Anna Simó i Ernest Benach han estat dimarts els protagonistes de l’acte central de campanya d’Esquerra a Badalona. La portaveu del partit ha afirmat que la independència és l’únic camí a seguir, ja que Espanya ja ha demostrat que no vol la via federalista. Per la seva banda, el president del Parlament ha remarcat que la presència d’Esquerra al govern ha estat positiva per la política catalana. Durant l’acte, celebrat al Cor de Marina, Simó ha recordat que les institucions de l’Estat van retallar àmpliament l’Estatut pactat el 30 de setembre de 2005, que s’apropava a les tesis federalistes, així que aquesta via no és possible. A més, ha destacat que “si a Catalunya hi ha pocs federalistes, a Espanya no n’hi ha cap”. La parlamentària ha donat la benvinguda a aquells que ara aposten pel concert econòmic. Segons Simó, quan Ramon Trias Fargas (CiU) ja el 1979 s’afegia a les tesis d’Esquerra, que reclamava incloure el concert a l’Estatut de Sau, va advertir de l’asfíxia que suposaria per a Catalunya l’Estat de les Autonomies, i així ha estat. No obstant això, el seu propi partit no li va fer costat i ara la proposta de Puigcercós de caminar junts cap al concert i reclamar el referèndum un cop Madrid ho tombi és la proposta que recull millor l’esperit del 10J. Pel que fa a Ernest Benach, ha lloat que Esquerra hagi format part del govern, ja que d’aquesta manera “ha aconseguit entrar i trencar el cercle de les cent famílies que, com una oligarquia, han gestionat sempre l’autonomia catalana des de tots els àmbits”. A més, ha afegit que “això ha provocat un punt d’inflexió i un canvi de percepció de la política”. El número 2 a les llistes per Barcelona no ha tingut cap problema en afirmar que la gestió d’Esquerra al govern durant els últims 7 anys no ha deixat marge de dubte. L’acte, organitzat per Esquerra Barcelonès Nord, ha comptat també amb els dos candidats de la comarca. El número 14 a les llistes, Mateu Chalmeta, ha situat Catalunya en una cruïlla, on uns trien un federalisme que no existeix passada la frontera de l’Ebre, l’immobilisme o el retrocés, d’altres la indefinició i el marejar la perdiu i finalment el camí que escullen els valents: fer decidir a la gent què és el que volen ser.