Barberà del Vallès

Totes les opinions

Pere Pubill

Dret a decidir. (article de L'Independent)

Dret a decidir. Hi ha una cosa que és inqüestionable: com a poble tenim Dret a decidir. Hem de ser capaços com a societat democràtica, que tothom hi pugui dir la seva, que es pugui posicionar sempre des del respecte. A Esquerra Republicana de Catalunya, tenim clar que volem la Independència, la plena Llibertat Social i Nacional, però tenim encara més clar, que tots i totes tenim el Dret inalienable de poder dir-hi la nostra.

Pere Pubill

Wert, Hermann Terstch , Llanos de Luna...Fins on arribaran aquesta colla d’ignorants?

 Wert, Hermann Terstch , Llanos de Luna...Fins on arribaran aquesta colla d’ignorants? Cada cop que des dels mitjans de comunicació propers a la dreta més rància de l’Estat, obren la boca per comparar el procés pel Dret a decidir amb el nazisme i als qui com jo defensem una Catalunya independent, fan una mal irreparable a milions de persones, a més de cagar-se en la història de la humanitat.

Cèsar Erill

Una societat justa, democràtica i lliure.

Aquests dies el gran motiu de debat és la participació a la Via Catalana, i la convocatòria d’una consulta per decidir el nostre futur com a nació. Els que qüestionen la legalitat d’aquesta opció haurien de veure que el dret a decidir és inherent a l’ésser humà, més enllà de constitucions i cartes magnes que ens vulguin imposar. Si no fos així, segurament encara hi hauria senyors i vassalls i l’esclavatge estaria en l’ordre del dia.

Pere Pubill

Vaga i conflictivitat social

El proper dia 23, hi ha convocada una vaga dels treballadors afectats pels convenis col·lectius del transport de mercaderies per carretera de la provincia de Barcelona, del sector del metall i d'altres. En el cas del sector del Transport, conveni que coneixo bé, no és pas ara la primera vaga de l'any. Ja hem fet tres dies de vaga per demanar que la patronal segui amb els sindicats per negociar un nou conveni col·lectiu i que no s'apliqui la reforma laboral imposada pel govern espanyol (i que tantes injusticies està comportant als obrers de tots els sectors), sense èxit.

Pere Pubill i Linares

2013, un any nou ple de reptes i il•lusions.

Tanquem un any, el 2012 que ha fet despertar el sentiment independentista a tots aquells que el tenien adormit, o simplement no el tenien. Nosaltres, la gent d’Esquerra Republicana, ens hem fet escoltar i estem gaudint d’aquesta renaixença del sentiment d’alliberació nacional, que cada cop més, el tenim a tocar i que ens omple d’orgull i de responsabilitat. Malgrat això, no serà gens fàcil, el camí és llarg i ple d’ensurts.

Pere Pubill i Linares

L'últim Ple o el Pla d'ajust...

Com cada darrer dimecres de mes, uns companys de la secció local i jo, ens trobem asseguts esperant que comenci el Ple Municipal. No hi tenim representació, però per respecte a tots aquells ciutadans i ciutadanes que ens van votar a les darreres municipals, hi hem de ser, com diu un dels nostres eslògans, “sempre hi sóm”. Avui un dels temes a tractar, és l’aprovació de les noves Ordenances Fiscals.

Albert Lozano i Zaragoza

Eleccions anticipades

25 de novembre, aquesta és la data en què sembla que tot el món estarà a l’expectativa sobre què passarà a Catalunya. Estarem a l’altura ? Jo recomano als lectors i lectores d’aquesta humil opinió que fem una mica de memòria sobre com ha passat tot plegat. Tot comença al 2010, quan CiU guanya les eleccions al Parlament de Catalunya i proclama Artur Mas com a President del Govern de la Generalitat.

Pere Pubill i Linares

Sense embuts, Independència.

La Diada nacional de Catalunya és aquest any, quelcom més que un dia de festa, més que un dia de defensa de la nostre identitat.  Aquest any és especial i ho és perquè hi ha motius i ganes de reclamar l'Independència del nostre pais. Els motius sempre els hem tingut, les ganes també, si més no des d'Esquerra Republicana. Però ara és diferent, malgrat que d'altres partits catalans vulguin aigualir-nos la festa, la gran majoria de catalans i catalanes anirem a Barcelona a demostrar que ja n'estem farts de tanta mentida, que ja n'hi ha prou d'escanyar-nos i de ser banyuts i pagar el beure.

Pere Pubill i Linares

Crisi Econòmica o Política?

El rerefons de la Crisi és Econòmic o Polític? Ens trobem enmig d’una macro-crisi que afecta tot el nostre univers, és a dir, el polític, econòmic, sanitari, educatiu, identitari… Gràcies als governs de dretes, tant el nacional com l’estatal sóm capaços de viure en una paradoxa continua: es posa preu a la sanitat perquè continuï sent gratuïta i s'expulsa d'ella a determinats col•lectius perquè segueixi sent universal; es liquiden les lleis laborals per salvaguardar els drets dels treballadors i es penalitza al jubilat i al malalt per protegir als col•lectius més vulnerables.