Alt Pirineu

Totes les notícies

Anna Azamar, al ministre de Foment: ‘Hi ha molts trams de la N-260 que semblen autèntics camins de cabres’

La senadora d'Esquerra Republicana Anna Azamar va denunciar aquest dimarts davant del ministre de Foment, José Luis Ábalos, la precària situació de la N-260, de titularitat estatal, que transcorre en paral·lel pel Pirineu i que té 373 dels seus 500 quilòmetres a Catalunya. D’aquest tram català, va recordar la republicana, 173 quilòmetres estan catalogats per l’informe EuroRap com a perillosos i cinc trams concrets dins d’aquest recorregut formen part dels 50 amb major risc de la xarxa de carreteres estatals. ‘És a dir, el 10% dels trams amb més perillositat de la xarxa de l'Estat són dins del tram català de la N-260’, va emfasitzar Azamar.   La senadora va recordar que aquesta carretera va néixer de la reconversió de vies locals preexistents. Aquest fet, junt amb la pròpia orografia i les condicions climàtiques del Pirineu, fa que molts dels trams s’hagin acabat convertint en ‘camins irregulars, estrets, en mal estat i despreniments habituals’. Segons ella, una situació que queda ‘molt lluny de la resta de carreteres de la xarxa estatal. A la N-260 hi ha trams que semblen veritables camins de cabres’.   Azamar va fer una enumeració detallada de les demandes que al llarg dels anys ha anat acumulant el territori, des d’actuacions per a la millora de la seguretat, contenció de talussos per evitar despreniments, rotondes en cruïlles perilloses o un simple pas de vianants que permeti creuar la carretera en trams urbans. ‘Durant quants anys més aquesta carretera continuarà com un dels punts negres de la xarxa viària? Quants trams més han de ser catalogats com a perillosos? Quants accidents més faran falta perquè s’hi actuï?’, es va preguntar la senadora pirinenca.   La senadora republicana va lamentar la falta de compromís del govern espanyol amb aquesta carretera i va recordar les iniciatives que Esquerra Republicana ha presentat tant el Senat com al Congrés reclamant que s'hi intervingui. ‘La proposició del Congrés fins i tot va ser aprovada’, va recordar, ‘però no ha servit de res’.

Comunicat d’Esquerra Republicana de Catalunya al respecte de la Vaga General del proper 21 de febrer

Com ja s’ha anunciat des de l’Executiva Nacional d’Esquerra Republicana de Catalunya, la Federació Regional de Lleida, la Federació Regional de l’Alt Pirineu i l’Aran i la Federació Comarcal del Solsonès expressen tot el seu suport a la Vaga General pels drets laborals, per les llibertats i contra la repressió, convocada per al proper dijous 21 de febrer.   És per aquest motiu que totes les persones que ocupen càrrecs electes i orgànics en aquesta formació a les tretze comarques de les Terres de Lleida declinaran participar en cap acte públic o institucional que es pugui dur a terme durant aquesta jornada, que no siguin els estrictament convocats pels Comitès de Vaga locals i comarcals d’arreu del territori.   Aixi doncs, les seus d’Esquerra Republicana de Catalunya de les Federacions de Lleida, de l’Alt Pirineu i del Solsonès també romandran tancades durant la jornada del proper dijous 21 de febrer, excepte en el cas de donar suport tècnic o administratiu a les entitats organitzadores de la Vaga General o atendre els mitjans de comunicació en la seva cobertura de les manifestacions i actes previstos pels esmentats comités.   De la mateixa manera, Esquerra Republicana de Catalunya insta a població a participar en l’aturada de país del proper dijous, sota el clam ‘Per dignitat, vaga general’; alhora que demana la llibertat dels presos i de les preses polítiques i condemna enèrgicament el judici contra la democràcia que s’està duent a terme a la seu del Tribunal Suprem de la capital espanyola perquè l’autodeterminació és un dret i no un delicte.  

Anna Azamar

Era senadora Anna Azamar reclame ara comission de cultura mès emparament entara lengua aranesa.

Era senadora pirenenca, Anna Azamar, a presentat aguesta setmana ara Comission de Cultura e Espòrts deth Senat ua mocion en defensa dera lengua aranesa. Azamar a reclamat, encara un còp, qu’er Estat realize mecanismes d'emparament d’aguesta lengua, que comprenen eth 90% dera poblacion aranesa, ei liejuda peth 60%, mès parlada sonque, de forma abituau, per 2500 persones. Tanta ei era deishadesa deth govèrn der Estat envèrs ara lengua aranesa, qu'aguest passat 2018, en tot presentar eth govèrn eth cincau informe de compliment dera carta de lengües, es justificacions d’accions en favor der aranés, auien estat totes realizades exclusivament pera Generalitat de Catalonha o peth Conselh Generau d’Aran. Azamar a profitat entà arrebrembar qu’er Institut d’Estudis Aranesi, a presentat, per aguesta arrason, ua queisha en Parlament Europèu qu'a estat admetuda. Era mocion siguec refusada damb es vòts eth contra de PP e grop mixte, era abstencion deth PSOE, e es vòts a favor de PNV e Podemos. Aguesta madeisha setmana, Azamar, intervenguec ena madeisha comission en tot arrespóner ara senadora de Foro Asturias, Rosa Domínguez de Posadas, qu’instaue ath govèrn espanhòu a amparar e preservar era integritat der Archiu dera Guèrra Civiu Espanhòla de Salamanca damb ua contondenta replica: “Era Espanha der an 2019 se semble de mès en mès ara de 1939” Vídeo intervenció En català: La senadora Anna Azamar reclama a la comissió de cultura més protecció per la llengua aranesa.   La senadora pirinenca, Anna Azamar, ha presentat aquesta setmana a la comissió de Cultura i esports del Senat una moció en defensa a la llengua aranesa. Azamar ha reclamat, una vegada més, que l’estat realitzi mecanismes de protecció d’aquesta llengua, que entenen el 90% de la població aranesa, llegida pel 60% però parlada només, de forma habitual, per 2500 persones. Tanta és la deixadesa del govern de l’estat cap a la llengua aranesa, que aquest passat 2018, al presentar el govern el cinquè informe de compliment de la carta de llengües, les justificacions d’actuacions a favor de l’aranès, havien estat totes realitzades exclusivament per la Generalitat de Catalunya o pel Conselh Generau d’Aran.

La Federació regional d’ERC a l’Alt Pirineu i l’Aran recolza la candidatura de Jocs Olímpics d’hivern.

La Federació Regional d’ERC de l’Alt Pirineu i Aran, després de realitzar trobades a totes les comarques del seu territori, recollint els arguments a favor i en contra dels ciutadans que han participat, recolza la iniciativa del Govern de Catalunya per presentar la candidatura als Jocs Olímpics d’hivern. Tot i això, la federació valorarà el seu posicionament un cop la candidatura es materialitzi en el projecte que ha de definir amb tot detall l’esdeveniment, però a priori, el fet que es prioritzi la sostenibilitat i que els Jocs Olímpics es puguin repartir pel territori es valora positivament, així com l’efecte de promoció del Pirineu Català internacionalment i de l’impuls que pot comportar aquest esdeveniment als esports d’hivern. Un aspecte comú que ha sorgit en totes les trobades que ha fet la federació, és la necessitat urgent que té l’Alt Pirineu i l’Aran en que es materialitzin les inversions necessàries per garantir l’accés a les telecomunicacions de tots els pobles, així com l’accés als propis pobles amb seguretat i la millora de les comunicacions transversals, elements clau per frenar el despoblament i pel desenvolupament econòmic. La Federació republicana no vol que es condicionin aquestes inversions a la celebració dels Jocs Olímpics, sinó que es pressupostin i es calendaritzin al més aviat possible, ja que la situació actual pel que fa als accessos a pobles de titularitat municipal és insostenible i d’extrema urgència.  

Trobades territorials amb la ciutadania per opinar sobre la proposta de Jocs Olímpics d’hivern al Pirineu

La Federació Regional d’ERC a l’Alt Pirineu i l’Aran organitza per a les properes setmanes un seguit de trobades a nivell comarcal per tal de saber quina és l’opinió de la gent envers la proposta de Jocs Olímpics d’hivern al Pirineu. Amb l’objectiu d’escoltar a la ciutadania, diferents càrrecs electes i orgànics d’ERC assistiran a aquestes trobades per tal de copsar l’opinió que en té el territori i poder fer partícip al Pirineu d’aquelles decisions que l’afecten. ERC Alt Pirineu i Aran, condicionarà el seu posicionament cap a la proposta de Jocs Olímpics un cop realitzats els debats i extretes les pertinents conclusions. Les dues primeres propostes, són aquest dissabte i es duran a terme a l’Aran i a l’Alta Ribagorça, amb el següent horari: Dissabte 10 de novembre. 11h. Local associatiu (antics jutjats) de Vielha. Dissabte 10 de novembre. 17h. Ajuntament de Vall de Boí (Barruera) Les següents trobades es duran a terme a: Dissabte 17 de novembre. 11h. Sala d’actes de l’Ajuntament d’Alp. Dissabte 17 de novembre. 17h. 3a planta de l’Edifici de les Monges de la Seu d’Urgell. Dissabte 24 de novembre. 11h. Epicentre de Tremp. Dissabte 24 de novembre. 17h. Ajuntament de Sort.                                                                                                                                                                                                

Trobades territorials amb la ciutadania per opinar sobre la proposta de Jocs Olímpics d’hivern al Pirineu

La Federació Regional d’ERC a l’Alt Pirineu i l’Aran organitza per a les properes setmanes un seguit de trobades a nivell comarcal per tal de saber quina és l’opinió de la gent envers la proposta de Jocs Olímpics d’hivern al Pirineu. Amb l’objectiu d’escoltar a la ciutadania, diferents càrrecs electes i orgànics d’ERC assistiran a aquestes trobades per tal de copsar l’opinió que en té el territori i poder fer partícip al Pirineu d’aquelles decisions que l’afecten. ERC Alt Pirineu i Aran, condicionarà el seu posicionament cap a la proposta de Jocs Olímpics un cop realitzats els debats i extretes les pertinents conclusions. Les dues primeres propostes, són aquest dissabte i es duran a terme a l’Aran i a l’Alta Ribagorça, amb el següent horari: Dissabte 10 de novembre. 11h. Local associatiu (antics jutjats) de Vielha. Dissabte 10 de novembre. 17h. Ajuntament de Vall de Boí (Barruera) Les següents trobades es duran a terme a: Dissabte 17 de novembre. 11h. Sala d’actes de l’Ajuntament d’Alp. Dissabte 17 de novembre. 17h. 3a planta de l’Edifici de les Monges de la Seu d’Urgell. Dissabte 24 de novembre. 11h. Epicentre de Tremp. Dissabte 24 de novembre. 17h. Ajuntament de Sort.                                                                                                                                                                                                

1 any d'injustícia, 1 any de perseverança

El proper dijous 1 de novembre farà un any que el nostre president, Oriol Junqueras i el Quim Forn, són en presó preventiva. Per aquest motiu Esquerra Republicana organitza un acte reivindicatiu per exigir la seva llibertat, a l'esplanada de la presó de Lledoners.   Per facilitar l'assistència de totes les persones que ho vulguin, el partit organitzarà autocars per cobrir el trajecte fins al centre penitenciari de Lledoners, sense cap cost pels assistents. Dijous 1 de novembre anem a Lledoners. Vine en autocar (gratuït) des del Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l'Alt Urgell i la Cerdanya. Reserva plaça a altpirineu@esquerra.cat o bé als telèfons: 677100833 (Pallars Jussà i Pallars Sobirà) 684453740 (Alt Urgell i Cerdanya)

Jordi Navarra, alcalde de Sant Esteve de la Sarga

Per un #PirineuViu - Article de Jordi Navarra, alcalde de Sant Esteve de la Sarga

Tothom reconeix que les zones de muntanya constitueixen un valor principal per un país, ja que en elles es troben i generen bona part dels  recursos i elements (aigua, energia, patrimoni...) necessaris per al desenvolupament del conjunt de la societat; és per això que els països avançats consideren l’atenció a les zones de muntanya com a prioritàries i despleguen accions i polítiques específiques per aquestes zones. En aquest sentit, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en l’article 46.4 estableix que “els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial aplicant polítiques que assegurin un tractament especial de les zones de muntanya...”.   La realitat és que actualment els recursos i polítiques destinades a les zones de muntanya, són totalment insuficients per poder garantir els serveis bàsics dels ciutadans i la continuïtat dels pobles del Pirineu. Les dades estadístiques són molt clares, el progressiu i inexorable envelliment de la població i el minse relleu generacional, situa molts pobles del Pirineu al límit de la seva desaparició.   Per tant, són absolutament necessàries polítiques específiques que desenvolupin accions concretes que estableixin les bases per revertir aquesta situació. El Pirineu necessita sobretot poder rendibilitzar els seus recursos amb eficiència, sostenibilitat i sobretot amb una visió de futur que permeti arrelar la ciutadania al seu territori. Tot i això, la realitat és que en alguns casos aquestes polítiques es troben a anys llum de la seva aplicació, ja que no es disposa d'un dels serveis primordials pel territori, una mobilitat fàcil i segura; la xarxa viària és deficitària i en molts casos perillosa. D’aquestes vies, la majoria són de caràcter municipal i, sincerament, les ajudes i subvencions que arriben per a fer front al seu manteniment i conservació, resulten del tot insuficients. Les característiques geològiques de determinades zones del Pirineu, així com les inclemències meteorològiques agreugen encara més la situació comportant el deteriorament del ferm, esllavissades i moviment de talussos.