Arenys de Munt

Diumenge, 12 de juny del 2011

Amb el grup municipal i la secció local reforçats, comencem a treballar des de l'oposició!

Joan Rabasseda

Avui a Arenys de Munt hem pres possessió els dos regidors i les dues regidores d’ERC. Una forta abraçada a la Tònia, la Marta i en Josep, i a tota la “penya” republicana! Per imperatiu legal hem promès unes quantes coses, però tenim clar que la soberania és el poble. Per imperatiu dels fets estem a l’oposició, però tenim clar que hem de continuar servint a Arenys de Munt des del rigor, la transparència i la feina ben feta.

Ja son dues les eleccions municipals que, essent la segona força política, quedem a l’oposició. El passat 22 de maig vam quedar a 35 vots de la primera força política, vam tenir un bon resultat, però no suficient. Vam assolir un resultat excel·lent si el comparem amb l’ERC d’arreu del país, on tot i aconseguir 1.413 electes hem perdut molt, massa. I a Arenys de Munt hem fet un resultat insuficient per poder capgirar el tarannà de la vida política municipal. Ens hagués agradat poder aportar des del govern feina i “seny” -si em permeteu l’expressió- en aquest context de desconcert i “rauxa”. Però la nostra decisió ha estat molt valorada i ponderada, pensant molt amb la gent que ens ha donat confiança perquè creu en el projecte d’ERC per Arenys de Munt, ens coneix, i sap com treballem. I de la manera com han anat les negociacions dels pactes, només podem ser allà on som.

Pensem que la planificació també és necessària per a la presa de decisions encertada i, després de la valoració inicial dels resultats electorals per part de la llista d’ERC i l’Executiva Local, vam reunir-nos a Can Borrell el dilluns 30 de maig amb persones properes i que ens havien donat suport. Les conclusions d’aquell procés inicial van ser, sintèticament, que per a Arenys de Munt seria bo que ERC estigués al govern municipal i que, com a primera opció, calia prioritzar el pacte entre CUP i ERC. Un tripartit amb tres programes i tres maneres de fer el vèiem massa inestable, impossible. El pacte ERC i CUP l’enteníem que era el que més s’ajustava al que van expressar les urnes, donava resposta a la voluntat de canvi en el govern municipal, representava el vot directe de 1.675 arenyencs/ques, i visualitzava la unitat d’acció de les forces independentistes sense ambigüitats. El dimarts 31 vam reunir-nos amb CiU, els vam explicar el nostre posicionament inicial i vam quedar que ens tornaríem a reunir després de la reunió entre CUP i ERC. El dimecres 1 de juny vam començar a veure que les reunions CUP-ERC fracassarien perquè no ens era possible assumir les propostes programàtiques que CUP vol impulsar tant sí com no, perquè les veiem incompatibles amb el nostre compromís de reduir el deute municipal, i perquè els plantejaments assemblearis de CUP dibuixen un escenari de difícil governabilitat. CUP s’ha mantingut pràcticament inflexible en els 8 eixos “innegociables per desgini de l’assemblea”, eixos que contemplen: l’ampliació de GUSAM o la creació d’una altra empresa pública municipal, fer un nou geriàtric, contractar un gerent per als propers 4 anys amb un cost total de 70.000 €/any, contractar un optimitzador de processos el primer any, alcaldia per a CUP tots els 4 anys… Amb d’altres eixos els punts de coincidència ha estat major: reducció de la despesa de manteniment dels edificis municipals, modificació del Pla General (sense haver entrat en el detall de les modificacions), i reducció del deute. Vam continuar amb reunions i amb reunions, fins arribar al dia 7 de juny, on vam veure impossible el pacte amb CUP i vam explicar-ne els motius. En trobareu el detall a la nota de premsa adjunta.

També vam fer una reunió a tres bandes, entre CUP, ERC i CiU, el dilluns 6 de juny. En aquesta reunió, CiU exposà que el primer pas imprescindible per a continuar les converses per formar el nou govern municipal passava perquè les dues forces amb 4 regidors, CUP i ERC, acordessin formar govern o bé manifestessin que decidien no formar-lo. Després de què ERC manifestessim el no acord amb CUP, doncs, vam intensificar les converses amb CiU, i vam considerar un acte de responsabilitat treballar per a facilitar un acord de govern entre ERC i CiU, amb el convenciment que en l’àmbit de política nacional, ben segur que continuarem treballant amb punts de coincidència amb CUP.

A les taules de negociació, els punts de partida d’ERC han estat el compromís d’austeritat (garantir la sostenibilitat de les finances públiques municipals, signant el compromís d’impulsar polítiques i projectes que permetin arribar a l’any 2015 havent reduït el deute municipal), el compromís d’equanimitat (els resultats de les urnes defineixen un clar punt de partida per arribar a un punt de trobada equànim quant a propostes electorals i quant a la composició del govern municipal, incloent l’alcaldia), el compromís de pensar en clau de poble (deixar de banda les sigles de partit i parlar només de govern municipal), el compromís de prioritzar la finalització de la Riera (la inversió en l’espai públic que sigui possible realitzar es prioritzarà en l’acabament de la urbanització superficial de la Riera) i el compromís de treballar amb confiança (deixant enrere el passat i mirant només cap el futur). I aquests punts de partida han estat els mateixos tant quan hem parlat amb CUP com quan hem parlat amb CiU.

Durant el procés de negociacions, des d’ERC hem anant fent la diagnosi dels diferents escenaris de governabilitat i hem anat prenent decisions. No hem fet passos enrere, i anem modificant la trajectòria de les negociacions en funció dels camins, cruïlles i obstacles amb què ens hem trobat. Hem tingut molt debat. Penso que les decisions correctes no es prenen per aclamació, sinó que es construeixen a partir d’opinions, dissentiments, temps per a pensar les possibilitats, anàlisi del cost/benefici, i un polsim de regles heurístiques… i així ho hem intentat fer.

Per a empendre el viatge de quatre anys al govern municipal amb un soci has d’estar d’acord amb el rumb de la navegació i has de confiar amb els mariners que t’acompanyen. Suposo que us podeu imaginar la impotència que se sent quan algú menteix vilment i tu saps que no actuaràs mai de la mateixa manera. Suposo que us podeu imaginar que hem batallat per deixar de banda situacions personals i mirar només cap el futur d’Arenys de Munt. Suposo que us podeu imaginar la preocupació que sento per a Arenys de Munt amb un govern feble, amb fermes conviccions assembleàries, amb projectes que entenem irrealitzables com a prioritat, i on van de bracet els qui defensen un socialisme utòpic amb lliberals i conservadors.

No h’hi ha prou en tenir idees molt engrescadores, cal saber com portar-les a la pràctica i amb qui comptes per fer-ho. ERC ens mantenim fidels als nostres principis, sabem cap a on volem anar, però crec que també hem demostrat que estàvem totalment disposats a cedir en les nostres conviccions en la proporció que han marcat les urnes. El nostre compromís de no fer passos enrere amb els projectes municipals ja engegats i el nostre compromís d’equanimitat en són una prova.

Ara som quatre regidors d’ERC i una ferma Secció Local intentant aportar treball, experiència i rigor a la vida política municipal. També coherència, si escau. Els qui han pactat per governar, que governin, i els desitjo molts encerts. Amb l’ampliat grup municipal i amb la reforçada secció local d’ERC hi trobaran una oposició responsable, rigorosa i constructiva. Ja sé que això ara només són paraules, com també ho són les que escoltem des del govern de CUP més CiU. Fa quinze dies acabava l’entrada al bloc amb la cita de Quintilià que diu que “mai és tard per a una bona resolució”. Avui amb penso que l’he d’acabar amb l’Unusquisque sua noverit ire via, que escrivia el poeta Properci. I ja no cito més clàssics!