ERC Badalona

Totes les notícies

Badalona redueix el saldo de creditors pendents i passa dels 12 milions de l’any 2013 al 2,4 milions de l’últim exercici

El tancament de l’exercici de 2016 de l’Ajuntament de Badalona segueix la tendència a la baixa pel que fa a les xifres de les obligacions pendents de pagament als proveïdors. De fet, les dades presentades al Ministeri d'Hisenda són les més positives dels darrers anys. Des que l'Ajuntament de Badalona va entrar l’any 2012 en Pla d'Ajust, el saldo de creditors pendents d'aplicar al pressupost al seu tancament anual ha anat a la baixa, sent la xifra de 2016 la més baixa dels darrers 4 anys.   En la liquidació del pressupost 2016 que l'Ajuntament de Badalona ha entregat al Ministeri d'Hisenda, com marca la normativa, el compte 413 (és a dir, els creditors pendents d'aplicar a pressupost amb reconeixements de crèdit a 31 de desembre) és de 2.448.170,93 milions d'euros. Aquesta quantitat quedarà saldada definitivament amb els romanents positius de tresoreria del 2016.   Cal posar de relleu que d'aquests 2.448.170,93 euros, les factures pendents de pagament representen un import de 1.126.078,61 euros. Pel que fa a la resta, un total d’1.085.740,73 euros corresponen a una sentencia judicial per unes obres de fa més de 10 anys i al pagament d'un acord de 2011 amb el concessionari d'una instal·lació esportiva.   D'aquesta manera l'Ajuntament puntualitza la informació publicada en un diari econòmic, on realment es feia referència al tancament del quart trimestre de 2016, que sempre fa una aproximació a l'alça per prudència financera.

Aquesta setmana a Opinió del "Tot Badalona" en Raül Vado ens parla de: “Badalona, en el camí de la nova República Catalana (II) Continuem…”

Després dels 4 anys de desgovern del PP a Badalona, el govern format per GBeC, ERC i ICV-EUiA ha fet els pressupostos municipals més participatius empoderant als badalonins i badalonines per invertir 14 milions d’euros en ells mateixos. S’ha incrementat en un 40% la despesa en serveis socials, perquè la prioritat d’aquest govern d’esquerres són les persones. En aquest sentit, s’estan revisant els grans contractes públics i valorant la municipalització d’alguns serveis essencials amb especial atenció als abusos per part de les companyies elèctriques. S’estan posant les bases, amb les entitats del sector, per crear un Observatori de la Discapacitat. Des d’urbanisme s’estan fent canvis per dotar de més equipaments educatius urgents a la ciutat, com l’escola Ventós Mir a l’Estrella, l’ampliació del pati de l’Escola del Port i la pista esportiva al futur INS Lola Anglada. S’ha acordat desbloquejar la 2a fase dels laterals de la C-31, amb el compromís d’invertir 2 milions d’euros i tenir un full de ruta clar per reallotjar els veïns. L’objectiu és cicatritzar una ferida que ens trenca la ciutat en dues meitats des de fa gairebé 60 anys. Ja fa 16 anys que s’anava anunciant la construcció dels laterals de l’autopista al seu pas per la ciutat de Badalona i finalment aquest govern hi posarà fil a l’agulla, com en tants altres temes bloquejats de fa anys. Per aquest 2017 encetarem obres pactades amb els veïns i veïnes del Carrer de la Costa, la reurbanització de Mossèn Anton Romeu i Sant Crist veurà com es dignificarà el carrer Abat Escarré, dins el programa Pla Recupera. S’encararan 4 actuacions d’accessibilitat mecànica amb ascensors en els dos districtes amb més pendents durant aquest mandat, amb una reserva de 2 milions d’euros del pressupost. I celebrarem un Referèndum per esdevenir la república de les persones. Poeu troba l'article original aquí

Les obres per urbanitzar i millorar l’accessibilitat del passatge Albert Llanas començaran a principis de juny

La millora de l’accessibilitat del passatge Albert Llanas, una de les reivindicacions que des de fa més temps reclamen els veïns de Llefià, serà una realitat amb les obres que començaran a principis del proper més de juny. El projecte que es durà a terme en el passatge preveu la instal·lació d’un ascensor, la modificació de les escales fixes i la urbanització del carrer. Amb aquesta actuació es vol donar solució a un problema d’accés que els veïns fa temps que venen patint per l’estat del passatge, que impedeix el trànsit de les persones amb problemes de mobilitat i el dificulta per les persones grans.   La instal·lació de l’ascensor al passatge permetrà connectar la part comercial del carrer Pau Piferrer amb els equipaments i espais públics de Llefià, entre els quals destaca el CAP de Llefià. Aquesta solució és l’única que permet resoldre totalment els problemes de mobilitat, ja que en cas d’haver optat per instal·lar unes escales mecàniques, les cadires de rodes no podrien accedir al passatge. L’ascensor també és el recurs més adient pels carrets dels nadons i per les persones que fan ús de crosses o altres elements per ajudar-se a caminar.   L’ascensor que s’instal·larà al passatge Albert Llanas està fabricat per l’empresa Thyssenkrupp i ha de salvar un desnivell de 5,20 metres. Tindrà una capacitat de 13 persones, amb una càrrega màxima de 1.000 kg, i es mourà a una velocitat d’un metre per segon.   El projecte, els promotors del qual són l’Ajuntament de Badalona i l’Àrea Metropolitana de Badalona, preveu també la reurbanització del carrer amb nous paviments, així com el canvi de l’enllumenat públic i la dotació del passatge de nous embornals. A més, està planificat la plantació d’arbrat i jardineria a la part superior de l’ascensor, al costat del carrer Juan Varela.   Les obres d’instal·lació de l’ascensor i la reurbanització del passatge Albert Llanas tenen un pressupost de 400.

El Ple aprova tramitar inicialment els pressupostos i l’annex d’inversions 2017 i protegeix el territori per sobre de la B-20

El Ple ordinari d’aquest mes d’abril es va iniciar amb la lectura per part de l’alcaldessa, d’una declaració institucional a favor d’incloure la història del poble gitano al currículum escolar, en el context de la història de Catalunya. El punt més destacat de l’ordre del dia, però, va ser la llum verda a l’aprovació inicial dels pressupostos per al 2017 que, a més, inclouen un important annex d’inversions. A partir d’ara s’obrirà un període d’al·legacions en el qual cada grup municipal podrà fer propostes per millorar i enriquir el document. Es tracta d’uns pressupostos ambiciosos, que van anar precedits d’un procés participatiu sense precedents i que volen revertir les retallades dels darrers anys. Entre altres qüestions, es millora el manteniment de l’espai públic (el pavimentat que es duplicarà entre 2015 i 2017) i es consolida la inversió social, ja començada l’any passat. En aquest sentit les aportacions del PSC han estat fonamentals. També es va impulsar la protecció de l’espai per sobre la B-20 amb la preservació de la masia de can Colomer i el seu entorn natural. Així es redueix l’edificabilitat de la Serralada de Marina i es guanya espai públic.  

Diada de Sant Jordi a Badalona

El passat diumenge, ERC Badalona va sortir al carrer per celebrar la Diada de Sant Jordi a la nostra ciutat i per intercanviar impressions i reflexions amb les badalonines i badalonins. A la parada que habitualment es posa a la Plaça Pompeu Fabra, s'hi va sumar la presència al la cantoda del carrer de Mar amb el carrer Canonge Baranera. Aquest esforç de la nostra secció local va ajudar a multiplicar la recollida de signatures en suport del Pacte Nacional pel Referèndum, que diversos partits i entitats van impulsar tant a nivell municipal com de tot el país. L'acció va ser tot un èxit i es van formar cues de gent de Badalona i d'altres poblacions que gaudien de la Diada de Sant Jordi i que s'apropaven per donar suport a la celebració d'un referèndum democràtic i vinculant sobre la independència de Catalunya.   

L'Ajuntament de Badalona destinarà més pressupost a inversions per a polítiques socials i sostenibles en lloc de pagar deute bancari

L’Ajuntament de Badalona portarà al proper Ple Municipal la liquidació de l’exercici 2016, que es va tancar amb un superàvit (resultat pressupostari ajustat) de 21 milions d’euros. Pel que fa al romanent de tresoreria a 31 de desembre de 2016 aquest arribava als 25,6 milions.   Respecte a la situació d’endeutament, l’any 2016 s’ha tancat amb un deute que arriba als 81,9 milions d’euros, xifra que suposa una reducció del 9% respecte al 2015 i que representa aproximadament el 50% dels ingressos ordinaris. Aquesta xifra queda molt per sota del 75% de límit màxim que fixa la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, així doncs la situació del deute municipal es podria considerar controlada i moderada.   El superàvit d'un Ajuntament és dels seus contribuents, o el que vindria a ser el mateix, dels seus ciutadans. La llei d'estabilitat pressupostària, però, no diu això. La llei Montoro, que és com es coneix popularment, va definir el 2014 tot un seguit de restriccions a la inversió pública, fet que va ofegar la capacitat de les administracions, també la local, d'oferir els serveis en les millors condicions. Restriccions que es van aplicar de forma deslleal, ja que alguns van haver de retallar molt (municipis i governs autonòmics), altres gens (l’estat). La part més perversa de la Llei Montoro, aprovada per PP, PSOE, C's i CiU, era —i és— l’obligació de destinar els romanents de tresoreria a eixugar els deutes de les corporacions municipals amb els seus prestadors, els bancs. Això és al que avui a Badalona, com han fet alguns altres municipis, hem decidit plantar cara. 21 milions són molts diners, però estem en línia amb molts altres municipis similars o més grans. La llei Montoro i diferents canvis legislatius, així com les noves (i benvingudes) obligacions de transparència, han alentit els processos administratius, ja de per sí poc àgils. Es tracta d'una tendència general dels ajuntaments de l’estat (el superàvit global dels quals puja a 7.

Les principals ciutats metropolitanes reclamen més pressupost i que es convoqui el Pacte Nacional pel Dret a l’Habitatge

Els ajuntaments dels municipis metropolitans reclamen eines legals i més pressupost de l’Estat per a la gestió municipal de les polítiques d’habitatge en el marc d’un nou Pla Estatal de l’Habitatge. Els ajuntaments de Barcelona, l’Hospitalet del Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Sabadell coincideixen en la seva preocupació per l’augment dels preus del lloguer. També exigeixen a l’Estat que o bé impulsi una nova regulació d’arrendaments urbans que entre altres qüestions allargui fins a 5 anys els contractes i acabi amb els lloguers abusius., o bé transfereixi les competències a la Generalitat per a que aquesta  pugui treballar amb les grans ciutats afectades índexs de preus de lloguer que acabin amb l’increment indiscriminat dels lloguers tal i com s’ha fet a França i Alemanya.   Participació municipal en les polítiques d’habitatge: el Pacte Nacional pel Dret a l’Habitatge Sense perjudici de la importància del paper de les entitats municipalistes (FMC i AMC), així com de les Diputacions i de l’ÀMB,  davant la manca d’eines legals i pressupostàries els sis municipis metropolitans més poblats de Catalunya (Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Sabadell) fan front comú per reclamar a la Generalitat de Catalunya que convoqui el Pacte Nacional pel Dret a l’Habitatge. La idea és que aquesta convocatòria posi les bases d’una nova política pública d’habitatge basada en una visió i gestió que tingui cura de les necessitats municipals. El Pacte Nacional ha de servir per impulsar noves eines per afrontar les diferents problemàtiques relacionades amb l’habitatge que es produeixen en aquestes ciutats: situacions d’emergència que porten a processos de desnonament, la pèrdua de residents, les ocupacions o l’increment de preus i l’esclat d’una nova bombolla immobiliària entre altres.   Entre les qüestions urgents a abordar en el marc del Pacte Nacional pel Dret a l’Habitatge les alcaldesses i alcaldes han mencionat els següents punts:   Afrontar polítiques estructurals d’habitatge amb l’augment del parc públic de lloguer   Dotar de més inversió les polítiques dirigides a dotar-se d’un parc públic en règim de lloguer.

El Secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania Oriol Amorós parla de drets, ciutadania i refugiats a Badalona

El passat dimarts dia 3 d’abril el Secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriolo Amorós, va fer una xerrada al Centre Cívic Can Pepus de Badalona, on va parlar dels reptes presents i futurs que el país té en temes migratoris. Prèviament, Ignasi Costa, advocat i membre de la sectorial de ciutadania d'ERC va fer una breu introducció. Amorós va voler destacar la poca incidència dels partits explícitament xenòfobs al nostre país, que, al contrari, s’ha fet amb aportacions de diverses onades migratòries amb un elevat grau d’arrelament. També va explicar el paper dels sindicats, amb una visió més de classe que ha superat el lloc de naixement i ha ajudat a integrar molta gent. En clau de futur i pensant en assolir un elevat grau de convivència, va remarcar la necessitat d’incorporar drets fonamental que siguin irrenunciables, però acceptant la diversitat. Un dels elements integradors, en aquest sentit, ha de ser la mobilitat social, que Amorós va considerar essencial.    En la part final de la seva intervenció, Amorós va oferir algunes dades sobre com s’ha desenvolupat la crisi dels refugiats, des de l’inici del conflicte sirià fins a l’actualitat. Preguntant-se el motiu pel qual hauríem de contribuir a la seva acollida, va reblar “Per què hem d’acollir refugiats? Doncs perquè som un país democràtic que defensa els drets humans”. Per acabar, el ponent va poder respondre a diverses preguntes i reflexions que alguns dels assistents li van fer arribar.  

Les obres de reparació del pont del Petroli s’iniciaran el pròxim mes de maig

Les obres per reparar els desperfectes al pont del Petroli causats pel temporal del passat mes de gener començaran el pròxim mes de maig. Per tal de complir aquests terminis, l’Ajuntament dictarà un procediment d’urgència a l’hora d’adjudicar les obres, fet que permet escurçar el calendari de presentació d’ofertes i preveure l’adjudicació i l’inici dels treballs de reparació un cop es disposi del corresponent permís de Costes, tal com han explicat en roda de premsa el primer tinent d’Alcaldia i regidor de l’Àmbit de Badalona Habitable, Oriol Lladó; el segon tinent d’Alcaldia i regidor de l’Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible, Àlex Mañas; i el tercer tinent d’Alcaldia i regidor de l’Àmbit de Badalona Democràtica, Jose Téllez.   El calendari d’obres preveu que les tasques de reparació puguin començar al mes de maig i tinguin una duració aproximada de dos mesos. No obstant això, el termini d’execució dependrà de les condicions externes, sobretot de l’estat de la mar i del vent. D’aquesta manera, si no sorgeixen imprevistos, el pont del Petroli podrà reobrir-se aquest estiu.   Els responsables municipals han explicat que amb aquesta manera de procedir, l’Ajuntament de Badalona evita sobrecostos en les obres i adjudicacions directes sense concurrència i a la vegada, s’assegura que les reparacions siguin òptimes.   Els actuals terminis d’obres al pont del Petroli arriben després d’un procés d’anàlisi i estudi que va començar el 23 de gener de 2017, l’endemà del temporal, quan l’alcaldessa Dolors Sabater va signar el decret d’emergència per poder reparar els desperfectes causats per les onades de més de sis metres que van impactar contra l’estructura del pont.   Immediatament, es va realitzar una inspecció de la part emergida del pont que evidenciava la necessitat de reposicionar la darrera part de la passera i de recol·locar tant les bigues del paviment de fusta com la barana d’acer inoxidable de la plataforma final del pont.