Baix Llobregat

Notícia

Avui, 8 de març, de nou commemorem el Dia Internacional de les Dones fent vaga i una gran manifestació.

Aquest any, el 8M cau en diumenge i totes ens solidaritzem amb els col·lectius de dones que han de treballar en dies festius. Sovint es tracta de tasques especialment feminitzades i amb condicions laborals molt precàries; per això, entre altres raons, és necessària una reivindicació social en forma de vaga.

Podríem parlar de la bretxa salarial, del sostre de vidre, del “terra enganxós” o de les pensions indignes que cobrem les dones, quan ens jubilem, a causa de les excedències que hem agafat al llarg de la nostra vida laboral per tenir cura dels fills, de la família i de la llar; podríem, també, parlar de l’assetjament constant que rebem per part dels mitjans de comunicació envers com ha de ser el nostre cos i el nostre comportament, de l’amor romàntic que ens venen ja des de molt petites, dels rols socials que adquirim sovint sense ni adonar-nos i de tantes altres coses que fan que patim desavantatges i discriminació envers els homes, i que haguem de lluitar i treballar més que ells per aconseguir el mateix. Encara estem en aquestes, tot i que han passat més de cent anys de les primeres reivindicacions feministes.

Però hi ha una discriminació laboral i econòmica, molt invisibilitzada des dels poders econòmics i mediàtics, que patim cada dia a les nostres llars. Tot i que cada vegada alcem més la veu en aquest sentit, encara avui dia moltes de nosaltres assumim d’una manera “natural” aquesta discriminació, que fa que les dones suportem una carrega de treball global, remunerat i no-remunerat, molt més gran que la que suporten els homes. La diferència rau en el treball no-remunerat que fem les dones a casa, tasques que, sovint, els homes no fan o són menys presents; parlem de tenir cura de la família i de les tasques generals de la llar.

Mes del 80% de les tasques domèstiques tenen a veure amb la neteja de la casa i la roba, els àpats, les compres i les cures de familiars –petits i grans–, i totes elles recauen majoritàriament sobre les dones. Per contra, els homes realitzen, generalment, tasques de jardineria, reparació i cura de mascotes, no arribant però al 10% de temps emprat del total. Independentment de l’edat, de la situació laboral o del nivell d’estudis, les dones tenim una càrrega molt major que els homes en la realització d’aquestes tasques, tot i que a més nivell educatiu dels membres que conviuen a la llar, menys càrrega per a la dona en aquest sentit. En llars amb infants menors de 10 anys, se segueix amb un rol tradicional de repartiment de tasques, l’home treballa més fora de casa i la dona treballa més hores dins.

Per sort hi ha elements que van corregint aquest desequilibri. La tendència dels homes, especialment en les noves generacions, a implicar-se en les tasques domèstiques sembla que és positiva, però el ritme és considerablement lent.

Perquè no li donem un valor econòmic a aquesta dura feina diària? Perquè assumim aquesta sobrecarrega de treball... i ho fem de franc? sabem quin % de PIB representa tota aquesta feina no-remunerada?

Segons un estudi realitzat per l’Institut Català de les Dones, la Cambra de Comerç i l’ODEE, si tinguéssim en compte les tasques domèstiques, el PIB català augmentaria  un 23.4%. Les dones fem el doble de tasques domèstiques que els homes, pel que podem deduir que les dones contribuïm el doble del valor econòmic que els homes en les tasques domestiques i de cura. Si la distribució fos igualitària, les dones obtindríem un salari brut un 25% mes elevat, el que vol dir que a les dones ens costa diners aquesta desigualtat en les tasques domèstiques. Així treballem més, però cobrem menys, i segurament les pensions que cobrarem també seran més baixes.

Per tant, necessitem més conscienciació per part de la societat, un canvi en els estereotips que es presenten en els mitjans, especialment els audiovisuals, una educació més equànime i igualitària i, molt important, un canvi legislatiu que atorgui valor econòmic a aquesta sobrecàrrega de treball que tenim les dones per tal que se’ns remuneri i no signifiqui un llast al final de la nostra vida laboral. Mentrestant, les dones seguirem treballant més que els homes, i contribuint a l’economia del nostre país cobrant menys, essent menys valorades... i això, senyors, cal canviar-ho, també.

Ainoa Olza Garcia, secretaria de la Dona de la federació comarcal d'ERC Baix Llobregat i l'Hospitalet.