Alt Pirineu

Totes les notícies

Campanya pel Sí al Referèndum. Acte a Gerri de la Sal amb Alba Vergés: la Salut al Pirineu i l'Operació Catalunya

Aquest divendres 9 de juny ens acompanya l'Alba Vergés a Gerri de la Sal. La portaveu dels grup Junts Pel Sí a la comissió de Salut del Parlament de Catalunya i Secretària de Salut i Benestar d'Esquerra Republicana ens explicarà quin és el projecte del nostre partit per la Salut al Pirineu. Com a Presidenta de la comissió d'investigació sobre l'Operació Catalunya també ens aportarà llum i respostes sobre aquest altre tema de tanta actualitat  

Segona Trobada Republicana Pirinenca

Aquest diumenge 4 de juny, els amics i simpatitzants d’Esquerra de l’Alt Pirineu i Aran van visitar l’Alt Urgell en el marc de la trobada anual que fan per conèixer millor la vegueria i ajudar a millorar el treball durant l’any. Aquesta vegada  l’Alt Urgell prenia el relleu al Pallars Sobirà en la segona edició.   En aquesta ocasió, a més de la delegada del govern per l’Alt Pirineu i Aran, Rosa Amorós, i la senadora, Anna Azamar, van assistir a la trobada la Mireia Mata, Directora General eral d’Igualtat de la Generalitat de Catalunya i Mònica Palacín Secretària d’Organització d’Esquerra i fins a una trentena de càrrecs regionals d’Esquerra així com militants, amics i simpatitzants.   La trobada va començar a Organyà on es van fer visites a l’església de Santa Maria i a les Homilies. Va continuar a Coll de Nargó on el grup va rebre les explicacions del museu dels dinosaures a Dinosfera i també de la història de l’Alt Urgell al museu dels Raiers. Cap a migdia tothom es va desplaçar fins a Peramola on, després de dinar, la seva alcaldessa, la Gemma Orrit, va encetar el col·loqui sobre la situació de les dones en aquest municipi i, des d’aquest punt es va anar arribant a les noves propostes sobre igualtat entre gèneres a la Nova República que estem planificant, amb les aportacions de primera mà de la Mireia Mata i la Mònica Palacín.   Els assistents van poder-se relacionar al llarg d’una jornada festiva i distesa en què, a més del contingut republicà, es va poder enfortir llaços entre les persones i també facilitar la cohesió entre les diferents organitzacions i àmbits en què treballen pel mateix objectiu comú.  

Esmenes d’Esquerra Republicana i el Partit Demòcrata Català al pressupost general de l’Estat 2017 per la rehabilitació del Castell de València d’Àneu

Els senadors d’Esquerra Republicana, Anna Azamar i Bernat Picornell i la senadora del Partit Demòcrata Català, Mayte Rivero s’han reunit aquest matí amb el president del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, Ferran Rella, i amb l’alcaldessa de València d’Àneu, Laura Arraut.   La trobada s’ha realitzar amb la finalitat de fer el seguiment a les esmenes que els dos grups han presentat als Pressupostos Generals de l’Estat per a l’execució del projecte de rehabilitació del conjunt patrimonial del Castell de València d’Àneu.   Els dos grups parlamentaris han treballat conjuntament i amb el suport de l’Ajuntament i del Consell Cultural en la presentació d’aquestes esmenes.   Per les Valls d’Àneu i per la resta de la comarca del Pallars Sobirà i l’Alt Pirineu, la recuperació d’aquest patrimoni cultural és molt important.   El propòsit de rescatar de l’oblit no només la figura del darrer comte de Pallars Hug Roger III, conestable dels exèrcits de la Generalitat en la guerra civil catalana (1462-1472), la de la seua esposa Caterina Albert que tan valerosament va defensar el castell davant de les tropes dels Cardona l’estiu de 1487, sinó també la recuperació del darrer baluard de la Catalunya feudal, són fites abastables a través de les darreres inversions i intervencions (2010-2015) que han permès l’obertura al públic d’aquest interessant patrimoni pirinenc català. Les noves inversions aconseguiran sens dubte fixar la narració històrica i estructural i consolidar el projecte de recuperació que s’inicià l’any 1990.    

Comentaris de Martí Riera, alcalde de Coll de Nargó, al darrer Congrés de l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya

Magnífic 22è Congrés de l'Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya que també celebrava els seus 25 anys d'existència.   Jornada de debat, reflexió i reivindicació que ha comptat amb la cloenda de l’Honorable Conseller Jordi Jané i la presència del Director General de Bombers Sr. Juli Gendrau, l’Il·lustríssim Secretari General d'Interior Cèsar Puig i altres autoritats i ponents de gran talla com el Director General de Bombers de Barcelona Sr. Manel Pardo.   La trobada ha destacat la idea que pot resumir la problemàtica actual d'aquest col·lectiu: el servei de prevenció i extinció d'incendis i salvament de Catalunya és un model mixt entre plantilla pròpia i voluntaris però l'administració no se l’ha fet mai seu. Més de la meitat dels bombers de Catalunya són voluntaris, així com la majoria dels parcs. Sense els voluntaris, imprescindibles, el sistema actual col·lapsaria.   La discriminació de l'administració dins del seu propi model en favor de la part funcionarial s'explica amb una afortunada frase pronunciada al congrés: "a la direcció General els fa més por un sindicalista emprenyat que 1.200 voluntaris (socis d'ASBOVOCA) de bon rotllo". Totes les parts s'han emplaçat a treballar per l’assumpció d'aquest model mixt amb totes les conseqüències. Personalment ha estat un plaer compartir la jornada amb aquest col·lectiu que tant fa pel territori i en especial, és clar, amb el parc de bombers de Coll de Nargó.         Coll de Nargó, 27 de maig del 2017 Martí Riera Alcalde de Coll de Nargó  

Trobada Republicana Pirinenca a l'Alt Urgell

El proper diumenge 4 de juny la Regional de l'Alt Pirineu i Aran d'Esquerra Republicana de Catalunya organitza una trobada de republicans i republicanes pirinencs.   La jornada festiva s'emmarca dins la proposta d'enfortiment dels llaços entre les diferents comarques de la vegueria. Aquesta segona edició se celebra a l'Alt Urgell i pren el relleu de la de l'any passat en què vam visitar el Pallars Sobirà.   Aquest any, el matí comença amb una visita guiada a l'església i les Homilies d'Organyà, passa per Coll de Nargó i la visita a la Dinosfera i acaba amb un dinar-col·loqui a Peramola amb la Mireia Mata, Directora General del Departament d'Igualtat de la Generalitat.  

La independència de Catalunya, garantia per a l’Aran

Era Val d’Aran, Catalunya i España   El suport a la independència a la Vall d’Aran és el més baix de tot el país. Tot i ser una població molt petita, poc menys de 10.000 habitants segons el darrer cens, és necessari que aconseguim fer arribar el nostre missatge als aranesos/es.   Històricament , la Vall d’Aran (Era Val d’Aran en aranès) forma part de l’anomenada Occitània, àrea on dominava la llengua occitana i que comprèn gran part del terç sud de Franca, la Vall d’Aran a Espanya, el Piemont a Itàlia i Mònaco. Aquest territori no té cap reconeixement administratiu oficial, i la llengua occitana és oficial i promoguda només a la Vall d’Aran.     Una mica d’història   El 1313 amb el Tractat de Poissy, el territori aranès es restitueix al rei Jaume el Just d’Aragó qui modifica el sistema administratiu (Querimònia) establint el Conselh Generau d’Aran. Així, la Vall d’Aran, que havia estat lligada a Aragó almenys des del 1104, entra en un procés d’adscripció a Catalunya que culminà el mateix segle XIV i que s’ha mantingut fins a l’actualitat.   Constitució, Estatut del 2006 i altres textos legals:   Al 1978 es va aprovar la Constitució Espanyola, vigent en l’actualitat. L’Organització territorial del Regne d’Espanya s’exposa en el Títol VIII, però en cap d’ells es menciona l’Aran. Les vegueries no tenen lloc dins de la Constitució, i els terçons -propis de l’administració Aranesa- encara menys. Espanya no reconeix cap de les singularitats araneses, ni històriques ni culturals ni administratives. La Constitució està traduïda a l’anglès francès i altres llengües, però NO en aranès.   A l’Estatut de Catalunya -publicat en aranès- sí que apareixen les singularitats de l’Aran. Ja quedava reflectit en l’Estatut de Sau, el del 1979, en diferents articles: «En el marc de la Constitució i del present Estatut seran reconegudes i actualitzades les peculiaritats històriques de l'organització administrativa interna de la Vall d'Aran.

Senadors, diputat , regidores d'Abella de la Conca i gent d'ERC del Pallars Jussà

Els senadors d’ERC Anna Azamar i Miquel Àngel Estradé, han visitat el municipi de Sant Esteve de la Sarga i Abella de la Conca

Aquest dilluns l’Anna Azamar i en  Miquel Àngel Estradé, senadors d’ERC,  han visitat els pobles del municipi de Sant Esteve de la Sarga, acompanyats de l’alcalde Jordi Navarra. Durant el recorregut han constatat el mal estat d’alguns trams de la carretera municipal, molts quilòmetres per mantenir i millorar per una administració local amb un  pressupost irrisori. Per tant, des del consistori es continua demanant a les administracions supramunicipals que se’n facin càrrec, aportant el  finançament necessari per fer-hi front. Per altra banda, el tema que ha indignat més als senadors ha estat veure la casa consistorial apuntalada per varis suports i que fa impossible l’accés a aquesta, inhabilitant poder fer qualsevol tipus d’activitat des dels plens municipals, eleccions o qualsevol altre acte o servei per als veïns. L’alcalde ha explicat que és una obra urgent i necessària però per això necessita obtenir finançament d’altres administracions, i amb això està treballant. També s’ha parlat sobre la preocupació de l’actual gestió del congost de Mont-rebei, actualment acull més visitants dels que pot gestionar per poder organitzar els cotxes que quasi cada cap de setmana congestionen la carretera d’accés al municipi. Finalment, també han visitat el municipi d’Abella de la Conca acompanyats pel diputat provincial Jaume Gilabert i han conegut un municipi amb encant que té un futur ple de possibilitats, per això les regidores del municipi demanen suport a les institucions per realitzar actuacions necessàries per millorar els accessos a les cases habitades i la seva església, una obra d’art romànic com poques dins d’aquesta comarca.  

Llívia mantindrà l’alcaldia d’ERC, amb Elies Nova al capdavant, fins a finalitzar el mandat

El pacte de govern a la vila de Llívia fruit de les darreres eleccions municipals dut a terme entre Endavant Cerdanya i Esquerra Republicana, establia un canvi en l’alcaldia a mig mandat. Josep Pous, qui ja havia estat alcalde, havia de fer-se càrrec de l’alcaldia durant aquest mes, però ambdues formacions han arribat a un acord en benefici del municipi i no es realitzarà el relleu, mantenint com a alcalde al republicà Elies Nova. L’actual equip de govern ha demostrat una gran efectivitat i estan duent a terme grans projectes de rellevància per a la vila, fets que fan idoni mantenir l’actual estabilitat municipal, degut també a la bona entesa entre les dues formacions. Segons ha manifestat l’alcalde, Elies Nova “El govern municipal funciona bé i no veiem necessitat d’haver de canviar de càrrecs. Som un equip de govern cohesionat, ens ho consultem, valorem i decidim conjuntament prioritzant Llívia i fugint dels personalismes i partidismes”