Alt Urgell

Notícia

Comunicat de l’alcaldessa de Ribera d’Urgellet.

Aquest escrit es va llegir davant del Ple de Ribera d’Urgellet del passat dia 25 de juliol

Des que vam entrar a l’ajuntament ara fa un any hi ha una màxima que ha guiat i guia totes les nostres actuacions: fer les coses el màxim de bé, clares i transparents. I quan se’ns alerta que alguna cosa pot no ser correcta ens aturem, ens ho mirem i, si ho cal rectificar, ho rectifiquem sense cap problema.Però malgrat el rigor que intentem posar en tot allò que fem, ara ens trobem en una situació inesperada i que volem explicar perquè aquesta és la nostra manera de fer i, sobretot, perquè no tenim res a amagar. A més, potser la notícia sortirà tard o d’hora a la premsa. Són d’aquelles notícies llamineres, potser fins i tot de portades i grans titulars.

Alcaldessa, regidor d’Urbanisme, arquitecte municipal i secretària, hem hagut de baixar a Lleida les darreres dos setmanes citats pel Seprona de la Guàrdia Civil com a investigats per presumptes delictes de falsedat documental i de prevaricació. Tot per un permís d’obres que es va atorgar al març a una propietat del municipi per a la millora de la seva finca. Faig notar que la investigació s’està fent des de Lleida i no per part del Seprona que tocaria al nostre municipi, i que té l’oficina a la Pobla de Segur. Aquest detall és interessant de fer-lo notar.

Els fets són els següents: el mes març van vindre a l’Ajuntament el representant de la propietat i un constructor i van explicar a l’arquitecte municipal que es volia millorar l’accés a una propietat de la família. A l’arquitecte li va semblar coherent el que li van exposar però va demanar que presentessin un projecte. Aquell mateix dia, l’arquitecte va redactar l’informe però no el va firmar, a l’espera de rebre i veure el projecte. El projecte el van redactar dos arquitectes que en cap moment van creure, per la seva dimensió, que aquella obra hagués de ser considerada una extracció d’àrids, i va ser lliurat a l’ajuntament com a projecte de millora de finca.
El nostre arquitecte va signar l’informe i  jo vaig firmar el decret concedint el permís d’obra. L’endemà de la meva signatura, amb una immediatesa com a mínim curiosa, agents del Seprona de Lleida van comparèixer a l’Ajuntament requerint tota la informació relativa a aquest permís d’obres. Un incís: si les obres havien començat abans de tindre el permís municipal, això no forma part de la responsabilitat de l’Ajuntament.

Vaig telefonar el caporal que porta la investigació i em va avisar que aquella obra podia no ser una millora de finca sinó que es podia considerar extracció d’àrids, per a la qual cosa calia haver demanat a la propietat que sol·licités més permisos a altres administracions. Davant d’aquest fet, vaig parlar amb l’arquitecte municipal i vam decidir fer aturar les obres precisament per prudència, per prevenció i per valorar si se’ns podia haver passat per alt algun tràmit. Aquell mateix dia l’arquitecte truca al constructor i demana que s’aturin les obres, cosa que ens consta que es va fer.

A partir d’aquí, per part de l’ajuntament vam fer les consultes necessàries per saber si el permís estava ben donat o no, i se’ns va dir que, per un marge molt petit, aquella obra podia ser considerada una extracció d’àrids. Es va parlar amb la propietat i van informar que quan vulguin reprendre l’obra demanarien totes les autoritzacions que calguin.

Semblava que tot havia quedat entès però a començament d’aquest mes de juliol Seprona va cridar a declarar com a testimonis a Lleida el propietari de la finca, el constructor, els dos arquitectes que van redactar el projecte i l’administrativa de l’ajuntament. A banda de l’alcaldessa i el regidor d’urbanisme.

En aquell moment, enmig d’una gran perplexitat per part meva, vaig parlar de nou amb el caporal que porta la investigació amb l’única intenció de saber què estava passant i per què aquest procés anava tan lluny, si per part nostra havíem fet aturar les obres amb l’única voluntat de veure si tot era correcte. I aquell mateix dia vaig poder comprovar que, malgrat que diuen que la seva feina és objectiva i neutral, ja tenien molt decidit que nosaltres érem culpables. Perquè quan li vaig recordar que vam aturar les obres per prudència, per responsabilitat, i per valorar si s’havien seguit els tràmits pertinents, de seguida em va contestar: ¿i no serà que les vau fer aturar perquè ja sabíeu que la llicència no estava ben donada? Bé, davant la constatació que no tenien cap interès en creure la nostra versió, podeu imaginar que aquests dies hem sentit una gran sensació d’impotència.

A part, van posar en dubte la professionalitat d’una de les administratives de l’Ajuntament, de l’arquitecte i de la secretària, cosa que vaig considerar una ofensa i un atac a l’honradesa amb què treballen aquestes tres persones. I també em dol i em sembla injust, i ho dic amb el cap ben alt i amb la veu ben clara, que es doni aquest tractament a un arquitecte municipal i a una alcaldessa que tot just fa un any que ocupem dos llocs de molta responsabilitat, i que precisament per aquesta falta d’experiència i la voluntat de fer-ho tot al màxim de bé, mirem molt prim a l’hora de fer i de signar qualsevol document. Però d’errades en poden cometre fins i tot l’alcalde i l’arquitecte més experimentats, i creiem que el que hauria de comptar és la voluntat i la bona predisposició d’admetre l’error i de rectificar-lo. Per desgràcia hem pogut comprovar que els agents del Seprona que porten aquesta investigació no ho veuen igual.

Tenim la confiança que s’impartirà justícia i que la situació que estem vivint les darreres setmanes unes persones que, en la nostra feina i per la nostra responsabilitat, ho procurem fer tot amb el màxim de rigor i no tenim problemes en rectificar si ens equivoquem, es pugui acabar per bé.
Ens sentim impotents i dolguts. Però també tranquils perquè ningú de nosaltres ha fet res malament a consciència, i així ho defensarem davant del jutge. Però jo sí que lamento l’actitud i la manera com ens ha tractat aquest equip del Seprona de Lleida. Hem notat com es posava en dubte des del primer moment el nostre honor, la nostra feina i la bona voluntat amb què ho intentem fer tot.

Per acabar, està clar que al darrere d’aquesta situació hi ha la denúncia d’algú. D’algú que va ser prou ràpid i estava prou al cas que el constructor necessitava terres. Jo ja sé que el dia que tot això sortirà als diaris, perquè hi sortirà tard o d’hora, hi haurà persones que se n’alegraran i que n’intentaran treure el màxim de profit. No passa res. Diria que ara que ja portem un any a l’ajuntament aquestes coses ja gairebé ni ens afecten. Nosaltres ens sentim forts i convençuts de la nostra innocència, i confio que la justícia ens donarà la raó. I quan arribi aquest dia, en tornarem a parlar.
Aquest entrebanc amb què ara hem topat, inesperat i per a mi bastant inexplicable, no canviarà la nostra manera de ser i de fer, basada en la transparència i la voluntat de dur a terme la nostra tasca al servei de tothom amb el màxim de responsabilitat. Al contrari, per experiència sé que en sortirem encara més reforçats. De totes les situacions en cal treure la part positiva i així ho farem.