ERC Badalona

Totes les notícies

Oriol Lladó entrevistat a Nació Digital

Oriol Lladó: «Quan ens han arrossegat cap als blocs, el model Badalona ha caigut» L'extinent d'alcalde de Badalona per ERC afirma que les forces progressistes de la ciutat estan "feliçment condemnades a entendre's" i diu que no se sent interpel·lat pel projecte de la Crida Nacional per la República Oriol Lladó fotografiat al Pati Manning | Adrià Costa Oriol Lladó (1971, Badalona) era un dels noms propis del govern encapçalat per Dolors Sabater. La moció de censura capitanejada pel PSC va liquidar l'aliança heterogènia que havia pilotat Badalona en els darrers tres anys. Lladó, ex-tinent d'alcalde per ERC -ara regidor i diputat de Cultura a la Diputació- analitza en aquesta conversa amb NacióDigital les raons que van facilitar el tomb a l'ajuntament, les opcions de repetir un govern progressista després de les municipals del 2019 i el moment polític del país. - Han perdut el govern municipal de Badalona quan falta un any per a les eleccions. No és un escenari habitual en una ciutat metropolitana. - No és molt habitual. Existeix una dificultat a l'àrea metropolitana per articular determinades majories i crec que a Badalona, que és exemple de moltes coses, aquesta polarització en blocs s'accentua. En el passat hem tingut un govern del PP ancorat en la xenofòbia, per exemple. I a nosaltres ens ha costat acabar el mandat. Això em fa patir en el present, perquè no hem pogut completar una feina que vam iniciar, i també em fa patir en el futur, perquè les eleccions són a tocar i aquesta ciutat hauria de poder ser governable des de l'esquerra i a partir d'una determinada mirada progressista. Tot això està en joc. - Vostè va afirmar que el líder del PP serà "alcalde a l'ombra". Xavier García Albiol va utilitzar el PSC en la moció de censura a Dolors Sabater? - Albiol ha jugat, perquè sempre juga, però se li ha escapat de les mans. Ell calculava que el PSC no sabria gestionar el regal enverinat que li feia i s'ha trobat un PSC molt inflamat per la base, que ha cregut equivocadament que no tenia més opció que aprofitar la moció de censura.

Oriol Lladó, al 40è aniversari de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana

El diputat de Cultura, Oriol Lladó, va assistir ahir a la celebració del 40è aniversari de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, al centre d'Arts Santa Mònica de Barcelona. Lladó va destacar la trajectòria de l’entitat, «clau en la normalització de la cultura catalana», i va recordar el treball de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació «per crear lectors en català de qualitat».

Oriol Lladó, a la inauguració de la XIV Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya

El diputat de Cultura, Oriol Lladó, ha participat aquest matí a la inauguració de la XIV Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya que amb el lema “El futur del treball. Utopia o distopia?” se celebra a Barcelona fins al 6 de juliol. En la seva intervenció, Lladó ha destacat aquestes jornades com «un espai de llibertat i pluralitat democràtica», i ha subratllat que contribueixen a «enfortir els mecanismes de pensament, elaboració i difusió de la cultura i les idees, a través de l'anàlisi, l’intercanvi i el diàleg crític».

Oriol Lladó, nou diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona

Oriol Lladó ha estat nomenat avui com a nou diputat delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona. El nou diputat de Cultura és periodista especialitzat en comunicació institucional i social media. És llicenciat en Ciències de la Informació i Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha treballat sobretot com a freelance assesorant institucions i administracions en temes de comunicació. També ha treballat i col·laborat amb diversos mitjans de comunicació, com ara Vilaweb, El Punt, El Temps o COM Ràdio, i ha estat professor de Comunicació Digital a la Universitat de Vic. Té una llarga trajectòria en el món associatiu de la seva ciutat, Badalona, on ha estat 1er tinent d'alcalde a l'Ajuntament entre 2015-2018. El nou diputat de Cultura de la Diputació es posa "a disposició del món local i del sector per ajudar, plegats, a convertir la cultura en eina de transformació i al servei d'un país més crític i implicat". "Assumir aquest càrrec és una responsabilitat i tot un repte, amb el qual estic plenament compromès", ha afegit.  

Oriol Lladó tornarà a liderar la llista d’ERC a les properes eleccions municipals a Badalona

L’Assemblea d’ERC Badalona ha tornat a escollir, amb gairebé un 80% dels vots favorables, a Oriol Lladó i Esteller com a cap de llista per als propers comicis municipals, que tindran lloc el mes de maig de 2019. Durant el seu discurs, Oriol Lladó, ha posat en valor el compromís amb la ciutat i l’experiència adquirida durant aquest mandat, en el qual ha exercit com a Primer Tinent d’Alcaldia i Regidor de Badalona Habitable. En aquest sentit, el candidat, ha destacat el paper de les ciutats metropolitanes com Badalona, on ERC ha fet grans esforços en els darrers temps. Així, ha afirmat que “ens cal que l’aposta per la República d’ERC s’escolti amb claredat el maig del 2019” i ha reblat: “Siguem la brúixula, siguem el rigor i la il·lusió, la solució i la idea. Un projecte col·lectiu i de suma”. Lladó,  també ha volgut reivindicar el paper aglutinador d’ERC en l’actual govern municipal, que de cara al proper mandat es proposa guanyar suports, sense renunciar a res. “Sóm garantia de de govern de progrés, d’estabilitat, de transformació real i de construcció de la República a peu de carrer” ha dit. “Badalona afrontarà un mandat, el de 2019-2023, que serà decisiu. 4 anys que seran claus per acabar de transformar la ciutat i explicar-la en positiu”, ha remarcat Lladó. Reivindicant el model Badalona en clau metropolitana i de país, el candidat ha volgut destacar que “és un exemple de treball compartit que pot i ha de continuar”.   Finalment ha tancat el seu discurs agafant un compromís amb els militants, amics i simpatitzants d’ERC Badalona, afirmant que “avui comencem un camí. Em toca obrir-lo a mi però és un trajecte col·lectiu, de suma, d’escolta activa”. La votació, que ha estat oberta a militants, amics i simpatitzants, ha comptat amb la presència del Secretari de Política Municipal d’ERC, Marc Sanglas, que després de felicitar el ja proclamat candidat ha volgut dirigir unes paraules a l’Assemblea de Badalona, animant-la a treballar en equip per tal d’aconseguir els millors resultats a les properes eleccions municipals.

Dos regidors de Badalona qüestionen la competència de l'Estat per tancar l'Ajuntament el 12-O

L'Ajuntament de Badalona va decidir obrir les seves portes el 12 d'octubre passat malgrat ser jornada festiva amb motiu del dia de la Hispanitat. Pràcticament un any després, el regidors Oriol Lladó i Agnès Rotger han presentat una qüestió prejudicial dirigida al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per aclarir si la competència per determinar que el 12-O és festiu d'obligat compliment és de l'Estat o ja està en mans de la Unió Europea (UE). El tràmit s'ha dut a terme davant del jutjat d'instrucció 4 de Badalona, que és qui té oberta una investigació per desobediència arran d'una denúncia del PP. Malgrat que en un primer moment el propi jutge va certificar que no s'havia comès cap delicte, l'Audiència de Barcelona va ordenar reobrir el cas a causa d'un recurs de la Fiscalia. El consistori va obrir el 12 d'octubre passat malgrat que un jutjat contenciós-administratiu de Barcelona ho va prohibir en base a una llei del 1987 que estableix la Hispanitat com a dia festiu. Ara, Lladó i Rotger posen en dubte la facultat dels jutjats espanyols d'impedir l'obertura de l'Ajuntament. En aquest sentit, apunten que la legislació laboral estableix com un "dret" però no com una "obligació" fer festa el 12-O. A més a més, indiquen que el "canvi d'un dia de vaga pel 12 d'octubre seria perfectament legal" amb l'únic requisit que es faci de comú acord entre treballadors i direcció de l'ens que els té contractats. Afegeixen que la UE estableix la llibertat de prestar serveis indistintament de si són oferts per un ens públic o privat. La qüestió prejudicial davant del TJUE també discuteix que la desobediència al jutjat contenciós-administratiu sigui delictiva a partir de dues directives sobre liberalització de serveis i igualtat de tracte, i la llibertat d'expressió. En base a aquestes normes, defensen que "l'obligació de no treballar forçosament un dia determinat comportaria una discriminació, en aquest cas ideològica".

Des de Badalona ens solidaritzem amb el detinguts i en demanem el seu alliberament

Aquest matí, en un acte sobre migracions i ciutadania a Badalona, el primer Tinent d’Alcaldia Oriol Lladó, el Secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat Oriol Amorós, i els senadors Ana Surra i Robert Masih, han mostrat el seu rebuig a la repressió de l’estat espanyol contra les institucions democràtiques de Catalunya i han volgut donar tot el seu suport als detinguts. Oriol Lladó, ha reiterat la seva “Solidaritat amb els detinguts”, exigint la seva “posada en llibertat”. D’aquesta forma, el món local i metropolità se suma a la demanda de la major part de la societat catalana a favor de l’alliberament dels alts càrrecs del govern de la Generalitat i es manté ferm en la defensa del referèndum. Perquè ara ja no es tracta només de triar entre “independència sí o independència no, sinó entre democràcia i autoritarisme”, ha afirmat Lladó.      

Com ens governem? Reflexions d'Oriol Lladó sobre governança compartida

Com governem les nostres ciutats i pobles? O millor dit, com ENS governem? En aquest apassionant temps de governances compartides que ens ha tocat viure, la resposta a aquesta pregunta no ens ha d’interpel·lar només als que ens toca exercir la representativitat de la gent en un ple o en un parlament. La pregunta té sentit especialment quan sabem interpretar-la correctament, és a dir a peu pla. Perquè preguntar-nos per com ens administrem no és només una qüestió dels ‘polítics’, sinó de la ciutadania. La pregunta, però sobretot la seva resposta, és pertinent i ha de ser formulada amb moltes veus i amb tots els accents…   Tenim una ciutadania més connectada que mai i amb un volum d’informació a l’abast impensable en altres temps; al nostre país, a més, tenim la sort de tenir corrents ciutadans de fons amb ànim transformador, el més potent dels quals és el que avança cap a la  República catalana. Però també tenim unes realitats socials cada vegada més desiguals i injustes i reptes globals de gran calat com el canvi climàtic, la crisi dels refugiats o la globalització econòmica. És en aquest escenari que ens toca exercir la nostra tasca, i això implica avui noves habilitats i competències… i potser també un nou pacte social, que també en podríem dir constituent. Anem bé, malgrat tot, gràcies a una ciutadania madura, implicada i ben organitzada. El repte que ens ofereix aquesta nova governança és present arreu, també i especialment en l’àmbit local. Són molts els ajuntaments, també el meu, que aquest mandat assagem noves i renovades idees de democràcia participativa: al pressupost, en les ordenances, en el disseny compartit de carrers i places… Un banc de bones pràctiques que en pocs mesos es va fent més i més gros i interessant. Alguns n’hi diuen ‘nova’ política, a ERC, un partit amb tants anys a l’esquena, defugim aquesta mena d’etiquetes… Ni nova ni vella, ens interessa la ‘bona’ política.