Barberà del Vallès

Notícia

Els assassins masclistes s’acarnissen amb els fills de les seves parelles

Carme Ruiz i Gonzàlez

“Un home mata amb un ganivet la seva companya i el seu fill de 12 anys”. “Quatre menors i una noia de 18 anys han mort des de principi d’any en crims de violència de gènere” Són alguns dels titulars que estem, per desgràcia, acostumats i acostumades a veure als diaris. Però cal prendre consciència.
 
No és nou que els homes matin a les dones. És una plaga. Només a Catalunya, es presenten més de 30 denúncies cada dia per violència masclista. Des de l’1 de gener, han estat assassinades per les seves parelles o exparelles una trentena de dones.
 
Tampoc no és nou que els homes que maltracten les seves parelles facin mal també als infants, per tal d’ampliar el càstig i el domini que exerceixen sobre elles. Aquest any, l’estadística és més que preocupant: 4 menors han perdut la vida en crims masclistes!
 
Els maltractaments que reben els menors dins la llar, a vegades es desvinculen erròniament de la violència vers les dones, però formen part del mateix tipus de problema que pateixen les seves mares. Fer mal als fills/es per danyar a les mares.
 
És per això que a Barberà del Vallès, des d’aquesta mateixa setmana, a l’Oficina de Polítiques de Gènere, s’ofereix un nou Servei d’Atenció Psicològica per a Infants i Adolescents que pateixin violència de gènere a les seves llars. A la nostra ciutat fa molt temps que s’ofereix una atenció específica a dones que es troben en aquesta situació al SIAD (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) per tal de pal·liar les conseqüències físiques, conductuals, emocionals, cognitives i socials que s’esdevenen i garantir la seva recuperació. Ara, a més de garantir l’atenció i recuperació individual de cada usuària, es treballarà de forma paral·lela amb els infants per a que la recuperació esdevingui també afectiva i vincular.
 
Cal que reaccionem. Cal que als assassins els diguem pel seu nom, perquè quan diem que el crim està relacionat amb el gènere, estem a un pas d’admetre que ens matin les nostres criatures, de la mateixa manera que hem assumit que un grapat de dones morin any rere any a mans de les seves parelles o exparelles, com si fos una qüestió de mala sort. Per això, quan comença l’any posem el comptador de dones assassinades a zero, perquè no compten per a res. Cal activar l’alarma social i deixar d’aigualir la gravetat dels crims. Els assassins de dones, i també de nens i nenes són això, assassins en lletres majúscules.
 
                                                                                                                                                                                                                                            Carme Ruiz i Gonzàlez
                                                                                                                                                                                                                             Membre de l’Assemblea de Dones
                                                                                                                                                                                                                                   d’ERC Barberà del Vallès