Bigues i Riells del Fai

Totes les notícies

Riells

Cartes de la nostra militància.

El debat sobre la singularitat de Riells del Fai:       un altre greu error de l’Alcalde Joan Vila    El passat dimarts 22 d’abril es va celebrar un Ple Municipal per debatre i votar si el Municipi de Bigues i Riells estava a favor d’iniciar els tràmits administratius a la Generalitat per reconèixer la singularitat de Riells del Fai. Els dos models de poble que es debatien al Plenari eren: el de Consell de Poble i el d’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD). El Consell de Poble és un òrgan consultiu sense cap capacitat executiva i està constituït per membres que no han estat escollits per democràcia directe (és el model defensat per CiU  de Bigues i Riells). En el model d’EMD, els habitants del poble voten a dues urnes, una per l’Alcalde del municipi i la segona per escollir un Alcalde Pedani (o President de l’EMD) i per tant és un model on els seus membres estan avalats directament a les urnes i tenen capacitat executiva per decidir certs aspectes de la governança del poble així com d’acordar amb el municipi quina part del pressupost pot executar (model defensat per ERC de Bigues i Riells). El que havia de ser un Ple transcendent per la gent de Riells del Fai es va transformar en un espectacle lamentable de l’Alcalde Joan Vila. Es va dedicar a fer política poc honesta, desacreditant constantment, i de forma barroera, la feina feta pel grup municipal d’ERC i concretament va desmerèixer la feina feta pel president de la Comissió de l’Ajuntament que estudia la creació de l’EMD de Riells del Fai, Comissió presidida pel regidor d’ERC. Segons l’Alcalde, i degut al que ell considerava la poca feina feta per la Comissió, no es podien iniciar les converses amb la Generalitat per tirar endavant l’EMD de Riells i per aquest motiu el seu grup municipal votaria a favor del model de Consell de Poble que, com he mencionat, no és gaire més que un consell veïnal de participació. Segons paraules seves, “jo també vull l’EMD, però vindrà quan hagi de venir”.

carta 06

Cartes de la nostra militància.

Història de la nova Pedrera. Fa uns 13 – 14 anys un grup d’independents va plantar cara al tema promogut pel Sr. Clapé amb acords amb l’empresa Interllamas (2002), i amb el suport inicial de l’ajuntament, per desenvolupar el polígon del Margarit i com a resultat es va crear una associació política amb ERC per tal d’aturar-ho. El cap de llista fou la Maria de Riba, secundada per l’Àngel Robert i en Ignasi Carreras. El resultat fou que es va aconseguir frenar la proposta però es va decidir “compensar” el Sr. Clapé amb una alternativa econòmica que es desenvolupà amb el POUM del 2005, i que li incloïa com a contrapartida al polígon industrial la concessió d’ampliació de la pedrera, considerada “nova pedrera” ja que s’havia de deixar sense tocar i protegit el torrent que separa les 2 àrees extractives.   L’argument que feu servir en aquell moment l’ajuntament per a tal concessió és que l’ajuntament havia aprovat inicialment la proposta de polígon industrial que sol·licitava en Clapé (BCN Business Park), i en fer-se enrere havien interposat un contenciós administratiu que suposaria una càrrega per a l’ajuntament d’uns quants milions d’€ (crec que inicialment eren 6, però anaven augmentant dia a dia en concepte de “lucre cessant”). La resolució del contenciós definitiva (sentència adjunta) acabà amb la concessió a la baixa (però sempre ampliable) que pactaren amb els socialistes, tota manera que el jutge dictaminà al 2009 que no era pertinent, i que l’ajuntament hagués hagut de pagar 6000€ de costes de judici i mantenir la situació del sol com a polígon industrial tal com estava al 2002 (tema que per protecció xarxa natura 2000 no s’hagués pogut dur a terme i per tant se l’hauria hagut de compensar amb permutes o compres de terrenys). Si el POUM del 2005 no hagués contemplat la possibilitat d’ocupació en aquella zona, probablement s’hagués hagut de buscar una compensació en sol industrial i prou, i potser amb càrrec a la Generalitat pel fet d’haver-se convertit la zona en protegida.

Pedrera

Pedrera ARA NO TOCA!

EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA DICTA SENTÈNCIA FAVORABLE ALS VEÏNS DE BIGUES I RIELLS I EN CONTRA DE LA NOVA PEDRERA Esquerra Republicana de Catalunya de Bigues i Riells celebra aquesta sentència i es referma en el seu compromís amb la gent i el seu territori   En data 20 de maig de 2015 el  Tribunal Superior de Justícia de  Catalunya ha notificat la seva sentència  relativa a la impugnació de l’àrea extractiva (Nova Pedrera) de Can Margarit del POUM de Bigues i Riells. La sentència anul•la la classificació i qualificació urbanística com a àrea extractiva Can Margarit en base als valors naturals de la zona i a la seva inclusió com a lloc d’importància comunitària i com a ZEPA formant part de la Xarxa Natura 2000 i condemna a l’Administració de la Generalitat de Catalunya en el termini de 3 mesos a qualificar novament aquesta àrea dotant-la d’una qualificació urbanística respectuosa amb la naturalesa dels terrenys que en cap cas pot ser l’extractiva atès que els usos extractius sens dubte malmetran l’espai i els valors presents en la zona i que la qualificació urbanística s’havia de justificar i motivar en aprovar el POUM. La sentència anul·la el planejament per infracció tan de les Directives Europees 79/409 i 92/43 com de legislació estatal (Reial Decret 97/95 de 7 de Desembre) com autonòmica (Llei 12/85 d’espais naturals i acord de Govern 112/2006). També s’indica la improcedència de la planta de trituració d’àrids i derivats del ciment i planta de formigó atès l’ús industrial. L’actual alcalde Joan Vila, de Convergència i Unió, va ser l’impulsor de la modificació del POUM l’any 2005, essent en aquell moment regidor de Medi Ambient. Aquesta modificació del planejament urbanístic incloïa un conveni urbanístic per l’inici d’explotació d’una nova pedrera a la zona dels Tripons, als peus dels Cingles del Bertí. Un dels puntals del nou planejament urbanístic era la requalificació dels terrenys per fer-hi una nova pedrera.

carta 06

Cartes de la nostra militància.

QUE NO ALCALDE.... QUE AIXÌ NO ES FA... El ple del passat 27 de novembre de 2104 va ser per recordar i per tenir molt en compte el que no ha de tornar a passar.  Fem directament responsable al Alcalde,   vostè és la màxima autoritat en el Plenari i, va tolerar mirant cap una altra banda  manifestacions d’apologia del feixisme del regidor del PP  i desqualificacions personals a la família del regidor d’ERC  del trànsfuga que li dona suport . Des de la seva posició no hauria d’haver consentit que es completessin cap de les dues exposicions, ni la del regidor del PP, ni la del seu company de govern . L’inici de totes dues exposicions deixaven molt clares la intenció i el contingut i a les seves mans i atribucions estaven les eines per aturar-ho , però, és evident que ni tan sols va valorar la possibilitat.  Alcalde,  no tot s’hi val, vostè amb el seu silenci i deixar fer va ser còmplice d’unes actituds que feia molts anys que en un estat democràtic no es produïen , vostè en ultima instancia es el responsable del lamentable espectacle d’aquest dos ...diguem regidors. Es va equivocar. Ho va fer malament. Així no es fan les coses. Secció local d’ERC a Bigues i Riells

carta05

Cartes de la nostra militència.

BiR, la nostra (possible) Ítaca Formo part de la generació desaprofitada; que no perduda. Em nego rotundament a creure’m una generació perduda. Però sí desaprofitada des de la vessant més humil que es pot dir. I em vénen al cap moltes persones que, com jo, han fet maletes i han marxat cercant nous horitzons i oportunitats que aquí no existien. Després de cada viatge, de cada tornada, observo aquest reducte petit del Vallès amb ulls nous. I aquest darrer cop, no en fou una excepció. I malauradament, no m’impressionà cap gran meravella en què s’havia convertit el nostre municipi. I no creguin que és com aquella Ítaca, que m’hagi pogut enganyar després de tots els aprenentatges, sinó, senzillament, una llista de despropòsits que em provoquen incessantment que arrufi les celles. En els darrers mesos s’han denunciat abocaments sense control, he assistit a plens on el respecte, ja no a les persones, sinó al que s’estava realitzant en el Ple Municipal –La POLÍTICA- era anorreat reiteradament, fins a una de les expressions màximes de prohibir votar una moció al Ple Municipal, o fins a un govern municipal que en el Consell Veïnal cercava “informar” enlloc d’“informar-se” de la realitat de les seves urbanitzacions i del que viuen dia a dia. Crec que no m’equivoco quan penso que BiR pot ser realment aquella Ítaca que ha fet que moltes persones hi hagin vingut a viure. Però tenim molta feina.  Margarida Fontcuberta

Cartes de la nostra militància.

4.- DES-Consell Veïnal Si he de ser sincera, vaig rebre la notícia de la creació del Consell Veïnal amb incredulitat. I no és que formés part de cap associació de veïns, però la meva formació de màster en Participació ciutadana m’advertia de com podria ser. Amablement van acceptar la meva presència al Consell. Certament m’interessava conèixer-ne de més a prop el funcionament i poder aportar humilment, si es creia oportú, els coneixements de què disposava. La meva incredulitat va anar en augment, en veure’n el funcionament. L’alcalde va escollir la fórmula d’”informar”-per dir-ne d’alguna manera- enlloc de crear un espai real on les urbanitzacions compartissin, debatessin i acordessin possibles propostes als problemes compartits. Certament, tot i que es potenciï aquesta opció “informativa”, es pot dur a terme des de la vessant pedagògica. Per exemple es pot fer palès l’alt cost econòmic dels serveis d’escombraries per la distribució geogràfica del municipi. Potser, des del Consell Veïnal s’haurien pogut estudiar propostes de millora o canvi per a un futur. Entenc que, per aquest motiu, el número de representants cada vegada esdevenia menor. I què és un consell veïnal sense veïns i veïnes? A més d’aquesta petita mania de no escoltar gaire, s’hi afegia una inexistent voluntat d’integrar la ciutadania en les formes: manca de respecte al consell i a l’esforç de les persones que hi assistien, en no marcar l’hora de finalització o decalar-la sense esmentar-ho ni consensuar-ho. Perquè cal recordar que la ciutadania no és MAI l’enemic d’un govern municipal, sinó que són les persones per a les quals s’està al servei. Són les persones que tenen el coneixement del territori, de les necessitats del dia a dia. Evidentment cal un coneixement tècnic. Però justament si s’aprofita aquest coneixement global (ciutadà, tècnic i polític) les polítiques municipals són més eficients i legítimes socialment.

carta03

Cartes de la nostra militància.

Somio amb BIR   Somio un municipi on la transparència flueixi com el Tenes, on la convivència entre veïns sigui envejable, amb igualtat d'oportunitats per a tothom indistintament de quina sigui la raça, el sexe o el poder adquisitiu. On pagui la pena pagar els impostos, que el què s'aporta, sigui directament proporcional al que es retorna al poble via serveis, on la pressió fiscal no sigui tan evident ni que  haguem de suportar l'IBI més elevat de la comarca. Somio tres sigles, somio BIR.   Xavier Bartolí