Camp de Tarragona

Totes les notícies

Els Consells Comarcals de la nostra regió

Els bons resultats d’Esquerra en les darreres eleccions municipals han propiciat una bona representació del partit als 5 Consells Comarcals de la nostra regió. Tot i així, hi ha hagut comarques on la presència d’ERC als equips de govern ha estat possible – Baix Camp, Conca de Barberà i el Priorat- i en d’altres, fruit de la manca de voluntat per formar pactes de país, restem en l’oposició, com és el cas del Tarragonès i l’Alt Camp. L’actitud i predisposició a treballar per a tots els ciutadans de les nostres conselleres i consellers es manté intacta tant des del govern com des de l’oposició, ja que en tot moment la premissa que preval és la del bé col·lectiu i l’avenç de la comarca. Tot seguit us especifiquem com han quedat cadascun dels Consells Comarcals de la Federació Regional d’ERC al Camp de Tarragona ALT CAMP L’Equip de govern en l’ens comarcal està conformat per JxCat i Alcoverencs pel Canvi. Els cinc consellers d’ERC romandran a l’oposició en aquest mandat tot i haver tingut la mà estesa en tot el procés de negociació previ al ple de constitució del Consell. Els consellers són: 1. Marc Bigordà (Els Garidells) 2. Laia Coll (Rodonyà) 3. Jordi Pijoan (Querol) 4. Maria Hernaez (Vallmoll) 5. Sergi Ferré (Cabra) BAIX CAMP En el cas d’aquesta comarca el Consell està liderat per un pacte entre 3 formacions: ERC, JxCat i PSC. En els dos primers anys de mandat la presidència recau en Joaquim Calatayud, de JxCat, i en els dos darrers la presidenta de l’organisme serà Rosa Abelló, d’ERC. El nombre de conselleres i conselleres d’Esquerra són 11: 1. Rosa Abelló (Les Borges del Camp) 2. Ricard Gili (Riudoms) 3. Irene Gràcia (Mont-roig del Camp) 4. Lluís Escoda (Botarell) 5. Beatriz Mayordomo (Riudecols) 6. Sergi Ciurana 7. Ernest Roigé (Riudecanyes) 8. Meritxell Romanos 9. Arnau Guasch (Vinyols i els Arcs) 10. Cristina Gros 11. Jordi Sierra CONCA DE BARBERÀ Aquesta comarca ha optat per arribar a un acord d’unitat i per tant totes les formacions polítiques que hi estan representades – ERC, FIC, JxCat i PSC – treballaran conjuntament des de govern.

ERC demana explicacions al Govern de Madrid per saber si hi ha aturats de més de 52 anys sense ingressos tot i la recuperació del subsidi

Esquerra pregunta aquesta setmana més qüestions a l’executiu espanyol, aquesta vegada en relació amb la protecció social. El grup republicà demana concreció per saber si, després de la recuperació el passat mes de març del subsidi per a aturats majors de 52 anys, segueix havent-hi persones aturades que superin aquesta edat i que no rebin que mena d’ajut. Així, el diputat al Congrés, Jordi Salvador, ha entrat a registre unes interpel·lacions en les quals es recorda que el Gobierno va comunicar el passat mes d’abril al Servicio Público de Empleo (SEPE) que paralitzés la concessió de subsidis “en aquells casos que suscitessin dubtes per la redacció del decret” aprovat amb un mes abans. Per tot això des d’ERC es demana una valoració de la posada en marxa del subsidi, si hi ha previsió d’establir alguna mesura “per revertir els perjudicis causats a les persones a les que es va paralitzar la concessió de l’ajut” i si s’ha pensat a modificar la redacció i el contingut del decret per fer tots els aclariments necessaris per a la seva correcta aplicació.   Podeu veure la intervenció del diputat en relació a aquesta qüestió al següent link: http://ves.cat/epRC    

ERC pregunta a Sánchez com pensa recuperar els més de 368 milions d’euros del Castor

Esquerra Republicana vol saber si el Govern de Madrid té intenció de promoure el reintegrament dels 368,4 milions d’euros abonats per la planta Castor tal i com ha exigit la Comissió Nacional dels Mercat i la competència. Els diputats republicans Jordi Salvador, Norma Pujol i Joan Capdevila han registrat aquesta setmana una bateria de preguntes en les que recorden que el Tribunal Constitucional va declara nuls i inconstitucionals els efectes econòmics de l’extinció d’aquesta concessió. Així, plantegen a l’executiu si tenen la intenció de promoure el reintegrament, quines accions tenen previstes per fer-ho i en cas afirmatiu. Pel contrari, si la resposta és que no, volen saber quines són les raons per les que no es busca la forma de recuperar aquests diners. Segons la CNMC, la declaració de la nul·litat de les liquidacions “determina l’obligació dels interessats de reintegrar al sistema de liquidacions de les activitats regulades del sistema de gas natural els imports rebuts”. Els 368,4 milions d’euros a reintegrar al sistema de gas natural es reparteixen tal com s’especifica tot seguit: 195M  en el cas d’Escal UGS 71,9M al Banc de Santander 48M a Caixabank 32,4M a Enagás Transporta 21,1 a Bankia S’espera que el govern central doni resposta a aquestes preguntes en les següents setmanes.  

Noemí Llauradó és la primera presidenta de la història de la Diputació de Tarragona

Llauradó ha estat escollida amb els vots a favor del grup d'ERC i de JuntsxCat. Totes dues formacions conformen l'equip de govern del mandat 2019-2023   Els nous diputats i diputades de la Diputació de Tarragona de la legislatura 2019-2023 han pres possessió del càrrec aquest dimarts al migdia, en un ple de constitució en què s'ha escollit la regidora reusenca d'ERC Noemí Llauradó com a nova presidenta de la institució durant el proper quadrienni. Llauradó, la qual pren el relleu del fins ara president de la institució, Josep Poblet, ha estat elegida per 19 vots. L'altra candidatura presentada, la del regidor tarragoní Rubén Viñuales (C's) ha obtingut 1 vot. Així mateix, s'han registrat 7 vots en blanc.  Després de les votacions per escollir la presidenta, Noemí Llauradó ha rebut la vara simbòlica de comandament i s'han dut a terme les intervencions dels portaveus parlamentaris. La sessió s'ha clos amb el parlament de la nova presidenta de la institució, la qual ha començat el seu parlament destacant el fet que sigui la primera dona que presideix la institució: «Per primera vegada en la seva història, la Diputació de Tarragona serà presidida per una dona, i això, que no hauria de ser destacable en ple segle XXI, malauradament encara ho ha de ser, perquè permet denunciar una situació anòmala que entre totes i tots hem de revertir, per tal de garantir una igualtat real i efectiva entre dones i homes a tot arreu, començant per les institucions, que sovint serveixen d'exemple a altres organitzacions de la nostra societat».   La sessió, que ha omplert la sala de plens del Palau de la Diputació, s'ha iniciat a les 12 del migdia amb la constitució de la Mesa d'Edat, integrada pel membre de més edat, Pau Ricomà (ERC), i el més jove, Marc Ayala (JxCat). Tot seguit, els 27 diputats i diputades han jurat o promès el seu càrrec. Del grup d'ERC ho han fet Enric Adell i Moragrega (partit judicial de Tortosa), Francesc Barbero i Escrivà (p.

ERC té les alcaldies de 49 ajuntaments al Camp de Tarragona

El partit ha assolit un increment de més del 60% en el nombre d’alcaldies obtingudes en les poblacions del Camp de Tarragona en el mandat que s’inicia avui. En l’anterior, 2015 -2019, el nombre d’alcaldies va ser 31   De les 84 candidatures presentades en les eleccions municipals del 26 de maig, ERC té representació en 81 consistoris. Desgranem tot seguit, per comarques, quines són les localitats on Esquerra està present en el govern municipal.   TARRAGONÈS (8) Tarragona. Pacte amb Junts per Tarragona, En Comú Podem i la CUP Torredembarra Altafulla. Pacte amb PSC i Ara Altafulla La Pobla Montornès. Pacte amb Centrats per la Pobla de Montornès El Catllar. Pacte amb Junts pel Catllar, Mo1-te pel Catllar i El Catllar en Comú La Secuita Vilallonga del Camp. Pacte amb Vilallonga Pot Més i amb Tot(s) Renau   BAIX CAMP (16) L’Albiol. El primer any l’alcaldia l’ostentarà el PSC i els tres darrers ERC Almoster Arbolí Botarell Cambrils. Pacte amb Junts x Cambrils i Nou Moviment Ciutadà per Cambrils Castellvell. Pacte amb Ara Castellvell Colldejou Duesaigües La Febró Montbrió del Camp Riudecanyes Riudecols La Selva del Camp. El primer i el quart l’any l’acaldia serà per ERC, el segons i el tercer pel PSC Vilaplana Vilanova d’Escornalbou Vinyols i els Arcs   ALT CAMP (6) Aiguamúrcia. Els dos primers anys són per Tots Som Aiguamúrica - AM i els dos últims per IMA-En Comú Guanyem Bràfim Els Garidells Mont-ral Querol Cabra del Camp   CONCA DE BARBERÀ (8) Montblanc L’Espluga de Francolí Blancafort Rocafort de Queralt Santa Coloma de Queralt. Pacte amb Junts per Santa Coloma Senan Solivella Sarral. Dos primers anys per Units per Sarral – FIC i els dos darrers per Fem Poble   PRIORAT (11) Falset Cabacés Cornudella de Montsant La Figuera La Morera del Montsant Poboleda Gratallops Ulldemolins Torroja del Priorat El Molar La Vilella Baixa   Respecte l’anterior mandat hi ha 22 noves alcaldies: Aiguamúrcia, Querol, l’Albiol, Arbolí, Castellvell del Camp, Duesaigües, la Febró, Riudecanyes, Riudecols, l'Espluga de Francolí, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Solivella, Cabacés, Gratallops, Poboleda, Ulldemolins, Altafulla, la Pobla de Montornès, Renau, Cabra del Camp i Tarragona.

Xavier Gràcia i Juanpere ha estat el candidat escollit per independents - Acord Municipal per ocupar la presidència del Consell Comarcal del Priorat

El seu nomenament ha sorgit de les votacions internes que s’han realitzat aquesta setmana.  La majoria absoluta de regidors republicans al Priorat fa que la presidència del Consell Comarcal l’ostenti aquest grup i la figura escollida pels consellers ha estat l’actual alcalde de Gratallops, Xavier Gràcia i Juanpere, triat de nou alcalde pel mandat que està a punt de començar. Gràcia assegura que el Consell és la millor eina possible per potenciar encara més les fortaleses de la comarca i que des d’aquest organisme es vol seguir gestionant els instruments necessaris per consolidar en desenvolupament social, econòmic i turístic. En relació amb això una de les fites immediates que li agradaria assolir al Priorat és aconseguir que la candidatura  Priorat-Montsant-Siurana sigui reconeguda i acceptada a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, en la categoria de paisatges culturals. La resolució d’aquesta petició arribarà abans que acabi l’any. D’altra banda, segons les paraules de Xavier Gràcia, “en l’aspecte social treballarem de valent per incrementar la quantitat i qualitat dels serveis a les persones. Pel que fa a la gestió dels municipis pensem que és del tot necessari comptar amb la feina de perfils tècnics – com ara informàtics, entre d’altres – que puguin donar servei des del Consell Comarcal a la tipologia de pobles pels quals està conformada la comarca, majoritàriament amb pocs habitants i, per tant, amb uns recursos econòmics escassos”. Així mateix la voluntat del nou govern al Consell Comarcal és aconseguir el màxim consens possible amb la resta de formacions polítiques perquè consideren que hi ha temes de comarca prou importants com per posar-se d’acord tots plegats. Alguns exemples serien la petició per aconseguir optar a nous fons Leader per al desenvolupament rural; seguir treballant en la Taula de Turisme que per tal de trobar la direcció de cap a quin model turístic es vol pel Priorat; la recuperació del consell esportiu, dissolt fa 15 anys o fer un seguiment de l’estat del Riu Siurana, amb sequera gairebé permanent, i amb una actuació nul·la de les institucions competents vers la seva recuperació.

Montblanc, Falset, Cambrils i Torredembarra posen fil a l'agulla als projectes municipals

ERC es va imposar com a primera força a dues capitals de comarca, Montblanc i Falset, i a dues localitats més amb important volum de població a la costa, Cambrils i Torredembarra, i ja comencen a dissenyar les accions de govern pels 4 anys vinents. L'equip de Josep Andreu revalida la majoria absoluta que ha tingut en els dos darrers mandats i encara els quatre anys vinents amb projectes importants a la vista. Un d’ells és fer realitat la construcció de la piscina coberta. Es preveu que l'aprovació definitiva es faci en els primers plens del nou mandat. Un altre eix prioritari per l'Agrupament Catalanista de Montblanc és l'impuls i posada en marxa de CIMALSA, que ha de permetre implantar a la Conca de Barberà un important punt logístic a tocar de l'accés a l'AP-2 i que ha de facilitar la implantació de noves indústries a la comarca. Aquest vol ser un reclam per evitar el despoblament de la zona, una dinàmica que segueix a l'alça en els últims anys. A Falset, Carlos Brull, estarà per primera vegada al capdavant del consistori governant amb una espectacular majoria absoluta de 8 regidors sobre els 11 totals que conformen el ple. Brull assegura que és un projecte col·lectiu amb caràcter continuista i que una de les primeres accions que duran a terme amb el mandat que s'iniciarà en dues setmanes és l'activació de la tercera fase de la llei de barris que preveu, entre altres obres, l'arranjament dels carrers de Vallmoreres i de la Font del Batlle, la planta baixa de la Casa de la Música, inversions en el Museu i la Biblioteca i altres intervencions menors. A banda d'això el govern municipal també té la vista posada en l'actualització d'equipaments esportius i en l'ampliació del polígon industrial. ERC també està al capdavant de l'alcaldia d'un altra localitat important, en aquest cas de la costa com és Cambrils, amb Junts per Cambrils i Nou Moviment Ciutadà com a socis de govern. Camí Mendoza serà l'alcaldessa durant els pròxims 4 anys i entre les prioritats més immediates de l'equip que governarà l'ajuntament hi ha l’impuls el celler de la cooperativa; desencallar les obres del teatre-auditori; tirar endavant l'avinguda de l'esport i implantar iniciatives econòmiques, comercials i industrials que complementin el turisme, principal font d'ingressos de la població.

Planificar globalment per millorar la mobilitat

Reclamar una visió més àmplia i metropolitana del transport i una millor connexió entre els principals municipis de les comarques de Tarragona van ser dues de les esmenes que la diputada al Parlament, Raquel Sans, va fer en la seva intervenció del passat dijous sobre una moció de mobilitat al territori presentada pel grup de C's. Sans va especificar que el temps de desplaçament en ciutats com Montblanc o Valls fins a la capital catalana és escandalosament excessiu i que aquest greuge no tan sols es pateix en aquesta situació sinó també en els recorreguts entre localitats del Camp de Tarragona com poden ser Reus, Cambrils o Tarragona. Un capítol a part són els trajectes cap a l’Estació del Camp. Ara com ara arribar-hi amb transport públic és pràcticament impossible. La majoria d’usuaris hi van amb el seu propi vehicle però, a més, hi ha problemes d’aparcament perquè es pot triar només entre dues opcions: aparcar el cotxe al voral de la carretera, amb els perills que això comporta, o bé estacionar-lo a l’aparcament, que suposa una mitjana de 20 euros diaris. Raquel Sans va explicar que l’ajuntament de la Secuita està ultimant els darrers tràmits urbanístics que permetran utilitzar una esplanada com a zona d’aparcament on hi cabran 600 places i que, per tant, una vegada més és l’administració local la que soluciona un assumpte que li pertocaria, per titularitat, a una altra administració. El Camp de Tarragona representa la segona àrea metropolitana del país i per tant es mereix unes millors infraestructures ferroviàries i aeroportuàries perquè el retard, la manca de manteniment, inversió i planificació resta competitivitat el territori i obliga als ciutadans a buscar alternatives, sovint menys econòmiques i més contaminants, per desplaçar-se.  

53500 persones ens heu fet confiança a les eleccions municipals

Aquesta és la xifra que ERC suma a les cinc comarques que conformen la Federació Regional del Camp de Tarragona. Agraïm tots i cadascun d'aquests vots i us assegurem que ens hi deixarem la pell per aconseguir una bona construcció del territori, amb xarxa, que generi noves i millors oportunitats per a les persones, per al medi ambient i la sostenibilitat, per una economia més competitiva... en definitiva, per un Camp de Tarragona pròsper on tothom trobi les oportunitats que li calen