Caldes de Malavella

Notícia

Aprovada la moció per una administració socialment responsable a Caldes de Malavella

El Grup Municipal d'ERC Caldes de Malavella va presentar al darrer Ple Municipal una moció per declarar l'Ajuntament de Caldes una administració socialment responsable. Aquesta moció va ser aprovada per unanimitat el passat 28 de novembre.
La proposta d'Esquerra Republicana ha estat consensuada entre la Federació Regional i els principals sindicats de la província, UGT i CCOO. 
A continuació us detallem la moció que vam presentar:

MOCIÓ: PER UNA ADMINISTRACIÓ SOCIALMENT RESPONSABLE


ANTECEDENTS
La pobresa i l’exclusió social d’una part de la població és un fenomen estructural associat al nostre model econòmic, no exclusiu de temps de crisi. També creix el convenciment que ni l’estat ni el mercat, de forma aïllada, són capaços de fer front a aquestes problemàtiques. Tampoc el creixement econòmic és garantia de millora de les condicions de vida dels sectors socials més vulnerables sense que hi hagi una intervenció política redistributiva que l’acompanyi.
 
L’Administració, i concretament les Administracions locals i supramunicipals, tenen i han de tenir un paper important pel que fa al manteniment de la cohesió social i a un repartiment el màxim equitatiu possible dels recursos públics, que permeti garantir una vida digna a tots els seus conciutadans.

En aquest sentit les accions per garantir i promoure la cohesió social es podrien resumir en 3 punts bàsics:
    1-    El comportament de l’administració en el seu dia a dia, pel que fa a la contractació de serveis externs i a les relacions que es teixeixen entre la direcció de les administracions, els seus treballadors directes i els treballadors de les empreses que els presten serveis.
    2-    L’actuació de l’Administració davant aquelles persones amb situacions vulnerables, per garantir unes condicions de vida digna a totes elles.
    3-    L’actuació de l’Administració no només respecte a aquelles empreses que li presten serveis sinó també respecte a totes les empreses del territori que gestiona, que tenen un important paper, com a agents econòmics, socials i mediambientals, i que formen el territori, tan social com geogràfic, que coneixem.


     1-    El comportament de l’Administració en el seu dia a dia, pel que fa a la contractació de serveis externs i a les relacions que es teixeixen entre la direcció de les administracions, els seus treballadors directes i els treballadors de les empreses que els presten serveis.


Entrant en detall: La integració d’aspectes socials en la contractació pública ha estat objecte, en els darrers anys, d’anàlisi i de regulació mitjançant instruments diversos, tant en l’àmbit comunitari, com en el de l’estat així, com  en l’àmbit més local.

Així doncs, molts ajuntaments han anat incorporant, en la mesura que podien, clàusules socials i ambientals en els procediments de contractació.

Pel que fa a la integració d’aquest tipus de clàusules en la definició de l’objecte del contracte, es preveu que els plecs de prescripcions tècniques es configurin tenint en compte criteris d’accessibilitat universal i de disseny per a tothom, tal com es defineixen en el Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i la seva inclusió social que ha derogat, entre d’altres la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat. Aspectes aquests sobre els quals també posa especial èmfasi la Llei 26/2011, d’1 d’agost.
 En matèria de prohibicions de contractar, s’hi inclouen els delictes contra els drets de les persones treballadores; les infraccions greus en matèria d’integració laboral i d’igualtat d’oportunitats i no discriminació de les persones amb discapacitat; les infraccions molt greus en matèria social —incloent-hi les infraccions en matèria de prevenció de riscos laborals i la manca d’afiliació a la Seguretat Social, com també l’incompliment de les condicions especials d’execució previstes en matèria social en el contracte, si queden tipificades com a causa de resolució.
 
Així mateix, es preveuen clàusules de preferència en l’adjudicació a igualtat de condicions amb les que siguin econòmicament més avantatjoses: 
    1.    A favor de les proposicions presentades per empreses que superen un determinat percentatge de persones treballadores amb discapacitat o dedicades específicament a la promoció i inserció laboral de persones en situació d'exclusió social
    2.    A favor d’entitats sense ànim de lucre en contractes relatius a prestacions de caràcter social o assistencial.
    3.    A favor d’entitats reconegudes com a organitzacions de comerç just, en contractes que tinguin com a objecte productes en els quals hi hagi alternativa de comerç just.

D’altra banda, el TRLCSP fa possible la inclusió de condicions especials d’execució dels contractes, sempre que siguin compatibles amb el dret comunitari i que s’indiquin en l’anunci de licitació i en el plec o en el contracte. Aquestes condicions poden fer referència a consideracions de tipus social, amb la finalitat de promoure l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció en el mercat laboral; eliminar les desigualtats entre home i dona en el mercat laboral; combatre l’atur i afavorir la formació en el lloc de treball, altres finalitats que es puguin establir amb referència a l’estratègia coordinada per a l’ocupació o garantir el respecte dels drets laborals bàsics al llarg de la cadena de producció, i se’ls pot atribuir el caràcter d’obligacions contractuals essencials, a l’efecte que el seu incompliment sigui considerat causa de resolució del contracte. Així mateix, l’incompliment d’aquestes condicions pot comportar, si així s’ha previst en els plecs o el contracte, la imposició de penalitzacions i la consideració d’infracció greu en relació amb el que preveuen les prohibicions per contractar.
 El TRLCSP també regula la possibilitat que als plecs de clàusules s’obligui al nou adjudicatari a subrogar els treballadors de l’antic concessionari. Per últim, preveu una reserva de contractes a favor de centres especials de treball, en virtut de la qual es pot reservar la participació en els procediments d'adjudicació de contractes a aquests centres o reservar-ne l’execució en el marc de programes d'ocupació protegida quan, almenys el 70 % de les persones treballadores afectades, siguin persones amb un grau de discapacitat que, a causa de l’índole o la gravetat de les seves deficiències, no puguin exercir una activitat professional en condicions normals.

Els ajuntaments no es poden mantenir al marge d’aquest context i amb la promoció de les  clàusules socials en les contractacions públiques, aspiren a avançar en l’articulació d’un mercat social de productes i serveis basat en criteris ètics, democràtics, ecològics i solidaris, com a eina en favor de la inserció per l’econòmic i de construcció de cohesió social.

En segon lloc, les Administracions tenen un paper fonamental en la regulació de les relacions laborals que estableixen, en definitiva, les condicions de treball de la seva plantilla. Per aquest motiu, l’existència de meses de concertació social contínues en les quals participin els responsables de la direcció de les administracions i els representants dels treballadors escollits és fonamental. Igualment, el diàleg i la comunicació continus també han d’existir amb els representants dels treballadors de totes aquelles empreses que presten serveis a l’Administració.
Així, l’Administració ha de posar en funcionament bones pràctiques en l’àmbit del diàleg o la concertació social, exercint com a model no només per als treballadors del sector públic sinó també per a la concertació social en l’àmbit privat, en resposta a la seva obligació tan de garantir unes condicions de treballs dignes com de trobar solucions i respostes consensuades i dialogades entre empreses i treballadors als conflictes que sorgeixin.


    2-    L’actuació de l’Administració davant aquelles persones amb situacions vulnerables, per garantir unes condicions de vida digna a totes elles.

Malgrat que existeixen tímids senyals de millora, la crisi econòmica i social que fa més d’una dècada que suportem al nostre país ha tingut i té un fort impacte sobre les persones i la societat en general.

Actualment, existeixen moltes iniciatives tan des de l’àmbit públic com des del món associatiu, com des de l’àmbit privat, que fan una tasca molt important d’acompanyament i suport d’aquells col·lectius en situacions més greus o més vulnerables.

Les Administracions locals tenen un paper molt important pel que fa a decisions que tenen un impacte directe en l’economia familiar dels ciutadans a través de la regulació de les diverses taxes i preus públics que recapten en concepte del serveis que es presten a la ciutadania.

En aquest sentit les Administracions, en molts casos, ja contemplen en les seves ordenances fiscals bonificacions i exempcions per a aquelles persones o famílies en situacions vulnerables per tal que puguin gaudir de determinats serveis, o que l’impacte de la recaptació municipal sigui menor a partir de determinats llindars de renda familiar o situacions familiars, socials o laborals concretes.

3-    L’actuació de l’Administració no només respecte a aquelles empreses que li presten serveis sinó també respecte a totes les empreses del territori que gestiona, que tenen un important paper com a agents econòmics, socials i mediambientals i que formen el territori, tan social com geogràfic, que coneixem.

Així mateix, les administracions no poden restar alienes a cap problemàtica laboral o empresarial que es desenvolupi en el seu territori, en la mesura de les seves capacitats, els Ajuntaments i Administracions supramunicipals, com a administracions locals més properes als ciutadans, han d’intercedir i acompanyar als ciutadans, treballadors, i empreses, en aquelles problemàtiques o conflictes que puguin sorgir.

En aquest sentit, cal reafirmar l’aposta i el suport pel desenvolupament i el manteniment de les empreses del territori gironí, i desenvolupar una cultura de reconeixement públic per a la tasca que fan aquestes empreses. Cal, així mateix, promocionar la consciència que les empreses formen part de la realitat gironina i del municipi on estan ubicades, no les ha de moure només una política empresarial sinó també social, en tant que està clarament associat al manteniment i creació de llocs de treball, alhora que també té impactes importants en la mobilitat de les persones, el medi ambient i el desenvolupament de sistemes de consum sostenibles.

Al mateix temps que el manteniment i creació d’activitat empresarial genera un ingressos directes i indirectes per a les Administracions que en èpoques com l’actual tenen una gran importància en els seus balanços econòmics.

Per aquest motiu, cal que les administracions públiques desenvolupin estratègies comunes, més enllà de les fronteres del seu municipi o comarca, per tal de promoure l’aprofitament conjunt de les sinergies generades per les zones industrials, promovent la mancomunació de serveis entre administracions, polígons, zones industrials, i empreses que permetin una major eficiència en la utilització de recursos, però, que també generin dinàmiques positives a través de la suma d’esforços. 
És per això que el Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya proposa al Ple de l’Ajuntament de Caldes de Malavella els següents:

ACORDS

En matèria de contractació pública:

PRIMER.-  Incloure en els PCAP les clàusules socials que recull  la Guia per a les clàusules contractuals de caràcter social de la Junta Consultiva de Contractació administrativa de la Generalitat de Catalunya.

SEGON.- Incorporar en tots els contractes públics una clàusula contractual de caràcter essencial, que estableixi que els licitadors, contractistes, subcontractistes, empreses filials o empreses interposades no poden realitzar operacions financeres en paradisos fiscals, segons la llista de països elaborada por las Institucions Europees o, en el seu defecte, pel govern espanyol o català, i que siguin considerades delictives, en els termes legalment establerts, com a delictes de blanqueig de capitals, frau fiscal o contra la hisenda pública.

TERCER.- Incloure en els PCAP, malgrat que l’empresa adjudicatària del servei pugui ser una empresa multiserveis, el compliment de les condicions laborals regulades en el conveni del sector d’àmbit provincial, català o estatal.

Pel que fa a la protecció de les persones i col·lectius amb situacions vulnerables:

QUART.- Seguir aplicant i estudiar noves fórmules, a través de les Ordenances Fiscals i de l’acció dels serveis socials i l’Ajuntament, per protegir aquelles persones o col·lectius més vulnerables o amb situacions de risc, com per exemple: persones en situació d’atur, famílies monoparentals o nombroses, jubilats, joves, famílies amb ingressos reduïts, desnonats, persones amb risc d’exclusió social, discapacitats, etcètera. 

En matèria de protecció de l’ocupació de qualitat i del teixit empresarial de les comarques gironines:

CINQUÈ.- Mantenir trobades de caràcter com a mínim anual amb els representants de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives del municipi per tal d’analitzar plegats aquelles problemàtiques conjuntes, intentar prevenir-les o tractar temes específics que sorgeixin en determinats sectors o territoris.

SISÈ.- A través d’aquest espai de diàleg social del municipi, establir conjuntament amb la resta d’agents socials, els protocols d’intervenció i actuació en el cas d’empreses que es trobin en situació de crisi, com processos de deslocalització, ERO o tancament, amb la màxima urgència i al màxim nivell de responsabilitat, entre l’administració, la direcció de l’empresa i els representants dels treballadors per tal de propiciar les condicions necessàries per mantenir l’activitat i els llocs de treball. 

SETÈ.- Notificar aquest acord a la Diputació de Girona i als seus grups polítics.