Castellar del Vallès

Documents

MOCIÓ REFERENT A LA TAXA PER L’ÚS PRIVATIU O APROFITAMENT ESPECIAL DEL DOMINI PÚBLIC LOCAL DE LES INSTAL·LACIONS DE TRANSPORT D’ENERGIA ELÈCTRICA, GAS, AIGUA I HIDROCARBURS
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
 
Els darrers anys les companyies subministradores de serveis bàsics, i particularment les elèctriques, han vist incrementats els seus ingressos alhora que la ciutadania ha patit un increment desmesurat de les tarifes. Aquesta situació ha posat en risc l’accés de moltes famílies als subministraments essencials, accentuant la problemàtica de la pobresa energètica.

Per la seva banda, l’Estat espanyol enlloc de vetllar pels interessos dels ciutadans ha optat per prioritzar els interessos econòmics de les grans corporacions, algunes vegades per acció i altres vegades per omissió. Els ajuntaments també hem patit la posició de poder d’aquestes companyies que, amb la complicitat de l’Estat, sovint han trobat els mecanismes legals per eludir el pagament de taxes municipals.

Un exemple clar és la taxa per l’ús privatiu o aprofitament especial del domini públic que han d’abonar les empreses de subministraments per les instal·lacions de generació, transport i distribució. La llei d’hisendes locals recull a l’article 20.3.k) la possibilitat d’establir una taxa per gravar les instal·lacions de transport d’energia elèctrica, aigua i gas que ocupin el sòl, subsòl o el vol de vies públiques o d’altres terrenys de domini públic local.

D’altra banda, l’article 24  de la llei d’hisendes locals defineix els mètodes de càlcul de la quota tributària ja sigui a través de la valoració de la utilitat de mercat derivada de l’ús o aprofitament o bé de l’1,5% dels ingressos bruts procedents de la facturació que obtingui l’empresa subministradora al terme municipal per l’aprofitament especial del sòl, subsòl o vol de les vies públiques municipals.

Les companyies afectades per aquestes taxes han presentat nombrosos recursos davant els tribunals demanant l’anul·lació de les ordenances fiscals que les regulen, argumentant que la quota exigida no estava prou fonamentada o bé era desproporcionada.

Atès que mitjançant les ordenances fiscals els municipis poden exigir –com alguns ja fan des de fa temps- a les empreses explotadores de serveis de subministraments que, actuant com a distribuïdores i/o comercialitzadores, presten serveis que resulten d’interès general o afecten a la generalitat o a una part important del municipi una taxa de l’1,5 per cent sobre els ingressos bruts generats al municipi.

Atès que les sentències del Tribunal Suprem estableixen que els ajuntaments també podran establir una taxa per a les empreses que compten amb xarxes que travessen el terme municipal, però que no van directament vinculades a la prestació de serveis al municipi.

Atès que segons el que estableix la doctrina del Tribunal Suprem es pot determinar com a base imposable el valor de la utilitat que reporta l’ús privatiu o aprofitament especial del domini públic, i aquesta utilitat pot calcular-se partint del valor cadastral del sòl amb construccions, considerant construccions les pròpies línies elèctriques d’alta tensió, així com altres elements de la instal·lació.

Per tot l’exposat, el grup d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Castellar del Vallés proposa d’adopció dels següents:
 
ACORDS

Primer. Dur a terme els tràmits necessaris per aprovar l’ordenança fiscal relativa a l’ús privatiu o aprofitament del domini públic fet per aquelles empreses que, sense prestar directament serveis de subministraments bàsics al municipi, compten amb instal·lacions de transport d’energia elèctrica, gas, aigua o hidrocarburs que transcorren pel terme municipal, aplicant com a base imposable el valor de la utilitat derivada de l’aprofitament especial o l’ús privatiu del domini públic local, calculat aquest valor a partir dels valors cadastrals amb construcció.

Primer.- Elaborar els informes tecnicojurídics necessaris per tal que en l’expedient de modificació de les ordenances fiscals per a 2018 es creï una taxa per aprofitament especial del sòl, el subsòl i el vol de les vies públiques municipals així com les xarxes de transport que travessin el terme municipal per part d’empreses explotadores de serveis de subministrament que no són d’interès general i no donen serveis directes al municipi, en conseqüència, no estan gravades per la taxa regulada a la ordenança fiscal número A11.

Segon.  Cercar el suport necessari a entitats supramunicipals per tal d'identificar els metres lineals de xarxes elèctriques que transcorren per espais municipals.

Tercer.- Incorporar al pressupost de l’ajuntament de l’exercici 2018 una partida específica per a combatre els efectes de la pobresa energètica, aprofitant els majors ingressos que pugui generar la nova taxa a que es refereix l’apartat primer d’aquest acord i dins les possibilitats que permeti l’aplicació de la regla de despesa.

Quart. Exigir al govern de l’Estat espanyol que, en cap cas, traslladi el major cost suportat per les companyies a les tarifes o peatges que paguen els usuaris per serveis essencials com el gas, aigua o electricitat.

Cinquè. Comunicar aquest acord al Govern espanyol, a la Generalitat de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya.