Canet de Mar

Notícia

Carta oberta al govern municipal sobre la supressió de l’Oficna Local d'Habitatge i Accessibilitat

  • Francesc Fabre

Senyors regidors:

En el passat Ple municipal de 29 setembre, una vegada més, vaig assistir a l’escenificació d’una mort anunciada: per interessos de mal explicar es feia desaparèixer un servei que s’havia ofert regularment i de forma avantatjosa als canetencs que necessiten un habitatge en condicions econòmiques i, al mateix temps, permetia als propietaris particulars posar al mercat a preus socials pisos desocupats, gràcies a l’ajut a la rehabilitació i la garantia de cobrament. Aconseguint, al mateix temps, importants millores en accessibilitat a Canet sense cap cost per al municipi.

El que més lamento –deixant ara de banda el mal gust de voler-ho justificar amb acusacions arbitràries i fins i tot calumnioses a l’actuació i a la capacitat de les persones– és que les úniques raons que van adduir en el ple per traspassar el servei a una instància allunyada de Canet eren de caràcter merament econòmic i, per postres, mal calculades: que el servei generava pèrdues.

De quines pèrdues estem parlant? Tot i les agres crítiques que des de fa molt temps els grups que ara formen el govern, dins i fora del consistori, vénen fent a allò que anomenen despectivament “càrrecs de confiança”, em va semblar que ningú de vostès (llevat del Sr. Romero) no arribava a afirmar que les despeses salarials de la tècnica que va tenir al seu càrrec l’OLHiA superessin les subvencions que es rebien pel servei i les comissions que es cobraven per la gestió de cada pis llogat. O sigui que, mentre no demostrin amb números molt precisos el contrari, jo entenc que en aquest aspecte l’OLHiA no era un servei gravós a l’ajuntament i fins col•laborava a proveir amb diners i actuacions altres àmbits deficitaris aliens als objectius de l’oficina d’habitatge.

Una altra cosa és si els ingressos eren suficients per cobrir totes aquelles obligacions extres que se li havien imputat, menys encara si a sobre s’hi carreguen despeses difuses, com algú va insinuar en el ple: que si hi col•laboraven els funcionaris d’algun departament, que si utilitzaven infraestructures de l’ajuntament, suposo que també s’hi hauria de sumar si compraven cel•lo i grapes de tant en tant... hi podríem afegir també el lloguer de la sala de l’ajuntament que utilitzaven, posats a fer.

Soc assidu a assistir als plens, com bé saben. Ara farà just un any el sr. Lamana defensava l’èxit de la zona d’aparcaments a la platja l’estiu que acabava de passar. Argumentava que els tiquets venuts superaven una mica el cost del vigilant que els cobrava. I que amb això n’hi havia prou. Que les altres despeses que pogués haver tingut l’ajuntament no es computaven perquè s’haurien hagut de pagar igualment (brigada preparant el terreny, neteja, etc.) i que, davant la utilitat i el servei que havia significat l’existència de l’aparcament, aquelles despeses no tenien importància. No puc estar-hi més d’acord: la valoració de la utilitat social de l’aparcament passava –i passa– per sobre de qualsevol consideració de rendibilitat econòmica, sempre que sigui assumible. Sr. Lamana: ¿per què, en el darrer Ple, no va demanar la paraula amb el mateix convenciment per defensar que l’OLHiA, mentre va funcionar a ple rendiment, va ser un èxit per la seva utilitat social encara que, si se li aplicaven càrrecs d’altres necessitats municipals, el saldo superés una mica els ingressos rebuts? ¿És que la utilitat social s’ha d’aplicar als banyistes que busquen on deixar el cotxe, però no a la gent senzilla que busca on viure a un preu que pugui assumir? M’hauria agradat sentir aquest argument de la rendibilitat social de la seva boca o de la d’algú del govern aplicat a la OLHiA. Em sap greu que només vaig sentir falsos arguments i retrets de rendibilitat econòmica per emmascarar l’autèntica raó: que l’ascensor social que significava l’OLHiA incomodava al Partido Popular i a algun empresari local.

Van ser vostès que van afirmar pomposament que el seu pacte de govern no era un pacte de dretes sinó que buscava el major benefici del poble. Ara tenien una bona oportunitat de demostrar-ho, però han preferit deixar-la passar tot i quedar ben retratats.

Estic d’acord i jo mateix afirmo que el servei ha esdevingut inútil i deficitari. Mal queden compensats els recursos directes i derivats que es destinen actualment a l’OLHiA si no es formalitza cap operació o se’n formalitzen molt poques. Ara sí que hi ha una pèrdua real i cap benefici social (9 contractes de gener a juny del 2010, 1 sol contracte a partir del moment que es va canviar de model i de responsable). Però jo no considero que la solució sigui portar lluny un servei que precisament ha de treballar en proximitat, sobre les necessitats i les oportunitats reals a Canet. Per això s’anomena “oficina local”. La solució consisteix a aconseguir que torni a funcionar igual o millor que quan es formalitzaven més de 10 contractes cada any.

No els demano que tornin a contractar la sra. Blanca Arbell malgrat l’evidència de la rendibilitat social quan ella se n’ocupava, no sóc tant babau. Però sí els demano que reconsiderin la decisió de suprimir l’OLHiA, convoquin concurs de mèrits o qualsevol altra fórmula vàlida per proveir una plaça de tècnic que se’n responsabilitzi, tornin a rebre les subvencions i les comissions per pis llogat i no deixin Canet i la gent de Canet que ho necessita (llogaters i petits propietaris) sense un servei que va funcionar fins que el van escapçar, ja fa més d’un any, per raons purament polítiques.

Atentament,
Francesc Fabre