del sector primari català davant d'una vuitantena de persones que es trobaven al Molí de l'Oli de la Pobla de Segur.  L’alcalde de La Pobla de Segur,  Lluís Bellera, va fer la presentació de la consellera i va explicar els seus orígens rurals i la seva experiència dins del món del cooperativisme agrari. En prendre la paraula la consellera va començar amb fermesa, defensant el món rural de present i de futur. Catalunya és un país molt divers i hem de tenir en compte cada territori perquè la nova República sigui lliure, justa, pròspera i sostenible. “El sector primari és estratègic” per aquest nou país, per fixar la població , cuidar i sostenir el medi; i "les zones de muntanya necessiten que la gent hi visqui i s’hi quedi”. A continuació va anar desgranant algunes de les línies i objectius per aconseguir un millor país: implantar “projectes per millorar l’agricultura i la ramaderia”  i endegar “polítiques alimentàries basades en la producció local i curosa amb el medi ambient”, entre altres. Finalment, va concloure que “quan diem que volem una societat justa socialment, el sector primari s'ha de sentir interpel·lat  perquè tothom pugui pagar un preu just pels aliments,  des dels productors fins als consumidors”