Castellar del Vallès

Documents

MOCIÓ SOBRE RESILÈNCIA URBANA

VOTACIÓ: FOU APROVADA PER UNANIMITAT 

Concepte de resiliència
La paraula resiliència s’ha aplicat a gran quantitat de disciplines. Entre elles: psicologia, enginyeria, sociologia, arquitectura, ecologia, dret i periodontologia.

Potser el concepte més il·lustrador el dona la enginyeria que, a més a més, és un dels primers camps on és va aplicar el concepte resiliència i on s’hi troba la descripció més comprensible. Es defineix la resiliència com la capacitat que té un material per recuperar-se després d’haver sofert una deformació conseqüència de factors externs. Quan la deformació ultrapassa uns determinats valors aquesta es transforma en deformació permanent i el material ja queda alterat d’una manera irreversible, i, per tant, sense capacitat per tornar al seu estadi original.

Tanmateix,  si apliquem la resiliència a la psicologia, direm que és la capacitat de les persones de recuperar el seu estat originari després d’haver estat sotmeses a  períodes de dolor emocional y situacions adverses.

Resiliència aplicada a les ciutats.
Abans d’aplicar el terme resiliència a les ciutats pot ser més entenedor si abans el referim a l’ecologia. En aquest cas, la resiliència és la capacitat dels ecosistemes de recuperar-se després d’haver patit agressions, intervencions o pertorbacions siguin de caràcter natural o produïts per l’efecte humà.
Nogensmenys, les ciutats, pobles i viles estan sotmeses a tot tipus de desastres naturals, siguin en forma de ventades, riuades, nevades, sequeres, incendis o de qualsevol altre tipus. I, en aquest sentit, resiliència urbana és la capacitat d’una ciutat exposada inevitablement a les amenaces descrites anteriorment per adaptar-se i recuperar-se dels seus efectes de manera oportuna, ràpida i eficient.

Resiliència urbana és més una necessitat  que una opció
És obvi que qualsevol situació devastadora provocada per un desastre natural comporta la necessitat de restablir, el més aviat i el millor possible,  les condicions d’abans del impacte rebut. Però la resposta que es pugui donar, després dels efectes, té molt a veure amb l’anàlisi de situacions patides en el passat, amb l’experiència de ciutats amb semblants situacions, amb la visió de conflictes futurs, amb la capacitat i possibilitat d’actuació, i , sobretot, en el fet d’haver-se dotat de la capacitat de planificar els seus serveis i recursos. Tot això configura una resposta que va des de improvisada, descoordinada i ineficaç a previsible, ràpida i eficient.

En conclusió la resiliència urbana suposa un risc més reduït a les conseqüències d’un desastre natural i les seves afectacions en les persones.

Resiliència urbana com a concepte social i de futur
La resiliència urbana no és només una tècnica de gestió d’emergències. És una predisposició a enfocar el desenvolupament d’una manera integral, responsable i eficient. I, en aquest sentit, té un fort component d’avenç social. La resiliència urbana va més enllà d’altres valors que la societat ha volgut promocionar com la sostenibilitat o l’ecologia. En els propers anys veurem com el concepte resiliència urbana substitueix progressivament aquests dos darrers conceptes.

L’objectiu de la resiliència urbana és augmentar la comprensió en el desenvolupament futur i fomentar el compromís dels governs locals en front dels desastres naturals, o que estiguin produïts per l’efecte humà, siguin una prioritat de les seves polítiques.

Concreció en l’aplicació de resiliència urbana
A continuació s’enumeren els objectius principals de la resiliència urbana:
  1. Prevenir les amenaces
  2. Aguantar els impactes
  3. Respondre a les situacions de crisi
  4. Recuperar les funcionalitats del sistema urbà
  5. Aprendre de l’experiència.
I el funcionament per obtenir els propòsits anteriors:
  1. Protecció i millorament de les infraestructures, molt especialment de les instal·lacions vitals:Educació i salut.
  2. Creació d’un departament o regidoria amb competències institucionals, administratives i amb finançament i recursos.
  3. Avaluació dels riscos potencials i actuacions futures en relació a elles que comportin preparació, alerta avançada i respostes eficaces.
  4. Reglamentació de la construcció i planificació territorial.
  5. Protecció del medi ambient i enfortiment dels ecosistemes.
  6. Propòsit de formació i informació i consciència pública.
Queda entès que resiliència urbana no és posar tots els treballs i capacitats per possibilitar actuacions eficaces quan es produeixen impactes per tal de minimitzar-ne els efectes sinó que és puguin prevenir i evitar desastres de manera predictiva i proactiva.

Es necessari a Castellar incorporar la resiliència urbana?
Els organismes internacionals han identificat que la resiliència urbana depèn del correcte funcionament de les seves infraestructures, de les relacions entre elles (interdependències), de la relació entre aquestes estructures i l’entorn territorial, i finalment de les capacitats i eines per gestionar aquestes relacions.

Pel que fa a les estructures amb l’entorn territorial Castellar té una major fragilitat que altres municipis ja que disposa de moltes urbanitzacions, nuclis habitacionals i masies repartides que concentra una major exposició als riscos de la població. Això incrementa la  vulnerabilitat a què estan exposats els ciutadans i les infraestructures ja que els perills no són únicament d’origen climàtic o natural, sinó també social i tecnològic.

La resiliència urbana desplega accions i estratègies que permeten minimitzar l’alt risc de vulnerabilitat que l’excés d’urbanitzacions comporta per Castellar.

Moció resiliència urbana
ATÈS que el canvi climàtic és un desafiament que pot incrementar els desastres naturals amb afectacions per l’entorn i les persones.

ATÈS que és necessari actuar de manera proactiva per minimitzar les conseqüències d’impactes mediambientals greus o lleus.

ATÈS que el concepte resiliència urbana engloba àmpliament altres conceptes fortament arrelats a la ciutadania com sostenibilitat i ecologia.

ATÈS que cal concentrar en una única gestió les experiències pròpies o alienes, les propostes d’actuació i l’observació de les actuacions preventives i de desenvolupament urbà.

ATES que aquesta resiliència ha d’estar vinculada necessàriament als conceptes dinàmics de desenvolupament i de creixement urbà.

L’Ajuntament Ple

ACORDA:
PRIMER.- Crear un grup de treball tècnico-polític dins l’administració municipal per valorar la necessitat d’incorporar el concepte de resiliència urbana en la gestió municipal.
SEGON.- Establir un període de 3 mesos per formalitzar aquest grup de treball.
 
INTERVENCIONS
El regidor Sr. Josep M Calaf (ERC),  fa lectura de moció.
Per Som de Castellar-PSC, el regidor Sr. Aleix Canalis  i diu que per iniciar la meva intervenció els llegeixi un article del Sr. Marc Parés al diario.es del gener del 2015, que al nostre entendre és molt il·lustratiu:

“Crítica a la resiliència urbana: per una ciutat realment transformadora
Cada vegada més sentim parlar de la resiliència com un concepte aplicable als estudis urbans. El terme fa referència a la capacitat d'un territori (una ciutat, un barri, una comunitat) per fer front a una amenaça externa. Les catàstrofes naturals (huracans, inundacions, terratrèmols), o l'esgotament de recursos naturals (el petroli, l'aigua), són potser els casos més significatius. Més recentment, però, el terme s'ha relacionat també amb les conseqüències de la crisi economicofinancera. Els analistes ens diuen que les ciutats i els barris resilients són aquells que millor han "resistit" els impactes de la crisi, o els que han sabut "adaptar-se" al nou escenari; mentre que els estrategs ens adverteixen que, d'ara endavant, hem de construir entorns urbans resilients i intel·ligents (smart cities), que siguin capaços de "anticipar-se" a les futures pertorbacions.

Des dels seus orígens a l'Ecologia, on s'associa la resiliència d'un ecosistema amb la capacitat de tornar al seu equilibri inicial, el terme ha evolucionat i ha incorporat la idea de l'adaptació. És a dir, ser resilient no només significa resistir davant un canvi, sinó també adaptar-se al nou escenari, aconseguint un nou equilibri que mantingui les funcionalitats del sistema.

Aplicar aquesta noció de la resiliència a les ciutats, tal com fan els discursos dominants d'institucions com el Banc Mundial o la Comissió Europea però també moltes de les ciutats que han incorporat el concepte en la seva planificació estratègica (Londres, Leeds o Hong Kong, entre d'altres), implica dues grans assumpcions. S'assumeix, primer, que existia un equilibri econòmic i social desitjable abans de la crisi i, segon, que és possible o bé tornar a aquesta situació (persistir) o bé arribar a un nou equilibri (diversificació dels sectors productius, noves formes de relació entre Estats, mercat i societat civil, etc.), sense posar en dubte les bases, els valors i les funcions del sistema (adaptació). Entesa així, la resiliència ens pot abocar cegament a tornar a aquell model de ciutat en el qual resideixen, precisament, les causes de la bombolla immobiliària i de la posterior crisi economicofinancera.

Només des d'una repolitització del concepte, qüestionant-ne la finalitat en cada cas i obrint el debat sobre quin model de resiliència volem, podrem anar més enllà d'aquesta visió restrictiva. Des d'aquesta perspectiva, no cal preguntar només quins són els factors de resiliència urbana d'un o altre territori, sinó que hem d'interrogar-nos també sobre els objectius, els valors, els guanyadors i els perdedors que hi ha darrere de cada model de resiliència. Només així podrem donar cabuda a una resiliència realment transformadora, que vagi més enllà de la persistència i l'adaptació i aposti per una transformació profunda del sistema, del model de ciutat i de les funcionalitats associades a l'etapa pre-crisi.

Certament, estudis com "Barris i Crisi" impulsat per l'IGOP demostren que la crisi no ha afectat per igual a tots els territoris i que, efectivament hi ha uns barris que són més resilients que altres . Factors com les pròpies característiques socio-urbanes d'un barri, les inversions públiques rebudes, l'històric de mobilització veïnal, la capacitat de col·laboració entre els actors governamentals i no-governamentals, o la construcció d'un sentiment d'orgull de barri són, en efecte , factors de resiliència urbana que expliquen que mentre uns territoris han vist multiplicar la seva vulnerabilitat (més atur, més desnonaments, més exclusió social, més problemes de convivència, etc.), altres han tingut una major capacitat per contenir els efectes de la crisi.

Segur que podem aprendre molt dels factors que expliquen la resiliència de barris com Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat), Pardinyes (Lleida) o Santa Eugènia (Girona). Ara bé, són factors que ens condueixen a un canvi de model? Qüestionen les funcionalitats del sistema? Són replicables en l'actual context post-crisi? No serà que les dinàmiques transformadores no es donen en aquests barris "resistents" sinó que es produeixen a partir de l'autoorganització ciutadana en barris com Ciutat Meridiana? Potser és en els barris més vulnerables on, precisament per la magnitud dels impactes de la crisi i per la incapacitat de les institucions públiques per fer-hi front, trobem pràctiques alternatives, socialment innovadores, basades en la solidaritat i la cooperació, que poden alimentar un nou model de resiliència realment transformador. Com afirmen Peter Hall i Michèle Lamont en el seu últim llibre (Social Resilience in the Neoliberal Era) potser és l'actual context post-crisi el que pot fer emergir noves oportunitats, noves eines i noves alternatives per respondre, qüestionar i transformar el projecte neoliberal avui dominant.”

Com poden veure, segurament el concepte resiliència urbana, en aquests moments, és més un concepte de reflexió teòrica i acadèmica que un element d’integració immediata a la gestió d’un Ajuntament com el de Castellar del Vallès.

En aquest sentit, vagi per endavant, el nostre escepticisme inicial sobre l’aplicació d’aquest concepte a la gestió municipal, en aquest moment.

Malgrat tot, el nostre grup votarà a favor de la creació d’aquest grup de treball perquè entenem que el grup municipal d’Esquerra ha recollit bona part dels nostres plantejaments.

Que no sigui dit que no n’hem volgut parlar.

Per Decidim castellar, na regidora Sra. Elisenda Alamany,   exposa que la resiliència urbana és la capacitat d'una ciutat per restablir el seu funcionament davant de qualsevol situació de crisi o fins i tot per evitar la situació de crisi. Alguns exemples d'això són la xarxa de dipòsits d'aigües fluvials per evitar les inundacions en l'espai públic i abocaments incontrolats al litoral, la dessaladora per als períodes de sequera o els plans d'actuació de protecció civil.

Tot i que Castellar del Vallès no s'enfronta a grans riscos naturals, com passa en altres punts del món, sí que està exposada a riscos més propis de les ciutats com la concentració de persones o els incidents en l'àmbit tecnològic. L’exemple més recent van ser les ventades del 9 de desembre de 2014 que van colpejar duríssimament el Vallès Occidental i Oriental. Però també podria ser la necessitat de donar asil a refugiats com a municipi acollidor que som.

El concepte de resiliència va sorgir amb força a l’agenda política després que Barcelona patís una gran apagada elèctrica de l'any 2007 a partir de la qual, es va veure la necessitat d'abordar aquestes situacions de crisi d'una manera més transversal.

Creiem que la resiliència urbana és un concepte interessant i agraïm els canvis que ERC ha acceptat a la seva moció en la qual es demana una comissió tecnicopolítica i no pas una regidoria específica per tractar de manera multidisciplinària la reducció de la vulnerabilitat davant riscos relacionats sobretot amb infraestructures i xarxes de serveis que van més enllà del medi ambient.
Per CDC (PDeCAT) , pren la paraula la regidora Sra. Bea Garcia,  per dir que creiem que el concepte de resiliència es prou vàlid com per aplicar-ho a totes les àrees o accions municipals, per això proposem que s’adopti aquest  concepte com a eix transversal de treball i que convidi a treballar sota aquest focus els diferents serveis i recursos municipals, per això el nostre vot serà favorable.

En torn de replica el regidor Sr. Josep M Calaf,  ERC, intervé per dir que si es pretén centralitzar-nos amb Castellar com es podria aplicar aquest concepte i quins podrien ser els seus beneficis, faríem esmena a les ventades del fa uns dos anys i els efectes d’aquestes ventades encara avui son visibles en el conjunt del territori, per tant doncs, pensem que aplicant aquest moment ens podríem qüestionar si es podria fer alguna cosa abans de les ventades a Castellar?, es podria agafar una comissió que ens avisi de els bosc esta prou net o no, etc.. amb això vull dir que probablement s’haguessin pogut fet moltes coses per minimitzar els efectes de les ventades; per tant aquesta seria una aplicació molt concreta i posteriorment amb aquesta neteja de boscos es podria treure combustible per utilitzar la biomassa que és una energia molt mes sostenible que la que estem utilitzant actualment, també estaríem donant feina i tancant el cercle de que aquesta neteja de boscos la  podrien re-utilitzar com energia i com a font en instal·lacions municipals. Aquesta petita conclusió de l’efecte que podríem tenir aplicant la resiliència és un concepte que ens pot ajudar molt.