ERC Badalona

Totes les notícies

La construcció d’un ecosistema urbà innovador en envelliment actiu i saludable, experiència badalonina que obté el segell de Bona Pràctica del programa europeu URBACT

L’experiència de Badalona “Construint un ecosistema urbà innovador en envelliment actiu i saludable” ha obtingut el segell de Bona Pràctica d’URBACT, un programa europeu d’aprenentatge i intercanvi que promou el desenvolupament urbà sostenible integrat.   URBACT facilita que les ciutats europees treballin conjuntament en el desenvolupament de solucions efectives i sostenibles als principals reptes que afronten, compartint bones pràctiques i l’experiència adquirida i integrant dimensions econòmiques, socials i ambientals.    L’organització sanitària municipal Badalona Serveis Assistencials (BSA) va ser l’encarregada de presentar la proposta badalonina a la convocatòria oberta per URBACT per tal de recollir aquestes solucions i compartir-les i difondre-les arreu d’Europa. De les 270 propostes de 29 països que van concórrer a la convocatòria, un total de 97, procedents de 25 països, han obtingut el segell que les acredita com a Bona Pràctica. El projecte municipal de promoció de la salut i prevenció de malalties “Badalona, cap a una ciutat saludable”, la càtedra constituïda entre la Universitat Oberta de Catalunya i BSA per a la recerca aplicada i l’anàlisi de dades en salut, i el reconeixement de la Comissió Europea a Badalona com a lloc de referència (Reference site) en matèria d’innovació en envelliment actiu i saludable són alguns dels elements en què es fonamenta l’experiència badalonina que ha obtingut el segell de Bona Pràctica.   URBACT atorga aquest segell a les pràctiques que han demostrat que funcionen correctament, garantint els resultats desitjats, i que es podrien recomanar com a model. Han de desenvolupar-se de manera participativa, és a dir, implicant tots els actors rellevants sobre el terreny. Són experiències d’èxit, que han estat provades i validades, i que mereixen ser compartides per tal que el major número de ciutats pugui adoptar-les.   D’altra banda, cal destacar la vinculació de Badalona amb una altra experiència que ha aconseguit el segell de Bona Pràctica URBACT, concretament amb la xarxa “El Perfil de la Ciutat”, constituïda per 14 ciutats catalanes i coordinada per Terrassa i que porta a terme un programa de Recerca i Desenvolupament col·laboratiu, integrat i continu per obtenir indicadors per mesurar la qualitat de vida i la sostenibililitat a escala local.

Comencen les obres als carrers Mossèn Anton i Bogatell

Les obres del projecte de reurbanització del carrer Mossèn Anton ja han començat amb l’inici dels treballs de senyalització i d’implantació. Les primeres afectacions a nivell viari es començaran a veure a partir de l’11 de juliol, dia en què es tallarà el trànsit des de Sant Ignasi de Loyola a l’avinguda Martí Pujol.   Les obres es duran a terme per trams: Sant Ignasi de Loiola – Colom; Colom - Dos de Maig; Dos de Maig – Marina; i Marina - Martí Pujol. El trànsit quedarà restringit total o parcialment.   El veïnat amb aparcament particular podrà accedir a les seves places durant el temps d’obra. Queden anul·lats els estacionaments en línia del carrer per donar cabuda als material d’obra.   Les obres de reurbanització del carrer Mossèn Anton, un dels més castigats pels sotracs i esvorancs, tindran una durada aproximada de sis mesos i un cost d’1.043.000 euros. Les actuacions consistiran en la repavimentació completa del carrer, la millora de l'accessibilitat peatonal gràcies a un eixamplament de les voreres, així com l’adequació dels passos de vianants, la millora de la xarxa de clavegueram, la renovació de l’enllumenat públic i el soterrament de les línies aèries de Telefónica i Endesa que hi ha a les cruïlles.   Alhora, també s'ha començat a treballar al carrer Bogatell, al tram que va des de l’avinguda Alfons XIII de Badalona fins a l’avinguda Pi i Margall de Sant Adrià de Besòs ja estan en marxa des de fa uns dies. Més enllà de la millora del paviment, l’actuació preveu la supressió de les barreres arquitectòniques, la renovació i millora dels serveis municipals, l’adequació de l’enllumenat públic així com el soterrament dels contenidors de residus. La intervenció per millorar el carrer Bogatell, que s’estendrà durant els tres pròxims mesos i mig, té un pressupost de 406.000 euros finançats per l’Ajuntament de Badalona i el de Sant Adrià de Besos i és executada pel Consell Comarcal del Barcelonès.

Entra en funcionament un nou semàfor a l’avinguda d’en Martí Pujol per millorar la seguretat dels vianants

Ha entrat en funcionament el semàfor a l’avinguda d’en Martí Pujol, al pas de vianants a l’alçada del parc de Can Barriga, que l’Ajuntament de Badalona ha instal·lat per millorar la seguretat viària dels vianants que creuen per accedir al parc o a la parada d’autobusos.   Aquesta actuació complementa altres ja posades en marxa per reduir la sinistralitat i evitar l’excés de velocitat dels vehicles que circulen per l’avinguda al seu pas pel barri de Bufalà i ha estat consensuada amb l’Associació de veïnes i veïns de Bufalà per donar resposta a una situació que preocupava des de feia anys.   Per evitar l’excés de velocitat dels vehicles al seu pas per l’avinguda d’en Martí Pujol, l’Ajuntament ja va instal·lar una banda reductora de velocitat i va reforçar la senyalització vertical. Així mateix, en el tram entre la B20 i l’encreuament amb l’autopista C31 es van sincronitzar tots els semàfors per tal que els vehicles circulin a una mitjana de 30 quilòmetres per hora per poder-los creuar en verd.   Demà dijous, 6 de juliol, el regidor d’Espais Públics i Mobilitat, Francesc Duran, i el regidor del Districte 3, Francesc Ribot, es trobaran a les 17.30 hores al nou punt semafòric amb els veïns i les veïnes i l’Associació de Veïns de Bufalà per tractar sobre el terreny les mesures implementades per evitar accidents provocats per l’excés de velocitat dels vehicles.

Una exposició commemora el 120è aniversari de la concessió de títol de ciutat a la vila de Badalona

Dissabte 1 de juliol es compleixen 120 anys de la concessió el títol de ciutat a la vila de Badalona. Per commemorar-ho, el Museu de Badalona inaugura aquest dissabte, a les 11 hores, una exposició a la planta baixa de la Casa de la Vila que porta per títol Badalona 1897-2017. Cent vint anys de ciutat i que il·lustra mitjançant fotografies com era la vila a finals del segle XIX. L’acte de presentació comptarà amb la presència de Laia Sabater, 4a tinenta d’alcaldia i regidora de l’Àmbit de Badalona Educadora.   L’exposició, que es podrà visitar fins al 15 de juliol de dilluns a diumenge entre les 10 a les 20 hores i els caps de setmana de 10 a 14 hores, dóna la possibilitat als badalonins i les badalonines de conèixer amb detall com van ocórrer els fets i quin era el context en el qual la vila de Badalona va esdevenir una ciutat reconeguda. Tal com s’explica a la mostra, el dia 2 de juliol de 1897 es va celebrar una sessió extraordinària del ple de l’Ajuntament per donar compte que la reina regent, Maria Cristina d’Àustria, havia concedit a Badalona el títol de ciutat. En la sessió següent, celebrada el 6 d’aquell mateix mes, es va llegir el reial decret on es feia constar que la concessió del títol es produïa “por el aumento de su población y progreso de su industria y comercio”. Certament, Badalona, que tenia aleshores poc més de 18.000 habitants, vivia una etapa de creixement, propiciat per la línia del ferrocarril inaugurada el 1848, que va comportar la instal·lació de nombroses indústries a la vila i l’arribada de molta població que hi venia a treballar.   A través de més de vint fotografies comentades, l’exposició explica la Badalona del 1897 i els seus diferents àmbits i contextos: la imatge de la ciutat, el món del treball, el moment polític local, així com alguns aspectes de la vida quotidiana. També s’hi pot veure el llibre d’actes del ple de 1897, un exemplar del setmanari El Eco de Badalona que dóna la notícia de la concessió del títol de ciutat, un llibre de signatures dedicat a l’alcalde Joaquim Palay, i una copa del Cristall que reprodueix un gravat de l’any 1897 que es va dedicar al ministre d’Hisenda, Juan Navarro Reverter, qui va influir molt perquè Badalona assolís la condició de ciutat

El PP d'Albiol i C'S fracassen vetant el dret a vot dels badalonins

El Ple ordinari del més de juny va començar amb la lectura de la declaració institucional a favor de les persones LGTBI per part de l’alcaldessa de Badalona. A la part resolutiva es va aprovar definitivament la declaració de bé cultural d'interès local de la part de la Sala de Turbines de les Tres Xemeneies. Un fet significatiu per a la ciutat i per al conjunt de la comarca. I, per primer cop en anys, es va iniciar la recuperació de sol industrial amb el rescat d’una parcel·la que s’incorpora al patrimoni municipal per tal de potenciar aquest àmbit. En l’apartat de mocions, a petició de la Taula de la Mobilitat, és va aprovar un text que demanava el perllongament de la L1 del metro, des de Santa Coloma fins al centre de Badalona. Així, es sol·licitava al govern del país que prioritzés una inversió amb un ampli retorn social, ja que afectaria una àrea de població de més de 60.000 persones. Cal destacar, també, el fracàs de Xavier Garcia Albiol, líder del PP, en quedar-se sol en una moció que presentava juntament amb C’S i que pretenia que l’Ajuntament de Badalona dificultés la realització del referèndum convocat pel govern de la Generalitat per al proper 1 d’octubre. La moció formava part d’una estratègia a escala metropolitana que no està reeixint. El govern municipal de Badalona va mostrar el seu compromís amb el dret de la ciutadania a expressar-se a les urnes i va rebutjar les pretensions d’Abiol, que no va rebre prou suport al Ple. Aquesta és una bona notícia per Badalona, que manté la voluntat democràtica de votar lliurement el futur del país del qual forma part.  

Raül Vado ens parla del barri de Llefià al seu darrer article al "Tot Badalona"

Uns 43000 badalonins i badalonines hi viuen en els tres barris (Sant Antoni de Llefià, Sant Joan de Llefià i Sant Mori de Llefià) que popularment anomenem com a Llefià, encara que cadascun d’aquests barris té la seva forma particular d’entendre Badalona. Segurament determinada pel seu urbanisme particular, una planificació urbana que va ser creada a batzegades i, molt sovint, sense planificació d’equipaments, d’infraestructures, de transport, de medi ambient i d’habitatge. Tan a prop de Sant Adrià de Besòs i de Santa Coloma de Gramenet, els veïns de Llefià hem tingut la sensació de baixar a Badalona quan anàvem a la platja dels Pescadors o a la del pont d’en Botifarreta pujats a la 4, quan en realitat ens movíem dins la mateixa ciutat. Però poc a poc aquesta visió ha anat canviant i tots ens hem fet nostra la ciutat, cadascú des de la particularitat del seu barri. Encara que, a hores d’ara, hi hagi algú que contínuament s’entesti en enfrontar badalonins en funció del carrer on viuen en benefici propi (també econòmic), sempre utilitzant el discurs de la por i el conflicte. Davant d’això, l’actual govern, format per GBeC, ERC i ICV, està revertint aquestes mentides amb inversions, com per exemple la propera remodelació de la Plaça Trafalgar, punt neuràlgic del barri. Llefià cada vegada té un teixit associatiu més viu amb unes associacions de veïns actives, centres regionals, moviments de joves com el Grup de diables Kapaoltis, xarxes ciutadanes com Llefi@net o la iniciativa de l’Arxiu Històric de Llefià, i així un munt de persones que donen dinamisme al barri. De la mateixa manera que des de Llefià ens sentim badalonins, també ens fem nostre el país, des del nostre angle de visió. Catalunya necessita tota la riquesa dels seus ciutadans visquin on visquin. Llefià és infinitament més coses que quatre xiulets dirigits barroerament. Podeu consular l'article original aquí

Badalona inicia aquest estiu importants obres per millorar l’espai públic de la ciutat

Els principals projectes que han estat reclamats pels veïns i veïnes de Badalona durant els darrers anys, començaran a ser una realitat durant els mesos d’estiu amb l’inici de l’execució de diverses obres arreu de la ciutat. Aquestes actuacions, que en alguns casos duraran més de sis mesos, permetran millorar l’espai públic i alhora consolidar un model de ciutat més inclusiva i cohesionada gràcies a la realització de projectes com la construcció de la calçada lateral de l’autopista C-31, que permetrà descongestionar i unir la ciutat, o l’execució de la reforma del passatge Albert Llanas, on s’instal·larà un ascensor que posarà fi als problemes d’accessibilitat per a aquelles persones amb problemes de mobilitat.   A banda d’aquests dos projectes, destaquen actuacions com la reurbanització del carrer Mossèn Anton, la reparació del pont del Petroli després del temporal que va causar importants desperfectes en la seva estructura, i la substitució de les llambordes de la plaça Pompeu Fabra. A més, estan projectades actuacions en el carrer Bogatell i en equipaments educatius com l’adequació del pati de l’antic Institut B-IX, la renovació de la cuina i el menjador de l’Escola Antoni Botey i de la capella de la Masia de Can Miravitges a l’Escola de Natura.   El primer tinent d’alcaldia i regidor de Badalona Habitable, Oriol Lladó, s’ha mostrat convençut de què les diferents actuacions suposaran una gran millora pels carrers de la ciutat i donaran resposta a moltes demandes veïnals reclamades des de fa temps. Lladó ha explicat que “aprofitem els mesos d’estiu, període on baixa l’activitat i el trànsit a la ciutat, per fer importants actuacions en l’espai públic que han d’implicar millores per la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de Badalona”.     Carrer Mossèn Anton En breu s’iniciaran les obres de reurbanització del carrer Mossèn Anton, un dels més castigats pels sotracs i esvorancs.

Badalona inicia aquest estiu importants obres per millorar l’espai públic de la ciutat

Els principals projectes que han estat reclamats pels veïns i veïnes de Badalona durant els darrers anys, començaran a ser una realitat durant els mesos d’estiu amb l’inici de l’execució de diverses obres arreu de la ciutat. Aquestes actuacions, que en alguns casos duraran més de sis mesos, permetran millorar l’espai públic i alhora consolidar un model de ciutat més inclusiva i cohesionada gràcies a la realització de projectes com la construcció de la calçada lateral de l’autopista C-31, que permetrà descongestionar i unir la ciutat, o l’execució de la reforma del passatge Albert Llanas, on s’instal·larà un ascensor que posarà fi als problemes d’accessibilitat per a aquelles persones amb problemes de mobilitat.   A banda d’aquests dos projectes, destaquen actuacions com la reurbanització del carrer Mossèn Anton, la reparació del pont del Petroli després del temporal que va causar importants desperfectes en la seva estructura, i la substitució de les llambordes de la plaça Pompeu Fabra. A més, estan projectades actuacions en el carrer Bogatell i en equipaments educatius com l’adequació del pati de l’antic Institut B-IX, la renovació de la cuina i el menjador de l’Escola Antoni Botey i de la capella de la Masia de Can Miravitges a l’Escola de Natura.   El primer tinent d’alcaldia i regidor de Badalona Habitable, Oriol Lladó, s’ha mostrat convençut de què les diferents actuacions suposaran una gran millora pels carrers de la ciutat i donaran resposta a moltes demandes veïnals reclamades des de fa temps. Lladó ha explicat que “aprofitem els mesos d’estiu, període on baixa l’activitat i el trànsit a la ciutat, per fer importants actuacions en l’espai públic que han d’implicar millores per la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de Badalona”.     Carrer Mossèn Anton En breu s’iniciaran les obres de reurbanització del carrer Mossèn Anton, un dels més castigats pels sotracs i esvorancs.

L’Hospital Municipal de Badalona posa en marxa la Unitat d’expertesa del Barcelonès Nord i Baix Maresme per al tractament de la Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga Crònica

La Unitat d’expertesa territorial de Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica del Barcelonès Nord i Baix Maresme de l’Hospital Municipal de Badalona compta amb un equip multidisciplinari de professionals de l’atenció especialitzada i l’atenció primària que orientarà l’itinerari dels pacients entre les diferents disciplines que la integren, amb l’objectiu d’evitar demores i facilitar la vinculació amb l’atenció primària per garantir el seguiment d’aquests pacients. En aquest sentit, la unitat donarà suport especialitzat a les interconsultes que li arribin del metge de família, relacionades amb dubtes, diagnòstics o del tractament ja iniciats a l’atenció primària. D’aquesta manera es reforçarà molt la formació dels professionals de l’atenció primària en aquest camp.   La nova unitat està en marxa des d’aquest 15 de juny i és una de les 18 unitats d’expertesa de Catalunya impulsades en el marc del “Pla d’atenció a les persones afectades per síndromes de sensibilització central”, presentat al maig pel Departament de Salut.   La unitat està formada per un equip de treball multidisciplinari (Medicina interna, Reumatologia, Infermeria, Psicologia i Fisioteràpia) que treballa en coordinació amb l'atenció primària (Medicina i Infermeria de Família i Treball Social).   Les síndromes de sensibilització central són un conjunt de malalties cròniques que limiten molt la vida de les persones que les pateixen i entre les quals destaquen la fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica i la sensibilitat química múltiple.   Aquestes malalties caracteritzades pel dolor, la fatiga i trastorns de la son poden arribar a afectar de manera significativa la qualitat de vida de les persones que les pateixen. S’estima que a Catalunya hi poden haver al voltant de 140.000 persones afectades. El fet que les malalties es presentin en persones entre la tercera i la quarta dècada de la vida fa que les repercussions laborals, familiars i socials d’aquestes patologies puguin arribar a ser molt rellevants.