Alt Pirineu

Totes les notícies

Els pressupostos de l'Estat maltracten al Pirineu. Article de la Senadora Anna Azamar

Fa un parell de setmanes que va ser aprovada la llei de pressupostos generals de l’estat per al 2017. Uns pressupostos que, ja en el seu debat al Congrés del Diputats només s’hi van incorporar esmenes dels partits que hi donen suport, és a dir que ja al Congrés el govern central va pagar el peatge per obtenir els suports necessaris. Fa uns dies, els hem debatut al Senat, tot i que no crec que se’n pugui dir debat del que hi hem fet durant tres setmanes, senzillament s’ha complert l’expedient. Estava clar que a la Cambra Alta la majoria absolutíssima del Partit Popular aprovaria els pressupostos, i també que no s’acceptarien cap de les 6.000 esmenes presentades pels diferents partits. Gairebé 1.000 d’aquestes esmenes les vàrem registrar des del grup d’Esquerra Republicana, totes des del territori i totes reclamacions històriques; perquè això és el hem anat a fer a Madrid: reclamar fins a l’últim minut, fins a l’últim cèntim.  Quan hem pogut defensar-les, ho hem fet; i ens hem sentit dir sectaris per fer reclamacions territorials, o que de les nostres esmenes, el Partit Popular n’acceptaria entre cap i ninguna. I ara que tenen els seus pressupostos aprovats, es torna a demostrar, un any més, el poc interès en Catalunya i en territoris com l’Alt Pirineu i l’Aran per part de l’Estat.  1.337.570 euros, aquesta és la inversió prevista per al nostre territori des del govern central. 1.337.570 euros que contrasten amb els més de 350 milions d’euros que sumen les nostres esmenes. I us preguntareu: com pot ser aquesta diferencia? Doncs perquè mentre l’Estat estima una inversió de poc més de 1.300.000 euros en infraestructures, la realitat i les reclamacions del territori estimen que la inversió hauria de ser de, com a mínim, 340.000.000 d’euros. Perquè mentre l’Estat preveu la construcció, només, de dues rotondes i acabar de pagar l’ampliació de Gerri de la Sal, el territori reclama: variants, túnels, millores de traçat i de la seguretat vial de les carreteres nacionals.

ERC inicia la campanya pel SÍ amb actes arreu del Pirineu

ERC Alt Pirineu dona aquesta setmana el tret de sortida a tot un seguit d’actes de campanya pel SÍ al referèndum de l’1 d’octubre. La campanya inclou tant actes públics de divulgació com xerrades i debats, així com la ubicació de parades als mercats de diferents poblacions pirinenques. A les xerrades i debats, que seran temàtiques, s’hi exposarà quina serà la situació de l’àmbit al que es faci referència, en una nova república i es tractaran temes tan diversos com el benestar i el cobrament de les pensions, la salut, l’agricultura o l’organització del referèndum amb garanties. El primer acte va iniciar-se ahir a Tremp amb una parada al mercat setmanal, i la campanya inclou, de moment, una catorzena d’actes arreu del Pirineu, a l’espera de poder programar-ne algun més al llarg de l’estiu. Els propers actes estan previstos per aquest dissabte 15 de juliol amb parades al mercat de la Seu i Oliana. A Oliana, hi haurà també un explicació per part del Director dels serveis territorials de Treball, Afers Socials i Famílies a Lleida, Joan Santacana, que porta per títol “Cobrarem la pensió a la nova república?” ERC Pirineu organitza aquests actes de proximitat amb l’objectiu de fer pedagogia a la població dels beneficis que tindrà per a la societat catalana que guanyi el SÍ el proper u d’octubre i que Catalunya esdevingui una nova república. Els actes previstos són els següents: Dilluns 10 de juliol. Parada al mercat de Tremp. Dissabte 15 de juliol. Parada al mercat de la Seu d’Urgell. Dissabte 15 de juliol. Parada al mercat d’Oliana i acte amb Joan Santacana, Director dels serveis territorials del Departament de Treball, afers socials i ciutadania a Lleida “Cobrarem la pensió en una nova república? 18.30h. Ajuntament d’Oliana. Dimarts 18 de juliol. Parada al mercat de la Seu d’Urgell. Dimecres 19 de juliol. Mercat a la Pobla de Segur. Dimecres 19 de juliol. Acte a la Seu d’Urgell amb Jordi Cortada, Gerent de la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i l’Aran, “Debat sobre la sanitat al Pirineu”.

Fosses i judicis, 80 anys per començar a dignificar el nostre passat.

Fa pocs dies que va tenir lloc l’obertura d’una fossa comuna de la Guerra Civil a Figuerola d’Orcau. Una de les moltíssimes que, desgraciadament, hi ha arreu del nostre país; una de les moltes que, desgraciadament, hi ha arreu del nostre territori pirinenc. L’obertura d’aquesta fossa no fa més que posar de manifest la voluntat del govern de la Generalitat, dels grups que en formen part però també dels grups que el recolzen des del Parlament de Catalunya, de restablir la memòria i la dignitat de les víctimes que hi ha enterrades en fosses comunes arreu del país. Aquesta ha estat la primera de moltes, la Generalitat té comptabilitzades més de 500 fosses comunes de la Guerra Civil i el franquisme arreu del territori català, sense saber quantes víctimes poden localitzar-s’hi. L’exhumació de fosses, acompanyada del programa d’identificació genètica de persones desaparegudes ha de permetre dignificar a les víctimes de tan nefast episodi històric, víctimes a qui els seus familiars els és impossible tancar el cercle del dol i que segueixen buscant aquell alleugeriment que els pertoca i atenuar l’angoixa que fa vuitanta anys acompanya a generacions.  Amb accions com aquesta es demostra el compromís que tenim amb la restauració de la memòria històrica, el compromís amb les víctimes però també amb les famílies que busquen als seus i no tenen on plorar-los. Aquesta mateixa setmana, el Parlament de Catalunya ha votat unànimement declarar nuls els consells de guerra franquistes. Un llistat de 63.961 condemnats injustament pel règim franquista i que ara, gràcies a la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, recuperen la dignitat que els pertoca. La recuperació de la memòria històrica és fer justícia, és recuperar la dignitat de tots els que van lluitar, en resum és recordar per dignificar el nostre passat.   Federació Regional d’ERC a l’Alt Pirineu i l’Aran    

ERC reclama “Fins a l’últim minut, fins a l’últim cèntim” als pressupostos generals de l’Estat.

Esquerra Republicana de Catalunya, a través de la Senadora pirinenca Anna Azamar, va presentar una cinquantena d’esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat que fan referència al territori del Pirineu. Malauradament, el Grup Popular al Senat ja va anunciar a la comissió informativa de pressupostos que no acceptaria cap de les 6000 esmenes que han introduït els diferents partits polítics. La formació segueix reclamant les mancances del territori amb la campanya “Fins a l’últim minut, fins a l’últim cèntim” amb el suport municipal del territori i vol mostrar de forma molt visual alguns dels llocs que precisen d’actuacions urgents del govern espanyol i que han estat esmenats. La campanya recorre les diferents comarques del Pirineu i la Val d’Aran i n’anuncia l’import total que es reclama per a cada territori. Les actuacions reclamades fan referència a l’àmbit de les infraestructures, medi ambient, cultura, serveis socials i equipaments i s’hi contemplen obres tan importants i imprescindibles com: la millora de la N260 (eix pirinenc) amb actuacions com les variants de Gerri de la Sal, Pobla de Segur o Senterada, el pas soterrat per a vianants a Castellciutat o el túnel del Port del Cantó; el condicionament, neteja, conservació i manteniment de les lleres dels rius que formen part de la conca hidrogràfica de l'Ebre; la redacció del projecte i execució de l’ampliació i millora de la carretera N154 entre Puigcerdà i Llívia. També es reclamen millores d’adequació de camins rurals i naturals, la rehabilitació d’elements culturals com els refugis de la guerra civil del Pla de Sant Tirs, la muralla romana d’Isona, el castell de Valencia d’Àneu o diferents esglésies. La campanya “fins a l’últim minut, fins a l’últim cèntim” pretén reclamar tots aquells diners que pertoquen a la ciutadania catalana, i en aquest cas pirinenca, mentre formem part de l’estat espanyol i que sigui compensat el dèficit i mancances que acumula el nostre territori a través de les inversions.

ERC a l'Alta Ribagorça demana al Departament d'Interior que s'atenguin les demandes del parc de Bombers de Pont de Suert

La federació comarcal d'ERC de l'Alta Ribagorça se solidaritza amb les demandes del Parc de Bombers del Pont de Suert i demana al Departament d'Interior que s'atenguin les seves demandes   La federació comarcal d'Esquerra Republicana a l'Alta Ribagorça mostra la seva preocupació per la situació en la qual es troba el Parc de Bombers voluntaris del Pont de Suert després de l'anunci del cap del parc de tancar les instal·lacions el proper 30 de juny si el Departament d'Interior no hi incorpora més efectius.   En primer lloc, tot i que la necessitat d'uns bombers de proximitat és permanent, ara estem a l'inici d'una temporada d'estiu amb un risc elevat d'incendis, uns mesos on l'afluència de turistes es multiplicarà, i per tant tot això farà que la necessitat d'uns bombers de proximitat es faci més palesa que mai, ja que els parcs més propers es troben a Tremp i Vielha, a 1 hora aproximadament de trajecte fins al Pont de Suert. Per tant, entenem que és inadmissible ja que generaria un greu prejudici per als ciutadans i ciutadanes de l'Alta Ribagorça.   Fins al moment, a més a més, cal agrair enormement als voluntaris pels serveis prestats durant els 34 anys d'existència del parc, ja actuen en una àrea molt gran que inclou també una part de la comarca veïna de la Ribagorça Oriental (Aragó) sobretot pel pas de la perillosa i transitada carretera N-230, eix viari internacional que uneix Lleida amb França, considerada entre les 10 carreteres més perilloses de l'estat segons el Programa Europeu d'Avaluació del Risc a la Carretera  (EuroRAP).   Entenem és urgent i molt necessari que la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, pertanyent al Departament d'Interior, afronti  les demandes d'incorporar nous efectius per tal d'evitar el tancament del parc, fet que seria altament perjudicial per a la nostra comarca.       L'executiva comarcal d'ERC Alta Ribagorça 23 de juny de 2017

Jordi Cortada

Llei d'universalització de l'assistència sanitària, un dret manllevat i ara recuperat - Article de Jordi Cortada

Una de les prioritats del Departament de Salut, liderat per el Conseller Comín, ha estat des de l’inici de la legislatura, ara fa un any i mig, el restabliment de la cobertura sanitària universal que havia estat arrabassada a part dels ciutadans catalans per part de l’estat espanyol en un reial decret, o “decretàs” de l’any 2012. Des d’aquell any, havien estat exclosos per llei 137.000 ciutadans catalans, bé fossin de naixement o d’adopció. Amb la nova norma, evitem crear ciutadans de primera i de segona i per tant, no es requereix demostrar un mínim d’arrelament per tenir accés al sistema públic de salut. Es tracta d’un dret reconegut en les normes internacionals com la declaració dels drets humans, i que és a més, ineludible des de l’àmbit moral, polític i jurídic. També reflectia ignorància per part dels seus promotors perquè l’evidència científica demostra que, les desigualtats en salut afecten els indicadors de salut del total de la població i no només als afectats per una norma discriminatòria. Però no només les persones en risc d’exclusió social s’han trobat fora del sistema, també els treballadors transfronterers residents a Catalunya (uns 1300 a Andorra) o els catalans que vivint a l’estranger quan venien al nostre país no tenien accés a la sanitat pública. Durant aquest temps el govern, mitjançant el Servei Català de la Salut, ha garantit l’assistència a aquests ciutadans mitjançant diferents mecanismes parcials que ara la nova llei fa prescindibles. El compromís del govern és continuar de bracet de les entitats del tercer sector que han col·laborat per pal·liar les deficiències, enfortir els sistemes de vigilància per evitar fraus, així com no oblidar la perspectiva de gènere que en persones afectades ha suposat un doble estigma i llast en la seva salut, com a immigrant i com a dona. Jordi Cortada i Echauz Gerent Regió Sanitària Lleida i Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran    

Acte amb Alba Vergés a Gerri de la Sal

El divendres 9 de juny es va celebrar l’acte “Salut al Pirineu” organitzat per Esquerra Republicana. L’acte celebrat a Gerri de la Sal va comptar amb la presència d’Alba Vergés, Secretària de Salut i Benestar d’ERC, diputada de Junts Pel Sí al Parlament de Catalunya i presidenta de la Comissió de Salut i de la Comissió d’investigació de l’”Operació Catalunya”.   Vergés, acompanyada dels veïns de Gerri va explicar el model sanitari que ERC planteja per a la futura República Catalana assegurant que “si el territori és diferent, el sistema de salut ha de ser diferent i divers”. També va escoltar les demandes i reivindicacions dels veïns sobre la salut a l’Alt Pirineu als que va respondre a les qüestions que li van plantejar.   El moment àlgid de l’acte va ser quan va explicar detalladament l’entramat de l’”Operació Catalunya”, moment en que els veïns i veïnes van poder fer diverses preguntes sobre el procés, el referèndum i una Catalunya Independent.  

El Director de Desenvolupament Rural, Oriol Anson, visita el Pallars Sobirà

Aquest cap de setmana Oriol Anson, Director General de Desenvolupament Rural, acompanyat del director territorial d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de Lleida, Ferran de Noguera, han visitat el Pallars Sobirà.  La primera parada ha estat a la muntanya de Llessui aprofitant el període de Transhumància de vaques, cavalls i ovelles. Els van acompanyar els ramaders de Llessui, que van poder traslladar als directors la problemàtica que tenen amb les cremes de la planta del ginebre (un exemplar altament invasor) que els hi resta hectàrees pasturables any rere any. Els ramaders reclamen poder realitzar cremes controlades més dies a l'any, dins dels paràmetres climatològics favorables, i amb més flexibilitat per eradicar l’espècie.      A la tarda, a l'Ajuntament d'Esterri d’Àneu s’ha realitzat un acte d’Agricultura i Ramaderia on  l’alcalde, Ramon Villuendas, acompanyat per la presidenta de la EMD de Isil i Alós, Sofia Isus, han presentat el projecte “Lo Gaial” , una proposta que pretén aglutinar tots els petits productors de la zona en un únic espai, en forma de cooperativa on tots ells puguin estar connectats entre si i compartir així les eines de treball per millorar el seu rendiment. Es va parlar de la importància de crear una marca conjunta que valori els productes autòctons. El projecte pretén exposar-se durant el Doctor Music Festival, plataforma que s’ofereix per a la venta i reconeixement dels productes de proximitat.    Oriol Anson va assegurar que des del seu departament es treballa per poder tirar endavant tots els projectes viables per al futur del sector, però va puntualitzar que:  “l’activitat del territori ha de sorgir del territori. La unió, el treball i la força d’aquest serà el que generarà riquesa en ell mateix.”    En Josep Angel Alert, convidat per Villuendas, és el enginyer tècnic agrari i coordinador del territori del Doctor Music Festival i va enfocar el festival com una oportunitat per al territori, dient que: “Es vol donar un valor afegit al festival fora de la música, l’estima pel territori i per els productes que hi trobem, aquests són un valor que tots junts hem de treballar”.