Canet de Mar

Notícia

ERC Canet reflexiona sobre les conseqüències polítiques de l'11-S

Estelada; Canet; Independència; AMI
Estelada ANC Canet
Viure Canet és la revista pública del poble de Canet que hauria de reflectir la pluralitat del poble mantenint una relativa proporcionalitat als partits que la representen al consistori i entre la ciutadania en general. Malgrat que és sostinguda gairebé exclusivament amb el pressupost municipal, o sigui a càrrec de tots els canetencs, els partits que no formen part del govern (dins el consistori o fora) hi tenen l'escassa presència d'1/4 de pàgina entre les 36 pàgines de què consta la revista. La resta està a disposició i depèn exclusivament dels partits que formen el govern.
S'ha de reconèixer que, tal com es pot constatar habitualment, normalment es procura que aquesta preferència no derivi en una utilització directa de propaganda política, però tot i això no es pot negar que la tria i la perspectiva amb què s'enfoquen les notícies o comentaris que s'hi fan estan tenyides dels colors dels partits que governen. A no ser que hi hagués una definició explícita de proporcionalitat d'ús de l'espai  –i de moment res no indica que hi pugui ser–  la revista és un altaveu propagandístic de l'anomenada "obra de govern", sense cap possibilitat de crítica o d'incloure-hi diferents punts de vista.
I això és encara més evident quan la publicació coincideix amb els períodes previs immediats a una campanya electoral. Només trobem a la revista al·legats a les importants coses que s'han fet i s'estan fent, sense que en cap d'elles es faci ni un esment de passada als punts foscos que les acompanyen indefectiblement. I per descomptat, no s'hi diu res dels problemes crònics al poble que romanen sense solució mes rere mes: brutícia als carrers, jardineria gairebé inexistent, abús impositiu, policia local, desmantellament d'estructures de benestar social, atac frontal a l'ensenyament, pintades, pressió sobre els sous dels funcionaris de l'ajuntament mentre que les remuneracions als polítics del pacte de govern  –mirat globalment– han augmentat un 30% respecte als percebuts l'any anterior, aparició d'un deute municipal considerable camuflat escandalosament per l'anterior govern durant el seu darrer any de mandat i que ara es dóna per assumit sense cap investigació ni sanció...  tot això, que preocupa de veritat els canetencs i que donaria per omplir molts números de Viure Canet, no hi trobarà mai espai, per ara.
Dintre d'aquest context, doncs, i conscients que una bona part de la problemàtica local només té cabuda a les publicacions que han de fer, a les seves expenses, els grups municipals a l'oposició i els partits que ni tant sols tenen representació al consistori, no hem dedicat l'escassa columna que ens correspon en el número que acaba de sortir a tocar cap punt concret municipal sinó a reconèixer la gran tasca duta a terme per l'Assemblea Nacional Catalana des que es va fundar en la ruta cap a la independència i la plenitud de Catalunya. Tasca que va donar els seus fruits més exultants en la manifestació de l'11 de setembre en què la societat civil va dir de forma diàfana a la classe política que estaven pixant fora de test.

Aquest és el comentari que hem publicat al Viure Canet que acaba d'aparèixer:

Catalunya, nova república d’Europa
 

El passat 11 de setembre, a Barcelona, va tenir lloc un d’aquells esdeveniments que no es poden analitzar sense destacar-ne la transcendència. Ha estat abastament comentat i no cal afegir més informació a la que s’ha anat difonent, excepte aquells que pretenen conjurar un fet notable fent veure que no ha existit.

Com a culminació d’un procés que es venia gestant des de fa molt de temps, l’anomenada societat civil va donar mostra d’una maduresa sòlida i indiscutible i va trencar la dinàmica obstruccionista, vacil·lant o simplement poc determinada de la majoria de partits polítics en la qüestió de la independència de Catalunya. Però aquesta constatació, sense matisos, seria injusta envers aquells partits o aquells militants que amb dificultats, incomprensió i sacrificis personals fa temps que estan remant en aquesta direcció. Per això no volem deixar passar l’ocasió de remarcar una manera nova i espontània d’actuar que es va poder observar en la militància d’aquests partits, entre ells Esquerra Republicana de Catalunya. Tot i tenir bloc propi reservat a la manifestació, molts militants van preferir buscar-se un lloc entremig de la gentada que configurava el bloc –atapeït i exultant– de les assemblees territorials de l’ANC de les quals molts formen part o senzillament hi simpatitzen. L’ANC és una institució transversal, els seus estatuts impedeixen el partidisme i la manipulació política. I tothom va entendre que aquest dia no anàvem a representar cap partit sinó que anàvem a viure com a catalans, com al país lliure que volem ser.

I aquest és, sense dubte, el major èxit de l’ANC en la convocatòria de la Marxa. Només els més cagadubtes o els aprofitats van preferir aferrar-se al seu món tancat i protegir-se amb les seves pròpies pancartes obligant els seus militants a afirmar que hi anaven com a simples ciutadans. Els que hi vam anar com a simples ciutadans som els que sense oblidar les nostre sigles vam formar part d’un país que cridava, a una sola veu, INDEPENDÈNCIA. Ni que sigui només per això cal agrair a l’ANC l’exemplaritat del seu esforç i recolzar-la en tot allò que estigui a la nostra mà, a nivell nacional i al nivell local de Canet. I aprendre molt bé la lliçó: quan els partits polítics no estan a l’alçada de la societat que representen, aquesta societat esmola les eines i es disposa a segar cadenes. I només els partits que ho entenguin i s’afegeixin a la feina seran dignes de representar-la en el futur. Encara hi ha partits i persones que es resisteixen a parlar d’Independència en l’àmbit local invocant que hi ha necessitats més urgents. Hi pot haver necessitat més urgent que satisfer l’ànsia de llibertat d’un poble? La gran manifestació de l’11 de setembre la van organitzar els partits o els governs dels pobles? No. La va organitzar la gent dels pobles. La gent que van anar a cridar que la seva necessitat més urgent, ara, era assolir la independència.

Bon cop de falç!