ERC Badalona

Totes les notícies

Una exposició commemora el 120è aniversari de la concessió de títol de ciutat a la vila de Badalona

Dissabte 1 de juliol es compleixen 120 anys de la concessió el títol de ciutat a la vila de Badalona. Per commemorar-ho, el Museu de Badalona inaugura aquest dissabte, a les 11 hores, una exposició a la planta baixa de la Casa de la Vila que porta per títol Badalona 1897-2017. Cent vint anys de ciutat i que il·lustra mitjançant fotografies com era la vila a finals del segle XIX. L’acte de presentació comptarà amb la presència de Laia Sabater, 4a tinenta d’alcaldia i regidora de l’Àmbit de Badalona Educadora.   L’exposició, que es podrà visitar fins al 15 de juliol de dilluns a diumenge entre les 10 a les 20 hores i els caps de setmana de 10 a 14 hores, dóna la possibilitat als badalonins i les badalonines de conèixer amb detall com van ocórrer els fets i quin era el context en el qual la vila de Badalona va esdevenir una ciutat reconeguda. Tal com s’explica a la mostra, el dia 2 de juliol de 1897 es va celebrar una sessió extraordinària del ple de l’Ajuntament per donar compte que la reina regent, Maria Cristina d’Àustria, havia concedit a Badalona el títol de ciutat. En la sessió següent, celebrada el 6 d’aquell mateix mes, es va llegir el reial decret on es feia constar que la concessió del títol es produïa “por el aumento de su población y progreso de su industria y comercio”. Certament, Badalona, que tenia aleshores poc més de 18.000 habitants, vivia una etapa de creixement, propiciat per la línia del ferrocarril inaugurada el 1848, que va comportar la instal·lació de nombroses indústries a la vila i l’arribada de molta població que hi venia a treballar.   A través de més de vint fotografies comentades, l’exposició explica la Badalona del 1897 i els seus diferents àmbits i contextos: la imatge de la ciutat, el món del treball, el moment polític local, així com alguns aspectes de la vida quotidiana. També s’hi pot veure el llibre d’actes del ple de 1897, un exemplar del setmanari El Eco de Badalona que dóna la notícia de la concessió del títol de ciutat, un llibre de signatures dedicat a l’alcalde Joaquim Palay, i una copa del Cristall que reprodueix un gravat de l’any 1897 que es va dedicar al ministre d’Hisenda, Juan Navarro Reverter, qui va influir molt perquè Badalona assolís la condició de ciutat

El PP d'Albiol i C'S fracassen vetant el dret a vot dels badalonins

El Ple ordinari del més de juny va començar amb la lectura de la declaració institucional a favor de les persones LGTBI per part de l’alcaldessa de Badalona. A la part resolutiva es va aprovar definitivament la declaració de bé cultural d'interès local de la part de la Sala de Turbines de les Tres Xemeneies. Un fet significatiu per a la ciutat i per al conjunt de la comarca. I, per primer cop en anys, es va iniciar la recuperació de sol industrial amb el rescat d’una parcel·la que s’incorpora al patrimoni municipal per tal de potenciar aquest àmbit. En l’apartat de mocions, a petició de la Taula de la Mobilitat, és va aprovar un text que demanava el perllongament de la L1 del metro, des de Santa Coloma fins al centre de Badalona. Així, es sol·licitava al govern del país que prioritzés una inversió amb un ampli retorn social, ja que afectaria una àrea de població de més de 60.000 persones. Cal destacar, també, el fracàs de Xavier Garcia Albiol, líder del PP, en quedar-se sol en una moció que presentava juntament amb C’S i que pretenia que l’Ajuntament de Badalona dificultés la realització del referèndum convocat pel govern de la Generalitat per al proper 1 d’octubre. La moció formava part d’una estratègia a escala metropolitana que no està reeixint. El govern municipal de Badalona va mostrar el seu compromís amb el dret de la ciutadania a expressar-se a les urnes i va rebutjar les pretensions d’Abiol, que no va rebre prou suport al Ple. Aquesta és una bona notícia per Badalona, que manté la voluntat democràtica de votar lliurement el futur del país del qual forma part.  

Raül Vado ens parla del barri de Llefià al seu darrer article al "Tot Badalona"

Uns 43000 badalonins i badalonines hi viuen en els tres barris (Sant Antoni de Llefià, Sant Joan de Llefià i Sant Mori de Llefià) que popularment anomenem com a Llefià, encara que cadascun d’aquests barris té la seva forma particular d’entendre Badalona. Segurament determinada pel seu urbanisme particular, una planificació urbana que va ser creada a batzegades i, molt sovint, sense planificació d’equipaments, d’infraestructures, de transport, de medi ambient i d’habitatge. Tan a prop de Sant Adrià de Besòs i de Santa Coloma de Gramenet, els veïns de Llefià hem tingut la sensació de baixar a Badalona quan anàvem a la platja dels Pescadors o a la del pont d’en Botifarreta pujats a la 4, quan en realitat ens movíem dins la mateixa ciutat. Però poc a poc aquesta visió ha anat canviant i tots ens hem fet nostra la ciutat, cadascú des de la particularitat del seu barri. Encara que, a hores d’ara, hi hagi algú que contínuament s’entesti en enfrontar badalonins en funció del carrer on viuen en benefici propi (també econòmic), sempre utilitzant el discurs de la por i el conflicte. Davant d’això, l’actual govern, format per GBeC, ERC i ICV, està revertint aquestes mentides amb inversions, com per exemple la propera remodelació de la Plaça Trafalgar, punt neuràlgic del barri. Llefià cada vegada té un teixit associatiu més viu amb unes associacions de veïns actives, centres regionals, moviments de joves com el Grup de diables Kapaoltis, xarxes ciutadanes com Llefi@net o la iniciativa de l’Arxiu Històric de Llefià, i així un munt de persones que donen dinamisme al barri. De la mateixa manera que des de Llefià ens sentim badalonins, també ens fem nostre el país, des del nostre angle de visió. Catalunya necessita tota la riquesa dels seus ciutadans visquin on visquin. Llefià és infinitament més coses que quatre xiulets dirigits barroerament. Podeu consular l'article original aquí

Badalona inicia aquest estiu importants obres per millorar l’espai públic de la ciutat

Els principals projectes que han estat reclamats pels veïns i veïnes de Badalona durant els darrers anys, començaran a ser una realitat durant els mesos d’estiu amb l’inici de l’execució de diverses obres arreu de la ciutat. Aquestes actuacions, que en alguns casos duraran més de sis mesos, permetran millorar l’espai públic i alhora consolidar un model de ciutat més inclusiva i cohesionada gràcies a la realització de projectes com la construcció de la calçada lateral de l’autopista C-31, que permetrà descongestionar i unir la ciutat, o l’execució de la reforma del passatge Albert Llanas, on s’instal·larà un ascensor que posarà fi als problemes d’accessibilitat per a aquelles persones amb problemes de mobilitat.   A banda d’aquests dos projectes, destaquen actuacions com la reurbanització del carrer Mossèn Anton, la reparació del pont del Petroli després del temporal que va causar importants desperfectes en la seva estructura, i la substitució de les llambordes de la plaça Pompeu Fabra. A més, estan projectades actuacions en el carrer Bogatell i en equipaments educatius com l’adequació del pati de l’antic Institut B-IX, la renovació de la cuina i el menjador de l’Escola Antoni Botey i de la capella de la Masia de Can Miravitges a l’Escola de Natura.   El primer tinent d’alcaldia i regidor de Badalona Habitable, Oriol Lladó, s’ha mostrat convençut de què les diferents actuacions suposaran una gran millora pels carrers de la ciutat i donaran resposta a moltes demandes veïnals reclamades des de fa temps. Lladó ha explicat que “aprofitem els mesos d’estiu, període on baixa l’activitat i el trànsit a la ciutat, per fer importants actuacions en l’espai públic que han d’implicar millores per la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de Badalona”.     Carrer Mossèn Anton En breu s’iniciaran les obres de reurbanització del carrer Mossèn Anton, un dels més castigats pels sotracs i esvorancs.

Badalona inicia aquest estiu importants obres per millorar l’espai públic de la ciutat

Els principals projectes que han estat reclamats pels veïns i veïnes de Badalona durant els darrers anys, començaran a ser una realitat durant els mesos d’estiu amb l’inici de l’execució de diverses obres arreu de la ciutat. Aquestes actuacions, que en alguns casos duraran més de sis mesos, permetran millorar l’espai públic i alhora consolidar un model de ciutat més inclusiva i cohesionada gràcies a la realització de projectes com la construcció de la calçada lateral de l’autopista C-31, que permetrà descongestionar i unir la ciutat, o l’execució de la reforma del passatge Albert Llanas, on s’instal·larà un ascensor que posarà fi als problemes d’accessibilitat per a aquelles persones amb problemes de mobilitat.   A banda d’aquests dos projectes, destaquen actuacions com la reurbanització del carrer Mossèn Anton, la reparació del pont del Petroli després del temporal que va causar importants desperfectes en la seva estructura, i la substitució de les llambordes de la plaça Pompeu Fabra. A més, estan projectades actuacions en el carrer Bogatell i en equipaments educatius com l’adequació del pati de l’antic Institut B-IX, la renovació de la cuina i el menjador de l’Escola Antoni Botey i de la capella de la Masia de Can Miravitges a l’Escola de Natura.   El primer tinent d’alcaldia i regidor de Badalona Habitable, Oriol Lladó, s’ha mostrat convençut de què les diferents actuacions suposaran una gran millora pels carrers de la ciutat i donaran resposta a moltes demandes veïnals reclamades des de fa temps. Lladó ha explicat que “aprofitem els mesos d’estiu, període on baixa l’activitat i el trànsit a la ciutat, per fer importants actuacions en l’espai públic que han d’implicar millores per la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de Badalona”.     Carrer Mossèn Anton En breu s’iniciaran les obres de reurbanització del carrer Mossèn Anton, un dels més castigats pels sotracs i esvorancs.

L’Hospital Municipal de Badalona posa en marxa la Unitat d’expertesa del Barcelonès Nord i Baix Maresme per al tractament de la Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga Crònica

La Unitat d’expertesa territorial de Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica del Barcelonès Nord i Baix Maresme de l’Hospital Municipal de Badalona compta amb un equip multidisciplinari de professionals de l’atenció especialitzada i l’atenció primària que orientarà l’itinerari dels pacients entre les diferents disciplines que la integren, amb l’objectiu d’evitar demores i facilitar la vinculació amb l’atenció primària per garantir el seguiment d’aquests pacients. En aquest sentit, la unitat donarà suport especialitzat a les interconsultes que li arribin del metge de família, relacionades amb dubtes, diagnòstics o del tractament ja iniciats a l’atenció primària. D’aquesta manera es reforçarà molt la formació dels professionals de l’atenció primària en aquest camp.   La nova unitat està en marxa des d’aquest 15 de juny i és una de les 18 unitats d’expertesa de Catalunya impulsades en el marc del “Pla d’atenció a les persones afectades per síndromes de sensibilització central”, presentat al maig pel Departament de Salut.   La unitat està formada per un equip de treball multidisciplinari (Medicina interna, Reumatologia, Infermeria, Psicologia i Fisioteràpia) que treballa en coordinació amb l'atenció primària (Medicina i Infermeria de Família i Treball Social).   Les síndromes de sensibilització central són un conjunt de malalties cròniques que limiten molt la vida de les persones que les pateixen i entre les quals destaquen la fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica i la sensibilitat química múltiple.   Aquestes malalties caracteritzades pel dolor, la fatiga i trastorns de la son poden arribar a afectar de manera significativa la qualitat de vida de les persones que les pateixen. S’estima que a Catalunya hi poden haver al voltant de 140.000 persones afectades. El fet que les malalties es presentin en persones entre la tercera i la quarta dècada de la vida fa que les repercussions laborals, familiars i socials d’aquestes patologies puguin arribar a ser molt rellevants.

El Govern de Badalona acorda l’ampliació dels criteris per accedir als ajuts per a pagar l’IBI

L’Ajuntament de Badalona, ampliarà els criteris per poder accedir a les 3 línies de subvencions de l’Impost de Béns Immobles (IBI) per aquest 2017. Per tal de donar cobertura a aquestes ajudes es doblarà la partida pressupostària fins a arribar als 120.000 €. La principal mesura afavorirà les persones més grans de 65 anys que podran arribar a una subvenció del 100% del rebut. Això es donarà amb la modificació de la línia que subvencionava només persones vídues que vivien soles i que tenien un màxim d’ingressos que no superessin l’Indicador de la Renda de Suficiència de Catalunya IRSC, valorada en 7.967,63€ anuals. Aquest 2017 es modifica la condició de viure sola per accedir i s’amplia el màxim de la renda a cobrar fins als 9.000€ anuals. Això permetrà que moltes més persones grans de Badalona es puguin acollir a l’ajuda. Així mateix, també es milloraran els criteris per accedir a les subvencions de l’IBI a les famílies monoparentals i aquelles que cedeixin el seu pis per a lloguer a l’Oficina Local d’Habitatge. Les bases de les subvencions es preveuen aprovar al pròxim Ple del mes de juliol i la convocatòria de sol·licituds serà al mes de setembre.

El PP de Badalona menteix sobre la gestió dels Serveis Socials a la ciutat

1. És vergonyós que el PP vulgui donar lliçons de polítiques socials quan és aquest partit qui ha fet tot el que ha pogut per desmantellar els serveis públics (exemple: 300 treballadors menys a l'ajuntament gràcies a la llei Montoro) i que ha actuat i actua en contra dels drets socials de les persones (l'Estat no paga la seva part de la llei de la dependència; la llei d'habitatge anul·lada per culpa seva; el servei d'atenció a les dones sota mínims a Badalona; perdona els deutes als bancs i no fa res perquè la gent tingui habitatge digne...). Hem heretat una ciutat que només té 3 pisos municipals (3!), sense alberg social, sense allotjaments d'emergència, sense magatzem públic d'aliments... si tant els preocupava per què no van fer res? 2. I malgrat aquesta herència estem fent molta feina: Perquè posem les persones al centre de les polítiques. Perquè hem multiplicat el pressupost de Serveis Socials i hem consolidat partides com la dels ajuts de menjador. Perquè tenim molt bons professionals. Perquè estem atenent quasi 20.000 persones, acompanyant-les perquè se'n puguin sortir. I 350 famílies amenaçades per desnonaments. I 450 dones al SIAD. Hem atès 1.800 persones amb dependència. I 250 persones sense sostre. Hem garantit per primer cop les beques menjador. Tenim més teleassistències que mai. I aturem cada dia talls de llum. Hem aconseguit reforçar el servei amb 20 persones procedents de Plans d'Ocupació. I estem dignificant els espais d'atenció social a Badalona. S’està fent una grandíssima feina. I no tolerarem que justament el PP, el partit de la corrupció i les retallades, ens doni lliçons. 3. Sobre els ajuts: no és veritat la falta d'atenció a la pobresa energètica. Al revés: hem prioritzat l'ajuda a les persones. Aquest any ja hem aconseguit que a més de 1.200 famílies no se'ls talli la llum, el gas o l'aigua. Això està garantit. El que no estem fent ara mateix és pagar els deutes de la pobresa energètica a les subministradores: no som el cobrador del frac.

L’Ajuntament de Badalona, l’AMB i Proactiva Open Arms signen un acord de cooperació mediambiental amb Mytilene (Lesbos)

L’Ajuntament de Badalona, conjuntament amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’ONG Pro-activa Open Arms, ha signat un acord de cooperació mediambiental amb l’Ajuntament de Mytilene, a l’illa de Lesbos. Aquest projecte està plantejat en un marc més ampli de col·laboració envers una població, la de l’illa de Lesbos, que ha estat especialment solidària en el rescat i l’acollida de milers de persones que s’han jugat la vida al bell mig de la Mediterrània. L’objectiu és donar suport a un dels territoris que ha vist alterada la seva normalitat quotidiana per l’efecte de l’arribada de persones per mar, provocant una situació d’estrès en la seva població i un fort impacte social, econòmic i mediambiental.   El cinquè tinent d’Alcaldia i regidor de l’Àmbit de Badalona Justa i Inclusiva, Francesc Ribot, ha explicat que “avui que se celebra el Dia Mundial de les persones refugiades, des de Badalona no deixarem de reclamar a l’Estat espanyol i als altres estats europeus a través de les seves institucions, que siguin conseqüents amb la convenció de l’Estatut dels refugiats del 1951 del qual són signataris”.   Ribot ha recordat que l’any 2001 les Nacions Unides van declarar el 20 de juny com a Dia Mundial de les Persones Refugiades. L’objectiu era rescatar de l’oblit la dramàtica situació que viuen milions de persones desarrelades, entre refugiades, apàtrides, desplaçats interns i sol·licitants d’asil que actualment hi ha al món. Els conflictes bèl·lics, la pobresa i les persecucions ideològiques han fet que el trànsit de persones augmenti i s’incrementin les demandes d’asil a la Unió Europea fins al punt que ha calgut plantejaments específics de la seva gestió des de l’any 2015. La manca de vies legals i segures per la entrada a la Unió Europea empeny a les persones refugiades a posar-se en mans de màfies i a seguir rutes perilloses.   Per al regidor de l’Àmbit de Badalona Justa i Inclusiva, la Unió Europea i també l’Estat espanyol han afrontat l’arribada de persones als països fronterers i el trànsit cap als seus territoris “de manera tèbia i restrictiva, incomplint els compromisos que van adquirir l’any 2015, malgrat les demandes continuades de molts municipis, de la societat civil organitzada, i del propi Govern de Catalunya que en reclama la gestió”.