Dilluns, 6 de juny del 2011
Valoracions dels resultats d'Esquerra al Baix Llobregat
Els resultats d'Esquerra a les eleccions municipals al Baix Llobregat han estat decebedors. No hi ha excuses sobre el fracàs electoral del nostre partit en aquestes eleccions municipals. Hem aguantat amb esforç a llocs difícils com Gavà, Martorell, Sant Andreu, Olesa, Esplugues, Collbató, El Papiol, Torrelles, Sant Climent i Sant Just. Hem triomfat a Sant Vicenç i Esparreguera, però en altres llocs hem baixat o hem perdut la representació. Guanyem una alcaldia, però perdem la resta. Decebedor. Deixeu-me, doncs comentar alguns aspectes que m’han semblat rellevants en aquestes eleccions municipals.
En primer lloc, l'absència total de discussions programàtiques de profunditat. Totes les candidatures presentades per Esquerra tenien uns programes per les seves poblacions més que bons per no dir excel·lents. I personalitzats per a cada poble i amb coneixement de les necessitats de la seva ciutadania. I ens hem trobat superats en molts pobles per partits que portaven programes genèrics, fets des d'una seu central i sense cap, repeteixo, cap tipus de personalització local. I en molts casos ni tan sols havien fet campanya.
El segon és reconèixer l’èxit de SI a la comarca. Direu, però, que no han tret cap regidor. Ja, però és que l’objectiu no era aquest. L’objectiu era fer el màxim mal possible a Esquerra. I això ho han aconseguit. La seva presència ens ha tret regidors, i per tant han triomfat. Anaven sense cap tipus de programa, ni tenien cap aspiració per ser regidors, res de res, l’únic objectiu era fer mal a Esquerra amb una obsessió malaltissa, que no augura res de bo en el futur immediat. Determinats personatges que maneguen els fils de SI ens estan duent als pitjors temps l'independentisme català, en què la fragmentació i l'eliminació de les altres opcions era objectiu i norma.
Un altre punt a remarcar es l’aparició de Plataforma per Catalunya. És un fet que ens ha de preocupar a tots els demòcrates sense excepció, o almenys hauria de preocupar, encara que no em sembla que el PP estigui gaire preocupat. A la dreta, habitualment, ja els hi va bé l’aparició d’aquests tipus d’organitzacions, ja que els fan aparèixer com a centrats.
I finalment, Esquerra. He enumerat els punts anteriors –excepte el de Plataforma per Catalunya– per esbossar algunes raons que han ajudat a la davallada. Seria fàcil ara acusar a la marca Esquerra com a causant principal arran de les nostres desavinences internes, etc. etc. Una part, potser si, sobretot a les poblacions grans, en què la potencia de la marca ajuda.
El que sí que crec és que s’ha creat un escenari psicològic de manca de confiança en la marca, que a llocs on teníem claríssimament un predomini de marca, ens hem obsessionat per coalicionar-nos. Arreu, amb l’objectiu d’obrir-nos, hem buscat aliances, de vegades ben estranyes, per compensar la teòrica debilitat de la marca Esquerra. I massa sovint, en lloc de fer campanya, hem emprat més temps en buscar aliances, que a cops no han sortit tant bé com haguéssim desitjat.
I per acabar, una evidència dolorosa, però evidencia, al cap i a la fi. La gent ja no veu Esquerra com un factor de canvi. Hem perdut, també als municipis, aquesta sensació que nosaltres érem qui possibilitava el canvi. I tenim exemples sagnants a la comarca. Un altre motiu de reflexió per a tots.
De fet, tampoc ens veuen com un partit amb possibilitats de ser gran. La nostra tendència en actuar a nivell de poble, i passar del nivell comarcal –hi ha excepcions honroses–, no ens visualitza com un partit gran. Sempre que es fan actes comarcals, per dir-ho carinyosament, som quatre, de vegades cinc. I no només això, sinó que, massa cops, les actuacions locals en les seves decisions perden de vista l’entorn global de partit i les seves necessitats.
Hi haurien més coses, però pertanyen a l'àmbit que discutirem tots i totes plegats a partir d’ara i fins al Congres Nacional. Espero sincerament que les reflexions que entre tots hem començat a fer, ens siguin útils per tornar Esquerra al lloc on tots creiem que ha d’estar.
Jordi Milà,
President Comarcal