Alt Pirineu

Totes les notícies

Acte amb HC Maragall, Rosa Amorós i Francesc Viaplana

El proper dilluns 20 d'agost el Conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Ernest Maragall, oferirà un acte públic a la Plaça Santa Maria de Puigcerdà.  L'acompanyaran, en l'acte, la Delegada del Govern de la Generalitat a l'Alt Pirineu i l'Aran, Rosa Amorós, i el Diputat al Parlament de Catalunya, Francesc Viaplana.      TIPUS D'ACTE: Públic. DATA: dilluns 20 d'agost. HORA: 19h. LLOC: Plaça Santa Maria de Puigcerdà.  PONENTS: HC Ernest Maragall, M. Rosa Amorós i Francesc Viaplana.   

Reivindiquem-les!

Fa uns dies vam visitar a la Consellera Dolors Bassa a la presó de Puig de les Basses, a Figueres. Estem nervioses, és una barreja de sentiments estranys: contentes de poder tornar a veure a la Dolors i tristes per haver d’anar a fer-ho a la presó. A mesura que ens anem acostant a Puig de les Basses amb el cotxe ens posem més nervioses, no parlem entre nosaltres. Aparquem i entrem, ens diuen que hem d’esperar que ens vinguin a buscar. Ens anem mirant i mirem l’entrada, només per arribar fins allí ja s’han obert i tancat dues portes de vidre, ens en queden unes quantes més abans d’arribar a la sala de visita. S’obre una porta, passem, esperem que es tanqui i s’obre una altra porta; i així unes quantes vegades. La funcionaria que ens acompanya ens explica que la Dolors està bé, que s’ha fet el seu horari i la seva rutina, que patien quan la Carme va marxar per com estaria però que ja es veu que és una dona forta i valenta. Anem parlant i anem passant portes de vidre, ens expliquen que la Dolors està amb una altra visita i que just ha acabat ara. I ens continua explicant coses del centre, però la veritat és que només pensem en la visita. Es continuen obrint portes, passem, es tanquen i s’obren altres; i de sobte aixequem la vista i davant nostre hi ha la Dolors que s’acomiada de la visita anterior. No ens ho podem creure, després de 4 mesos, després d’aquell acomiadament el 23 de març davant del Tribunal Suprem tornem a tenir a la Dolors davant. Per un moment tornem a reviure aquell acomiadament abans de saber el veredicte del jutge, l’abraçada i els petons, aquell mig somriure i l’adéu; aquell adéu que sabíem que no seria un fins ara. Però veure-la de nou, allà, davant nostre ens fa esvair dels records i tornar al present. L’anterior visita marxa i ens quedem soles amb la Dolors, i ens abracem, ens petonegem, ens mirem i comencem a parlar. Parlem del trasllat d’Alcalà Meco a Puig de les Basses, de la relació amb la resta d’internes, que demanaran més productes femenins a la botiga de la presó, que al taller pinten el seu “caganer”, ens explica que tot i estar contenta de poder tornar a veure i escoltar mitjans de comunicació catalans se li fa costa amunt quan parlen de llocs on ella sempre hi anava i ara no pot.

ERC Alt Pirineu i Aran posa en marxa una oficina virtual de peticions

La federació regional d’ERC a l’Alt Pirineu i l’Aran ha posat en marxa una oficina virtual des de la que poder realitzar peticions a càrrecs electes i orgànics del partit. El servei, consisteix en omplir un formulari a través del bànner situat a la la web de la formació, www.esquerra.cat/altpirineu i pretén apropar a la ciutadania amb els càrrecs de la formació, mostrant així, una ferma voluntat de millora i solució. Des del formulari, es poden fer arribar totes aquelles preguntes, peticions, suggeriments i aportacions a les persones responsables, així com peticions de reunions. Les peticions poden adreçar-se a: càrrecs orgànics d'ERC, càrrecs del Govern de la Generalitat de Catalunya, la Delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya a l'Alt Pirineu i Aran, diputats i diputades al Parlament de Catalunya, diputats i diputades al Congrés, senadors i senadores, alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores municipals, consellers i conselleres comarcals i altres persones que es cregui pertinent. També ofereix la possibilitat de poder fer peticions de ponents per a la realització d’actes.                                                                                                                                                                    

El Conseller d’Exteriors, Ernest Maragall i la consellera de Justícia, Ester Capella, assisteixen a diverses trobades a l’Alt Pirineu i Aran

Aquest diumenge 17 de juny, el Conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Ernest Maragall, acompanyat de la senadora Anna Azamar i el Diputat Francesc Viaplana, han visitat la Vall d’Aran en la seva diada anual, l’Hèsta d’Aran. L’alcalde de Les, Emili Medan, i el regidor, Hug de la Rosa, els han acompanyat en la Recepció del síndic d’Aran al Conselh Generau d’Aran, a Vielha.   Tot seguit s’ha fet la tradicional desfilada de pendons fins al Santuari de Nòsta Senhora de Mijaran, on ha tingut lloc la missa solemne.   Les Roïnes der antic Santuari de Mijaran han acollit l’acte institucional amb l’issada de bandera, parlaments de les autoritats i danses araneses. El conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Ernest Maragall, s'ha mostrat partidari d'"enfortir" i "ampliar" els drets del govern aranès.   Ha admès que l'aplicació del 155 “ha suposat perjudicis molt clars en la relació entre Catalunya i l'Aran” i ha afirmat que, malgrat que encara no s'ha recuperat la normalitat democràtica volguda, “això no ens ha d'impedir treballar i governar, al contrari, ens ha d'estimular a entrar en matèries com la relació entre el govern català i les institucions araneses, veure on som, reprendre els diàlegs interromputs i mirar el futur amb confiança i ambició”. I en aquest sentit, “des de la legitimitat de l'exercici dels drets que té reconeguts l'Aran, que són els que són, hem de veure com els podem enfortir, protegir o ampliar, aquesta és la feina”.   Maragall s’ha compromès a fer costat al Govern d'Aran no només en la protecció de la llengua sinó també en aspectes “d'inversió pública, de comunicació o competencials”. "Entrem-hi seriosament, no es pot resoldre tot el primer dia ni precipitar-se però l'actitud és molt positiva i tenim molt recorregut per fer.”   “Hem d'aconseguir també que estiguem en condicions de reflexionar junts i de compartir, si és possible, un camí de futur pel conjunt de Calalunya, i el conjunt de Catalunya vol dir també per l'Aran, amb plenitud de drets i amb absolut respecte pel seu caràcter i la seva història, però, al meu entendre, amb la potència sumada del que signifiquen els dos conceptes”.

Tercera Trobada Republicana Pirinenca

Aquest dissabte 2 de juny, els amics i simpatitzants d'Esquerra de l'Alt Pirineu i Aran van visitar el Pallars Jussà en el marc de la trobada anual que fan per conèixer millor la vegueria i ajudar a millorar el treball durant l'any. Aquesta vegada el Pallars Jussà prenia el relleu a l'Alt Urgell en la tercera edició. En aquesta ocasió, a més de l'anterior Delegada del govern per l'Alt Pirineu i Aran, Rosa Amorós, i la senadora, Anna Azamar, van assistir a la trobada, la Diputada al Parlament Montse Fornells, i Rosa Altimiras, presidenta de l'Assemblea Nacional de les Dones de Catalunya d'ERC i fins a una trentena de càrrecs regionals d'Esquerra així com militants, amics i simpatitzants. La trobada va començar al Castell de Mur on es van fer visites a l'església de Santa Maria de Mur i el castell del segle XI. Cap a migdia tothom es va desplaçar fins a Cellers, poble situat vora el Llac de Terradets, al mateix municipi de Castell de Mur, on es va dinar a l'Hotel Terradets. Després de dinar, les Secretaria de la Dona d'ERC del Jussà, M. Pilar Cases, va agrair als assistents la visita i va donar pas a la Diputada i la Senadora sobre la tasca que fan en la situació actual. Tot seguit, la Secretaria de la Dona d'ERC de l'Alt Pirineu i Aran, Rosa Amorós, va presentar a la Rosa Altimiras i va donar pas a què digués unes paraules. A continuació, M. Pilar Cases va presentar als assistents dues pallareses amb dues situacions personals, en relació al territori, totalment diferents. Per un costat a Vall Mir, pallaresa nascuda a Barcelona i arrelada al Pallars des de fa anys i a l'altre costat, Núria Aguilera, trempolina nascuda i criada a la comarca i que fa anys que ha fet la seva vida a l'exterior del Pirineu tot i no perdre mai la relació amb el territori i visitar-lo sovint. Es van presentar i van parlar i van ser preguntades sobre el seu tipus de vida i la relació que tenen les dues amb el territori. Per finalitzar l'acte, els assistents van tenir la sorpresa d'un audiovisual de l'exconsellera d'agricultura i amiga del territori, Meritxell Serret, saludant-les i desitjant el millor dels futurs per elles i pel país.

Anna Azamar

"Tenir cura" - Article de la senadora Anna Azamar sobre el dia de la infermeria

El 12 de maig de 1820 naixia Florence Nightingale a Florència. Però qui és Florence Nightingale? Si sou de fora del col·lectiu infermer és molt probable que us ho pregunteu. Florence Nightingale, també coneguda com la Dama de la Làmpada, és considerada la precursora de la infermeria moderna. Durant la Guerra de Crimea va ajudar a disminuir la mortalitat entre els soldats britànics gràcies a les mesures d’asèpsia i higiene que va establir en els hospitals de campanya. La seva feina va ser reconeguda pel Regne Unit i va marcar un punt d’inflexió en el concepte d’infermeria com a ciència del tenir cura. Si fins llavors la infermeria era considerada una feina mal vista i considerada, des de la intervenció de Nightingale a Crimea la percepció va començar a canviar i aviat és va obrir la primera escola d’infermeria. És per el seu paper tan important en el desenvolupament de la professió, que celebrem el Dia internacional de la Infermeria el dia del seu aniversari. Ser infermera és molt més que punxar vies, administrar medicació, curar ferides o acompanyar al metge en les visites; ser infermera és molt més que ser les ajudants dels metges, de fet som molt més. Les infermeres fa temps que lluitem contra la visió paternalista i patriarcal que és té de la nostra feina, som professionals de la salut que formem part d’equips assistencials multidisciplinars, dels que també en formen part metges, auxiliars d’infermeria, cel.ladors, psicòlegs, fisioterapeutes i un llarg etcètera de professionals. Ser infermera vol dir tenir cura dels pacients, ajudar-nos a suplir la nostra autonomia quan no podem desenvolupar-la sols, acompanyar-nos quan passem per un procés de malaltia però també quan gaudim d’una salut plena, acompanyar-nos quan arribem a la vida i, també, acompanyar-nos ens els últims moments d’aquesta. Ser infermera també és investigar, innovar, desenvolupar noves tecnologies que ens ajudin en la pràctica assistencial. Però com a societat fa poc que ens en comencem a adonar.

ERC Alt Pirineu i Aran celebra el seu congrés regional anual a Vilaller

ERC Alt Pirineu i Aran ha celebrat aquest matí de dissabte el seu congrés regional anual a Vilaller. Una seixantena de militants de tota la vegueria s’han congregat a la cita per tal de fer valoració dels darrers mesos i on s’ha informat de l’estat econòmic de la federació regional, s’ha exposat el pertinent informe de presidència, així com també s’han explicat diverses informacions institucionals del Parlament, la Delegació del Govern del Pirineu i el Senat. L’acte ha comptat amb la presència de la secretària d’organització d’ERC,  Mònica Palacín Durant l’esdeveniment, s’ha aprofitat per fer un homenatge al militant més veterà de la federació, en Francesc Pons i Aguilar, de Tremp i nascut l’any 1925 a qui li ha estat entregada la insígnia de plata del partit per part de Mònica Palacín i Francesc Viaplana.

Azamar al Senat. “Ena Val d’Aran encara esperen les disculpes del ministre per la lamentable i gens respectuosa resposta que va donar referent a l’aranès.  

El grup parlamentari d’Esquerra Republicana al Senat, va donar ahir, suport a la moció presentada pel grup Unidos Podemos-En Comú Podem- En Marea a la comissió de cultura, en defensa de l’occità, aranès a l’Aran. La senadora pirinenca Anna Azamar  va exposar que Esquerra Republicana coneix i reconeix la importància de la diversitat cultural i lingüística i del coneixement de diverses llengües. La Senadora Azamar, va recordar que fa pocs dies va preguntar al Ministre Méndez de Vigo sobre els drets lingüístics dels parlants d’aranés i aquest va menystenir a la població aranesa i als parlants de la seva llengua, quan va afirmar que els aranesos s’haurien de preocupar més per les allaus que no pas per l’ús de l’aranès. La llengua aranesa és l’element fonamental de la identitat pròpia d’era Val d’Aran, defensada per araneses i els aranesos al llarg de la història i reconeguda i emparada per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, sent doncs, l’expressió més alta de reconeixement per part de la societat catalana i les seves institucions. Azamar ha reblat que l’Estat té l’obligació de reconèixer, protegir i promoure l’occità en la seva varietat aranesa, en tots els àmbits i sectors, i garantir els drets lingüístics dels seus parlants, no obstant això, l’Administració General de l’Estat no ha equiparat la llengua occitana a la resta de llengües oficials, de fet la llengua occitana no existeix per a l’Administració General de l’Estat Moció presentada per ERC Es dona la coincidència que, el grup parlamentari d’Esquerra Republicana al Senat, ha presentat una moció sobre l’occità, aranès a l’Aran, també a la comissió de cultura. La moció, pendent de ser debatuda, reclama al govern l’adopció dels següents acords: Reconèixer, protegir i promoure l’occità, en la seva varietat aranesa, en tots els àmbits i sectors. Garantir els drets lingüístics dels parlants de l’aranès. Equiparar l’ús de l’occità, aranès a l’Aran, al del català, l’eusquera i el gallec a l’Administració General de l’Estat i la resta de les institucions i organismes de l’Estat.

Esquerra Republicana fiscalitza la gestió i els incompliments del govern espanyol arreu del territori català.

 El grup parlamentari d’ERC al Senat va registrar, el passat mes de febrer, una bateria de preguntes escrites per conèixer al detall quina ha estat la inversió del govern espanyol durant els darrers 15 anys. A més, van demanar que se’ls informi de totes aquelles inversions estatals que no s’han complert des de l’any 2000, així com d’aquelles que ara mateix tingui previstes dur a terme el govern espanyol. En concret, els senadors republicans demanen que es detalli per any, concepte, comarca i municipi totes les inversions realitzades per l’Estat. En aquest sentit, la senadora Anna Azamar va preguntar per les inversions estatals a l’Alt Pirineu i Aran. Les preguntes escrites, no han estat respostes per part de l’executiu espanyol, fet que fa que ara els  republicans les reconverteixin en preguntes orals   Infraestructures Per altra banda, els republicans demanen conèixer totes les infraestructures, edificis o terrenys de titularitat estatal de les comarques i municipis catalans, i en concret, quins són els seus usos. Sobre aquesta mateixa qüestió, algunes de les preguntes que fan al govern espanyol són: “Com s’han adquirit i per quin valor” o “Quin és el seu cost anual de manteniment”.