Alt Pirineu

Totes les notícies

La independència de Catalunya, garantia per a l’Aran

Era Val d’Aran, Catalunya i España   El suport a la independència a la Vall d’Aran és el més baix de tot el país. Tot i ser una població molt petita, poc menys de 10.000 habitants segons el darrer cens, és necessari que aconseguim fer arribar el nostre missatge als aranesos/es.   Històricament , la Vall d’Aran (Era Val d’Aran en aranès) forma part de l’anomenada Occitània, àrea on dominava la llengua occitana i que comprèn gran part del terç sud de Franca, la Vall d’Aran a Espanya, el Piemont a Itàlia i Mònaco. Aquest territori no té cap reconeixement administratiu oficial, i la llengua occitana és oficial i promoguda només a la Vall d’Aran.     Una mica d’història   El 1313 amb el Tractat de Poissy, el territori aranès es restitueix al rei Jaume el Just d’Aragó qui modifica el sistema administratiu (Querimònia) establint el Conselh Generau d’Aran. Així, la Vall d’Aran, que havia estat lligada a Aragó almenys des del 1104, entra en un procés d’adscripció a Catalunya que culminà el mateix segle XIV i que s’ha mantingut fins a l’actualitat.   Constitució, Estatut del 2006 i altres textos legals:   Al 1978 es va aprovar la Constitució Espanyola, vigent en l’actualitat. L’Organització territorial del Regne d’Espanya s’exposa en el Títol VIII, però en cap d’ells es menciona l’Aran. Les vegueries no tenen lloc dins de la Constitució, i els terçons -propis de l’administració Aranesa- encara menys. Espanya no reconeix cap de les singularitats araneses, ni històriques ni culturals ni administratives. La Constitució està traduïda a l’anglès francès i altres llengües, però NO en aranès.   A l’Estatut de Catalunya -publicat en aranès- sí que apareixen les singularitats de l’Aran. Ja quedava reflectit en l’Estatut de Sau, el del 1979, en diferents articles: «En el marc de la Constitució i del present Estatut seran reconegudes i actualitzades les peculiaritats històriques de l'organització administrativa interna de la Vall d'Aran.

Senadors, diputat , regidores d'Abella de la Conca i gent d'ERC del Pallars Jussà

Els senadors d’ERC Anna Azamar i Miquel Àngel Estradé, han visitat el municipi de Sant Esteve de la Sarga i Abella de la Conca

Aquest dilluns l’Anna Azamar i en  Miquel Àngel Estradé, senadors d’ERC,  han visitat els pobles del municipi de Sant Esteve de la Sarga, acompanyats de l’alcalde Jordi Navarra. Durant el recorregut han constatat el mal estat d’alguns trams de la carretera municipal, molts quilòmetres per mantenir i millorar per una administració local amb un  pressupost irrisori. Per tant, des del consistori es continua demanant a les administracions supramunicipals que se’n facin càrrec, aportant el  finançament necessari per fer-hi front. Per altra banda, el tema que ha indignat més als senadors ha estat veure la casa consistorial apuntalada per varis suports i que fa impossible l’accés a aquesta, inhabilitant poder fer qualsevol tipus d’activitat des dels plens municipals, eleccions o qualsevol altre acte o servei per als veïns. L’alcalde ha explicat que és una obra urgent i necessària però per això necessita obtenir finançament d’altres administracions, i amb això està treballant. També s’ha parlat sobre la preocupació de l’actual gestió del congost de Mont-rebei, actualment acull més visitants dels que pot gestionar per poder organitzar els cotxes que quasi cada cap de setmana congestionen la carretera d’accés al municipi. Finalment, també han visitat el municipi d’Abella de la Conca acompanyats pel diputat provincial Jaume Gilabert i han conegut un municipi amb encant que té un futur ple de possibilitats, per això les regidores del municipi demanen suport a les institucions per realitzar actuacions necessàries per millorar els accessos a les cases habitades i la seva església, una obra d’art romànic com poques dins d’aquesta comarca.  

Llívia mantindrà l’alcaldia d’ERC, amb Elies Nova al capdavant, fins a finalitzar el mandat

El pacte de govern a la vila de Llívia fruit de les darreres eleccions municipals dut a terme entre Endavant Cerdanya i Esquerra Republicana, establia un canvi en l’alcaldia a mig mandat. Josep Pous, qui ja havia estat alcalde, havia de fer-se càrrec de l’alcaldia durant aquest mes, però ambdues formacions han arribat a un acord en benefici del municipi i no es realitzarà el relleu, mantenint com a alcalde al republicà Elies Nova. L’actual equip de govern ha demostrat una gran efectivitat i estan duent a terme grans projectes de rellevància per a la vila, fets que fan idoni mantenir l’actual estabilitat municipal, degut també a la bona entesa entre les dues formacions. Segons ha manifestat l’alcalde, Elies Nova “El govern municipal funciona bé i no veiem necessitat d’haver de canviar de càrrecs. Som un equip de govern cohesionat, ens ho consultem, valorem i decidim conjuntament prioritzant Llívia i fugint dels personalismes i partidismes”  

ERC de l’Alt Pirineu i Aran reclama més de 400M d’euros als pressupostos de l’Estat 2017 en defensa del territori.

La senadora Anna Azamar, ha  presentat esmenes als pressupostos de l’Estat del 2017 per un import de més de 400 milions d’euros. Aquest fet demostra, un any més, el gran dèficit d’inversió que pateix la vegueria pirinenca per part de l’Estat espanyol en allò que el competeix plenament, continuant reiteradament amb el seu menysteniment. La formació pirinenca insisteix en  l’esmena històrica més reivindicada pel territori des dels inicis de la democràcia, i en conseqüència per la federació d’ERC de l’Alt Pirineu i Aran,  “la millora de les infraestructures viàries que connecten les diferents comarques pirinenques”. Aquesta demanda fa referència a l’arranjament de l’Eix Pirinenc, N260, perquè sigui un eix de comunicació ràpid i segur entre valls. Pel que fa a comunicacions terrestres també es demanda la millora de la N-230 al seu pas per les comarques de l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran, així com de la N-145 entre Llívia i Puigcerdà. Una altra línia d’actuacions que es reclama és la inversió de més de 4,5 milions d’euros per iniciatives mediambientals com la recuperació de camins naturals, el manteniment d’Aigüestortes o el condicionament i neteja de les lleres dels rius pirinencs. Aquestes esmenes són de gran valor per al medi ambient i el turisme sostenible, font de riquesa per a la gent del territori. En aquesta línia, també, es reclamen 1,5 milions d’euros destinats a la restauració de patrimoni arquitectònic cultural del nostres territori, un bé comú que és de tothom i s’ha de preservar. La senadora ha recollit les demandes de la gent del territori, fruit de diverses trobades amb càrrecs electes locals i agents socials i culturals de les sis comarques de la demarcació de l’Alt Pirineu i Aran les quals reivindiquen  les necessitats que els són urgents i les quals Esquerra Republicana defensarà  a les Corts Generals.  

Anna Azamar, al Senat fent pregunta al Ministre

El ministre Nadal, interpel•lat per la senadora Azamar, reconeix el dèficit escandalós d’inversions d’Endesa a les comarques de Lleida i el Pirineu.

Durant la sessió plenària celebrada avui, la senadora del Grup parlamentari d’Esquerra Republicana, Anna Azamar ha preguntat al ministre d’Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Maria Nadal, sobre les mesures que té previst emprendre l’organisme competent del govern espanyol, amb l’empresa proveïdora del servei després dels repetits microtalls en el subministrament que tenen lloc als territoris de la Plana i l'Alt Pirineu,   com a conseqüència de les baixades de tensió constant que pateixen ambdós territoris, deguts a una evident falta d’inversions en manteniment i adequació de la xarxa elèctrica.   Azamar ha argumentat que aquest fet es produeix especialment en comarques rurals i d’interior i que és contraproduent per ‘la consolidació de l’estat del benestar i per aconseguir que l’equilibri territorial esdevingui una realitat, motiu pel qual disposar d’uns serveis i infraestructures en bon estat i plenament garantits és bàsic’. De la mateixa manera ha volgut deixar clar davant  els senadors i senadores de la cambra alta que ‘la demarcació de Lleida lidera el nombre d’interrupcions horàries en el subministrament elèctric, doblant les hores sense llum de la resta de Catalunya’.   Finalment, i ja després del torn de rèplica durant el qual la senadora republicana ha narrat cruament els fets del passat cap de setmana del 25 i 26 de març i ha exposat la lamentable situació del subministrament elèctric a la Plana i a l'Alt Pirineu, el ministre Nadal ha reconegut el dèficit d'inversions escandalós de la companyia subministradora, Endesa -que ha xifrat en menys d’un 60% del previst- i s’ha compromès a exigir responsabilitats i solucions.   Azamar també ha volgut deixar clar que malgrat els nombrosos beneficis que obtenen anualment, ‘les companyies elèctriques segueixen aplicant una política de retallades y manca d’inversions en la renovació i el manteniment de les xarxes, alhora que subcontracten els serveis per tal d’abaratir les despeses a base de reduir les seves plantilles i de fer més precàries les condicions laborals dels seus treballadors’.

La consellera Meritxell Serret parla d’alimentació a Martinet

La secció comarcal d’Esquerra Republicana de la Cerdanya ha organitzat aquest divendres un acte que s’emmarca dins la campanya “La República que farem” i que ha estat la cloenda de tot un seguit d’activitats en què la consellera Meritxell Serret ha participat al llarg del dia. Acompanyada pel delegat provincial d’agricultura, Ferran de Noguera, la delegada territorial per l’Alt Pirineu i Aran, Rosa Amorós i el president regional d’Esquerra, Francesc Viaplana, ha realitzat visites a l’ajuntament de Puigcerdà i al Consell Comarcal de la Cerdanya i s’ha entrevistat amb una delegació de ramaders, amb els representants de l’associació de productors ecològics local i amb alguns alcaldes ceretans. A l’inici de l’acte, l’alcalde de Montellà i Martinet, Josep Castells, ha fet la presentació de la consellera i la benvinguda a la cinquantena de persones que s’hi han aplegat. Meritxell Serret ha explicat els objectius amb què el departament ja està treballant i els reptes i les estratègies que està desenvolupant per assolir-los. Com a reptes per al sector primari ha enumerat la diferenciació del producte segons el seu origen, l’aplicació de les noves tecnologies per compartir millor la informació i el relleu generacional que afecten el sector agropecuari de tot el planeta però també la particularitat catalana que, tenint unes característiques molt diferenciades de la resta de l’estat espanyol, no té les eines per fer la política pròpia que li és més convenient. Un dels grans objectius que ha destacat és la creació de la política alimentària. Amb aquesta gran “marca” per explotar “volem sortir del concepte d’agricultura que interpel·la exclusivament els pagesos i implicar tota la societat amb la vinculació del sector primari amb l’alimentació”. La consellera també ha dit que cal “territorialitzar l’estructura de l’administració per tal de poder acompanyar adequadament el desplegament de les polítiques que plantegem” Abans de cloure l’acte, la consellera ha respost algunes preguntes que se li han plantejat entre les quals la dificultat administrativa que suposa ser un territori fronterer per aquelles explotacions amb terres als dos països o la vocació de donar suport a la producció ecològica dins d’un ampli ventall de models productius i de negoci.

Som massa bona gent!

Sóc en Jordi Navarra, un dels 5 pagesos/ramaders que quedem a Sant Esteve de la Sarga,  un municipi de 120 habitants dispersats entre 9 pobles i molt territori al peu del Montsec, on hi ha el Congost de Montrebei perquè m’ubiquin els lectors. Aquest cap de setmana la meteorologia ens l’ha liat en forma de nevada primaveral en cotes baixes, i els humans no hem estat a l'alçada. Hem tingut durant moltes hores el municipi sense la poca cobertura de mòbil que tenim normalment, els accessos als nostres pobles els hem netejat amb els nostres tractors, perquè la competència de mantenir desenes de kilòmetres de carreteres del nostre municipi resulta que és municipal i fer-ho nosaltres és la manera més efectiva quant passen tantes coses alhora i en tants llocs. A més no cobraré el gasoil, perquè l'oposició que ve els caps de setmana no em denunciï per prevaricació. Hem tingut tot el municipi 18 hores sense llum, perquè això no ho podem resoldre nosaltres, està en mans de les empreses del sector. Sort que a pagès encara tenim foc a terra per no gelar-nos. En dos pobles han tardat 36 hores a tenir servei elèctric, i passades 48 hores, el dilluns 27 de març encara tinc una casa propera al Congost de Montrebei que no té subministrament, com tampoc el tenen els veïns de Castissent, ja al municipi de Tremp. I cap veí ha trucat TV3. Som massa bona gent. Gent de muntanya, fets a tot i que sempre practiquem aquella dita de que abans d'exigir s'ha de complir. A fe de Déu que aquí complim, i potser va sent hora de que ens plantem i exigim! Aquesta situació sobrevinguda ha superat alguns límits, 48h després encara hi ha als carrers de pobles del municipi cables en tensió trencats sense que els operaris que ja he conegut al segon dia, desbordats, puguin donar-hi solució. És el cas de la carretera local on hi ha una torre partida amb els cables penjant a les proximitats del Congost de Montrebei, o el de dues persones de més de 80 anys  que no han pogut sortir de casa durant dos dies, perquè un cable elèctric trencat els hi ha bloquejat la sortida de casa.