Caldes de Montbui

Notícia

Tenim un poble increïble ...

Discurs de Núria Carné, Portaveu del Grup Municipal d'ERC a Caldes de Montbui. Acte institucional de la Diada 2017.

Alcalde, regidores i regidors, amics i amigues, bon dia a tots.

Mireu, començaré reconeixent una cosa. Potser a alguns els semblarà estrany, ja que en política no es fa massa sovint, però a mi no em suposa res fer-ho. L'any passat, quan preparava aquest mateix discurs, tenia l'esperança i de fet així ho vaig manifestar, que fos l'últim any que en un 11 de setembre commemorem una derrota i la lluita del Segadors de l'any 1714 i esperava, sincerament, que aquest 2017, fos realment una Diada diferent, tenint ja una nova República catalana. Les coses però, s'han dilatat una mica en el temps però vaja, després d'esperar 300 anys, ja no ens vindrà d'uns mesos, mentre fem les coses ben fetes, com sembla que s'estan fent. Per tant, tornem a estar, una Diada més aquí, però aquest any amb la sensació que una cosa molt grossa està apunt de passar. 

Tenim la convicció ferma de fer el referèndum l'1 d'Octubre, moment en el qual els que vulguin un nou estat independent i els que no, podran expressar-se. Bé, això és  el que passaria en un país normal. Els partidaris i detractors estarien fent les seves respectives campanyes, la del SÍ i la del NO i es defensaria cada postura legítimament, com no podria ser d'una altra manera. Ara, com que l'estat espanyol no és un estat NORMAL, mentre aquí fem coses normals com demanar el vot pel sí, donant arguments i explicant tot allò que es pot explicar -menys ensenyar totes les cartes al rival que està decidit a capar-ho tot-... Allà, a les espanyes, han decidit no acceptar que estem decidits a divorciar-nos amistosament i en comptes de fer campanya pel NO i donar arguments perquè ens quedem... ells han decidit fer el ridícul. Sí el ridícul, com? Entrant a impremtes, a mitjans de comunicació, amenaçant, sancionant, denunciant, empapelant en definitiva a càrrecs polítics, fent por als ciutadans... 

No té cap ni peus, que un conflicte polític, d'ideologies s'intenti resoldre ... no, resoldre no és la paraula perquè no volen solucionar-lo...  el vulguin matar a cop de sentències judicials. I amics, aquí rau el problema, ni una persona que es vulgui divorciar demanarà permís per fer-ho a la seva parella a la que ja no estima, ni un foc que crema s'apagarà tirant-hi benzina judicial que cabreja i encén més a la gent. 

No sé si molts dels que esteu avui aquí vau veure l'espectacle patètic de l'oposició al Parlament de Catalunya a finals de la setmana passada. Els grups que no han volgut seure a la taula a parlar, volien dilatar els temps i fer veure que volíem dialogar més que mai els dies que s’havien d'aprovar, d'una banda, la llei que regula el Referèndum i d'altra la llei de Transitorietat que serà l'eina que ens permetrà avançar cap a una nova República, si el dia 1'Octubre guanya el SÍ. Quan surt el delegat del govern espanyol, el senyor Enric Millo i diu que sí que estan disposats a parlar-ne, menteix. Diuen que volen parlar de tot menys del procés ni del referèndum. És com si demanes una reunió per parlar amb el teu cap que et deu un augment de sou i et diu que podeu parlar de tot menys d'això. No té sentit, i punt i es pensen que la gent és inútil, i al final un se'n cansa d'esperar i hem decidit tirar pel dret. 

Per tant, quan algú digui, home es que jo estic a favor del referèndum però clar, fent les coses d'una altra manera, pactat... Tot això, no és cert perquè ja s'ha intentat i no ens han deixat. Sempre han tingut un NO i un cop de porta a la cara per a nosaltres.  Aleshores hi ha dues opcions: seguir igual, amb la corda coll i a sobre donant les gràcies que no te l'acabin d' apretar del tot, o dir fins aquí, dotem-nos d'eines i anem a lluitar pel nostre propòsit, per la nostra emancipació, per la nostra independència. 
Tot el que estic dient fins ara, pot semblar que queda una mica lluny, parlem del Parlament, dels polítics de primera línia... però en realitat, calderines i calderins, heu de saber que el nostre alcalde al capdavant va signar el decret que permet cedir els mateixos locals per anar a votar "com sempre". L'equip de govern i també els portaveus de les forces polítiques de SOM Caldes i del Partit Demòcrata Català estem fent pinya perquè el DRET a vot el  tinguem garantit. 
Això què implica? Que l'alcalde es pot guanyar una inhabilitació, ell i tots els alcaldes que ja han signat així com els membres del govern de la Generalitat, els diputats i un llarg etcètera. Si fos així, s'acaba tot? Doncs no, darrera seu hi ha molta gent que estem preparats a l' Assemblea d'Electes de Catalunya per si hem de fer un pas endavant. I tot això, de jugar-nos-la per què ho fem? Pel país i per tots vosaltres. 

Aquesta revolució dels somriures que diria la Muriel, va sortir del poble, de baix, de la societat civil i molts ens vam pujar al carro per poder-la tirar endavant. Ara bé, tant important és, els que ens hem posat en política, com vostè senyora o senyor que intentarà convèncer a un familiar o amic seu perquè vagi a votar SÍ el dia 1 d'Octubre o que anirà a la manifestació d'aquesta tarda a omplir els carrers de Barcelona o els que s'han manifestat davant de "El Vallenc" quan hi ha entrat la guàrdia civil per ordre judicial i els han ensenyat les paperetes que buscaven, els han donat clavells, o els han acomiadat amb un "passiu bé i moltes gràcies". 

Tenim un poble increïble, hem de seguir mantenint aquest moviment tal com és: DEMOCRÀTIC, PACÍFIC, ALEGRE, ENÈRGIC. No hem de caure en CAP provocació, cap, ni una. Els agradaria que hi caiguéssim, perquè ara per ara només poden explicar que volem votar. Per això intenten i intentaran escalfar els ànims i això, només ens ha de servir a nosaltres per seguir més ferms amb les nostres conviccions, més alegres, més pacífics i tenint molta paciència. 

Així doncs, d'aquí 20 dies, anem tots  a votar al Referèndum pels que no ho podran veure, per nosaltres mateixos i pels nostres fills, perquè puguin viure en un país ple d'oportunitats, amb una societat més justa i igualitària i on els drets dels ciutadans siguin realment això, drets.

Visca Catalunya, Lliure¡