Barberà del Vallès

Notícia

El paper dels Sindicats, tot allò que no volen que s’expliqui.


El paper dels Sindicats, tot allò que no volen que s’expliqui.


El passat dia 2 d’abril, la secció local d’Esquerra Republicana, va organitzar un debat sobre els dos anys de la Reforma Laboral i el paper dels sindicats en el Dret a decidir.
Una cinquantena de persones, van escoltar el que deia el Josep Mª Álvarez, secretari general de la UGT, i l’Oriol Amorós, Diputat al Parlament de Catalunya per ERC. Jo vaig intervenir per presentar els nostres convidats i per moderar el debat. Fa anys que formo part d’ambdues formacions.
Mentre preparava el que havia de dir, durant els dies anteriors, vaig recordar els més de vint anys de sindicalisme actiu i militant, les lluites amb els empresaris, les complicitats amb els companys de sindicat, les angoixes compartides amb els companys de feina, les vagues, les manifestacions…Una sensació d’impotència encara ara, de no haver pogut salvar tots els companys i companyes acomiadats, de no haver pogut millorar les condicions de tots els companys i companyes…
Al mateix temps, també tinc la sensació d’haver ajudat a que l’impacta de la crisi i la reforma laboral no hagi estat encara més salvatge. Això, ho he de compartir amb tots els que conformem el teixit de lluita obrera, amb els companys i companyes d’UGT. Perquè sabeu què? Que malgrat la merda que ens estan llençant al damunt tota la dreta d’aquest Estat, no som uns lladres, ni uns aprofitats, ni uns ganduls. Els sindicalistes, lluitem pel benestar de la classe treballadora, i ho fem des de la perspectiva dels que sempre tenim coses a perdre, perquè les relacions laborals no són unes relacions entre iguals. Hi ha un que paga, i l’altre que treballa per guanyar-se el sou. I si no fas el que l’empresari mana, pots perdre la feina, de fet encara que ho facis també la pots perdre en el moment en que et signifiques com a defensor dels Drets laborals. La part més important d’aquests lluitadors, són els membres dels comitès d’empresa. Per ser del comitè, ja has de ser una persona lluitadora, representativa del tarannà dels treballadors i treballadores d’aquella empresa. I si aquests representants no fan bé la feina, hem d’ajudar-los a que ho facin, fen crítica constructiva, però mai criticant-los pel fet d’haver pres decisions que en la majoria de les ocasions, no són gens fàcil de prendre. Jo sempre dic, que tan els partits polítics com els sindicats, tenim la força que vosaltres, la ciutadania, voleu que tinguem. I amb aquesta intenció, la de la lluita pacífica, també comparteixo neguits i alegries amb els companys i companyes d’Esquerra Republicana de Catalunya. Perquè no entenem el progrés nacional, sense el progrés social.
Si recolzem sense fissures el paper dels sindicats, serem més forts, si reforcem als partits polítics que lluiten per la democràcia, tindrem una bona part de la lluita guanyada. Perquè per poder remar cap a la llibertat i la justícia, necessitem tots els braços possibles, també els teus.