Alt Pirineu

Totes les notícies

Azamar al Senat. “Ena Val d’Aran encara esperen les disculpes del ministre per la lamentable i gens respectuosa resposta que va donar referent a l’aranès.  

El grup parlamentari d’Esquerra Republicana al Senat, va donar ahir, suport a la moció presentada pel grup Unidos Podemos-En Comú Podem- En Marea a la comissió de cultura, en defensa de l’occità, aranès a l’Aran. La senadora pirinenca Anna Azamar  va exposar que Esquerra Republicana coneix i reconeix la importància de la diversitat cultural i lingüística i del coneixement de diverses llengües. La Senadora Azamar, va recordar que fa pocs dies va preguntar al Ministre Méndez de Vigo sobre els drets lingüístics dels parlants d’aranés i aquest va menystenir a la població aranesa i als parlants de la seva llengua, quan va afirmar que els aranesos s’haurien de preocupar més per les allaus que no pas per l’ús de l’aranès. La llengua aranesa és l’element fonamental de la identitat pròpia d’era Val d’Aran, defensada per araneses i els aranesos al llarg de la història i reconeguda i emparada per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, sent doncs, l’expressió més alta de reconeixement per part de la societat catalana i les seves institucions. Azamar ha reblat que l’Estat té l’obligació de reconèixer, protegir i promoure l’occità en la seva varietat aranesa, en tots els àmbits i sectors, i garantir els drets lingüístics dels seus parlants, no obstant això, l’Administració General de l’Estat no ha equiparat la llengua occitana a la resta de llengües oficials, de fet la llengua occitana no existeix per a l’Administració General de l’Estat Moció presentada per ERC Es dona la coincidència que, el grup parlamentari d’Esquerra Republicana al Senat, ha presentat una moció sobre l’occità, aranès a l’Aran, també a la comissió de cultura. La moció, pendent de ser debatuda, reclama al govern l’adopció dels següents acords: Reconèixer, protegir i promoure l’occità, en la seva varietat aranesa, en tots els àmbits i sectors. Garantir els drets lingüístics dels parlants de l’aranès. Equiparar l’ús de l’occità, aranès a l’Aran, al del català, l’eusquera i el gallec a l’Administració General de l’Estat i la resta de les institucions i organismes de l’Estat.

Esquerra Republicana fiscalitza la gestió i els incompliments del govern espanyol arreu del territori català.

 El grup parlamentari d’ERC al Senat va registrar, el passat mes de febrer, una bateria de preguntes escrites per conèixer al detall quina ha estat la inversió del govern espanyol durant els darrers 15 anys. A més, van demanar que se’ls informi de totes aquelles inversions estatals que no s’han complert des de l’any 2000, així com d’aquelles que ara mateix tingui previstes dur a terme el govern espanyol. En concret, els senadors republicans demanen que es detalli per any, concepte, comarca i municipi totes les inversions realitzades per l’Estat. En aquest sentit, la senadora Anna Azamar va preguntar per les inversions estatals a l’Alt Pirineu i Aran. Les preguntes escrites, no han estat respostes per part de l’executiu espanyol, fet que fa que ara els  republicans les reconverteixin en preguntes orals   Infraestructures Per altra banda, els republicans demanen conèixer totes les infraestructures, edificis o terrenys de titularitat estatal de les comarques i municipis catalans, i en concret, quins són els seus usos. Sobre aquesta mateixa qüestió, algunes de les preguntes que fan al govern espanyol són: “Com s’han adquirit i per quin valor” o “Quin és el seu cost anual de manteniment”.                                                                                                                                                                                                  

La prioritat número 1 - Article de Francesc Viaplana

El 21 de desembre vaig ser escollit diputat al Parlament de Catalunya, unes eleccions que, tot i il·legítimes, van ser cabdals per tal de posar de manifest la victòria de les forces independentistes al Parlament i al nostre país. Veníem d’uns mesos molt intensos i durs (1 d’octubre, empresonament dels Jordis, de l’Oriol i altres companys, la meitat del govern a l’exili, campanya en condicions molts difícils...), aconseguir representar el meu territori i el meu país al Parlament em va gratificar moltíssim. Per davant se’m plantejaven molts reptes que afrontava (i afronto) amb il·lusió. Des que tinc memòria sempre he desitjat la independència del meu país, per molts motius, però bàsicament perquè per mi és sinònim de construir un país millor. Un país on encarem el nostre present i construïm el nostre futur, un país més just i més net en tots els sentits, en definitiva, un país on qualsevol pare o mare vulgui que creixin els seus fills. Fa molts anys que pico pedra per aconseguir aquesta fita, militant a ERC o en qualsevol espai on he pogut incidir, i ara ho puc fer des del màxim òrgan de sobirania popular del nostre país, el Parlament de Catalunya. Els diputats tenim una assignació territorial, jo, com no podia ser d’una altra manera, soc diputat de l’Alt Pirineu i l’Aran (Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i la Val d’Aran), un territori molt ampli però que conec i estimo profundament. Un territori amb moltíssimes necessitats: la mobilitat entre les nostres valls, el desplegament de les telecomunicacions a tots els nostres pobles, que els nostres joves tinguin les mateixes oportunitats que la resta del país per formar-se i que tinguin la possibilitat de tornar al territori per desenvolupar aquest coneixement, compaginar la protecció del nostre fabulós medi natural amb el desenvolupament econòmic, desplegar la nostra vegueria... i un llarg etcètera. Ja sé que no resoldré totes aquestes mancances en aquesta legislatura, però no per això deixaré d’intentar-ho, i com en tot, amb pas ferm i constant.

La ‘macroparada’ Free Junqueras reclama, arreu del país, la posada en llibertat del president d'Esquerra Republicana i dels altres presos polítics

Les Federacions de Lleida, de l’Alt Pirineu i Aran i del Solsonès d’ERC han programat més d’una vintena de parades informatives a les comarques de Ponent durant els propers dies.   El cap de setmana del 3 i 4 de març Esquerra Republicana fa un gran desplegament al territori a iniciativa de la Plataforma Free Junqueras per reclamar la posada en llibertat del president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, així com de la resta de presos polítics; Joaquim Forn, Jordi Sanchez i Jordi Cuixart. Les més de 150 parades comptaran amb la presència de destacats dirigents i càrrecs electes institucionals d'Esquerra Republicana.   La Plataforma Free Junqueras denuncia que l'estat espanyol actua de manera venjativa contra Oriol Junqueras i l'acusa sense fonament dels delictes de rebel·lió, sedició i malversació per haver organitzat el referèndum de l'1 d'octubre, obeint el mandat de la majoria del poble de Catalunya. L'empresonament d'Oriol Junqueras, juntament amb els de Jordi Cuixart, Jordi Sánchez i Quim Forn, mostra els límits i la feblesa d'un estat que és capaç de conculcar drets fonamentals per derrotar els seus adversaris polítics. L'empresonament i l'exili forçat d'adversaris polítics són la constatació definitiva del fracàs del Govern espanyol a l'hora d'abordar amb maduresa i sentit democràtic la reivindicació, massiva, continuada i sempre escrupolosament pacífica, d'una part importantíssima de la ciutadania catalana.   La macroparada és una iniciativa que vol posar en relleu, un cop més, que la reacció de l’Estat posa en perill els principis democràtics més elementals.   El vicesecretari general de Coordinació Interna, Territori i Organització d’Esquerra Republicana, Isaac Peraire, ha explicat que “amb la macroparada Free Junqueras es reclama la immediata posada en llibertat d’Oriol Junqueras i la resta de presos polítics, el retorn dels exiliats i la restitució de tots els seus drets polítics com a representants electes del conjunt del poble de Catalunya”.

EL PRESIDENT TORRENT ES REUNEIX AMB ALCALDES DE L’ALT URGELL I CERDANYA ARRAN DELS INCIDENTS PROVOCATS PER LES DARRERES NEVADES

El president del Parlament, Roger Torrent, ha visitat aquest matí la Seu d’Urgell on s’ha reunit amb alcaldes i alcaldesses de l’Alt Urgell i Cerdanya. La visita, ve motivada arran dels incidents provocats per les nevades dels dies 3 i 4 de febrer, on gran nombre de poblacions van quedar afectades amb diversos incidents com talls de carreteres, manca de subministraments elèctrics i telefonia, tant mòbil com fixa i internet, durant gran quantitat d’hores, o persones aïllades a les seves cases. El Diputat al Parlament, Francesc Viaplana, després d’haver estat col·laborant en la coordinació duta a terme pels diferents cossos d’emergències i seguretat, ajuntaments i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, va exposar al Grup Parlamentari d’ERC les dificultats amb que s’havia trobat el territori pirinenc durant aquesta inclemència. Davant la gravetat de la situació, i degut a la impossibilitat que cap conseller/a pugui reunir-se amb el territori degut a l’aplicació de l’article 155 per part del govern espanyol, el President Torrent va oferir-se a desplaçar-se i reunir-se amb els màxims representants municipals de la zona i conèixer, així, les problemàtiques amb les que van trobar-se durant la llevantada, com també les dificultats i mancances del Pirineu a nivell d’infraestructures. Posteriorment a la trobada amb els alcaldes i alcaldesses, que s’ha dut a terme al Consell Comarcal de l’Alt Urgell, el president Torrent ha participat d’un dinar de treball amb càrrecs electes d’ERC al Pirineu, per tal d’abordar la mateixa problemàtica, i on hi ha assistit també el Diputat Francesc Viaplana i la Senadora Anna Azamar.    

Senadora Anna Azamar

ERC exigeix a l’Estat un pla d’actuació en tres mesos per reduir la sinistralitat a l’N-260

Esquerra Republicana demana un cop més al govern espanyol presentar en el termini de tres mesos un pla d’actuació per reduir la sinistralitat a la carretera N-260. El grup parlamentari dels republicans al Senat ha registrat una iniciativa, per debatre en el proper ple de la cambra, on es demana també realitzar un informe detallat de l’estat en què es troba l’Eix Pirinenc. El debat i votació de la moció tindrà lloc durant la sessió plenària del 20 i 21 de febrer. Tanmateix, demanen que en aquest mateix informe es concretin les inversions previstes i no executades fins ara. El tercer punt de la proposta, que defensarà la senadora Anna Azamar, exigeix destinar una partida a les obres de millora i adequació de l’N-260 per tal de reduir l’alta accidentalitat que s’hi registra. Precisament, en l’exposició de motius de la proposta, els republicans recorden que es tracta d’una de les carreteres més perilloses de l’Estat. Al seu pas per Catalunya hi ha 5 dels 50 trams més perillosos de tota la xarxa viària espanyola, és a dir, el 10% dels trams més perillosos estan a la part catalana de l’N-260, recull el text. Precisament, sobre aquesta mateixa qüestió, el Congrés dels Diputats ja va aprovar fa un any, a instàncies d’Esquerra Republicana, una Proposició no de Llei a la Comissió de Seguretat Viària, però el govern espanyol ha ignorat aquest mandat parlamentari. Això ha provocat la cronificació i l’enquistament del problema, mentre la saturació de la via continua emportant-se la vida de les persones. Un total de 353 dels 500 kilòmetres que té l’N-260 transcorren per Catalunya i uneix les poblacions de Figueres, Olot, Ripoll, Puigcerdà, la Seu d’Urgell, Sort, la Poble de Segur i el Pont de Suert. De fet, són especialment perillosos el tram entre Ripoll i Puigcerdà (concentra més del 70% dels accidents mortals de la comarca del Ripollès) i el tram de la frontera amb l’Estat francès (Coll de Belitres) fins al seu desviament amb l’N-II (uns 36 kilòmetres aproximadament) i entre Navata i Besalú, 17 kilòmetres.

A la imatge el president comarcal d'ERC Alta Ribagorça, Nil Monsó i la Senadora per Lleida, Anna Azamar presentant les esmenes al Senat 2017

ERC de l’Alta Ribagorça reclama celeritat al Ministeri de Foment en la millora de la carretera N-230 de Sopeira a la boca sud del Túnel de Vielha, una infraestructura clau per al sosteniment de la comarca

La federació comarcal d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Alta Ribagorça celebra la presentació pública de l’estudi informatiu de la reforma de la carretera N-230 entre Sopeira i la boca sud del Túnel de Vielha, un pas que arriba molt tard, després d’anys d’haver de lamentar la pèrdua de vides dels nostres veïns. Tanmateix, entenem que, malgrat ser un primer pas, queda molt recorregut fins que es puguin plasmar sobre el terreny. És per això que demanem al Ministeri de Foment celeritat en la redacció del projecte, necessària per a l’execució de les obres. Els estudis de Foment aposten per l’alternativa 2, de 40km de traçat i un import estimat de 295 milions d’euros, però en aquest sentit, apel•lem als veïns de la comarca, sobretot els afectats dels municipis del Pont de Suert i Vilaller a consultar el traçat de forma detallada (apartats alternativa 1 i 2 dels plànols a l’adreça http://www.fomento.gob.es/MFOM/LANG_CASTELLANO/ATENCION_CIUDADANO/PARTICIPACION_PUBLICA/EI2-E-0207.htm) i si s’escau presentar al•legacions als registres dels ajuntaments respectius. Les al•legacions es poden presentar fins el proper 8 de març. Des d’Esquerra Republicana estem a favor d’aquesta reforma, ja que és la via que vertebra la comarca i és clau per al nostre desenvolupament econòmic i social. No podem esperar més temps circulant amb inseguretat per aquesta via. Hi estem a favor sempre i quan es planifiqui un traçat de consens, que tingui en consideració les al•legacions i que compti amb un suport majoritari per part dels veïns. És per això que estem a favor d’un debat sense alarmismes innecessaris, seré, obert i sempre donant la veu als veïns.  

L'aranés serà tostemp nòste

Aquesta setmana el Tribunal Constitucional ens ha tornat a sorprendre amb una d’aquelles sentències que tenen com a únic objectiu menystenir tots aquells trets identitaris de casa nostra, denegant a la llengua aranesa l’estatus d’ús preferent al territori de l’Aran. La llengua, esdevé un dels trets principals i fonamentals d’identitat de les persones, de les societats i dels territoris. La llengua esdevé, també, un element de cohesió, una manifestació cultural i un reconeixement al desenvolupament històric del territori i no es pot tolerar una vulneració tan flagrant als drets de la ciutadania aranesa. L’aranès, és la llengua vehicular a l’ensenyament, i cal una protecció especial per a aquesta llengua, una discriminació en positiu per tal de garantir-ne la seva supervivència, és per això que el seu ús preferent és una necessitat, a l’hora que una qüestió de base i sentit comú social. Una vegada més, el Tribunal Constitucional, lluny de defensar els drets i interessos de la ciutadania, el que acaba fent és vulnerar-ne qüestions tan fonamentals com els seus drets lingüístics. I per què ha passat això? Doncs resulta que va ser el govern del senyor Rodríguez – Zapatero qui va interposar el recurs al Tribunal Constitucional per tal que l’ens valorés la idoneïtat de la llei de l’aranès, aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 2010. La llei de l’occità, aranès a l’Aran, té per objectius reconèixer, protegir i promoure l’occità d’acord amb la seva varietat aranesa en tots els àmbits i sectors. Aquesta llei, doncs, el que preveu és dotar a l’aranès d’un protecció especial a mode d’immersió lingüística, on l’aranès fos present en tots aquella quotidianitat de la ciutadania, en la retolació i la toponímia, en les comunicacions entre i amb les administracions públiques, en els mitjans de comunicació, etc; en definitiva, dotar de la normalitat que es mereix una llengua transmesa de generacions en generacions des de fa segles.

Anna Azamar

Anna Azamar pregunta al Senat sobre les autopistes elèctriques, la senyalització de la N260 i els autocars de militars per votar el passat 21D a Talarn i Tremp.

La senadora pirinenca, Anna Azamar, ha presentat un seguit de preguntes a la cambra alta que fan referència al territori pirinenc. Les preguntes fan referència a tres àmbits diferenciats, en la primera bateria de preguntes, la senadora, demana informació sobre el desplaçament amb autocars i taxis a les poblacions de Talarn i Tremp, el dia de les passades eleccions al Parlament de Catalunya, acompanyant a votar a diferents persones joves, que asseguraven que era la primera vegada que anaven a votar i les havien obligat,  i organitzats per comandaments militars. La senadora sol·licita informació sobre la partida pressupostària a la que pertany aquest tipus de transport electoral. Si s’havia demanat autorització per estacionar l’autocar fora de l’estació d’autobusos de la població. Sobre si el desplaçament es va considera una operació, i en cas afirmatiu, quina denominació se li va designar. I, finalment, si els oficials (sense uniforme) que coordinaven, tenien funcions de comandament sobre els militars, també sense uniforme, que volien exercir lliurement el seu dret a vot. La segona bateria de preguntes fa referència a les autopistes elèctriques de les connexions transpirinenques, així doncs la senadora, sol·licita informació sobre els plans previstos per Red Eléctrica Española per a les connexions transpirinenques en general, i concretament per a la línia Peñalba- El Arnero (Monzó) – Isona. El darrer bloc de preguntes de la senadora republicana fa referència a la senyalització de la carretera N-260 (eix pirinenc) i on en els darrers mesos s’han enretirat els senyals que indiquen el canvi de comarques, pregunta quin és el motiu pel que han estat enretirats els  senyals, i quan es preveu tornar-los a col·locar.   TEXT DE LES PREGUNTES: El pasado 21 de diciembre se celebraron las elecciones al Parlament de Catalunya y en las poblaciones de Talarn i Tremp, cercanos a la AGBS, llegaron varios autocares y taxis con personas jóvenes, que aseguraban que era la primera vez que iban a votar y que se les había obligado a ir, acompañados y organizados por mandos militares de la academia militar.