ERC Badalona

Totes les notícies

El nou govern deixa Badalona sense pisos pont

Fa pocs dies el govern local va anunciar que la Mesa d’Emergències de Badalona havia assignat dos pisos de propietat municipal a dues famílies. Aquests habitatges, procedents de la donació de dos ciutadans, s’han estat arranjant els darrers mesos amb l’objectiu de dotar la ciutat de “pisos pont”. Això vol dir un lloc d’estada temporal per a persones vulnerables que han perdut la seva llar i que estan pendents de rebre un pis de lloguer social. Amb l’assignació d’aquests pisos, que estaran ocupats durant uns anys, es perd la possibilitat de tenir pisos pont per primer cop a la ciutat. Els pisos pont és una gran necessitat que té Badalona, que altrament només pot allotjar les famílies que es troben en aquesta situació en hostals o pensions. Aquesta és una solució molt cara per a l’Ajuntament, molt poc adequada per a la vida d’una família si l’estada s’allarga (no s’hi pot cuinar, no tenen la intimitat necessària, no hi ha espais perquè els nens juguin o estudiin…), i a més les places disponibles a Badalona són insuficients per cobrir la demanda. Cal tenir en compte que hi ha més de 300 famílies en risc de perdre el seu habitatge a la ciutat. Enguany s’han pagat més de 85.000€ en estades en hostals i pensions, una quantitat que es reduiria notablement si s’apostés per allotjar les persones en pisos pont, tal com estava previst. La creació d’aquests dos pisos pont municipals formava part de l’oferta del Servei d’Allotjament Residencial d’Urgència (SARU) que es va impulsar des dels Serveis Socials del govern anterior amb l’objectiu de planificar la resposta a aquesta necessitat creixent a la ciutat. Al Ple de gener d’enguany es va aprovar la creació de la comissió que ha estat elaborant la memòria i el pressupost a fi que el mateix Ple pugui aprovar-ho els propers mesos. El SARU regularà quins dispositius s’utilitzaran a la ciutat (pisos pont, hostals, centres residencials d’altres poblacions…), qui hi tindrà dret i en quines condicions.

La regidora d’ERC Agnès Rotger explica que Badalona ja té a punt dos pisos municipals per a allotjament temporal de famílies que han perdut a seva llar

El passat dimarts 19 de juny van quedar a punt els dos primers pisos d’allotjament temporal de propietat municipal. Aquests pisos, cedits per dos ciutadans de Badalona com a herència, han estat reformats per Engestur que hi ha fet obres d’arranjament els últims mesos per assegurar la comoditat de les famílies, preveient que en facin ús durant terminis curts de temps. La fins ara regidora de Serveis Socials Agnès Rotger, ha explicat que els pisos s’han arranjat amb l’objectiu d’acollir famílies que han perdut la llar i que han estat valorades favorablement per la Mesa d’Emergències de Badalona però que encara no se’ls ha assignat un pis de lloguer social. Actualment hi ha una vuitantena de famílies que estan a llista d’espera. Aquests dos pisos “de pas”, de gairebé 60 m2 cadascun i situats als barris de Llefià i la Salut, ajudaran a pal·liar la greu manca de recursos d’allotjament temporal a Badalona, i formaran part del Servei d’Allotjament Residencial d’Urgència (SARU), que s’està elaborant i que està previst que s’aprovi al Ple Municipal abans que s’acabi l’any. Les obres han estat finançades amb la partida d’Engestur destinada a la rehabilitació d’edificis de propietat municipal, de 225.000€. Agnès Rotger, ha afirmat que “és el primer pas per donar una resposta a l’enorme necessitat d’habitatge que hi ha a Badalona. Estem contents perquè ja tenim els primers pisos pont però en necessitem molts més, i sobretot necessitem habitatge assequible per a les més de 300 famílies que viuen en risc de perdre la seva llar. Esperem que l’actual administració municipal estigui a l’alçada dels reptes i les necessitats de la ciutat i continui treballant per implementar polítiques d’habitatge social a Badalona”.

Badalona completa el desplegament del Servei d' Intermediació en Deutes de l'Habitatge (SIDH) als municipis de Barcelona

Badalona ha presentat aquest dimarts el punt d’assessorament del Servei d'Intermediació en Deutes de l'Habitatge (SIDH) adreçat a aquelles persones o famílies hipotecades del municipi que es troben en dificultats per pagar el préstec o crèdit hipotecari, o preveuen que no el podran fer efectiu en el futur. Es tracta del darrer punt SIDH que la Diputació de Barcelona impulsa i amb el que es completa el desplegament d’aquest servei en el conjunt de municipis d ela demarcació.   A la presentació del nou servei hi han participat el diputat d’Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona, Josep Ramon Mut, el primer tinent d’Alcaldia i la regidora de Serveis Socials de l’Ajuntament de Badalona, Oriol Lladó i Agnès Rotger, respectivament, la directora operativa d’Actuacions d’Urgència en Matèria d’Habitatge de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Sílvia Grau, i la diputada de la Junta de govern del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Carmen Valenzuela.   En la presentació del Servei, el diputat Joan Ramon Mut ha remarcat el fet que amb aquest punt, la Diputació de Barcelona ha acabat el desplegament del SIDH: «Ara, tots els habitants de la demarcació de Barcelona estan coberts en matèria de deutes d’habitatge» ha assenyalat Mut, i ha afegit: «Aquest és un servei que té totes les bonances, ja que hi intervenen totes administracions i és un servei descentralitzat que s’hi pot tenir accés des de qualsevol punt del territori».   El diputat també ha volgut agrair a l’Ajuntament de Badalona per haver fet l’esforç per implantar aquest servei a la ciutat. «Arribar fins aquí no ha estat un camí senzill, per això vull felicitar haver aconseguit tirar-lo endavant amb molt bona feina», ha remarcat Mut.   El primer tinent d’Alcaldia de l’Ajuntament de Badalona, Oriol Lladó, ha assenyalat que «tota la feina que fem orientada a les persones és una feina d'equip i en especial al voltant de l'habitatge» per afegir: «Hem aconseguit tots plegats impregnar l’administració amb el treball d equip, i també l’oficina local d’habitatge».

ERC Badalona denuncia a Madrid la mala gestió del govern de l’Estat i la manca d’atenció a les necessitats de Badalona

El dimecres 25 d’abril diversos representants d’ERC Badalona, entre els quals els regidors Oriol Lladó, Francesc Ribot i Agnès Rotger, s’han desplaçat a Madrid on s’han pogut reunir amb els senadors i diputats d’Esquerra Republicana de Catalunya Bernat Picornell, Quim Ayats, Mirella Cortès, Teresa Jordà, Gabriel Rufian i Ester Capella.   En les respectives reunions, tant amb el grup republicà del Congrés com amb el del Senat, els badalonins han posat sobre la taula la incapacitat de l’Estat espanyol per donar a resposta a diverses problemàtiques d’àmbit social (tant a nivell de país com de ciutat), en les quals l’Estat té les competències. Alhora, han volgut denunciar la manca de voluntat política del govern de Madrid per solucionar dèficits històrics en inversions a Badalona que venen de lluny i que també han estat denunciades recentment en les esmenes als pressupostos de l’Estat que s’han presentat des d’ERC.   Un dels principals punts que s’han abordat ha estat el de les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya que l’Estat ha tombat en els darrers temps, amb la clara voluntat política de destruir la sobirania de la màxima institució representativa del país. Aquestes lleis, com la 24/2015, pretenien donar resposta a l’emergència social que es viu a Catalunya i la seva anul·lació ha repercutit durament en els pobles i ciutats del país. En un municipi tant castigat per la crisi com Badalona, aquest fet ha estat especialment notable.   Altres temes que afecten a la ciutadania badalonina i depenen directament de Madrid són la implementació del Bo Social, la regulació del mercat del lloguer (Ley de Arrendamientos Urbanos), les inversions per tal de rehabilitar edificis vinculats al Fondo Social de la Vivienda, les clares mancances del Plan Nacional de la Vivienda, que no resolen en absolut l’emergència habitacional a la ciutat, la falta d’iniciatives estatals per donar resposta al creixent nombre de desnonaments o la urgent necessecitat de descontaminar la zona del litoral badaloní.

L’Ajuntament de Badalona recorrerà la sentència del TSJC que anul•la la taxa sobre el procediment de verificació d’habitatges desocupats

L’Ajuntament de Badalona recorrerà al Tribunal Suprem la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que, a instàncies de la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB), declara nul·la la taxa municipal per a la verificació d’ús anormal dels habitatges en casos de desocupació permanent. El Govern municipal també ha anunciat que, tot i aquest entrebanc, continuarà amb les tasques d’inspecció dels habitatges buits, basant-se en la Llei 18/2007 del Dret de l’Habitatge, per acomplir amb l’objectiu d’incorporar al mercat de lloguer els pisos desocupats durant més de dos anys.   L’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, acompanyada pels regidors de l’Àmbit de Badalona Habitable, Oriol Lladó, i pel regidor d’Espais Públics i Mobilitat, Francesc Duran, ha explicat aquest matí en roda de premsa que, a efectes pràctics, la sentència del TSJC impedeix que l’Ajuntament cobri als grans tenedors de pisos desocupats, com les entitats bancàries o la SAREB, la taxa de 620 euros destinada a sufragar les despeses de la inspecció dels habitatges en situació de desocupació. Ara, aquestes despeses, hauran de ser assumides pels contribuents.   La taxa per a la verificació d’ús anòmal de pisos buits pretenia detectar els habitatges desocupats durant més de 2 anys i era un instrument per aflorar el parc d’habitatges de la ciutat. La taxa gravava les despeses derivades de la inspecció i la tramitació d’aquests expedients. L’Ajuntament té iniciats més de 70 expedients per verificar l’ús o la desocupació dels habitatges i garantir, entre altres qüestions, la seguretat dels pisos i del veïnat. A Badalona hi ha al voltant de 1.200 habitatges de grans propietaris sense que acompleixin la seva funció social.   L’alcaldessa de Badalona ha declarat que "és absolutament indignant que el sistema politico-judicial vigent estigui al servei dels grans tenidors que especulen amb l'habitatge en comptes d'estar al servei de la ciutadania”.

Les principals ciutats metropolitanes reclamen més pressupost i que es convoqui el Pacte Nacional pel Dret a l’Habitatge

Els ajuntaments dels municipis metropolitans reclamen eines legals i més pressupost de l’Estat per a la gestió municipal de les polítiques d’habitatge en el marc d’un nou Pla Estatal de l’Habitatge. Els ajuntaments de Barcelona, l’Hospitalet del Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Sabadell coincideixen en la seva preocupació per l’augment dels preus del lloguer. També exigeixen a l’Estat que o bé impulsi una nova regulació d’arrendaments urbans que entre altres qüestions allargui fins a 5 anys els contractes i acabi amb els lloguers abusius., o bé transfereixi les competències a la Generalitat per a que aquesta  pugui treballar amb les grans ciutats afectades índexs de preus de lloguer que acabin amb l’increment indiscriminat dels lloguers tal i com s’ha fet a França i Alemanya.   Participació municipal en les polítiques d’habitatge: el Pacte Nacional pel Dret a l’Habitatge Sense perjudici de la importància del paper de les entitats municipalistes (FMC i AMC), així com de les Diputacions i de l’ÀMB,  davant la manca d’eines legals i pressupostàries els sis municipis metropolitans més poblats de Catalunya (Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Sabadell) fan front comú per reclamar a la Generalitat de Catalunya que convoqui el Pacte Nacional pel Dret a l’Habitatge. La idea és que aquesta convocatòria posi les bases d’una nova política pública d’habitatge basada en una visió i gestió que tingui cura de les necessitats municipals. El Pacte Nacional ha de servir per impulsar noves eines per afrontar les diferents problemàtiques relacionades amb l’habitatge que es produeixen en aquestes ciutats: situacions d’emergència que porten a processos de desnonament, la pèrdua de residents, les ocupacions o l’increment de preus i l’esclat d’una nova bombolla immobiliària entre altres.   Entre les qüestions urgents a abordar en el marc del Pacte Nacional pel Dret a l’Habitatge les alcaldesses i alcaldes han mencionat els següents punts:   Afrontar polítiques estructurals d’habitatge amb l’augment del parc públic de lloguer   Dotar de més inversió les polítiques dirigides a dotar-se d’un parc públic en règim de lloguer.

Badalona crea una taxa sobre els pisos buits

La comissió encarregada de la redacció de l’avantprojecte de l’Ordenança reguladora del procediment sobre verificació d'habitatges desocupats permanentment a Badalona s’ha reunit avui per treballar en l’elaboració d’aquesta nova normativa. L’objectiu és detectar els habitatges desocupats durant més de dos anys per incorporar-los al mercat de lloguer. L’ordenança es portarà a aprovació en el Ple extraordinari d’octubre, en què també s’inclourà la taxa sobre la verificació dels pisos buits, que està en el paquet general d’ordenances fiscals i taxes. La comissió es tornarà a reunir la setmana vinent per afinar qüestions de tipus tècnic.   La nova ordenança, en la línia de la legislació vigent sobre habitatge, defineix com a habitatge buit aquell que roman desocupat permanentment, sense causa justificada, per un termini de més de dos anys. L’ordenança contempla un seguit d’excepcions que fan referència a causes justificades de desocupació dels pisos: treballadors/es desplaçats per motius de feina, canvi de domicili per situacions de dependència, afectats per expedients de ruïna, etc. Aquesta nova normativa permetrà verificar si l’habitatge es considera buit i, en cas de conformitat, s’estableix el procediment per al cobrament de la taxa per a verificació d’ús anòmal de l’habitatge en cas de desocupació permanent.   El primer tinent d’Alcaldia i regidor de l’Àmbit de Badalona Habitable, Oriol Lladó, ha dit que “és clau determinar legalment l’habitatge en situació de desocupació permanent, perquè a partir d’aquí la llei dóna un temps per situar l’habitatge en lloguer o per anar per la via sancionadora, si l’habitatge continua desocupat”.   En les pròximes setmanes, s’elaborarà un programa d’inspecció d’habitatges desocupats permanentment que determinarà per quines zones o tipologia de pisos es comença. “En aquest sentit, el govern té clar que a la ciutat tenim més de 1.