Alt Pirineu

Totes les notícies

Parada de la República que farem a Vielha amb Mònica Palacin, Secretària d'Organització d'ERC

Esquerra Republicana acosta el debat de la República que farem amb una ‘macroparada’ sense precedents arreu del país.

El cap de setmana del 18 i 19 de març Esquerra Republicana fa un desplegament sense precedents, ni tan sols en campanya electoral, ubicant més de 145 parades de forma simultània arreu del país, incloent totes les capitals de comarca. Aquesta acció, aquesta ‘macroparada’, s’emmarca dins de la campanya participativa ‘La República que Farem’ que el passat 4 de març va viure el seu acte central i que posa a debat les propostes del partit per la República Catalana.   El Vicesecretari general de Coordinació interna, Territori i Organització, Isaac Peraire, com a màxim responsable de la campanya assegura que ‘en aquests moments que la judicialització de la política i els atacs contra la democràcia són més forts i fan alçar la veu a nivell internacional, la nostra millor resposta és seguir endavant, treballar i construir la nova república catalana des de tot el territori’.   Al territori de l’Alt Pirineu i Aran, les parades són una realitat  a les 5 capitals de comarca i a la Val d’Aran. La primera ha estat aquest dijous al mercat de Vielha amb la companyia de la Secretària d’Organització d’ERC, Mònica Palacin , i  demà, divendres, al mercat de Pont de Suert  s’incorpora la senadora Anna Azamar. Aquest dissabte al matí ens trobareu  al mercat de la Seu d’Urgell  de 10h a 13h amb la Diputada al Congrés,  Ester Capella i al passeig de Tremp de 11.00h a 13.30h amb l’assistència de la delegada del govern de l’Alt Pirineu, Rosa Amorós, i a la tarda serem a Sort també amb Ester Capella, diputada al Congrés,  i Anna Azamar, senadora, finalment, diumenge tancarem la parada pirinenca al mercat de Puigcerdà.    

Junqueras, a la Seu d'Urgell

Junqueras: ‘Donem-nos tots plegats les millors oportunitats per nosaltres i també pels nostres fills’

En un acte al convent de Sant Domènech a La Seu D’Urgell davant de 300 persones, el President d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, ha tornat a deixar ben clar que ens cal tenir les eines d’un Estat per poder afrontar amb garanties el reptes de futur. ‘Donem-nos tots plegats les millors oportunitats per nosaltres i també pels nostres fills’, ha assegurat Junqueras.   Durant l’acte que forma part de la campanya La república que Farem, Junqueras ha explicat que ens enfrontem a moltes dificultats, per exemple, a un Estat que fa tot el possible perquè no ens en sortim però hem de demostrar que som capaços de superar tots els reptes.‘L’economia del nostre país està creixent un 3,5%, creixem el doble de ràpid que tots els països del nostre entorn’, ha explicat Junqueras.   Responent una de les principlas preocupacions al territori com és la igualtat d’oportunitats tenint en compte l’equilibri territoral, el president d’Esquerra Republicana ha insistit que ‘un dels reptes és com assegurem que hi hagi oportunitats per tothom. Això implica garantir serveis públics de qualitat i l’altra la capacitat de generar activitat econòmica i ocupació’ i en aquest sentit ‘determinats desavantatges competitius que estaven relacionats amb el territori i la distància, cada vegada han de pesar menys perquè les distancies cada vegada seran més curtes. És molt important desplegar les noves tecnologies i les noves plataformes’.   Junqueras ha recollit també en el seu discurs una de les demandes del territori que no és altra que millorar les infraestructures de comunicació,’és molt important millorar les connexions per carretera i ferrocarril. L’esforç que fan les empreses i els treballadors i des del Govern ens permet posar per primera vegada recursos al túnel dels 3 ponts o millorar la línia de la Pobla de Segur’.   Oriol Junqueras ha posat l’accent de manera especial en la importància de l’educació per assolir la igualtat d’oportunitats.

Anna Azamar i Elisenda Perez , senadores d'ERC

REIVINDIQUEM LA IGUALTAT CADA DIA DE L'ANY. Article de les senadores Anna Azamar i Elisenda Perez.

Avui, 8 de març, es commemora el Dia internacional de les Dones. Un dia assenyalat a les agendes de tot el món per reivindicar el feminisme i la igualtat entre dones i homes, per reivindicar que volem les mateixes condicions laborals que els homes. Encara que aquesta reivindicació hauria de ser present els 365 dies de l’any, sobretot per part dels homes i també d’algunes dones, que sembla que només se’n recorden en aquesta data en concret. Tot i així, seguim vivint en una societat desigual on sempre hem de demostrar constantment que estem capacitades per fer la mateixa feina.   El sostre de vidre que ens trobem les dones per poder accedir a posicions de direcció dins de les empreses és una realitat que les dades corroboren, un 64% dels llocs directius i de gerència són ocupats per homes segons l’Institut Nacional d’Estadística de 2015. Si parlem de sous, ens trobem que existeix una bretxa salarial del 26’6% a Catalunya, del 24’24% al País valencià i del 15’88% a les illes.   Això no acaba aquí. La desigualtat entre dones i homes va portar al Parlament de Catalunya a elaborar la llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva entre dones i homes. Una llei que va ser portada al ja conegut Tribunal Constitucional, per part del Govern Espanyol, el qual va anul·lar articles tan important com el dret al treball en igualtat d’oportunitats entre dones i homes o la prevenció de l’assetjament sexual i per raó de sexe. La invasió de competències estatals va ser l’excusa que es va donar per poder podar aquesta important i necessària llei. Un despropòsit per part d’un Estat curt de mides en matèria d’Igualtat ja que, per molt que ens vulguin convèncer del contrari, la desigualtat a l’estat espanyol no decreix.   Nosaltres, com a senadores, ens movem en un món masculí, on les dones seguim sent minoritàries, tot i que hi ha grans dones, molt capaces, preparades, fortes i imparables.   Només cal recordar les paraules del diputat polonès Janusz Korwin-Mikke, que la setmana passada justificava la bretxa salarial afirmant que “les dones han de guanyar menys que els homes perquè són més dèbils, més petites i menys intel·ligents”.

La República que farem: polítiques de muntanya , agricultura i ramaderia

El sector primari ha de ser estratègic en la República Catalana diu la consellera d'Agricultura,Ramaderia, Pesca i Alimentació "

En el marc de la campanya " la República que farem" la consellera d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Meritxell Serret aquest dijous ha parlat d'agricultura, ramaderia de muntanya , fauna cinegètica i del futur del sector primari català davant d'una vuitantena de persones que es trobaven al Molí de l'Oli de la Pobla de Segur.  L’alcalde de La Pobla de Segur,  Lluís Bellera, va fer la presentació de la consellera i va explicar els seus orígens rurals i la seva experiència dins del món del cooperativisme agrari. En prendre la paraula la consellera va començar amb fermesa, defensant el món rural de present i de futur. Catalunya és un país molt divers i hem de tenir en compte cada territori perquè la nova República sigui lliure, justa, pròspera i sostenible. “El sector primari és estratègic” per aquest nou país, per fixar la població , cuidar i sostenir el medi; i "les zones de muntanya necessiten que la gent hi visqui i s’hi quedi”. A continuació va anar desgranant algunes de les línies i objectius per aconseguir un millor país: implantar “projectes per millorar l’agricultura i la ramaderia”  i endegar “polítiques alimentàries basades en la producció local i curosa amb el medi ambient”, entre altres. Finalment, va concloure que “quan diem que volem una societat justa socialment, el sector primari s'ha de sentir interpel·lat  perquè tothom pugui pagar un preu just pels aliments,  des dels productors fins als consumidors”  

"Pirineu. Ni de Lleida ni d'enlloc" Article de Mireia Pellicer, secretària de comunicació d'ERC Alt Pirineu.

L’Estatut d’autonomia de Catalunya disposa que l’or­ganització territorial bàsica del país s’estructura en municipis i vegueries. L’any 2010 va ser aprovada pel Parlament de Catalunya la llei de vegueries 30/2010 de 3 d’agost. La denominació pel nostre territori és la de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran. Si la cosa és tan clara i tan simple, perquè dia rere dia seguim sentint l’expressió “Pirineu de Lleida”? Els mitjans de comunicació s’entesten a afegir aquest inútil possessiu fomentant una visió centralista i provincialista del nostre territori. Nosaltres no som de cap altre lloc que no sigui el Pirineu, i aquest inclou tots aquells municipis de la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça i l’Aran, amb aquelles especificacions identitàries pròpies que té com a nació occitana. El què més sobta és que les mateixes institucions segueixin fomentant aquest centralisme provincià amb campanyes com “Lleida, la Catalunya blanca” de la Diputació de Lleida, per exemple, fent referència a les pistes d’esquí i és que penso, Lleida blanca? Es deu referir a la boira, no? I és doncs que, per a ells, som poc més que el pati de lleure per als caps de setmana, res més que les muntanyes i les pistes d’esquí. Nosaltres mateixos en som en part responsables, cal que ens apoderem i defensem amb ungles i dents la nostra identitat, en el dia a dia, en la nostra quotidianitat. Reivindicar que som Pirineu, que no som Lleida, que som poquets sí, només l’u per cent de la població, però que la nostra extensió és la del 20% del Principat de Catalunya! També cal deixar clar que no som un aparador que posem camps, muntanyes, cavalls i vaques el cap de setmana de cara a que ho contemplin els visitants, no, que aquí hi som cada dia, i que necessitem serveis i infraestructures de qualitat com qualsevol altre ciutadà, sigui del Poble Nou de Barcelona, del Serrallo de Tarragona, o de Sant Narcís de Girona.

Alp, trobada de treball

Teresa Jordà parla d'Infraestructures a Puigcerdà i assisteix al sopar del trinxat.

Aquest dissabte 25 de febrer ERC Alt Pirineu i l'Aran ha realitzat una trobada amb tots aquells càrrecs que tenen representació a les diferent cambres, Diputacions de Lleida i Girona, Parlament de Catalunya, Congrés i Senat. A la trobada hi han participat també càrrecs electes local, representants d'ERC Cerdanya i tècnics. A les 18h, al museu Cerdà es va dur a terme un acte amb la Diputada Teresa Jordà i en Jordi Martí on es va parlar de Territori i Infraestructures dins de la campanya La República que farem. A l'acte s'ha parlat d'infraestructures: línia ferrocarril, túnel de Toses, estat de la N260... i les iniciatives dutes a terme, tant al Congrés com al Senat. Però no només d'infraestructures, sinó que des del públic s'ha volgut conèixer detalls de la situació política que viu el país, en especial sobre la llei de transitorietat jurídica i el referèndum previst per al proper setembre. Per acabar la jornada, la Teresa Jordà i en Jordi Martí van assistir al Sopar del Trinxat de Puigcerdà, acompanyats pel Toni Llord (President comarcal d'ERC), diversos representants de la comarcal i de l’Elies Nova, el Ramon Chia i el Raimon Ribas en representació de Llívia, Fontanals de Cerdanya i Puigcerdà, així com d'un grup de militants i amics d'Esquerra.