Castellar del Vallès

Documents

MOCIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS D’ERC, DECIDIM CASTELLAR I PDeCAT, DE REBUIG AL JUDICI DEL 9N


VOTACIÓ: FOU APROVADA PER UNANIMITAT 

ATÈS que un estat democràtic no pot negar el dret a decidir als seus ciutadans.

ATÈS que cap estat, democràtic o no, pot prohibir la llibertat ja que aquesta no és un dret sinó el fonament de qualsevol dret.
ATÈS que el govern de la Generalitat en la celebració de la consulta va complir un compromís adquirit en unes eleccions.

ATÈS que possibilitar que la ciutadania es pronunciï democràticament a través de les urnes no pot ser mai motiu de persecució delictiva.

ATÈS  que el judici que s’inicia el 6 de febrer on es jutgen al President Mas i a les Conselleres Ortega i Rigau, de fet, és un judici a tots els ciutadans que es van expressar democràticament en aquella consulta.

Es proposa al ple de l’Ajuntament de Castellar del Vallès l’adopció dels següents

ACORDS:

PRIMER.- Reiterar el suport als tres investigats que van permetre que el poble de Catalunya pogués exercir el seu dret d’opinió i decisió sobre un fet fonamental.

SEGON.- Instar a la ciutadania que expressi democràticament el seu dret a manifestació per defensar als imputats i al mateix poble de Catalunya.

TERCER.- Donar suport als actes organitzats per entitats de la societat civil de suport als investigats en el judici que s’inicia el 6 de febrer.

QUART.- Fer arribar el suport  d’aquest ajuntament a les persones investigades.

CINQUÈ.- Expressar al Parlament de Catalunya que aquest ajuntament manté el seu compromís i lleialtat a les nostres institucions per damunt de la judicialització.
 
INTERVENCIONS
Explica la proposta el regidor Sr. Josep M Calaf,  ERC, i diu que és una moció que van preparar i que hem volgut fer extensiva a tots els grups i que hem aconseguit que tothom s’hi impliqui, no només amb el redactat sinó també amb la presentació.

El 12 de febrer del 2013 la Generalitat va crear el Consell Assessor per a la Transició Nacional per tal d'assessorar-la en el procés de transició nacional de Catalunya. Aquest Consell està format per 14 persones de reconegut prestigi professional entre els quals hi ha 7 catedràtics, 1 doctor, 3 professors universitaris i 1 director de càtedra. Aquest consell ha manifestat que “hi ha molt bons arguments jurídics per defensar que en l’ordenament jurídic vigent hi ha cinc procediments a través dels quals es podria convocar de manera legal una consulta per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya poguessin expressar la seva voluntat política sobre el futur de Catalunya”.

Malgrat aquestes possibilitats jurídiques el govern espanyol s’ha negat sempre a la celebració d’una consulta on els catalans es pronunciïn sobre el seu futur nacional. No obstant, el govern català es va proposar celebrar una consulta ja que n’havia assumit el compromís en les eleccions del 25 de novembre del 2012.  L’eina per fer-ho era la llei de consultes no referendàries del 2014, aprovada pel Parlament de Catalunya amb el suport de 106 diputats a favor i 28 en contra.  Finalment, la suspensió cautelar de la llei va orientar la consulta cap a un procés participatiu.

Malgrat totes les limitacions i dificultats el procés participatiu va ser un èxit rotund ja que hi varen participar 2.344.828 persones de les quals un 80,91% votaren SI-SI.

Aquell 9 de novembre molts ciutadans de Catalunya varen protagonitzar l’acte de desobediència més multitudinari i transcendent d’ençà de la transició. Aquell dia Espanya va deixar de ser l’Estat a Catalunya, i Catalunya es va constituir i va actuar ella mateixa com un Estat. Aquest és el  fet radicalment transcendental.

A continuació llegeix el text de la moció.