Accions a favor del repoblament  i l’equilibri territorial,  expressions i paraules que van lligades i que sembla que queden bé en boca de molts polítics de casa nostra i d’Espanya. Tot plegat, de moment, fum. Fa anys i panys que la tendència a la pèrdua de població en els entorns rurals i a les comarques d’interior ha esdevingut un fet incontestable. Tot i això, com a bons humans que som, sembla ser que hi farem front com sempre ho fem, per exemple, amb el canvi climàtic, actuant quan les crisis ens comencen a sobrepassar com una gran onada.

Les dades ens ho diuen clar: les agressions sexuals a dones per part d’homes que no són parella o exparella passen sobretot en l’àmbit públic. En una enquesta de violència masclista  realitzada pel Departament d’Interior i en la macroenquesta estatal de violència envers la dona de la delegació del govern, s’observa que un 29 % d’aquestes agressions es donen en espais d’oci, seguit de l’espai públic i el transport públic, mostrant doncs que són espais de risc per a les dones i persones que s’allunyen o que no s’ajusten als models normatius.

La societat està demanant a crits noves maneres de governança dels territoris, més participatives i participades, més transparents i, sobretot, molt més properes a la ciutadania. Una aposta real, defugint de la gentrificació de les grans ciutats en podria ser el paradigma, una nova manera d’entendre el govern dels espais de la vida quotidiana. Des de l’Associació de Micropobles i des de ja fa tretze anys, es teixeixen complicitats des del territori, reivindicant la proximitat i l’autenticitat del petit món que ens envolta, explicant que també ha de ser avantguardista i capdavanter, treballant per millorar la qualitat de vida dels seus habitants, comunicant i posant en evidència les dificultats que comporta la gestió micromunicipal amb tots els macrodeures però amb pocs micromitjans, exigint als governs, als legisladors, grans companyies de serveis i altres instàncies diverses que el principi de subsidiarietat on més adequadament s’ha d’aplicar és precisament als micropobles.

És veritat que a la comarca del Priorat tenim molts reptes. No seré jo qui ho posi en dubte perquè, en definitiva, al Priorat arrosseguem els greuges i dèficits estructurals que són comuns a la majoria de zones rurals d'aquest país, amb una escassedat d'inversions i d'atenció pública que és històrica. Un cop dit això, permeteu que em guardi el mocador a la butxaca, i deixi de lamentar-me perquè penso, honestament, que el Priorat és tot un exemple d'això que ara se'n diu "resiliència" i de com una zona rural pot treballar per plantar cara a l'adversitat i acabar trobant el seu propi camí.

Després de més de 45 anys de democràcia i en plena commemoració dels 90 anys de la proclamació de la II República del 14 d'Abril de 1931, seguim sense poder tenir un debat serè sobre republicanisme.   Voldria avui, aprofitant l’avinentesa de la celebració, parlar de republicanisme en general, de la ideologia republicana, que no és només no tenir rei...   El republicanisme va sorgir al segle XVIII com a ideologia i conjunt de valors contra els sistemes polítics absolutistes en la seva nova versió de despotisme il·lustrat.

En el darrer ple de la legislatura vam poder aprovar la Llei de desaparicions forçades de menors. Al Parlament, malgrat que no ho van poder fer des de l’hemicicle, ens van acompanyar representants de les diverses associacions de víctimes, també de l’Observatori de desaparicions forçades de menors que té la seu a Tarragona. Entre elles, però, no hi va poder ser la Dolores Pimienta.   Precisament el dia que vam aprovar la Llei la Dolores feia 96 anys.

Esquerra Republicana ha aconseguit uns pressupostos de l’Estat per a Catalunya per donar resposta a la situació d’emergència sanitària, econòmica i social.   Acabem aquest maleït 2020 pendents de com podrem celebrar les festes amb la família. Passada la segona onada de la Covid-19, milers de llars han patit la pèrdua d’un ésser estimat, fan mans i mànigues per tirar endavant pendents dels ERTOs o ajusten una vegada i una altra els comptes per garantir que el mes vinent podran tornar a aixecar la persiana.

Les darreres dècades s’han posat en marxa moltes cistelles de proximitat. Famílies pageses ofereixen directament a gent de pobles i ciutats, o bé a través de cooperatives, els seus productes de temporada, generalment ecològics. D’aquesta manera s’estableix un intercanvi just econòmicament amb el petit productor, que estalvia els intermediaris, i alhora garanteix la traçabilitat de principi a final perquè productor i consumidor es coneixen.

Garantir l’accés a l’habitatge és garantir un espai de seguretat i dignitat per a moltes famílies. Una de les causes que pot incrementar la pobresa i el risc d’exclusió social, fins i tot per a persones que tenen un treball és que un preu de l’habitatge molt alt, també un dels impediments per a l’emancipació de les persones joves és la dificultat d’accedir a un habitatge, fet que endarrereix l’edat per tenir fills i fer un projecte vital propi.