Alt Pirineu

Totes les notícies

Albert Donés, Anna Moreno i Anna Azamar ens expliquen com guanyarà la democràcia

Aquest dimecres 6 de desembre Albert Donés, ex alcalde d’Albagés que havia estat Diputat al Parlament i ara suplent a la candidatura d'ERC per Lleida, acompanyat de la veïna de Vilaller i també suplent a la candidatura d'ERC per Lleida, Anna Moreno i la senadora per Lleida Anna Azamar, han parlat de com guanyarà la democràcia en aquestes eleccions del 21 de desembre, a l’Espai Jove de Vilaller. Anna Moreno ha començat l’acte presentant-se com a suplent a la candidatura d'ERC per Lleida i presentant els altres ponents invitats. Anna Azamar ha explicat l’actualitat política a Madrid i ha comentat el tracte que reben els catalans des de Madrid. “Ens volen espantats, porucs, ens volen covards, no volen que votem perquè saben que perdran.” Albert Donés per altra part, ha explicat la situació actual i com hem d’encarar aquesta situació. “La República catalana ja està creada ara hem de realitzar-la i el primer pas és anar a votar.” L’acte ha finalitzat amb un llarg debat, on els assistents han pogut resoldre els seus dubtes. L’explicació s'emmarca dins de la campanya que ERC està duent a terme per les eleccions del 21 d’aquest mes, aquesta continuarà durant aquesta setmana i les 2 següents amb més actes fins al dia anterior a les eleccions.  

Els candidats i candidates d'ERC de l'Alt Pirineu i l'Aran es reuneixen per reclamar la unitat i vertebració del territori

Els candidats i candidates d’ERC de l’Alt Pirineu i l’Aran, s’han reunit aquesta tarda de diumenge al cap del Port del Cantó. El lloc ha estat escollit pel seu simbolisme a nivell pirinenc. Per una banda, marca el canvi de comarca entre l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà, essent el centre geogràfic del llarg de la vegueria. I per altra perquè Rubió, amb 10 habitants, és el poble habitat a més alçada de Catalunya. La representació pirinenca vol mostrar la identitat pròpia del territori pirinenc, i reclamar així la necessitat del desplegament de la llei de vegueries, aprovada l’any 2010, pel Parlament de Catalunya. Actualment el territori pirinenc, i els seus representants, estan dividits en dues circumscripcions electorals, Lleida i Girona, fent impossible que, els pirinencs i pirinenques puguin votar a tots els seus representants. Esquerra Republicana de Catalunya és la formació que presenta més candidats del territori pirinenc en aquestes eleccions, amb un total de 10. Ha volgut incloure-hi representació de totes les comarques i de l’Aran, mostrant la transversalitat i vertebració del territori. La candidatura pirinenca dels republicans compta amb: Francesc Viaplana i Carme Lostao, de l’Alt Urgell; Ramon Villuendas i Raimon Monterde, del Pallars Sobirà; Rosa Amorós i M. Pilar Cases del Pallars Jussà; Judit Calveras i Elies Nova, de la Cerdanya; Anna Moreno, de l’Alta Ribagorça i Hug de la Rosa, de l’Aran.    

Anna Azamar

Democràcia?  - Article de la Senadora Anna Azamar

Just a l’inici de la campanya del Sí al referèndum de l’1 d’octubre, vaig coincidir en una acte amb una dona que, ara jubilada, ha dedicat gran part de la seva vida a la política a nivell municipal. M’explicava com va viure la Guerra Civil i la dictadura franquista, i el temor que sentia al veure que tot semblava tornar-se a repetir, que la repressió, l’opressió i la imposició per part de l’Estat, tornaven. D’aquella conversa de mitjans de setembre ha plogut, però el cas és que hem pogut veure i viure la més crua repressió i imposició, hem pogut veure i viure la baixíssima qualitat democràtica espanyola.  Però ells, els del règim del 78, el bloc de 155, segueixen insistint en la gran democràcia que és Espanya; però si ens hi fixem bé són els mateixos de sempre, dividits en els partits (per poder dir que hi ha varietat) de l’status quo. L’únic que van fer va ser vestir la dictadura i les seves institucions de democràcia, un clar exemple és el Tribunal de Orden Público, ara conegut com a Audiència Nacional. Us sona, oi?. Els dirigents de tot això, vestits de demòcrates, s’escuden en una Constitució, sagrada ara, però que tampoc era del seu grat i redactada amb l’aparell militar quasi dictant-la. Una Constitució que branden contra l’independentisme, però que no els importa els més mínim violentar a l’hora de fer les seves polítiques de dretes i antisocials. Una Constitució que, quan es va sotmetre a referèndum, tampoc va tenir tant recolzament, i el que va tenir era gairebé perquè semblava que millorava el que hi havia en aquell moment. Quants dels que llavors hi van votar a favor ara hi estan en contra? Recordeu que som humans, el que avui votem favorablement demà pot no semblar-nos bé i canviar d’opinió! I en ple segle XXI, a punt de començar l’any 2018, en plena Europa, suposadament democràtica i vetlladora de drets i llibertats, ens trobem amb un Estat que demostra el que realment és, el que fa 40 anys que amaga i que ara sorgeix en tot el seu esplendor, mal dissimulat per part del bloc del 155 i exagerat al carrer.

ERC de l'Alt Pirineu i l'Aran escull el seus candidats a les eleccions del 21D

Esquerra Republicana de Catalunya ha organitzat, en els darrers dies, els diferents congressos comarcals per tal de triar els candidats que optaran a anar a les llistes electorals de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 21 de desembre. Així doncs, en els respectius congressos de l’Alt Pirineu i l’Aran, que s’han celebrat entre el 5 i 7 de novembre, els electes han estat: per a l’Alta Ribagorça, Nil Monsó; per a l’Alt Urgell Urgell, Francesc Viaplana i Sergi Parramon; a la Cerdanya, Elies Nova; al Pallars Jussà, M. Rosa Amorós i M. Pilar Cases al Pallars Sobirà, Ramon Villuendas; i finalment a la Val d’Aran, Hug de la Rosa. Cal remarcar que, les comarques pirinenques formen part de la circumscripció electoral de Lleida, a excepció de la Cerdanya que pertany a la de Girona. Esquerra Republicana de Catalunya, escull els seus candidats a través del vot directe de la seva militància i des del propi territori. Així, l’Alt Pirineu i l’Aran, ha realitzat l’elecció de fins a vuit candidats. Pel que fa a la posició que ocuparà cada candidat, així com la inclusió o no a la llista, aquesta decisió recau en la comissió electoral d’ERC, òrgan amb representants de la direcció nacional i de les diferents federacions regionals.   

Sentencia a mort del President Companys.

SENTENCIA En la plaza de Barcelona a catorce de Octubre de mil novecientos cuarenta, reunido el Consejo de Guerra de Oficiales Generales para ver y fallar la presente causa instruida en procedimiento sumarísimo ordinario contra Luis Companys Jover, paisano, oído el Fiscal y Defensor y RESULTANDO: que el procesado Luis Companys Jover, de 58 años de edad, de estado casado, natural de Tarrós (Lérida) y profesión Abogado, desde su juventud siempre tuvo significación política izquierdista, con cuyo carácter fue elegido diputado varias veces, fundando el Partido de Esquerra Catalana de la que fue Jefe de minoría en las Cortes, proclamando en 1931 y en unión de Macià la República Catalana, llegando después a la presidencia de la Generalidad desde la que en Octubre de 1934 proclamó el "Estat Català", lo que origina su prisión y condena por el delito de rebelión, pena de la que fue amnistiado en el año 1936, volviendo con tal motivo a ocupar la Presidencia de la Generalidad. RESULTANDO: Que al producirse el Glorioso Movimiento Nacional, el 17 de julio de 1936, el procesado continuó en dicho cargo de Presidente de la Generalidad, oponiéndose decididamente al triunfo del Alzamiento a cuyo fin celebró reuniones en las Conserjerías de la Generalidad de las que salió acordado el reparto de las armas que con profusión se hizo a los elementos frente-populistas para oponerse al Ejército Nacional, dirigiendo numerosas alocuciones alentadoras de la resistencia a la Causa Nacional y encauzando desde la propia Generalidad la lucha animada por medio de órdenes que transmitió a las fuerzas dependientes de su gobierno. RESULTANDO: Que el procesado no puso remedio para reprimir los desórdenes, crímenes, asesinatos, robos, saqueos y depredaciones de toda clase, a que los elementos izquierdistas de dedicaron y que no sólo los toleró sino que con actuación más bien fueron favorecidos y alentados. RESULTANDO: Que el procesado presidiendo el Gobierno de la Generalidad legisló ampliamente en toda clase de materias, inspirándose siempre en el afán de conseguir el triunfo de las izquierdas, llegando en este orden a incluso asumir facultades que nunca le correspondieron, organizando milicias armadas, con nombramientos expresos de Jefes militares, organización de la Industria de guerra, declaración de Plaza bloqueada de la de Barcelona, creación de Tribunales Populares, con distribuciones y nombramientos de funcionarios judiciales en consonancia con sus ideas políticas, organizando las patrullas de control a las que dispensó tal protección, no obstante los crímenes que cometían, que incluso hizo pasar, a su disolución, muchos de sus componentes al Cuerpo de Mozos de Escuadra, mantuvo inteligencia con organizaciones extranjeras favorecedoras de la rebeldía y finalmente dispuso incautaciones e intervenciones de bienes y bancarias.

Ferran de Noguera i Joan Santacana ens parlen de la pagesia, pensions i la renda garantida a Isona

Aquest dimecres 27 de setembre hem estat a Isona amb Ferran de Noguera i Joan Santacana. El Director dels serveis territorials del Departament d’agricultura, ramaderia, pesca i alimentació, Ferran de Noguera ens ha parlat del futur de l’agricultura, ramaderia i pesca  en una futura Catalunya independent. Ha comentat que “la pitjor de les opcions que podem tenir en el futur de la agricultura i ramaderia catalana, és la de comunitat autònoma dins del govern espanyol”. El Director dels Serveis Territorials del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies a Lleida, Joan Santacana, ha explicat que les pensions estan garantides a la nova república. Ha exposat que “Catalunya és un àmbit econòmicament fort, i generador d’economia. El sistema de pensions en una futura Catalunya independent és viable, a diferència de a l’estat espanyol, on seria possible una fallida de la seguretat social”. L’explicació no ha anat només adreçada a explicar la garantia de les pensions, sinó que s’ha explicat també quina és la forma de recaptació i pagament de la seguretat social, quins mecanismes hi ha per al seu pagament, i quins són els condicionants. A Espanya actualment hi ha un 20,42% de pensionistes enfront un 22.59% a Catalunya, certament més alt, però per altra banda a Espanya un 39,09% de la població cotitza i en canvi a Catalunya s’arriba fins al 43,87%, per tant, la diferència és més favorable a Catalunya. Per altra banda, també ha esvaït pors i rumors pel que fa al cobrament de la pensió corresponent als anys cotitzats a la seguretat social espanyola.    

Acte central de campanya al Pirineu amb Josep Maria Terricabras i la Consellera Meritxell Serret

La plaça de les Monges de la Seu d’Urgell ha acollit aquesta tarda l’acte central de campanya d’ERC al  Pirineu on s’hi han aplegat més de tres-centes persones. Amb la presència de la Consellera d’agricultura, Meritxell Serret, i el Diputat al Parlament Europeu, Josep Maria Terricabras els ponents han esperonat als assistents a no caure en les provocacions de l’Estat espanyol i molt menys,  fer cas de les amenaces que estan duent a terme aquests dies. L’acte ha estat presentat pel portaveu del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i alhora, president regional d’ERC a l’Alt Pirineu i l’Aran, Francesc Viaplana, el qual ha fet una crida a la democràcia i, especial defensa dels alcaldes i el món local “Gairebé 800 alcaldes i alcaldesses del nostre país estan compromesos amb el referèndum i la democràcia, i l’única resposta de l’Estat Espanyol ha estat atacar-los, no se n’adonen que atacant els alcaldes estan atacant directament els drets fonamentals dels ciutadans”. El president i regidor, ha explicat que la veritable moció de censura a Rajoy és el proper 1 d’octubre. “Nosaltres triem si Rajoy o República.” L’Eurodiputat i catedràtic de filosofia, Josep Maria Terricabras, en una al·legat a l’optimisme i la positivitat ha començat la seva intervenció afirmant que, “tenim un país fantàstic, i cal que ens ho recordem més sovint.” Referint-se a l’Estat espanyol i a la seva defensa aferrissada de la legalitat i la Constitució ha afirmat que, “Ha de ser el poble i la democràcia qui vulgui lleis democràtiques, no pot ser que ho vulguin els autoritaris.” Ha volgut recordar a tots els assistents que no s’ha de tenir por, i ha fet un símil amb “quan anem sols pel bosc, tenim por; si hi anem uns quants, ja no tenim por i si som moltíssims, és el bosc qui té por.” Referint-se a les reaccions i opinions europees pel que fa al referèndum i a una possible Catalunya independent ha manifestat que, “no cal que s’hi doni massa importància al què passa a Europa, perquè tot dependrà de nosaltres.