Castellar del Vallès

Documents

MOCIÓ DE SUPLICATORI DE LA DEMOCRÀCIA


VOTACIÓ: LA PROPOSTA FOU APROVADA, PER MAJORIA SIMPLE:
 
Vots a favor:        SIS ( 6) dels regidors D’ERC i PDECat
Vots en contra:    CAP         
Abstencions :      QUINZE (15) dels regidors DE Som de Castellar-PSC i Decidim Castellar

 
Aforats
La legislació espanyola preveu que els membres del governs estatal i autonòmics, així com els diputats dels Parlaments, del Congrés,del Senat i alguns jutges i magistrats tinguin la condició d’aforat.

La idea que engloba aquesta legislació és que els aforats que siguin investigats seran jutjats, si es el cas, per tribunals superiors en lloc d’ordinaris.
L’aforament, en el seu origen, es defensava considerant que un tribunal superior pot tenir més experiència i ser menys impressionable que un tribunal ordinari. La realitat actual és que com més alt és el tribunal més manipulable és políticament. Això ha qüestionat l’ampli aforament actual fins al punt que molts partits consideren que cal eliminar-lo.

Suplicatoris
La manera de procedir judicialment contra un aforat es retirar-li aquesta atribució. Per això quan hi ha un requeriment per part d’un tribunal de justícia el procediment es demanar a les Cortes que retirin l’aforament a través d’un suplicatori.

Només la meitat dels suplicatoris demanats pel Tribunal Suprem han estat acceptats pel Congrés o el Senat espanyols des de l'inici de la transició. En total, se n'han concedit 56 d’un total de 91sol·licitats.

Molts suplicatoris tenen el seu origen en infraccions de trànsit o de corrupció. Però els suplicatoris han estat sovint també un recurs polític llançat contra les forces crítiques amb el règim de la Constitució del 1978. Alguns exemples són Telesforo Monzón, Francisco Letamendi, Anton Ibarguren, Joan Idigoras i Iñaki Goioaga. Altres coneguts casos han estat el senador Josep M Sala i, més recentment, Lluis Barcenas.

Sens dubte, però, el més important va ser el de Jose Barrionuevo, ministre de Felipe Gonzalez per un tema de malversació i detenció il·legal.

Francesc Homs, un cas singular
Però el  cas de Francesc Homs s’allunya de tots els casos anteriors ja que la seva causa no te res a veure amb la corrupció, les infraccions de trànsit, les declaracions d’enaltiment del terrorisme ni les detencions il·legals. Se’l vol jutjar per fer possible que milions de catalans votessin lliurament sobre el seu futur polític. Una consulta, per altra banda, que tenia la seva justificació en un acord del Parlament de Catalunya, on resideix inequívocament la representació de tots els catalans. Francesc Homs acompanya als altres encausats pel mateix fet: El president Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la Consellera Irene Rigau. Aquests tres, però, no han passat per un procés de suplicatori perquè ja no tenen la condició d´aforats.

Encausar Francesc Homs es encausar més de 2.000.000 persones
Les dades definitives de la participació del 9N del 2014 són 2.344.828 persones de les quals un 80,91% dels ciutadans van votar “Si-Si” (1.897.274 vots), el 10,02% ho van fer pel “Sí-No” (234.848 vots) i un 4,49% dels sufragis (105.245 vots) van optar pel “No”.

Moció Suplicatori a la democràcia

ATÈS el dret del poble català a decidir el seu futur.

ATÈS que el govern de la Generalitat del 9N del 2014 va complir una promesa electoral i un mandat majoritari del Parlament de Catalunya.

ATÈS que el Procés Participatiu del 9N va permetre votar a 2.344.828 ciutadans de manera lliure i democràtica.

Per tot el que s’ha ’exposat, es proposa al ple de l’Ajuntament de Castellar del Vallès l’adopció dels següents

ACORDS:
PRIMER.- Rebutjar que les respostes que es donen a les demandes d’una gran part de la ciutadania de Catalunya sigui per la via judicial en lloc de la política.
SEGON.- Constatar l’error dels partits que varen votar a favor del suplicatori.
TERCER.- Denunciar especialment el vot afirmatiu del PSC ja que molts càrrecs electes d’aquest partit van participar en les votacions del 9N. És incompatible participar d’unes votacions per després denunciar-les.
 
INTERVENCIONS
Presenta la proposta el regidor  Sr. Rafa Homet, ERC, i diu que entenem que presentar una moció que proposa reprovar a partits polítics per la raó de les seves actuacions parlamentàries no és ni normal, ni habitual, ni recomanable, però entenem la excepcionalitat del cas, estem parlant d’un cas que afecta, seguint la lògica processal  a tots aquells castellarencs i castellarenques que van organitzar o participar en la consulta del 9N. I agraïm i felicitem la intervenció de l’Alcalde al respecte que va fer en un mitjà de comunicació local fa pocs  diesi, entenem que aquesta intervenció representa institucionalment a la majora dels vilatans, entenguin aquesta moció doncs, com allò que és, una mostra de suport a l’actuació unilateral d’Alcaldia.
Situem-nos, estem parlant de donar autorització  política a fer un judici polític per exercir un dret democràtic, parafrasejant la intervenció de l’Alcalde publicada a l’Actual, molts Ajuntaments governants pel PSC van oferir la nostra col·laboració al Govern de la Generalitat per l’organització de la consulta i també van ser molts socialistes que hi ha participar.

Per això entenem que la gravetat dels fets ens demanen avalar-ho i donar suport a les seves declaracions com a poble, tot seguit dona lectura a la moció.

A continuació intervé per Som de Castellar-PSC el regidor Sr. Aleix Canalis, i diu que en  ocasió, el nostre grup no pot votar a favor de la moció presentada pel grup municipal d’Esquerra, malgrat que compartim, com bé saben, l’esperit de la mateixa.

El grup municipal de Som de Castellar-PSC, ens hem manifestat i ho tornem a fer en aquesta ocasió i per aquest cas en concret, en contra de la judicialització de la política que impulsen alguns partits, especialment el Partit Popular. Entenem també que investigar Francesc Homs pel seu paper en el desenvolupament del 9N, és l’enèsim error que comet l’estat a l’hora d’afrontar i donar sortida a la demanada de votar, que segons les últimes enquestes ja reclamen més d’un 80% dels catalans i catalanes.

Ara bé però, en els termes en els quals avui vostès, senyors i senyora d’Esquerra presenten aquesta moció fa que per nosaltres no sigui assumible.
El nostre grup ha fet propostes d’esmena que respectaven el 100% l’esperit inicial de la moció, i que haguessin fet possible que el nostre grup hi hagués votat a favor. Malauradament la seva inflexibilitat no ha fet possible l’acord.

Si em permeten una reflexió personal: Mirin, aquesta és l’enèsima moció referent a l’anomenat “procés” que es presenta en aquest plenari i si s’hi fixen  bé, el nostre grup sempre ha votat a favor d’aquelles mocions que buscaven un consens i cercaven el què entre tots creiem que és l’essència de la democràcia ( el dret a decidir davant d’una urna i a no criminalitzar aquelles persones que obeeixen un mandat del Parlament, fa un mesos al President Mas i fa uns dies a la Presidenta Forcadell), més enllà de les sigles dels partits i els posicionaments dogmàtics. 

Però avui vostès s’han plantat en la lògica del frontisme, en la lògica de senyalar l’altra com la causa de tots els mals,  en la lògica de mirar més el què ens separa del què ens uneix, en definitiva, en la lògica dels bons i els dolents.. i aquí a nosaltres no ens hi trobaran.

“Nosaltres no som d’eixa món”,  i com que no compartim aquesta manera de fer política, avui el nostre grup no votarà aquesta moció.
Per Decidim Castellar intervé la regidora Sra. Bet Tena,  dient que abans d’entrar a valorar pròpiament la moció, volem fer algunes consideracions de caràcter més general.

En l’actualitat i segons la legalitat vigent, els parlamentaris tenen prerrogatives, o sigui certs drets exclusius per formar part del govern, que els permeten gaudir principalment de dos privilegis respecte a la resta de ciutadans:
  • La inviolabilitat per les opinions manifestades en l’exercici del seu càrrec.
  •  I la immunitat, es a dir, els membres del Parlament no poden ser inculpats ni processats sense l’autorització de la Cambra respectiva (Congrés/Senat).

Podríem discutir si aquestes prerrogatives són acceptables des del punt de vista de la igualtat de tots els ciutadans, encara que històricament s’han justificat per tal d’assegurar la separació de poders, garantint la plena llibertat i independència del legislatiu davant d’intromissions o atacs provinents d’altres poders.

En aquest sentit, la immunitat presenta tres aspectes importants per tal de garantir la separació de poders:
  • Impossibilitat de detenció (excepte delicte flagrant),protegint segons la teoria als parlamentaris de detencions arbitràries que podrien impedir la seva assistència al Parlament en sessions decisives.
  • Reconeixement d’un fur especial , en aquest sentit el Tribunal Suprem,
  • I l’exigència de la prèvia autorització de la Cambra mitjançant el suplicatori. Tot plegat es refereix sempre a matèries de naturalesa criminal.
Començant a centrar-nos en la moció, la figura del suplicatori, segons la teoria és un acte discrecional, però de cap manera arbitrari; és a dir, la Cambra s’hauria de plantejar si la petició és legal i No està determinada per motius polítics.

I aquesta és la qüestió del cas que ens ocupa!

Per què han concedit el suplicatori en el cas del Sr. Homs???. Per raons d’estricta legalitat o per raons purament polítiques???
Des de Decidim creiem que és una barbaritat que la figura del suplicatori, una figura jurídica, s’utilitzi com a arma política. PP, Ciutadans i PSOE, s’estan carregant el suplicatori, amb tot el que pot comportar. Ja que seguint una estratègia similar, ens podem trobar una autèntica desfilada de parlamentaris passant els Tribunals si trobem un jutge disposat a admetre una querella sobre qualsevol actuació política. I malauradament  a alguns els costa ben poc donar aparença de delicte a qualsevol cosa! 

Tot i així insistim que el debat sobre l’aforament pot ser molt llarg i aixecar grans discussions. Dins del nostre propi partit, i no ens omple d’orgull reconèixer-ho, el debat hi és i no està pas tancat. En tot cas, segur que és millorable, que potser són masses els càrrecs que gaudeixen d’aquests privilegis, i que és una qüestió que cal afrontar per a poder avançar i modernitzar les nostres institucions.

Fetes aquestes consideracions, la moció que presenta avui ERC creiem que no aporta ni proposa res. Sembla únicament que busqui el desgast del partit de govern, fent-los reconèixer que el seu partit es va equivocar votant a favor del suplicatori d’Homs.

Al marge que compartim l’opinió, i que des de Decidim considerem que el judici a Homs és completament polític, i que en aquest cas s’està fent un ús polític i partidista de la figura del suplicatori, fets que condemnem plenament, també creiem que tal i com està redactada aquesta moció, no entenem massa que s’està demanant al plenari de Castellar.

I és que si ens centrem en els acords que es volen aprovar, a banda del primer punt, on es rebutja la resposta judicial a les demandes polítiques de la ciutadania, els punts 2 i 3 simplement fan sang de la votació del PSC a favor del suplicatori d’Homs.

Insistim que compartim l’error comès pel PSC al votar a favor d’aquest punt, però que el plenari hagi de constatar aquest error, sense proposar cap esmena, ni acció concreta, ens sembla que no és la seva feina. Utilitzar la figura de la moció per a carregar de forma partidista contra un altre partit creiem que no és una bona manera d’actuar en el ple de Castellar.

En aquest sentit el punt 3 és el més surrealista. L’Ajuntament de Castellar ha de denunciar el vot afirmatiu del PSC? Com? A qui? Per a que? Estem d’acord en la incoherència d’alguns militants del PSC, però com tantes altres incoherències d’aquest i tants altres partits. La fiscalització d’aquestes incoherències creiem que no és la feina d’aquest plenari. Per a tots aquests motius, el nostre vot serà l’abstenció.

S’obre un torn de replica amb el regidor Sr. Rafa Homet,  ERC, per dir que amb la argumentació entenem que donem suport a un acte valent de l’Alcalde, no ens plantegem en cap cas ni el frontisme ni dels bons ni dels dolents, hem donat suport a uns declaracions públiques de l’Alcalde i ens hauria agradat tenir mes suport  de la resta de grups.

A continuació intervé el regidor Sr. Aleix Canalis,  Som de Castellar-PSC, per dir que comparteixes la seva actitud de mantenir i no esmenar aquesta moció que en el fons el que es demanava era no judicalitzar  la política.
 
El partit socialista Som de Castellar-PSC, deixa constància que no participen en la votació.
D’acord amb l’article 95 del ROM el vot de Som de Castellar-PSC compta com abstenció.