Baix Llobregat

Notícia

Jo també faig #vagafeminista el 8 de març!

S'aproxima el dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona, i per aquest dia hi ha convocada una vaga.

Quan em van dir d'escriure aquest text o article vaig dubtar; mai ho havia fet abans. Però vaig pensar que algun dia havia de ser el primer, i escoltant la senyora Ministra Fátima Báñez dient que les dones hem de fer la vaga a l'estil japonès, treballant més hores, m'ho va posar molt fàcil. Em podria explicar aquesta senyora com puc fer la vaga a la japonesa tenint dos contractes en diferents empreses, a temps parcial treballant més hores de les que diu el contracte, fent dotze hores al dia, amb sous ridículs que he de complementar amb una feina addicional? Tot això per poder dir que sóc mileurista.

O bé el cas d'una companya que treballava en un taller per una coneguda marca de confecció de vestits de núvia cobrant la irrisòria xifra de tres euros l'hora. Com es pot mantenir una família
amb aquests sous? I si a més ets divorciada i el pare dels teus fills no et passa la pensió que correspon per els fills en comú? No menges? No consumeixes aigua? I el Llum? La calefacció ja és tot un luxe... Parlem de pobresa femenina.

O per fer un torn de nit sols et paguen un euro més per hora. Això està passant en aquest segle on tot avança de manera ràpida i la precarietat laboral segueix i segueix.
Tampoc vull deixar de recordar la violència de gènere, la xacra que patim i que tinc la sensació que sols en parlem quant surt per les notícies. Que han assassinat una altra dona, diuen. I anem sumant per quant arriba cap d'any i es dona la xifra de les que ja no són amb nosaltres. 

O les que pateixen agressions de les seves parelles en silenci. O el maltractament psicològic , que aquest et va consumint a poc a poc sense adonar-te'n, i que és capaç d'anul·lar-te socialment fins que sols escoltes el que et diu l'agressor, perquè ja li tens molta por. 

O les agressions sexuals que pateixen tantes i tantes dones i que, afortunadament, cada cop més es denuncien públicament.
Deixarem que tot això segueixi així? Potser amb la vaga poca cosa podrem aconseguir. Però com li explico a la meva filla que no vaig ni vàrem lluitar per aconseguir la igualtat entre homes i dones?

Ella és la que quan li demano que faci quelcom a casa, em mira i respon: "D'acord però també ho pot fer el meu germà!!!". En aquest moment ella ja està reclamant fer les coses per un igual. Per aquí podem començar, per les petites coses.

Per tot això i més, no deixaré mai de lluitar per una igualtat real entre homes i dones. Us demano que intentem entre totes i tots posar el nostre granet de sorra per assolir el canvi d'aquesta societat.

El 8 de Març tot@s a la vaga.
Salut i República per a tot@s.

Núria Torné i Balagué
Secretaria de les dones d'ERC Collbató