Blanes

Notícia

La mort de la diputada de JxS ha estat un cop tràgic per a la societat catalana, en general, i per a l'independentisme cívic en particular.

Muriel Casals
Muriel Casals
La bellesa dels somnis. La dels pensaments. La dels ideals. La dels posicionaments. La dels fets. La de la victòria pacífica i democràtica de la llibertat. La de la companya, Muriel Casals, ha estat una vida bella, doncs, dedicada al servei de les persones des de molts i diversos llocs: com a professora, com a política en la clandestinitat, com a dirigent d'Òmnium Cultural, com a cara i ànima de l'embranzida independentista des del 2012 ençà i, ara fa uns mesos, com a diputada al Parlament de Catalunya tot fent real allò de "passar de la paraula als fets". 

I és ara, quan més la necessitàvem, que la vida li ha fugit entre els dits. I és ara que l'independentisme, a Blanes, a La Selva, arreu... ha quedat orfe de somriures i de veu tranquil·la. La nostra gent, els companys d'ERC de Blanes, anhela arribar a un moment en què la vida quotidiana i la utopia de la llibertat vagin de la mà. La Muriel, segur, com molts de nosaltres, també ho anhelava convençuda que la llibertat no s'escriu en majúscules sinó que es practica en minúscules, perquè és en la concreció d'allò més quotidià que la llibertat té sentit. La Muriel ho havia sabut, segurament des de sempre, i ho pregonava els darrers anys amb aquella actitud calmada i constant, amable i contundent alhora, des d'un escenari o des del darrere d'un micròfon davant de milions de persones, literalment: milions.

L'hem estimada com estimem aquest convenciment que ens guia que assolirem la llibertat aviat. L'estimarem per sempre més quan haurem fet reals molts dels somnis dels nostres majors.

Que la societat catalana hagi reaccionat com ho ha fet, tan sentidament i humana, en la mort de la nostra amiga i que s'hagi corprès davant de la tragèdia al costat de la família de la Muriel ens diu molt de les qualitats de la seva persona i de la magnitud del dolor que ha suposat la seva mort.

No serà sobrera cap mostra de condolència, ni cap reconeixement públic, ni cap lloança sincera perquè una pàtria no es fa de matèria tova i etèria, sinó de persones amb sang calenta i cap fred que entomen el destí amb un somriure a la cara i miren que les seves decisions siguin per millorar el bé comú: la pàtria són aquestes persones i la Muriel n'era un model.

L'executiva i els militants d'ERC de Blanes ens congratulem, doncs, de la Medalla d'Or atorgada per la Generalitat pòstumament i ens comprometem públicament a no deixar de somiar fins que la llibertat de Catalunya, que és la seva justícia social i el seu dret a existir, siguin una realitat ferma i quotidiana.

Estimada Muriel, parafrasejant els mots del mestre de Burjassot, t'agraïm el que has estat per a nosaltres, per això afirmem que no et van parir per a dormir: et pariren per a vetllar en la llarga nit del teu poble (...) Allò que ens val és el teu llegat: la consciència de no ser res si no s’és poble. I tu, greument, has escollit fins el darrer alè de vida. Després del teu silenci estricte, caminem amb tu decididament.

In memòriam.

Albert Sanz
President d'ERC de Blanes