Bigues i Riells del Fai

Notícia

Equivocar l’enemic per interès propi “la teoria del JO”

Joan Galiano i Peralta
Unes de les coses més interesants que creia que faria a política era la de buscar consensos, punts en comú, projectes compartits i en definitiva sumar esforços per un objectiu ampli que beneficiés als ciutadans. Per desgracia aquest objectiu que humilment considero basic, allà pel 2011  ràpidament va quedar sepultat per l’actitud del que a les hores era l’alcaldable de Bigues i Riells (Joan Vila), sepultat literalment per la seva sentencia dins la taula de negociació prèvia a la seva investidura on ja va deixar clar qui era ell i com funcionaven els seus consensos “ –Jo soc qui més vots té i tinc que governar el municipi, d’entrada en minoria i si et portes be…ja parlarem mes endavant… “Aquesta actitud va ser la  predominant en un dels governs més convulsos de la historia del municipi, però no serem nosaltres, ara mateix,  qui descobrim al personatge, el que si van descobrir era que per sort la política no era això.

Per a ERC/Independents el partit que represento actualment a Bigues i Riells com alcalde, el diàleg, el consens, la suma d’esforços i fer d’eina dels ciutadans és fonamental per arribar tots plegats als objectius. Una de les coses de les quals estic més orgullós, és de pertànyer a un partit capaç de buscar amb diàleg i generositat els màxims consensos possibles i amb aquesta actitud ERC/Independents va assolir l’alcaldia del municipi amb els vots favorables de PSC i BirSip, (la nostra intenció era fer pinya i fer per primer cop un govern el més ampli possible al municipi amb CIU i amb acords puntuals fins hi tot amb el PP).

La negativa del PP a participar era evident i esperada, la sorpresa la va donar un cop més la conveniència del candidat de CIU Joan Vila, que no només va demanar doblar la partida econòmica de càrrecs electes i dos anys d’alcaldia, si no que va vetar la participació dels altres grups al futur govern. Això si, ens va demanar que no diguéssim res al seu propi comitè negociador (de CIU) dins la reunió conjunta que feien aquella mateixa tarda.  Evidentment la resposta de l’assemblea i de la Comissió de negociació d’ERC/Independents va ser proposar les mateixes condicions que a la resta de partits i que la persona que demanava diners de CIU no formés part del govern per considerar que la seva prioritat era diferent a l’objectiu del mandat.

Amb aquest precedents i els de país el mandat del 2015/2019 ja es preveia calenta i en aquest sentit el pacte de govern de Bigues i Riells amb tres formacions diferents a continuat fent la feina, respectant les diferencies i enfortint els objectius comuns. És tal la feina conjunta feta que fins hi tot els mesos previs i posteriors a l’1 d’octubre el govern municipal a estat on havia de ser, a obert el que havia d’obrir i a facilitat el que havia de facilitar, lluny queda la negativa de Convergència a Bigues i Riells a tenir estelades al municipi 2014 i més lluny queda l’abstenció convergent a la  declaració de independència que es va votar a Bigues i Riells al 2012.

El mes curiós de tot és que a Bigues i Riells, ara hem de veure com per interessos propis (clar exemple de la teoria del Jo que aplica el Sr. Vila històricament) el grup que representa el Sr Vila ataca de forma sistemàtica el fet de que a Bigues i Riells treballem conjuntament els tres partits i obvia de manera sibil·lina el que va passar després de l’1 d’octubre al nostre municipi, on el passat mes de novembre es va aprovar per unanimitat la següent declaració presentada per ERC, CDC, PSC i Birsip:
 
 El grups municipals d’Esquerra Republicana de Catalunya, del Partit Socialista de Catalunya, de Bigues i Riells si poden i de Convergència democràtica de Catalunya
signen la següent manifestació.
 
El dia 30 d’octubre, el fiscal general de l’Estat va presentar davant l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem querelles per sedició, rebel·lió i malversació de fons públics contra el Govern de la Generalitat de Catalunya i contra la Mesa del Parlament de Catalunya, per haver dut a terme l’aplicació dels resultats de l’1-O.
 
El dia 2 de novembre, l’Audiència Nacional va decretar presó per a vuit membres del legítim Govern de la Generalitat de Catalunya (un dels quals, a més, president d’un partit polític amb 87 anys d’història, i un altre ex primer tinent d’alcalde de Barcelona) i en va demanar la detenció de la resta.
 
Així mateix, el Tribunal Suprem ha decidit sotmetre a vigilància policial la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la major part dels membres de la mesa.
 
Aquests actes se sumen a una campanya d’ús arbitrari de la justícia espanyola amb fins polítics, com ja s’havia vist en els casos dels presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, o contra els condemnats per haver organitzat la consulta del 9N.
 
L’existència de presos polítics no té cabuda dins l’actual Unió Europea, atempta contra els drets recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre del 1948, i també contra el Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals adoptada pel Consell d’Europa l’any 1950 i ratificada per l’Estat Espanyol.
 
Des d’aquest consistori, i al llarg dels segles, sempre s’han defensat les institucions de
govern de Catalunya. El compromís de Bigues i Riells amb la llibertat, la pau, el diàleg i Catalunya és ferm i innegociable.
 
Per això, i tenint en compte que aquesta proposta ha estat comunicada a la comissió
informativa assessora del Ple, es proposa per la seva aprovació la següent Moció
 
DECLARACIÓ INSTITUCIONAL
 
El Ple de l’Ajuntament de Bigues i Riells acorda:
• Rebutjar l’escalada repressiva dels darrers mesos i exigir l’excarceració immediata
de tots els presos polítics que ho són malgrat haver actuat sempre pacíficament i
democràtica, d’acord amb el mandat sorgit de les urnes.
• Expressar el ple suport al Govern de la Generalitat de Catalunya, encapçalat pel Molt
Honorable president Carles Puigdemont i per l’Honorable vicepresident Oriol
Junqueras.
• Expressar el ple suport a la Mesa i al Parlament de Catalunya, que s’han vist
desposseïts de les seves competències per l’aplicació indigna de l’article 155 de la
CE.
• Expressar el ple suport dels presidents d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i de
l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez.
• Exigir la fi de la judicialització de la política catalana i condemnar l’arbitrarietat i l’ús
partidista amb què s’estan aplicant les lleis, tot pervertint la separació de poders que
qualsevol Estat de Dret digne, ha de garantir.
• Instar la Unió Europea i la resta d’institucions internacionals a exercir una mediació
política que faciliti el diàleg i la cerca d’una solució política.
• Exigir l’aixecament immediat de l’aplicació de l’article 155 de la CE.
 
Va ser aprovat per unanimitat del plenari.
 
 
Amb aquest manifest Bigues i Riells va fer un pas important consensuat amb totes les forces menys el PP que no va voler signar la declaració, i que demostra que pensa cada partit i el seu compromís amb el  municipi i els ciutadans del mateix.

Per desgracia la teoria del Jo demostra que no importa l’esforç col·lectiu ni la suma per un objectiu compartit, i que la visió d’una sola persona és la única vàlida, una visió totalment errònia en política. Recentment veiem com el autoproclamat regidor del Pdcat a Bigues i Riells, Joan Vila,  (formació que no existeix dins el plenari per cert, es van presentar com CIU i van passar després a CDC) dona lliçons de com és possible que en el transcurs d’un ple regidors marxessin abans d’hora (segons ell per no votar les mocions presentades per ERC i CDC) i tot i aclarir dins el ple els motius, la teoria del Jo sempre intenta imposar el seu punt de vista i criteri i no atén a raonaments més senzills que les seves rocambolesques histories varies.
La memòria en aquest casos fa un gir i ràpidament entens el motiu pel qual el Sr Vila no va aconseguir durant el seu mandat ni un suport de cap formació a Bigues i Riells, va comprar el vot d’un regidor trànsfuga com a “assoliment de consensos i acords” i no va aconseguir durant 48 mesos ni el suport del PP, ni de PSC, ni de ICV, ni d’ERC per governar… això si, va aconseguir un consens total de l’oposició contra als seus projectes d’ampliació de la pedrera de can Margarit i la construcció de la nova casa consistorial, el primer consens en format de moció de censura i que gracies a la direcció del seu partit i la pressió d’ERC al parlament es va aturar en sec, l’atemptat més greu contra el medi natural dels últims 50 anys a la comarca va ser aturat per evitar el seu cessament com alcalde i va obligar a dos diputats del parlament a avalar un acord que va signar Jordi Turull (CIU) i Violant Mascaró (ERC) i que el propi Joan Vila va trencar amb la compra / incorporació del regidor trànsfuga.

També queda en el record dels consensos del Sr Vila, els punts que per decisió d’ell al 2014 van quedar sobre la taula del plenari per no ser votats en contra pels seus propis companys, o la retirada in-extremis de punts per evitar el ridícul. Aquesta tradició política de consensos i acords es la base que té Joan Vila per justificar el replantejament dels acords de govern entre ERC/Independents, PSC i BirSip a Bigues i Riells.
 
Resumint una mica tot plegat, fa pocs dies vaig veure un cartell que deia BiR Desperta, i aquesta crida és molt adient pel moment actual, però totalment desencertada si es pensa que Bigues i Riells esta dormida en aquesta situació precisament. Bigues i Riells esta sent com molts municipis de Catalunya pilar de les reclamacions de país que demanda la ciutadania, ja ho va ser al 2010 amb la consulta, al 9N del 2014 i el passat 1 d’octubre del 2017 i ho continuarà sent per sobre de qui sigui l’alcalde/sa del municipi, celebrem el despertar de Joan Vila que van considerar les mocions d’ERC/Independents com a folklòriques en el període del 2011 i 2015, frase seva dita recentment dins un ple i que segurament per aquest motiu mai va demanar com alcalde la senyalització de l’AMI de Municipi per la independència que tots els municipis adherits poden posar (adherits al 2012 a proposta d’ERC/Independents), uns cartells que per nosaltres eren vitals per mantenir la flama que actualment ens escalfa a totes i tots.
Per últim vull celebrar que la teoria del Jo nomes sigui una afectació a Bigues i Riells, ja que en altres àmbits com al Consell Comarcal tots els partits menys Cs i PP van denunciar la judicialització del procés, els fets de l’1 d’octubre i van reclamar l’acostament dels presos polítics i que diversos alcaldes del PSC van fer costat al manifest del Vallès Oriental i que fins hi tot Alcaldes de la comarca dels partits que donen suport al 155 també van denunciar públicament la situació actual dels presos polítics, això explica molt a les clares que el sentit comú esta per sobre dels personalismes i partits i que la coherència és la manera de no fer el ridícul a la política, la teoria del Jo s’oblida d’un fet demostrat, si camines sol seràs més rapit, si camines acompanyat arribaràs molt més lluny.

Igualment de ben segur tindrem una nova proposta o versió de Joan Vila, aquest cop rere les sigles de JuntsxBiguesiRiells o de JuntsxpelJoan o de Juntsxjo…I serà un altre clar exemple de consens i suma d’esforços per part del que mai va aconseguir anar junt amb ningú, d’altre banda no descarteu cap opció de futur, si una cosa te clara la teoria del jo és la supervivència i si es necessària amb PP, C´S, etc...així serà, no per simpaties, si no per que ell ha de estar per sobre de tot, costi el que costi.

Joan Galiano i Peralta

Alcalde de Bigues i Riells