ERC Badalona

Totes les notícies

L'Ajuntament de Badalona desenvolupa un nou sistema de prestacions municipals amb l'objectiu de crear una Renda Garantida Local

L'Ajuntament de Badalona, amb el suport de la Diputació de Barcelona, està treballant per desenvolupar un nou sistema de prestacions municipals amb l'objectiu de crear una Renda Garantida Local que faci possible un ingrés mínim mensual a les famílies més vulnerables en un sol tràmit. L’objectiu és comptar amb un recurs més eficient que serveixi per simplificar la gestió per part dels tècnics municipals, compacti perfils i ajuts en un sol tràmit i, sobretot, promogui l’autonomia de les persones.   La regidora de Serveis Socials, Agnès Rotger, ha explicat que “per tal d’aconseguir aquest objectiu, juntament amb la Diputació de Barcelona, s’ha iniciat un Pla de Prestacions Econòmiques i Socials de ciutat que podria acabar convertint-se en una Renda Garantida Local”. “Tenim un repte immens per ajudar a sortir del llindar de la pobresa a moltes famílies de la nostra ciutat i ho podrem fer si aquestes llars tenen uns recursos garantits”, ha assegurat Rotger qui també ha destacat que “aquestes prestacions permeten vincular-se a itineraris formatius, recerca d'ocupació i acompanyament als menors“. “Ciutats com Barcelona o La Corunya han iniciat recentment projectes similars, que a Badalona els prenem com a referència”, ha afegit.

Intervenció de la regidora Agnès Rotger al Ple Extraordinari sobre Serveis Socials del 12 de juny de 2017

Bon dia, alcaldessa, regidores, regidors. Avui estem aquí perquè el Partit Popular ha forçat un Ple Extraordinari. Els seus arguments són alarmistes i un dels punts de l’ordre del dia, com ja ens té acostumats, és la reprovació del govern en polítiques socials. Podria ser, doncs, un mal tràngol, però creiem que és una bona oportunitat per explicar-nos i per parlar amb una mica de profunditat dels Serveis Socials, que molt sovint resulten invisibles tot i que fan una feina imprescindible en aquest nostre malmès estat del benestar. A continuació llegiré l’informe que hem preparat, responent per ordre a totes les qüestions que es plantegen. Punt número 1. Parlar de paràlisi és un insult als treballadors i treballadores de Serveis Socials, que han tramitat, el 2016, 683d’urgència social. I el que portem de 2017 ja en són 154 alguns encara en procés. Són molts expedients, amb la complexitat que comporta cadascun. Que ningú es pensi que això és signar un paper i passar per caixa. Aviat podran llegir la Memòria de 2016, que igual que vam començar a fer l’any passat, procurarem que no només sigui un recull de dades com s’havia fet sempre sinó també un document pedagògic que permeti a qualsevol persona entendre perfectament tot el que s’ha fet durant l’any. I en aquesta memòria hi trobaran que els ajuts d’urgència social, tot i ser importants, suposen només entre un 1 i un 2% del pressupost. Perquè els Serveis Socials no són un expenedor de xecs, una mena de beneficiència del segle XXI. Donar diners ho pot fer qualsevol, però la feina que fan els treballadors i els educadors socials no. Ells són el recurs més important que hi ha. Atenen les famílies i fan amb elles un pla de treball personalitzat amb l’objectiu de millorar la seva situació general, no només l’econòmica: s’ajuda a la formació o a la recerca de feina, es deriven els fills a serveis socioeducatius, es tramita una teleassistència per als avis… Els ajuts d’urgència són només la punta de l’iceberg de tota aquesta feina, que és de molt valor afegit.

Badalona s’afegeix a la campanya #VeniuJa perquè el govern espanyol compleixi el compromís amb la UE i aculli 17.387 persones refugiades

Des d’avui al web de l’Ajuntament de Badalona (www.badalona.cat) es pot trobar un compte enrere, amb els dies, les hores, els minuts i els segons que queden fins al 26 de setembre, data límit en la qual el govern espanyol hauria d’acomplir el compromís d’acollir 17.387 persones refugiades.   El compte enrere forma part de la campanya #VeniuJa de diverses entitats, organitzacions i plataformes que demanen al govern espanyol que faci efectiu el compromís d’acollir el nombre de persones refugiades que la Unió Europea (UE) va assignar l’any 2015. Espanya es va comprometre a reubicar 15.888 persones que es troben ja a Europa i a 1.449 persones des de països tercers, limítrofs a la zona de conflicte.   El Ple de l’Ajuntament de Badalona va aprovar el mes de juny de 2016 una moció “en defensa de l'acollida de les persones refugiades” en la qual, entre altres acords, s’instava a què “el govern espanyol assumeixi la seva responsabilitat acceptant íntegrament les quotes de persones reubicades i reassentades que li corresponen de manera immediata” i declarava “Badalona municipi compromès amb les persones refugiades”.   El cinquè tinent d’Alcaldia i regidor de l’Àmbit de Badalona Justa i Inclusiva de l’Ajuntament de Badalona, Francesc Ribot, ha valorat que “amb la campanya  #VeniuJa volem fer visible que el govern espanyol no fa front als seus compromisos perquè, amb dades del passat mes de maig, només havia acollit un 7,5% dels refugiats i el compte enrere al web mostra clarament aquest incompliment”.   Per a més informació sobre la campanya #VeniuJa es pot consultar l’enllaç: http://veniuja.org/index.php

La construcció d’un ecosistema urbà innovador en envelliment actiu i saludable, experiència badalonina que obté el segell de Bona Pràctica del programa europeu URBACT

L’experiència de Badalona “Construint un ecosistema urbà innovador en envelliment actiu i saludable” ha obtingut el segell de Bona Pràctica d’URBACT, un programa europeu d’aprenentatge i intercanvi que promou el desenvolupament urbà sostenible integrat.   URBACT facilita que les ciutats europees treballin conjuntament en el desenvolupament de solucions efectives i sostenibles als principals reptes que afronten, compartint bones pràctiques i l’experiència adquirida i integrant dimensions econòmiques, socials i ambientals.    L’organització sanitària municipal Badalona Serveis Assistencials (BSA) va ser l’encarregada de presentar la proposta badalonina a la convocatòria oberta per URBACT per tal de recollir aquestes solucions i compartir-les i difondre-les arreu d’Europa. De les 270 propostes de 29 països que van concórrer a la convocatòria, un total de 97, procedents de 25 països, han obtingut el segell que les acredita com a Bona Pràctica. El projecte municipal de promoció de la salut i prevenció de malalties “Badalona, cap a una ciutat saludable”, la càtedra constituïda entre la Universitat Oberta de Catalunya i BSA per a la recerca aplicada i l’anàlisi de dades en salut, i el reconeixement de la Comissió Europea a Badalona com a lloc de referència (Reference site) en matèria d’innovació en envelliment actiu i saludable són alguns dels elements en què es fonamenta l’experiència badalonina que ha obtingut el segell de Bona Pràctica.   URBACT atorga aquest segell a les pràctiques que han demostrat que funcionen correctament, garantint els resultats desitjats, i que es podrien recomanar com a model. Han de desenvolupar-se de manera participativa, és a dir, implicant tots els actors rellevants sobre el terreny. Són experiències d’èxit, que han estat provades i validades, i que mereixen ser compartides per tal que el major número de ciutats pugui adoptar-les.   D’altra banda, cal destacar la vinculació de Badalona amb una altra experiència que ha aconseguit el segell de Bona Pràctica URBACT, concretament amb la xarxa “El Perfil de la Ciutat”, constituïda per 14 ciutats catalanes i coordinada per Terrassa i que porta a terme un programa de Recerca i Desenvolupament col·laboratiu, integrat i continu per obtenir indicadors per mesurar la qualitat de vida i la sostenibililitat a escala local.

Comencen les obres als carrers Mossèn Anton i Bogatell

Les obres del projecte de reurbanització del carrer Mossèn Anton ja han començat amb l’inici dels treballs de senyalització i d’implantació. Les primeres afectacions a nivell viari es començaran a veure a partir de l’11 de juliol, dia en què es tallarà el trànsit des de Sant Ignasi de Loyola a l’avinguda Martí Pujol.   Les obres es duran a terme per trams: Sant Ignasi de Loiola – Colom; Colom - Dos de Maig; Dos de Maig – Marina; i Marina - Martí Pujol. El trànsit quedarà restringit total o parcialment.   El veïnat amb aparcament particular podrà accedir a les seves places durant el temps d’obra. Queden anul·lats els estacionaments en línia del carrer per donar cabuda als material d’obra.   Les obres de reurbanització del carrer Mossèn Anton, un dels més castigats pels sotracs i esvorancs, tindran una durada aproximada de sis mesos i un cost d’1.043.000 euros. Les actuacions consistiran en la repavimentació completa del carrer, la millora de l'accessibilitat peatonal gràcies a un eixamplament de les voreres, així com l’adequació dels passos de vianants, la millora de la xarxa de clavegueram, la renovació de l’enllumenat públic i el soterrament de les línies aèries de Telefónica i Endesa que hi ha a les cruïlles.   Alhora, també s'ha començat a treballar al carrer Bogatell, al tram que va des de l’avinguda Alfons XIII de Badalona fins a l’avinguda Pi i Margall de Sant Adrià de Besòs ja estan en marxa des de fa uns dies. Més enllà de la millora del paviment, l’actuació preveu la supressió de les barreres arquitectòniques, la renovació i millora dels serveis municipals, l’adequació de l’enllumenat públic així com el soterrament dels contenidors de residus. La intervenció per millorar el carrer Bogatell, que s’estendrà durant els tres pròxims mesos i mig, té un pressupost de 406.000 euros finançats per l’Ajuntament de Badalona i el de Sant Adrià de Besos i és executada pel Consell Comarcal del Barcelonès.

Entra en funcionament un nou semàfor a l’avinguda d’en Martí Pujol per millorar la seguretat dels vianants

Ha entrat en funcionament el semàfor a l’avinguda d’en Martí Pujol, al pas de vianants a l’alçada del parc de Can Barriga, que l’Ajuntament de Badalona ha instal·lat per millorar la seguretat viària dels vianants que creuen per accedir al parc o a la parada d’autobusos.   Aquesta actuació complementa altres ja posades en marxa per reduir la sinistralitat i evitar l’excés de velocitat dels vehicles que circulen per l’avinguda al seu pas pel barri de Bufalà i ha estat consensuada amb l’Associació de veïnes i veïns de Bufalà per donar resposta a una situació que preocupava des de feia anys.   Per evitar l’excés de velocitat dels vehicles al seu pas per l’avinguda d’en Martí Pujol, l’Ajuntament ja va instal·lar una banda reductora de velocitat i va reforçar la senyalització vertical. Així mateix, en el tram entre la B20 i l’encreuament amb l’autopista C31 es van sincronitzar tots els semàfors per tal que els vehicles circulin a una mitjana de 30 quilòmetres per hora per poder-los creuar en verd.   Demà dijous, 6 de juliol, el regidor d’Espais Públics i Mobilitat, Francesc Duran, i el regidor del Districte 3, Francesc Ribot, es trobaran a les 17.30 hores al nou punt semafòric amb els veïns i les veïnes i l’Associació de Veïns de Bufalà per tractar sobre el terreny les mesures implementades per evitar accidents provocats per l’excés de velocitat dels vehicles.

Una exposició commemora el 120è aniversari de la concessió de títol de ciutat a la vila de Badalona

Dissabte 1 de juliol es compleixen 120 anys de la concessió el títol de ciutat a la vila de Badalona. Per commemorar-ho, el Museu de Badalona inaugura aquest dissabte, a les 11 hores, una exposició a la planta baixa de la Casa de la Vila que porta per títol Badalona 1897-2017. Cent vint anys de ciutat i que il·lustra mitjançant fotografies com era la vila a finals del segle XIX. L’acte de presentació comptarà amb la presència de Laia Sabater, 4a tinenta d’alcaldia i regidora de l’Àmbit de Badalona Educadora.   L’exposició, que es podrà visitar fins al 15 de juliol de dilluns a diumenge entre les 10 a les 20 hores i els caps de setmana de 10 a 14 hores, dóna la possibilitat als badalonins i les badalonines de conèixer amb detall com van ocórrer els fets i quin era el context en el qual la vila de Badalona va esdevenir una ciutat reconeguda. Tal com s’explica a la mostra, el dia 2 de juliol de 1897 es va celebrar una sessió extraordinària del ple de l’Ajuntament per donar compte que la reina regent, Maria Cristina d’Àustria, havia concedit a Badalona el títol de ciutat. En la sessió següent, celebrada el 6 d’aquell mateix mes, es va llegir el reial decret on es feia constar que la concessió del títol es produïa “por el aumento de su población y progreso de su industria y comercio”. Certament, Badalona, que tenia aleshores poc més de 18.000 habitants, vivia una etapa de creixement, propiciat per la línia del ferrocarril inaugurada el 1848, que va comportar la instal·lació de nombroses indústries a la vila i l’arribada de molta població que hi venia a treballar.   A través de més de vint fotografies comentades, l’exposició explica la Badalona del 1897 i els seus diferents àmbits i contextos: la imatge de la ciutat, el món del treball, el moment polític local, així com alguns aspectes de la vida quotidiana. També s’hi pot veure el llibre d’actes del ple de 1897, un exemplar del setmanari El Eco de Badalona que dóna la notícia de la concessió del títol de ciutat, un llibre de signatures dedicat a l’alcalde Joaquim Palay, i una copa del Cristall que reprodueix un gravat de l’any 1897 que es va dedicar al ministre d’Hisenda, Juan Navarro Reverter, qui va influir molt perquè Badalona assolís la condició de ciutat

El PP d'Albiol i C'S fracassen vetant el dret a vot dels badalonins

El Ple ordinari del més de juny va començar amb la lectura de la declaració institucional a favor de les persones LGTBI per part de l’alcaldessa de Badalona. A la part resolutiva es va aprovar definitivament la declaració de bé cultural d'interès local de la part de la Sala de Turbines de les Tres Xemeneies. Un fet significatiu per a la ciutat i per al conjunt de la comarca. I, per primer cop en anys, es va iniciar la recuperació de sol industrial amb el rescat d’una parcel·la que s’incorpora al patrimoni municipal per tal de potenciar aquest àmbit. En l’apartat de mocions, a petició de la Taula de la Mobilitat, és va aprovar un text que demanava el perllongament de la L1 del metro, des de Santa Coloma fins al centre de Badalona. Així, es sol·licitava al govern del país que prioritzés una inversió amb un ampli retorn social, ja que afectaria una àrea de població de més de 60.000 persones. Cal destacar, també, el fracàs de Xavier Garcia Albiol, líder del PP, en quedar-se sol en una moció que presentava juntament amb C’S i que pretenia que l’Ajuntament de Badalona dificultés la realització del referèndum convocat pel govern de la Generalitat per al proper 1 d’octubre. La moció formava part d’una estratègia a escala metropolitana que no està reeixint. El govern municipal de Badalona va mostrar el seu compromís amb el dret de la ciutadania a expressar-se a les urnes i va rebutjar les pretensions d’Abiol, que no va rebre prou suport al Ple. Aquesta és una bona notícia per Badalona, que manté la voluntat democràtica de votar lliurement el futur del país del qual forma part.  

Raül Vado ens parla del barri de Llefià al seu darrer article al "Tot Badalona"

Uns 43000 badalonins i badalonines hi viuen en els tres barris (Sant Antoni de Llefià, Sant Joan de Llefià i Sant Mori de Llefià) que popularment anomenem com a Llefià, encara que cadascun d’aquests barris té la seva forma particular d’entendre Badalona. Segurament determinada pel seu urbanisme particular, una planificació urbana que va ser creada a batzegades i, molt sovint, sense planificació d’equipaments, d’infraestructures, de transport, de medi ambient i d’habitatge. Tan a prop de Sant Adrià de Besòs i de Santa Coloma de Gramenet, els veïns de Llefià hem tingut la sensació de baixar a Badalona quan anàvem a la platja dels Pescadors o a la del pont d’en Botifarreta pujats a la 4, quan en realitat ens movíem dins la mateixa ciutat. Però poc a poc aquesta visió ha anat canviant i tots ens hem fet nostra la ciutat, cadascú des de la particularitat del seu barri. Encara que, a hores d’ara, hi hagi algú que contínuament s’entesti en enfrontar badalonins en funció del carrer on viuen en benefici propi (també econòmic), sempre utilitzant el discurs de la por i el conflicte. Davant d’això, l’actual govern, format per GBeC, ERC i ICV, està revertint aquestes mentides amb inversions, com per exemple la propera remodelació de la Plaça Trafalgar, punt neuràlgic del barri. Llefià cada vegada té un teixit associatiu més viu amb unes associacions de veïns actives, centres regionals, moviments de joves com el Grup de diables Kapaoltis, xarxes ciutadanes com Llefi@net o la iniciativa de l’Arxiu Històric de Llefià, i així un munt de persones que donen dinamisme al barri. De la mateixa manera que des de Llefià ens sentim badalonins, també ens fem nostre el país, des del nostre angle de visió. Catalunya necessita tota la riquesa dels seus ciutadans visquin on visquin. Llefià és infinitament més coses que quatre xiulets dirigits barroerament. Podeu consular l'article original aquí