Caldes de Malavella

Ajuntament

MOCIÓ DE SUPORT ALS CLUBS I ENTITATS ESPORTIVES CATALANES DAVANT L’ACCIÓ D’INSPECCIÓ DE TREBALL

El sistema esportiu té una de les seves bases en el “voluntariat”, sense el qual no es podria entendre l’existència de més de 8.200 clubs, 69 federacions i 600.000 llicències federatives només a Catalunya, que constitueixen la més ampla xarxa sectorial existent i articula un tramat d’entitats escampat per tot el país que, que darrera l’activitat específicament esportiva, aplega i desenvolupa en el sentit més ampli, valors humans, socials i culturals que constitueixen un patrimoni de valor immesurable.

 

La significació del voluntariat en el sector esportiu està legalment reconeguda a l’article 4 de la llei 6/1996 de 15 de gener del Voluntariat al identificar les activitats esportives com d’interès general. A la vegada, les federacions esportives esdevenen la màxima expressió qualitativa d’aquesta xarxa esportiva i, com a tals, són legalment entitats d’utilitat pública i d’interès social. També els membres associats d’aquesta gran xarxa esportiva, bé a títol individual bé com entitats -en el cas de les federacions- comparteixen pel fet d’associar-se la voluntat altruista i d’interès general que defineix el moviment esportiu.

 

Darrerament, actuacions de la Inspecció de Treball i de la Seguretat Social sobre entitats esportives catalanes han aixecat una gran preocupació, tant per el grau repercussió econòmica que amenaça la supervivència de les mateixes entitats, com –i sobretot- per la generalització de les mateixes al conjunt del sistema esportiu al no tenir en compte una clara divisió entre activitats voluntàries i activitats professionals.

 

Cal dir que, malgrat l’aprovació de la Llei 6/1996 de 15 de gener de Voluntariat les previsions legals existents d’exclusions del règim de la seguretat social de l’Estatut dels Treballadors i de la Llei General de la Seguretat Social són genèriques, quan no indeterminades, i permeten les més variades interpretacions d’acord amb la casuística de cada situació.

 

Més enllà d’actuacions aïllades o esporàdiques determinades per esdeveniments esportius puntuals, no existeixen criteris clars, ni legals ni administratius, per a determinar amb seguretat quan comença una relació laboral o professional, de la qual es derivi l’obligació d’estar afiliat a un o altre règim de la Seguretat Social o quan, pel contrari, es donen els requisits per entendre’s que hi ha una clara exclusió d’aquesta obligació d’afiliació atès el caràcter benèvol del servei.

 

Aquesta manca de criteris clars fa que l’exclusió al règim de la Seguretat Social deixi de ser sistemàtica i esdevingui casuística pertorbadora. Així el que seria l’aplicació d’un sistema normatiu format per un conjunt de factors determinats legalment es redueix pràcticament a l’existència o no d’un sol criteri: la retribució pel servei prestat. Aquesta manera d’actuar suposa deixar de costat i no tenir en compte els altres criteris legals –llibertat, actuació altruista i solidària, subscripció d’un contracte de voluntariat- que en la seva accepció més general constitueixen les bases de les relacions de les persones i entitats que formen el sistema esportiu.

 

 

Un sistema esportiu que té innegablement un valor social i cívic que els ajuntaments no podem deixar perdre. En el dia a dia dels municipis es comproven els efectes positius que s’aconsegueixen aplicant la justícia social que es deriva de la tasca universalitzadora realitzada des d’aquests clubs i entitats, que posteriorment es trasllada a les xarxes socials de barris i, sobretot, en els segments desafavorits de la societat. L’esport de base, més enllà dels motius purament saludables, competitius o relacionals, aconsegueix un efecte sorprenent per compensar les desigualtats econòmiques o socials dels infants i, per tant, té un efecte reparador i normalitzador que, a la llarga, contribueix a configurar societats més madures i més equilibrades.

 

Mantenir viva aquesta estructura d’esport de base és el que permet situar l’esport català com un dels eixos centrals i referencials que defineixen i configuren el país, a través de tot l’entramat municipal adreçat sobretot a infants i joves, i a través de tot l’engranatge de les Federacions, que coordinen i aglutinen les diverses possibilitats d’aquestes pràctiques de base.

 

Per tots els motius exposats anteriorment, el grup municipal d’Esquerra Republicana proposa l’adopció dels següents acords:

 

 

PRIMER. Instar el Govern de l’Estat a adoptar les mesures administratives i interpretatives necessàries a fi que, d’acord amb les previsions de l’art. 1.3.d de l’Estatut dels Treballadors, l’article 98.a de la Llei de la Seguretat Social i la Llei 6/1996 de 15 de gener de Voluntariat, es delimitin amb claredat les exclusions als règims d’afiliació a la seguretat social de les persones que presten serveis en entitats sense ànim de lucre que persegueixen objectius d’interès general i són membres de les mateixes, per entendre’s de caràcter benèvol o de voluntariat.

 

SEGON. Instar el Govern de l’estat a establir un diàleg amb els principals subjectes del món esportiu, representat tant per clubs com per federacions, a fi d’arbitrar l’aplicació del conjunt de criteris legals que siguin d’aplicació a la realitat del món de l’esport fonamentat en el voluntariat, més enllà de les relacions professionals existents, tant en el món de l’esport professional com en el de les entitats multiesportives que, amb una repercussió econòmica significativa, presten una gran diversitat de serveis.

 

TERCER. Instar el Govern de l’Estat a suspendre les actuals actuacions de la Inspeccció de Treball i de la Seguretat Social fins que, com a resultat d’aquest diàleg amb el món esportiu, es determinin el conjunt d’indicadors clars que delimiten i separen una actuació laboral o professional, d’una actuació benèvola o voluntària.

 

QUART. Fer arribar aquest acord a tots els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i del Congrés espanyol, a la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i a la Federació de Municipis de Catalunya, així com a la Presidència del Govern espanyol, al Ministerio de Empleo y Seguridad Social i al Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.