Caldes de Malavella

Notícia

12 d'octubre; avui nosaltres no tenim res a celebrar.


Avui molts celebren allò que en diuen Hispanitat i no troben altra manera de fer-ho que traient tancs, lluint armes i exèrcit al carrer. Nosaltres som aquí per mostrar la nostra disconformitat amb la jornada d’avui, no ens hi sentim representats per molt que vulguin que en fem un dia festiu, per què no som espanyols, som Catalans.
Però nosaltres avui podem celebrar o recordar moltes altres coses:
El moment històric que vivim. Un moment emocionant, amb un gran repte més a prop que mai i que amb la prudència i humilitat de la que en sóc capaç m’empenta a treballar amb més força que mai cap a una República Catalana imminent. Ahir va fer un mes, de l’històrica manifestació que accelera el camí cap a la tant esperada Independència. Per proclamar el nostre Catalanisme i anhel d’independència i de llibertat del mateix estat opressor que ens té atrapats contra un mur.
Hem de ser capaços de travessar el mur i continuar endavant, avançant cap a la llibertat, cap a la independència.
Més que mai, la feina de milers i milers d’independentistes està més a prop de donar els seus fruits, per fer possible aquesta Catalunya lliure que tantes generacions han anhelat. Dic que el somni està més a prop que mai i, tanmateix, ens cal empènyer encara amb molta més força... 
A tot això, i com no pot ser d’una altra manera té lloc una reacció espanyola d’allò més primitiva i amb actituds i intencions molt presents en la memòria de la majoria, per la similitud amb les actuals.
Frases com les del Ministre Wert: “Nuestra intención és espanyolizar los niños catalanes” no fa més que créixer entre la població catalana l’anhel d’independència i obrir els ulls a tots aquells indecisos que fins ara creien possible una convivència dins l’Estat Espanyol.
Aquestes són reaccions pròpies del sentiment de por. Tenen por d’un poble que camina en positiu amb un projecte clar de país, amb seny, amb treball, amb constància, i amb fermesa.
I és aquesta actitud, aquesta fermesa que els desmunta. No tenen arguments sòlids contra els nostres arguments positius i contrastats i això els fa actuar amb amenaces ridícules, que en cap cas seran permeses per la Unió Europea.
És important anar a votar el 25 de novembre, sempre ho és, però aquesta vegada més que mai, ens hi juguem el futur com a poble.
Però és molt important votar Esquerra Republicana de Catalunya en aquestes properes eleccions.
Perquè ara més que mai, ens cal i cal al país una Esquerra Republicana de Catalunya forta, decidida i capaç d’assumir el seu paper, la seva responsabilitat i el lideratge que li correspongui en aquest procés.
No cal que us digui que Esquerra ha estat l’únic partit polític que durant molts anys ha portat al seu programa la voluntat que els Països Catalans esdevinguessin Independents.
Però Esquerra per primer cop ja no té la responsabilitat de representar en solitari a tots els qui volen la independència. Cal tenir en compte, però, que entre els principis pels quals treballa esquerra, n’hi ha d’altres com el treball per la cohesió social i el republicanisme.
És important votar a Esquerra per què al país li cal un partit de centre- Esquerra fort, que pugui treballar amb una visió més social. Les majories absolutes parlamentàries mai han estat bones i els catalans de parlar i pactar en sabem molt, per tant no podem deixar les dretes com a únics actors per decidir el futur Estat Català, si no mirem que està passant a nivell Espanyol.
Quan el president Mas parla de que cal treballar per construir estructures d’estat, a Esquerra hem de ser capaços i tenir la força parlamentària necessària per assegurar que aquestes estructures d’Estat, que aquest estat nou a crear ha de contenir una visió social, que aposti per la llengua, la cultura, la salut, per l’educació, pel benestar i els drets socials de tots els catalans i no tant sols per les classes altes.
Com us deia al començament, estem en un moment cabdal de la nostra història, que necessita una ERC forta, molt forta. Per tant votar esquerra el dia 25 és més important que mai.
El camí no serà fàcil i estarà ple d’entrebancs i espines. Però ara ho estem fent bé, amb serenitat, amb honradesa, sinceritat, amb fermesa, amb treball constant, amb seny català.
Visca la terra lliure!!!