Castellar del Vallès

Documents

MOCIÓ PER LA REFORMA HORÀRIA MUNICIPAL


VOTACIÓ: FOU APROVADA PER UNANIMITAT 

Costums i hàbits horaris a Catalunya.
El franquisme va canviar els hàbits horaris del nostre país: la pluriocupació masculina -les dones havien de quedar a casa- que enllaçava dues feines més les hores extra van endarrerir els horaris dels àpats. A aquest fet cal sumar-li el canvi de fus horari aprovat per decret el març de 1940 que arrenglerava l’estat espanyol amb el fus horari de l’eix feixista italo-alemany, tot i que per lògica, l’estat espanyol ha d’estar al fus horari del meridià de Greenwinch.

Així doncs, tenim uns horaris presencialistes, de baixa productivitat i pensats per a una societat que fa anys que no existeix. Horaris que tenen serioses conseqüències:
  1. Obstacles per a la competitivitat i la producció empresarial.
  2. Augment de riscos psicosocials de les persones treballadores.
  3. La persistència de la divisió sexual del treball amb el manteniment de la desigualtat de gènere.
  4. Problemes de salut derivats de la manca de son en adults i infants.
  5. Baixos rendiments educatius.
  6. Manca de temps familiar i personal per fer afectiva la conciliació familiar.
  7. Escurça la dedicació al lleure, la cultura i l’esport.
  8. Afebliment de l’activisme social.
  9. Disminució del benestar de la societat en general.
 
Realitat horària a Catalunya en comparació amb Europa
A gairebé tota Europa, l'horari laboral és entre 8 i 9 hores. Parant un màxim d'una hora per dinar, l’hora de plegar no va més enllà de les 5 o 6 de la tarda. A l'Estat espanyol i a Catalunya, en canvi, és habitual que la població treballadora s’aturi dues hores per dinar (a l’àmbit escolar poden ser tres) i que la jornada laboral s’allargui fins a les 7 o les 8 del vespre. O fins i tot més enllà.
Aquesta jornada poc compactada provoca sopar a partir de les 9 del vespre en el millor dels casos i, per tant, provoca els efectes esmentats anteriorment. La televisió, conseqüentment, estableix horari de màxima audiència entre les 9 i les 12 reduint les hores de son. En definitiva se solapa el temps personal i el temps de descans.
 
El clima és l’origen de l’horari establert?
Durant anys una part de la població ha cregut que els horaris que fem tenen el seu origen en les condicions de llum i clima del nostre país. Però ara els experts ho desmenteixen, si més no, en gran part. El mite de vincular el clima amb la desorganització horària es desmunta tot sol comprovant que a Portugal, Marroc, Itàlia o Grècia se sopa a les 7 o 8 del vespre.
 
Europa com a exemple
En els darrers anys s’ha aprofundit en la recerca i els estudis que se’n desprenen demostren que es fa necessari i urgent desfer-se de la rèmora que representa la desorganització horària actual incapaç de fer front a la complexitat del moment present.

Europa fa algunes dècades que va començar la substitució dels horaris nascuts amb l’era industrial per uns altres adaptats i flexibles a les necessitats d’igualtat, productivitat i participació de la ciutadania. Diversos estudis de la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball (Eurofound) amb dades d’Eurostat mostren que estan avançant en el bon camí, tot i que hi ha diferències entre estats segons els models adoptats. Al nostre país el debat tot just s’inicià fa uns anys i ara sembla que se’n pren consciència de manera més àmplia en un context de crisi en què cal trobar fórmules d’optimització dels recursos escassos, però sobretot, en què cal proposar estils de vida no determinats exclusivament per una compulsió productivista i consumista. L’ordre horari hauria de ser la norma i la flexibilitat individualitzada l’excepció en tots els àmbits. Establir un horari racional generalitzat hauria de ser la norma a aplicar en tots els àmbits socials i econòmics, públics i privats. Això no exclou que es reconeguin després determinades situacions de flexibilització horària, i per tant, excepcions a les normes generals, per atendre determinades situacions personals o de determinats col·lectius.
 
Reforma horària, Ara és l’hora
En aquest context és on s’ha posat en marxa la Iniciativa per a la Reforma horària - Ara és l’hora, reconeguda pel Govern de la Generalitat de Catalunya com a la plataforma interlocutora en aquesta qüestió. L’objectiu fonamental és impulsar uns horaris beneficiosos per a les institucions, les empreses i la ciutadania. Cal, en definitiva, passar d’uns horaris propis de l’era industrial a uns que s’adaptin a les necessitats de la nova societat del coneixement i del consum, amb més complexitat social i augment progressiu de les desigualtats.

En la forma en què està organitzada la nostra societat, el temps esdevé un factor sistèmic dins del model social. Cal cercar mesures legislatives i de promoció i sensibilització que abordin el canvi a tres nivells:
  • Nivell macro que té a veure amb el conjunt de la societat.
  • Nivell meso on es contemplen les organitzacions, empreses, institucions i famílies que  componen la societat.
  • Nivell micro que es refereix a les persones individualment.
Superat el debat de la conveniència, l’objectiu d’aquests treballs és debatre la viabilitat per transitar cap al retorn de Catalunya als horaris anteriors al franquisme, adaptats a la nova realitat social, econòmica i cultural.
 
Moció Reforma horària municipal
 
Atès els obstacles per a la competitivitat i la producció empresarial i l’augment de riscos psicosocials.

Atès els problemes de salut derivats de la manca de son en adults i infants que poden comportar baixos rendiments laborals i educatius.

Atès la manca de temps familiar i personal per fer afectiva la conciliació familiar.

Atès l’escurçament a la dedicació al lleure, la cultura i l’esport.

Atès l’afebliment de l’activisme social.

Atès la disminució del benestar de la societat en general.
 
Per tot l’exposat, es proposa al ple de l’Ajuntament de Castellar del Vallès el següents acords:
 
Instar que, en el seu àmbit competencial, l’Ajuntament de Castellar afavoreixi la consolidació de la reforma horària.
Donar suport a les mesures que facin possible la transició cap a la reforma horària formulada en un moment concret en el temps. Els agents que poden fer possible aquesta reforma se situen principalment en l’acció sobre els horaris laborals, però també en els escolars, els comercials, els culturals, els esportius, els televisius i els associatius, així com en les infraestructures públiques i privades que els puguin permetre.

INTERVENCIONS

Presenta la proposta el regidor  Sr. Josep M Calaf, ERC, dient que la reforma horària és una moció i que ha rebut aportacions importants de l’equip de govern, i estem molt satisfets de poder millorar la moció inicial, la intenció nostra, amb aquesta moció era de donar suport o intentar que el Parlament i la Generalitat aprofundissin en aquest tema i que legislessin de manera que es pugui avançar en aquest tema de la reforma horària, per tant aquesta moció compleix exactament allò que pretenia, instar a la generalitat a que es comenci a interessat en aquest tema i a normativitza, a continuació passa a llegir la moció.

Per Som  de Castellar-PSC intervé el regidor Sr. Pepe González,  i diu que la irracionalitat dels horaris actuals és motiu de debat i de preocupació en amplis sectors de la societat.

La flexibilitat de la jornada laboral i l’adaptació dels horaris laborals a la problemàtica personal de cadascú, també. (en aquest cas a nivell de tot el mon occidental).

Aquí, en el nostre país i en el conjunt de l’estat espanyol han confluït els dos debats i han donat una complexitat addicional al problema.
Si bé hem seguit amb certa atenció les iniciatives que s’han produït en aquest tema a Catalunya i al conjunt de l’estat, és cert que no formava part de les nostres prioritats municipals. Són conscients que les competències a nivell local són insignificants i que res podem fer sense una dinàmica general que afavoreixi aquesta dinàmica.

És l’Estat en els temes de la seva competència, de forma especial els que afecten a la jornada laboral, i el Parlament i el Govern en tot això que l’és propi els que han de marcar el camí i definir una legislació i unes accions, que ens facilitin el camí.

No serà fàcil canviar la situació actual, són costum molts arrelades i, a més hi ha tendències actuals, “liberalitzadores” (comerç i restauració 24 hores, propostes de compactació d’horaris escolars...)  que van en contra d’aquest objectius. Però d’això parlarem després.

Deia que aquest tema no formava part de les nostres prioritats municipals, però, una vegada oberta, per part del grup d’ERC, la caixa de Pandora, hem decidit entrar amb totes les conseqüències, amb una esmena clarificadora, que reduís reiteracions i donés contingut a les propostes de resolució. No ens hem sortit del tot, el text continua sent reiteratiu, però l’anàlisi històric és menys esbiaixat i les propostes de resolució, més entenedores, han estat acceptades i fins tot enriquides, en la seva totalitat.

Des de aquest moment, considerem el text acordat com a propi i el votarem afirmativament amb totes les conseqüències.

Però, abans d’entrar en el contingut de les propostes, em permetran les senyores i senyors regidors, un cert parèntesi que crec important per situar el problema (o al menys una part) en les seves dimensions històriques.

Tots coneixem, per sapiència popular, per internet o per la tele, que al llarg de la història l’esser humà ha actuat d’acord amb els moviments dels astres i en el tema de l’horari d’acord amb els moviments dels sol (o millor de la terra).

Durant molts segles, això ha estat un tema inqüestionable i indiscutible. La humanitat ha viscut milers d’anys sense necessitat de saber l’hora exacta en la que vivia.

No fa massa segles (de forma generalitzada un parell) van començar a aparèixer en algunes façanes de cases pairals, els rellotges de sol.
Aquests rellotges marcava (i marquen)  l’hora de cada indret, de cada masia, de forma que l’hora de Granollers o d’Igualada no era la mateixa, ja que no era la mateixa la posició en relació al sol. Evidentment això no suposava cap inconvenient ni ningú feia qüestió.

La modernitat i algun rei absolutista varen considerar un avanç unificar l’horari en el conjunt de cada estat, evidentment fent-lo coincidir amb l’hora solar de la capital, (París, Berlin, Madrid o Lisboa, si Catalunya hagués estat un estat seria la de Barcelona).

La diferencia horària entre Espanya (Madrid) i França o Portugal era entre 15 i 20 minuts. La mobilitat entre el països era escassa i en carro o diligencia i per tant no generava massa problemes.

A partir de mitjans del segle 19, amb l’expansió del ferrocarril, el tema es va comença a complicar, la connexió entre països, especialment a Europa i a la relació EEUU – Canadà, va evidenciar que les diferencies horàries de minuts eren de difícil gestió en les fronteres.

Al final del segle 19, cap a 1880, a proposta d’un enginyer canadenc, és va acceptar la divisió de la terra en 24 usos horaris (una milla, 1600 i escaig  metres cadascú a l’alçada de l’Equador) que arrodonia a hores exactes les diferencies  entre les diferents zones horàries.

La milla continua sent la mida de la distancia i la velocitat en la navegació i en algun cas en la meteorologia.

Amb petits canvis temporals, l’adscripció dels països a un ús horari, es va consolidar, de forma definitiva, als anys 40. En el cas d’Europa les fronteres permeables i la consolidació del ferrocarril i l’aviació continental, a part dels projectes de coordinació europea, van ser els responsables. Des de llavors no s’ha modificat.

Ja sé que ens últims anys s’ha posat de moda qüestionar l’adequació de l’estat espanyol a l’ús horari en el que estem i que canviar d’ús seria la solució de tots els mals.

L’ unificació de l’horari Europeo central, que va des de Polònia o Àustria fins a Finisterre, funciona des de fa 75 anys. I en ell convivim països amb hàbits horaris molt diferents.

El nostre veïns de Perpinyà o de Lyon viuen en el nostre ús horari i sopen entre les 7 i 8 del vespre.

També hem de recordar que els temes d’horaris sempre han estat sotmesos a arbitratges internacionals, per tant no es prenen per decisions unilaterals dels estats.

Conclusió: una cosa son els horaris  racionals i la necessitat de corregir aquesta anomalia, en la que hi viu l’estat espanyol i també Catalunya, i una altre qüestionar si hem de formar par d’un o un altre ús horari. Barrejar els dos temes no ens ajudarà ha resoldre el problema.
Tanco el parèntesi i torno a la moció en la que, malgrat  ha estat comentada pel regidor d’ERC, val la pena incidir, ja que situa la problemàtica en un terreny a l’abast de les nostre possibilitats.

Proposa la moció: (una “mica” diferent de la proposta original d’ERC).Constatar formalment la irracionalitat dels horaris i els seus efectes nocius per a la salut, les relacions familiars, socials, laborals, educatives, d’oci i, de forma especial, per a la integració, en condicions de igualtat, de la dona en el mercat laboral. 

Reconèixer el paper impulsor de la plataforma Iniciativa per a la reforma horària- Ara és l’hora
Donar suport al Parlament de Catalunya i al Govern per tal que estudiïn i proposin fórmules que permetin racionalitzar els horaris i que considerin aquest un projecte important de país.

Crear una comissió, a nivell municipal, amb les següents atribucions:
  1. Fer el seguiment de les iniciatives que provinguin del Parlament i del Govern.
  2. Estudiar i recomanar l’aplicació a l’Ajuntament d’aquelles normatives aprovades en el Parlament i comunicades pel Govern que afectin la reforma horària a nivell local.
  3. Organitzar actes i/o activitats per conscienciar a la població castellarenca de la necessitat del canvi horari.
  4. Invitar a la plataforma per a la Reforma Horària- Ara és l’hora, a presentar activitats divulgatives en el nostre municipi.
S’obre un torn de replica amb el Sr. Josep M Calaf,  ERC i diu que agraeix la intervenció que ha fet el regidor Sr. González per les seves aclaracions.