Segons les dades publicades avui per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Badalona és actualment el 5è municipi per la cua en recollida selectiva, amb una ràtio inferior al 30% l’any 2019. Aquesta ràtio es troba lluny dels objectius de la Unió Europea d’assolir el 50% i el 60% els anys 2020 i 2030, respectivament. També es troba lluny del full de ruta que fixa el Programa Metropolità de Prevenció i Gestió de Recursos i Residus Municipals 2019-2025 (PREMET2025). Actualment, l’AMB treballa amb dues estratègies per incrementar la recollida selectiva: el porta a porta i els contenidors intel·ligents. Caldria que aprofitant el nou contracte de neteja que s’haurà de negociar properament, es posi sobre la taula mecanismes per impulsar la recollida selectiva a Badalona. Els contenidors intel·ligents són contenidors com els 5 habituals (brossa, orgànica, vidre, paper i plàstic) però que no tenen lliure accés sinó que s’obren amb una targeta identificativa que permet llençar-hi la brossa. Això fa possible poder fixar horaris d'obertura i incorporar sistemes de taxes i bonificacions en funció de la producció de residus i del grau de recollida selectiva. En fases més avançades es pot estudiar l'ús de bosses amb xips que permetrien un monitoratge del grau de reciclatge dut a terme per la ciutadania. Tal com ha explicat el portaveu del grup d'ERC Avancem-MES, Alex Montornès: "Venim d'un model de reciclatge que es basa en el voluntariat de l’usuari però que no és suficient per assolir els objectius que fixa la Unió Europea. Els contenidors intel·ligents permeten fer corresponsable a la ciutadania de la generació de residus i de la necessitat d'assolir el residu 0". Alguns municipis com El Papiol, Barcelona o Castelldefels ja estan implementant polítiques en aquest sentit. El grup municipal d’ERC Avancem-MES ja ha entrat una instància per tal de demanar quines polítiques té programades el govern municipal per incrementar la recollida selectiva a la ciutat, que es treballi amb el grup republicà per incorporar aquestes propostes en el nou contracte de neteja i que l’Ajuntament de Badalona presenti un projecte a la convocatòria FEDER vigent per realitzar una prova pilot amb contenidors intel·ligents al municipi.

El temporal Glòria, que va afectar Badalona entre el 21 i el 25 de gener, va produir diverses destrosses i desperfectes a moltes infraestructures de la ciutat, com per exemple el Pont del Petroli, l’arbrat, el mobiliari urbà, el col·lector, algunes instal·lacions esportives, etc. Segons dades facilitades pel govern municipal, el valor de les destrosses supera els 7M€, amb especial incidència la zona de platges, amb 1,7M€ o l’espai del port amb un cost de més de 3M€. Aquest fet va portar al govern municipal a impulsar un decret d’emergència que permet al consistori agilitzar els tràmits necessaris. Aquest decret permet adoptar mesures excepcionals per encarar i reparar els danys que el temporal ha produït a Badalona. El passat mes de desembre, però, l’Ajuntament de Badalona es va veure obligat a aprovar un Pla Econòmic Financer, pels exercicis 2019-2020, com a conseqüència d’haver superat la regla de despesa durant el 2018, malgrat tenir un líquid d’uns 135M€ a tresoreria. Davant la necessitat de posar en marxa inversions per reparar els desperfectes esmentats, el grup municipal d’ERC Avancem-MES proposa, aprofitant que tant el govern municipal com l’estatal es troben en mans del mateix partit polític, demanar una flexibilització del sostre de despesa i del Pla Econòmic Financer vigent a la nostra ciutat.  A parer del grup republicà, aquesta fórmula es podria estendre a altres administracions del territori que troben limitada la seva capacitat inversora pel sostre de dèficit o per un Pla Econòmic Financer, però que disposen de recursos suficients per destinar part del romanent a les obres de reparació dels danys provocats pel temporal Glòria. Cal posar de relleu que el passat 29 de gener, la Federació Catalana de Municipis (FMC) ja va sol·licitar l’adopció de mesures urgents per pal·liar els danys ocasionats pel temporal. Dins d’aquestes mesures demanava que “les entitats locals puguin afrontar les reparacions amb el superàvit de 2020, ampliant el catàleg d'Inversions Financerament Sostenibles, sense incórrer en dèficit i sense que l'import destinat a aquesta finalitat comptabilitzi en sostre de despesa”.

En referència al comunicat emès per la formació Guanyem Badalona en Comú el passat dia 2 de febrer, ERC Avancem-MES considera que aquest debat no s’ha d’encarar de forma precipitada, per respecte a  la institució i a la ciutadania de Badalona. ERC Avancem-MES sempre ha treballat per la construcció d’àmplies majories de progrés a la ciutat de Badalona, però considera que existeixen diferents vies per tal de dur a terme aquesta tasca, no únicament des del govern. D’ençà de la investidura, ERC Avancem-MES ha dut a terme una oposició responsable facilitant l’aprovació d’aquelles polítiques imprescindibles per la ciutat i, al mateix temps, denunciant la inoperancia del govern municipal en diversos àmbits clau.  Aquesta inoperància ha quedat agreujada pel fet que el govern de PSC-Comuns ha prioritzat polítiques electoralistes enlloc de fer front als problemes de la gent, portant la ciutat a una paràlisi evident.  ERC Avancem-MES considera que abans de plantejar aquest debat és imprescindible millorar les sinergies necessàries entre les forces de progrés establint un marc de treball i confiança compartit que permeti fer front als grans reptes que Badalona té a davant.  

                                                                              El grup municipal d’ERC Avancem-MES demana al govern del PSC i Badalona en Comú que actualitzi el Pla de Biblioteques 2011-2015 i que es posi en marxa un pla de xoc per solucionar el mal estat dels edificis municipals on hi ha les biblioteques de la ciutat, i que, des de fa uns mesos han obligat a tancar equipaments en dos períodes i que perjudiquen el comfort, i en alguns casos la seguretat, de treballadors i públic usuari. El grup republicà exigeix igualment que es dugui a terme el manteniment pertinent, amb previsió i planificació per tal que no es tornin a produir tancaments de biblioteques públiques de la ciutat a causa de no complir els requisits mínims ni per als usuaris/es ni per als treballadors/es. Aquestes dues demandes formen part de la moció que ERC-Avancem MES porta al ple de dimarts 28 de gener, atenent la petició que el grup de voluntàries que s'encarreguen dels clubs de lectura i que, de fet, prendran la paraula en la mateixa sessió. ERC demana que es garanteixi que les voluntàries dels clubs de lectura puguin desenvolupar correctament la seva tasca a les biblioteques públiques de la ciutat, tal i com pertoca. La moció recull la descripció que fan les persones voluntàries sobre la situació dels equipaments: La biblioteca de Can Casacuberta, ha hagut de tancar les portes perquè la Diputació no ha permès que el seu personal treballi sense mesures d’emergència adequades. Tot i que en pocs dies s’ha tornat a obrir, encara que la calefacció no funciona i la temperatura de la sala de lectura és d’11 graus. La biblioteca de Pomar és en una sala molt petita i l’espai que es destina a fer el club de lectura és molt reduït. Ha hagut de tancar algun dia per falta de personal, no té calefacció, i els lavabos no sempre funcionen. Altres biblioteques, com la de Sant Roc o Llefià o Lloreda, també han tancat algun dia per falta de personal, manca de calefacció i mal funcionament dels seus equipaments.

El temporal Glòria que fa afectar la costa catalana la setmana passada i, en particular, la de la ciutat de Badalona, ha posat de manifest la necessitat de revisar i, si s’escau, millorar, els protocols de l’Ajuntament en aquest tipus d’episodis extrems. Tal vegada, en un context de canvi climàtic, on aquest tipus de temporals seran previsiblement més recurrents, seria necessari dedicar temps a fer un replantejament de tots els procediments i protocols per adequar-los a la nova situació. Per això, el grup republicà demana un informe al govern municipal sobre la presa de decisions durant l’episodi del temporal Glòria entre el 18 i el 25 de gener de 2020. Alhora, sol·licita els protocols actuals que executa l’Ajuntament de Badalona en cas d’emergència per temporal de vent, pluja i mar. També demana que, en virtut dels acords aprovats en la moció presentada per ERC Avancem-MES en el Ple de novembre de 2019 en relació a la crisi climàtica, s’incorpori la revisió els protocols en el Pla de Resiliència i Adaptació al Canvi Climàtic i s’elabori un calendari de treball al respecte.

El proper 27 de gener se celebra el Dia Internacional de commemoració en memòria de les víctimes de l’Holocaust, que va ser instaurat per Nacions Unides amb l’objectiu de posar de manifest la memòria de les víctimes del nazisme. A Catalunya, segons un estudi del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència del Govern de la Generalitat, de la Universitat Pompeu Fabra i de l'entitat Amical Mauthausen, el nombre de deportats republicans als camps nazis s’eleva a 8.964. D’aquests, 7.347 van estar internats a Mauthausen, 751 a Dachau, i 638 a Buchenwald. La resta es va repartir entre altres camps com Neuengamme, Flossenbürg i Ravensbrück. Moltes d’aquestes persones deportades eren dones, de les que malauradament no ha quedat cap registre i no se’n sap el nom ni la procedència. El 59% de les persones deportades va morir i el 4% es van donar per desaparegudes. Un 37% van ser alliberades. En el cas de la ciutat de Badalona, hi ha constància que fins a una trentena de persones, o més, van ser assassinades en camps d’extermini nazis, i unes altres desenes en van ser supervivents. Per aquest motiu, el grup municipal republicà presentarà una moció al proper Ple municipal on proposarà instal·lar a Badalona plaques o llambordes de memòria, també anomenades Stolpersteine, una idea importada d’Alemanya que va començar a desenvolupar l’artista Gunter Demnig l’any 1992. Aquestes llambordes són fetes de formigó de 10 cm per 10 cm i estan cobertes d'una fulla de llautó en la qual es graven les dades essencials de la persona que va ser víctima del nazisme. Per tal que el projecte es pugui dur a terme, el grup d’ERC Avancem-MES, demanarà que l’Ajuntament, en col·laboració amb les entitats de la memòria històrica i les persones investigadores expertes en la matèria, actualitzi, elabori i publiqui un cens definitiu dels badalonins i badalonines que es van deportar als camps nazis. Alhora que es promouen activitats a les escoles, instituts o entitats de lleure per sensibilitzar als joves sobre uns fets tant terribles, educant-los en el respecte a la vida i el rebuig a les ideologies totalitàries.

El passat dimecres 15 de gener de 2020 al vespre, la Federació Comarcal del Baix Besòs d’Esquerra Republicana de Catalunya va celebrar a Sant Adrià de Besòs el Congrés on va escollir la nova executiva que liderarà la comarca els propers quatre anys. L’única candidatura presentada, liderada pel doctor en història Eduard Puig Bordera, va rebre un suport ampli de la militància; amb un 96% de vots afirmatius i un 4% de vots en blanc. La nova executiva substitueix, així, a l’equip que ha liderat en Miquel Estruch en el mandat d’entre 2015 i 2019 del qual Puig en va formar part com a Secretari de Finances. L’executiva sortint va fer balanç posant en valor el fort creixement que ha experimentat el partit a Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet en el darrer cicle electoral. En aquest últim municipi aconseguint representació al ple municipal amb 3 regidors a les darreres eleccions municipals. El nou equip - paritari i amb representació dels tres municipis - té per davant els reptes de consolidar els bons resultats de la comarca, seguir creixent i esdevenir un element clau en la conformació dels governs locals a les eleccions municipals de 2023.  Puig ha afirmat que “el Baix Besòs té davant reptes importants on els tres municipis hauran de seguir enfortint les seves relacions i defensar polítiques conjuntes com el projecte de les Tres Xemeneies, la mitigació i resiliència al canvi climàtic, la protecció de la Conca del Besòs i de la Serralada de Marina, la reactivació econòmica amb una indústria de valor afegit o l’impuls de Can Ruti com a pol biomèdic i biotecnològic”, entre d’altres. Eduard Puig va néixer a Bellpuig (Urgell) el 1982 i ha viscut a Badalona durant la darrera dècada. És llicenciat en Història per la Universitat de Lleida i doctor cum laude en Història per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). És membre del "Grup d'Estudi de les Institucions i de la Societat a la Catalunya Moderna (segles XVI-XIX)" de la UPF i Membre de la Comissió de la Memòria Històrica de Badalona.

Enguany, el discurs tradicional de l’alcalde de Badalona en la recepció protocolària dels Reis Mags al Pont del Petroli va ser majoritàriament en castellà. L’ús de la llengua castellana en les comunicacions públiques dels regidors i regidores de l’actual govern ha anat augmentat progressivament des de l’inici del mandat. Entre 2004 i 2005, a iniciativa d’Esquerra Republicana des de la Regidoria de Drets Civils, Badalona va impulsar el “Reglament d’ús de la llengua catalana”, que actualment segueix vigent, amb el suport de totes les forces de tradició democràtica (ERC, CiU, PSC i ICV-EUA). En particular, l’article 16 d’aquest Reglament diu “Els càrrecs de l’Ajuntament de Badalona s’han d’expressar habitualment en català en els actes públics i les actuacions fetes dins l’àmbit lingüístic català, quan la intervenció sigui per raó d’aquest càrrec”. Ja el primer Ajuntament democràtic de Badalona, l’any 1979 va iniciar actuacions en defensa i promoció de la llengua catalana i el 1982 es va adherir a la “Campanya per la Normalització de la Llengua” promoguda per la Generalitat de Catalunya. El grup republicà reclama, per tant, al govern del PSC-BCeP que faci compliment del “Reglament d’ús de la llengua catalana” que va tenir un ampli consens en el moment de la seva aprovació. El portaveu del Grup Municipal d’ERC Avancem-MES ha afirmat, en aquest sentit, que “No es tracta de cap problema amb la llengua castellana, la diversitat lingüística en enriqueix, però és el deure de tots els càrrecs públics vetllar per la protecció i normalització del català”.