Dimarts, 1 de febrer del 2011
Portes obertes a la mesquita del carrer Sant Jordi
Joan Rabasseda
Un any després de la polèmica inicial, la mesquita del carrer Sant Jordi ha fet la primera tarda de portes obertes. Després de l’enrenou que va ocasionar a Arenys de Munt aquest centre d’oració, calia anar-hi. Hi hem anat quatre representants d’ERC i hem dinamitzat el debat. Era una bona oportunitat de conèixer en primera persona més gent del col·lectiu musulmà i per debatre per què el dret fonamental de llibertat religiosa és sovint massa polèmic. També per exposar punts de vista sobre la importància dels drets, dels deures, de la convivència, de la vida pública i de la intimitat de les creences religioses. Absències notables: cap regidor de l’equip de govern i d’altres formacions polítiques.
Subratllo la importància de què alguns veïns de la mesquita assistissin a l’acte. Tinc molt clar que el col·lectiu musulmà que ha impulsat la mesquita no vol problemes i que integració implica acostament de col·lectius, diàleg, paciència... I el col·lectiu més “tancat” és el que ha de fer més esforç d’acostar-se a l’altre.
Malgrat que valoro molt positivament la iniciativa d’aquestes portes obertes, no puc compartir bona part del discurs del senyor Taoufik Chaddadi, el conductor de l’acte. No puc compartir que la importància de la ciutat de Balaguer àrab del segle IX serveixi per argumentar la presència musulmana a Catalunya al segle XXI, no puc compartir el missatge entre línies de la frase repetida de què “els musulmans paguem impostos a Catalunya”, tots paguem molts impostos! i no puc compartir la definició de catalans que ens va oferir.
Els baixos d'un bloc de pisos a l'avinguda Sant Jordi no és un bon lloc per a una mesquita... però ja hi és. Els deures i els drets de tothom, la normativa vigent, i el diàleg, defineixen el marc de convivència. Una tarda de portes obertes com aquesta, ajuda a la convivència.
Agrega
