Alt Pirineu

Totes les notícies

Anna Azamar

Democràcia?  - Article de la Senadora Anna Azamar

Just a l’inici de la campanya del Sí al referèndum de l’1 d’octubre, vaig coincidir en una acte amb una dona que, ara jubilada, ha dedicat gran part de la seva vida a la política a nivell municipal. M’explicava com va viure la Guerra Civil i la dictadura franquista, i el temor que sentia al veure que tot semblava tornar-se a repetir, que la repressió, l’opressió i la imposició per part de l’Estat, tornaven. D’aquella conversa de mitjans de setembre ha plogut, però el cas és que hem pogut veure i viure la més crua repressió i imposició, hem pogut veure i viure la baixíssima qualitat democràtica espanyola.  Però ells, els del règim del 78, el bloc de 155, segueixen insistint en la gran democràcia que és Espanya; però si ens hi fixem bé són els mateixos de sempre, dividits en els partits (per poder dir que hi ha varietat) de l’status quo. L’únic que van fer va ser vestir la dictadura i les seves institucions de democràcia, un clar exemple és el Tribunal de Orden Público, ara conegut com a Audiència Nacional. Us sona, oi?. Els dirigents de tot això, vestits de demòcrates, s’escuden en una Constitució, sagrada ara, però que tampoc era del seu grat i redactada amb l’aparell militar quasi dictant-la. Una Constitució que branden contra l’independentisme, però que no els importa els més mínim violentar a l’hora de fer les seves polítiques de dretes i antisocials. Una Constitució que, quan es va sotmetre a referèndum, tampoc va tenir tant recolzament, i el que va tenir era gairebé perquè semblava que millorava el que hi havia en aquell moment. Quants dels que llavors hi van votar a favor ara hi estan en contra? Recordeu que som humans, el que avui votem favorablement demà pot no semblar-nos bé i canviar d’opinió! I en ple segle XXI, a punt de començar l’any 2018, en plena Europa, suposadament democràtica i vetlladora de drets i llibertats, ens trobem amb un Estat que demostra el que realment és, el que fa 40 anys que amaga i que ara sorgeix en tot el seu esplendor, mal dissimulat per part del bloc del 155 i exagerat al carrer.

ERC de l'Alt Pirineu i l'Aran escull el seus candidats a les eleccions del 21D

Esquerra Republicana de Catalunya ha organitzat, en els darrers dies, els diferents congressos comarcals per tal de triar els candidats que optaran a anar a les llistes electorals de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 21 de desembre. Així doncs, en els respectius congressos de l’Alt Pirineu i l’Aran, que s’han celebrat entre el 5 i 7 de novembre, els electes han estat: per a l’Alta Ribagorça, Nil Monsó; per a l’Alt Urgell Urgell, Francesc Viaplana i Sergi Parramon; a la Cerdanya, Elies Nova; al Pallars Jussà, M. Rosa Amorós i M. Pilar Cases al Pallars Sobirà, Ramon Villuendas; i finalment a la Val d’Aran, Hug de la Rosa. Cal remarcar que, les comarques pirinenques formen part de la circumscripció electoral de Lleida, a excepció de la Cerdanya que pertany a la de Girona. Esquerra Republicana de Catalunya, escull els seus candidats a través del vot directe de la seva militància i des del propi territori. Així, l’Alt Pirineu i l’Aran, ha realitzat l’elecció de fins a vuit candidats. Pel que fa a la posició que ocuparà cada candidat, així com la inclusió o no a la llista, aquesta decisió recau en la comissió electoral d’ERC, òrgan amb representants de la direcció nacional i de les diferents federacions regionals.   

Sentencia a mort del President Companys.

SENTENCIA En la plaza de Barcelona a catorce de Octubre de mil novecientos cuarenta, reunido el Consejo de Guerra de Oficiales Generales para ver y fallar la presente causa instruida en procedimiento sumarísimo ordinario contra Luis Companys Jover, paisano, oído el Fiscal y Defensor y RESULTANDO: que el procesado Luis Companys Jover, de 58 años de edad, de estado casado, natural de Tarrós (Lérida) y profesión Abogado, desde su juventud siempre tuvo significación política izquierdista, con cuyo carácter fue elegido diputado varias veces, fundando el Partido de Esquerra Catalana de la que fue Jefe de minoría en las Cortes, proclamando en 1931 y en unión de Macià la República Catalana, llegando después a la presidencia de la Generalidad desde la que en Octubre de 1934 proclamó el "Estat Català", lo que origina su prisión y condena por el delito de rebelión, pena de la que fue amnistiado en el año 1936, volviendo con tal motivo a ocupar la Presidencia de la Generalidad. RESULTANDO: Que al producirse el Glorioso Movimiento Nacional, el 17 de julio de 1936, el procesado continuó en dicho cargo de Presidente de la Generalidad, oponiéndose decididamente al triunfo del Alzamiento a cuyo fin celebró reuniones en las Conserjerías de la Generalidad de las que salió acordado el reparto de las armas que con profusión se hizo a los elementos frente-populistas para oponerse al Ejército Nacional, dirigiendo numerosas alocuciones alentadoras de la resistencia a la Causa Nacional y encauzando desde la propia Generalidad la lucha animada por medio de órdenes que transmitió a las fuerzas dependientes de su gobierno. RESULTANDO: Que el procesado no puso remedio para reprimir los desórdenes, crímenes, asesinatos, robos, saqueos y depredaciones de toda clase, a que los elementos izquierdistas de dedicaron y que no sólo los toleró sino que con actuación más bien fueron favorecidos y alentados. RESULTANDO: Que el procesado presidiendo el Gobierno de la Generalidad legisló ampliamente en toda clase de materias, inspirándose siempre en el afán de conseguir el triunfo de las izquierdas, llegando en este orden a incluso asumir facultades que nunca le correspondieron, organizando milicias armadas, con nombramientos expresos de Jefes militares, organización de la Industria de guerra, declaración de Plaza bloqueada de la de Barcelona, creación de Tribunales Populares, con distribuciones y nombramientos de funcionarios judiciales en consonancia con sus ideas políticas, organizando las patrullas de control a las que dispensó tal protección, no obstante los crímenes que cometían, que incluso hizo pasar, a su disolución, muchos de sus componentes al Cuerpo de Mozos de Escuadra, mantuvo inteligencia con organizaciones extranjeras favorecedoras de la rebeldía y finalmente dispuso incautaciones e intervenciones de bienes y bancarias.

Ferran de Noguera i Joan Santacana ens parlen de la pagesia, pensions i la renda garantida a Isona

Aquest dimecres 27 de setembre hem estat a Isona amb Ferran de Noguera i Joan Santacana. El Director dels serveis territorials del Departament d’agricultura, ramaderia, pesca i alimentació, Ferran de Noguera ens ha parlat del futur de l’agricultura, ramaderia i pesca  en una futura Catalunya independent. Ha comentat que “la pitjor de les opcions que podem tenir en el futur de la agricultura i ramaderia catalana, és la de comunitat autònoma dins del govern espanyol”. El Director dels Serveis Territorials del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies a Lleida, Joan Santacana, ha explicat que les pensions estan garantides a la nova república. Ha exposat que “Catalunya és un àmbit econòmicament fort, i generador d’economia. El sistema de pensions en una futura Catalunya independent és viable, a diferència de a l’estat espanyol, on seria possible una fallida de la seguretat social”. L’explicació no ha anat només adreçada a explicar la garantia de les pensions, sinó que s’ha explicat també quina és la forma de recaptació i pagament de la seguretat social, quins mecanismes hi ha per al seu pagament, i quins són els condicionants. A Espanya actualment hi ha un 20,42% de pensionistes enfront un 22.59% a Catalunya, certament més alt, però per altra banda a Espanya un 39,09% de la població cotitza i en canvi a Catalunya s’arriba fins al 43,87%, per tant, la diferència és més favorable a Catalunya. Per altra banda, també ha esvaït pors i rumors pel que fa al cobrament de la pensió corresponent als anys cotitzats a la seguretat social espanyola.    

Acte central de campanya al Pirineu amb Josep Maria Terricabras i la Consellera Meritxell Serret

La plaça de les Monges de la Seu d’Urgell ha acollit aquesta tarda l’acte central de campanya d’ERC al  Pirineu on s’hi han aplegat més de tres-centes persones. Amb la presència de la Consellera d’agricultura, Meritxell Serret, i el Diputat al Parlament Europeu, Josep Maria Terricabras els ponents han esperonat als assistents a no caure en les provocacions de l’Estat espanyol i molt menys,  fer cas de les amenaces que estan duent a terme aquests dies. L’acte ha estat presentat pel portaveu del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i alhora, president regional d’ERC a l’Alt Pirineu i l’Aran, Francesc Viaplana, el qual ha fet una crida a la democràcia i, especial defensa dels alcaldes i el món local “Gairebé 800 alcaldes i alcaldesses del nostre país estan compromesos amb el referèndum i la democràcia, i l’única resposta de l’Estat Espanyol ha estat atacar-los, no se n’adonen que atacant els alcaldes estan atacant directament els drets fonamentals dels ciutadans”. El president i regidor, ha explicat que la veritable moció de censura a Rajoy és el proper 1 d’octubre. “Nosaltres triem si Rajoy o República.” L’Eurodiputat i catedràtic de filosofia, Josep Maria Terricabras, en una al·legat a l’optimisme i la positivitat ha començat la seva intervenció afirmant que, “tenim un país fantàstic, i cal que ens ho recordem més sovint.” Referint-se a l’Estat espanyol i a la seva defensa aferrissada de la legalitat i la Constitució ha afirmat que, “Ha de ser el poble i la democràcia qui vulgui lleis democràtiques, no pot ser que ho vulguin els autoritaris.” Ha volgut recordar a tots els assistents que no s’ha de tenir por, i ha fet un símil amb “quan anem sols pel bosc, tenim por; si hi anem uns quants, ja no tenim por i si som moltíssims, és el bosc qui té por.” Referint-se a les reaccions i opinions europees pel que fa al referèndum i a una possible Catalunya independent ha manifestat que, “no cal que s’hi doni massa importància al què passa a Europa, perquè tot dependrà de nosaltres.

Clara Ponsatí, Anna Azamar i Mayte Rivero, entre altres, avui a Pont de Suert

Aquesta tarda a Pont de Suert es durà a terme un acte conjunt entre ERC, PDeCAT i CUP, amb la presència de la Consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí i les Senadores per ERC i PDeCAT, respectivament, Anna Azamar i Mayte Rivero.  També hi haurà les intervencions de l'alcalde de Valls i Diputat de Junts pel Sí, Albert Batet i el regidor de la CUP a la Vall Fosca, Josep Plasencia. L'acte estarà presentat pel president d'ERC a l'Alta Ribagorça, Nil Monsó. 

Acte central de campanya al Pirineu amb Meritxell Serret i Josep Maria Terricabras, demà dimarts a la Seu.

Demà dimarts 26 de setembre, a les 19h a la Seu, es durà a terme l'acte central de campanya al Pirineu.  L'acte anirà a càrrec de la Consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació; Meritxell Serret i del diputat al Parlament Europeu, Josep Maria Terricabras.  Us esperem a tots demà a les 19h a la plaça de les Monges de la Seu, o en cas de fred o pluja a la Sala de la Immaculada. 

Actes d’ERC Pirineu a Organyà, Oliana, Vilaller i Tremp aquest cap de setmana.

ERC Alt Pirineu ha organitzat aquest cap de setmana diversos actes de campanya en diferents poblacions pirinenques. El primer dels actes es va dur a terme la tarda de divendres a Organyà i va anar a càrrec de Sebastià Sardiné. El jurista, va explicar als assistents com s’organitzen la llei de referèndum i la de transitorietat jurídica. Sardiné, va deixar clara la disposició de celebrar el referèndum el proper 1 d’octubre amb totes les garanties, així com també va esvair dubtes sobre com s’administrarà Catalunya en el cas que el Sí a la independència guanyi. Aquests aspectes els regula la llei de transitorietat jurídica que té per objectiu garantir la seguretat jurídica, així com la successió ordenada de les administracions i la continuïtat dels serveis públics, durant el procés de transició de Catalunya cap a un estat independent. Dissabte al migdia, en un vermut-tertúlia a Oliana, Sardiné ha repetit la seva exposició, davant d’un públic molt interessat en la temàtica. El tercer dels actes ha estat a Vilaller, i ha comptat amb la presència dels Diputats al Parlament de Catalunya, Carmina Castellví i David Rodríguez, que han remarcat que en cap cas el referèndum és il·legal i compta amb totes les garanties de legalitat i que l’estat espanyol està privant dels drets més bàsics, fins i tot dels presents a la Declaració universal dels drets humans. Han recordat també que, en els darrers 20 anys s’han independitzat fins a 43 nous estats que no eren considerats colònies i van exercir el seu dret a l’autodeterminació. Per finalitzar, han fet esment de la vergonyosa actuació policial d’aquests dies en un estat d’alerta terrorista de nivell 4 sobre 5. El darrer dels actes ha estat a la sala la Lira de Tremp, on s’ha dut a terme un acte conjunt amb el PDeCAT i que hi han intervingut l’Eurodiputat Ramon Tremosa i els Diputats al Parlament de Catalunya Montse Fornells i Bernat Solé. Els Diputats, i alhora alcaldes, han explicat la importància del moment clau que estem vivint, han animat a la gent a no caure en les intimidacions del govern espanyol dels darrers dies i han remarcat els beneficis que tindrà la nova república per als municipis, ja que gestionarem els nostres propis recursos i crearem una república més equitativa i menys centralitzada.