Castellar del Vallès

Documents

MOCIÓ MASIES
Medi ambient o paisatge
Potser el medi ambient és una d’aquelles àrees a Castellar on ERC manté una aposta més ferma. Només cal recordar que alguns dels punts importants dels nostre programa electoral tenen fort accent en el medi ambient: Biomassa i Eix del Ripoll. També els Itineraris marcats és ja una activitat nostra coneguda i reconeguda.

Tanmateix hem presentat moltes mocions que tenen una forta relació amb la natura: Connexió per a vianants i bicicletes amb Sant Feliu, Suport al manifest del Riu, Pedra seca, Recuperació del camí antic de Sant Feliu, Resiliència urbana, Gas radó, Qualitat de l’aire o aquesta mateixa de Masies.

Totes elles tenen el comú denominador de pretendre incorporar més decididament la natura a la vida ciutadana. I traslladem el concepte natura molt més enllà del conjunt d’essers vius, boscos, rius i muntanyes que ens envolten. La natura també es història i antropologia (Pedra seca), cultura i aprenentatge (Itineraris), excursionisme i comunicació (Connexió per a vianants i bicicletes, Recuperació antic camí Sant Feliu), prevenció, sostenibilitat i ocupació (Biomassa), passat, lleure i futur (Eix riu Ripoll), millors condicions de vida urbana i salut (Gas radó i Qualitat de l’aire), prevenció i gestió (Resiliència urbana), preservació i difusió del patrimoni i recuperació del medi rural (Masies), ... La proposta d’ERC pretén ser, alhora, integradora i diversificadora en el concepte, erudita i popular en el social, concreta i multifuncional en la diversitat i particular i multidisciplinari en l’ obediència.
 
El canvi territorial i  transformació rural al Vallès (7)

Per comprendre amb profunditat el paisatge actual de Castellar del Vallès és de gran utilitat llegir el documentat treball La evolución histórica de los paisajes mediterráneos: algunos ejemplos y propuestas para su estudio. En són autors el catedràtic d'Història i Institucions Econòmiques Enric Tello i Aragay i el doctor i catedràtic en Història, Ramon Garrabou i Segura. I allò que encara fa més interessant l’estudi és que aquest es concreta en 5 municipis del Vallès. Entre ells Castellar.
L’estudi sosté que fins a mitjans del segle XIX les masies vallesanes havien apostat per l’agrodiversitat. La diversitat d’activitats entre l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura permetien a les masies catalanes i a la societat urbana afrontar amb èxit possibles davallades en algun dels sectors i mantenir un profitós equilibri entre medi urbà i medi rural.

La situació va començar a canviar dràsticament a partir del 1867 amb l’arribada de la fil·loxera a les vinyes franceses. Quan la plaga començà a destruir els ceps francesos els preus del vi varen començar a pujar ostensiblement. Veient les possibilitats de negoci gran part de les masies vallesanes van apostar de manera exclusiva per la viticultura. O, més precisament, per la vinicultura. El paisatge passà de policultural al de monocultiu. I, el que és pitjor, l’economia només passà a dependre d’un únic producte.

El 1883 la fil·loxera va començar a arribar al Vallès i cap al 1890 ja havia destruït tots els ceps de la comarca.
Tello i Gombau diuen: en esta comarca catalana no fueron replantadas con pies americanos resistentes al insecto porque sus capacidades bioclimáticas y agrológicas son bastante más amplias que en la vecina comarca del Penedès, y porque la cercanía de los núcleos textiles laneros de Sabadell y Terrassa, u otras industrias existentes en la comarca, ofrecían a los ‘rabassers’ arruinados un mayor abanico de opciones.

El gran retrocés de la vinya només va ser substituït molt parcialment per algunes plantacions d’avellaners i ametllers.
Entre el 1900 i el 1930 la densitat de població va passar de 71 a 92 hab./km2. Aquest factor juntament amb la poca activitat agrícola i ramadera i la nul·la vinícola va derivar gran part de l’ocupació cap als sectors industrial i silvícola. Als anys 40 és va patir una gran desforestació en les comarques vallesanes a conseqüència, segurament, de l’ús intensiu de la silvicultura juntament amb les necessitats de combustible en les dues guerres mundials, la guerra civil espanyola i la postguerra.
No obstant, el consum massiu de combustibles fòssils com a substitut, i no com a complement de la llenya i el carbó vegetal, van tenir un efecte impressionant en la coberta forestal. Diu l’informe: El fin de su función como proveedor de combustible y pastos significó un repentino abandono del tradicional aprovechamiento múltiple del bosque. El resultado fue un aumento espectacular y rapidísimo de la superficie boscosa que a finales del siglo XX quizá haya alcanzado el nivel más alto de forestación del último milenio.
 
Conclusió de l’informe (7)

Els autors mostren una opinió demolidora: Una vez que la pérdida de eficiencia energética y territorial de ese modelo ha sido claramente demostrada, y el deterioro ecológico del funcionamiento de los paisajes a los que ha dado lugar resulta patente, es hora de retomar aquella gran cuestión y preguntarnos: el fin de una economía de base orgánica, la adopción de los combustibles fósiles, del tractor y los insumos agroquímicos, y el avance de la urbanización ¿debían comportar necesariamente el abandono de una gestión eficiente y sensata del territorio en su conjunto? ¿Era realmente necesario haberlo hecho tan mal?
El filòsof austríac Otto Neurath va donar una resposta categòrica a aquesta pregunta: Potser ens troben en l’inici d’allò que algun dia s’anomenarà ‘revolució de la planificació’ com a una cosa comparable a la ‘revolució industrial’.
 
Abandonament del medi rural

Allò explicat en l’apartat El canvi territorial i  transformació rural al Vallès és tradueix en l’abandonament del medi rural i significa, de fet, abandonar l’activitat agrària i ramadera, desaprofitar el rendiment dels boscos, eliminar els prats, degradar les edificacions de pedra seca, esborrar els senders i, en darrera instancia, condemnar a moltes masies a una ruïna lenta i inexorable.

La renuncia a la intervenció o a la gestió d’aquesta realitat ens condueix a l’empobriment del medi rural. Un medi que contempla com el bosc creix envaint construccions i prats però, paradoxalment, emmalalteix degut al seu creixement anàrquic. Aquest, sense control ni selecció, es converteix en fràgil i vulnerable a tots els avatars climatològics. Les ventades trenquen branques i arbres dèbils que s’acumulen com a combustible que faciliten l’aparició d’incendis devastadors. Sense boscos que actuen d’esponja i retenció d’aigües les pluges més modestes erosionen el terreny i arrosseguen terres, pedres i blanques al riu. Aquest queda alterat en el curs i necessita neteges més sovintejades cosa que mai es produeix amb la celeritat necessària. Tot aquest cicle fa molt més difícil la vida animal i vegetal. Tots aquests elements sumats als propis del canvi climàtic amb l’aparició de plagues més intenses, pluges més irregulars i creixent contaminació converteixen els boscos amb les grans víctimes i, a la vagada, (1) on poden residir bona part de les esperances de superació de les dificultats.
 
Propòsit primer d’aquesta moció

L’abandonament o la degradació de les masies no és només una pèrdua de patrimoni. És també una pèrdua de valors històrics, productius, arqueològics, econòmics, ecològics, socials, naturals, típics i arquitectònics.

Seria, però, massa simple pretendre tenir unes masies amb vitalitat sense replantejar-nos o qüestionar-nos el medi en el qual conviuen. Però el paisatge o el medi natural precisen debats complexes i amplis que cal abordar amb tanta urgència com eficàcia. I les solucions no seran mai immediates. En tot cas si la solució ha d’anar lligada a una activitat agrícola, ramadera, de restauració, de cases rurals, de lleure, esportiva, cultural, industrial o d’equipaments o una combinació de totes elles ja es veurà quan hi hagi un projecte director dels usos i serveis de l’entorn. Qualsevol cosa serà millor que la desatenció destructiva. Potser fins i tot la solució tindrà un caràcter més supramunicipal que municipal. Però aquesta possibilitat no ha d’impedir afrontar el repte i fer propostes pròpies, conjuntes i/o coordinades.

El que si podem fer mentre no trobem solucions globals, es evitar el deteriorament o l’esfondrament del nostre patrimoni. I això si que sembla més assequible, immediat i assumible.
 
Legislació aplicable (6)

Per aconseguir això l’Ajuntament te unes poderoses eines jurídiques que li permeten abordar la qüestió. El Pla Especial del Catàleg de Béns a Protegir diu en l’article 8-1 referent a l’obligació dels propietaris:

Els propietaris o titulars d'altres drets reals, posseïdors, siguin particulars o entitats públiques o privades, han de mantenir els edificis, elements arquitectònics i els seus entorns d’influència, així com les restes arqueològiques, que mereixen la protecció d'aquest Catàleg, en condicions de seguretat, salubritat i ornament públic.

I a l’Ajuntament li recorda en el seu Article 9 el deure de vetllar per la conservació dels bens protegits.
1. El deure de conservació té per objecte preservar i mantenir la integritat dels edificis, elements o conjunts arquitectònics i les restes arqueològiques, per tal d'assegurar lIur valor cultural.
3. L'actuació de l'Ajuntament de Castellar del Vallès envers els béns protegits per aquest Catàleg ha d'adreçar-se a evitar la destrucció dels edificis, elements o conjunts i les restes arqueològiques.

En el Capítol III, en el seu article 15 permet ajuts a propietaris:
La corporació Municipal aprovarà ajuts als propietaris dels béns catalogats quan es vegin obligats a realitzar obres que excedeixin el deure normal de conservació. Adequarà Ordenances Fiscals per poder establir exempcions i/o bonificacions en els diferents tributs municipals que graven els béns catalogats.

I en l’article 16 té un instrument molt potent:
En cas de declaració de ruïna legal d’alguns dels béns catalogats, l’Ajuntament pot iniciar un expedient  d’expropiació, sense menysteniment que paral·lelament s’iniciïn diligencies per esbrinar si hi ha hagut responsabilitats per incompliment dels deure de conservació. D’acord amb els termes legals establerts, a fi i efecte de traspassar la propietat del bé al Patrimoni Municipal, i procedir amb els mitjans necessaris a la salvaguarda física.

També l’article 21-1:
En el supòsit d’incompliment del deure de conservació, l’Ajuntament de Castellar del Vallès pot ordenar als propietaris o titulars d’altres drets reals, l’execució de les obres i actuacions necessàries per a preservar i mantenir els béns objecte de protecció.
Fins i tot l’article 26 li dona un poder important en la transmissió dels béns protegits.
 
Masies que precisen atenció immediata

La masia catalana (3) te el seu origen en el segle XI i manté una gran expansió fins al segle XVI. L’estructura pagesa es mantingué, no obstant, bastant estable fins a mitjans del segle XX. (4)

Com es pot comprovar, aquesta afirmació històrica es correspon molt amb allò que ha succeït a Castellar.
Però a Castellar ho podríem ampliar una mica més.

En l’excel·lent treball de l’Ester Planas i Àlex Portolés Castellar del Vallès Recull Històric de l’any 1995 (8) es menciona una relació de masos registrats en el fogatge (impostos) del 15 de juliol de 1553. En total en figuren 27.

El llibre Història de Castellar d’Antoni Vergés i Mirassó (escrit el 1872) en comptabilitza uns 50 si be alguns manifesta no saber si encara eren operatius a l’any que va escriure el llibre.

En el ja esmentat llibre d’Ester Planas i Àlex Portolés de l’any 1995 se’n comptabilitzen 53. I, encara més important, es mencionen 44 masies desaparegudes.

A l’actual pàgina web de l’Ajuntament en l’apartat Llista de Masies de Castellar en menciona 33 tot i que dues no pertanyen a Castellar. En canvi n’hi manquen 6 que són al catàleg.

Amb una simple ullada a les dades esmentades en les diferents etapes es pot comprovar la fragilitat de les masies tot i l’aparent fortalesa de la seva estructura.

Nosaltres hem detectat dues masies en un estat molt preocupant que, de no intervenir, podran ser considerades totalment ruïnoses. Són les de Ribatellada i Can Bages.

Tanmateix hi ha una seria de masies que el mateix catàleg qualifica amb un estat de “precari” on caldria impulsar acords per aconseguir millores que evitin la decadència dels bens catalogats. En algunes d’aquestes ja sembla que s’hi està treballant però, en qualsevol cas, intensificar les possibilitats de reformes sempre serà útil pel nostre patrimoni.

EXPOSICIO DE MOTIUS

Atès que l’abandonament rural ha suposat el deteriorament d’algunes masies d’un important valor històric i patrimonial per a la vila.
Atès que les masies esmentades estan patint un estat de degradació que està afectant tant a la conservació com a la seguretat d’aquests edificis protegits.
Atès que alguns propietaris experimenten dificultats per poder fer front al manteniment i conservació en bon estat de la Masia, degut al deteriorament dels elements arquitectònics fruit del pas del temps.
Atès que l’Ajuntament de Castellar té l’obligació de mantenir i vetllar pel patrimoni local.
Atesa la conveniència que suposa la millora de la conservació d’aquestes masies per a protegir i fer viu el nostre patrimoni local i la preservació de les nostres arrels culturals, històriques, socials, antropològiques i tradicionals.
Atès que la creació d’un pla de rehabilitació i conservació de les masies a Castellar pot esdevenir una bona oportunitat per oferir llocs de treball mitjançant la creació de plans d’ocupació.
Atès que el patrimoni arquitectònic, artístic, cultural, natural i immaterial constitueix un bé comú heretat i que la nostra societat té el dret a gaudir, conservar i transmetre a les generacions futures.
Atès que el valor artístic, cultural i històric dels edificis i obres patrimonials rau substancialment en la seva integritat i que el patrimoni arquitectònic és susceptible d’ésser modificat, alterat i/o abandonat fins a la ruïna per part de la propietat.
 
Per tot això, el grup d’ERC  proposa al Ple de l’Ajuntament de Castellar l’adopció dels següents,
 
ACORDS
1. Instar a l’equip de govern a elaborar un protocol que articuli un programa d’ajudes als propietaris de masies a Castellar que no puguin fer front al manteniment i/o rehabilitació posant en risc la conservació estructural de l’edifici. Aquest protocol pot anar des d’excepcions o bonificacions fiscals fins a convenis de cessió temporal o definitiva.
2. Instar a l’equip de govern a valorar l’expropiació d’aquelles masies en un estat molt deteriorat i que la propietat es negui a actuar en el manteniment.
3. Contemplar la possibilitat de vincular programes de rehabilitació amb plans d’ocupació per a persones en situació d’atur, que estiguin capacitats i que puguin aportar el seu coneixement professional. 
4. Estudiar un paquet de propostes que dinamitzin l’entorn rural per tal de possibilitar noves activitats. Alguns exemples podrien ser:
  1. Apostar per la Biomassa com una gran oportunitat per rendibilitzar els boscos, ordenar el territori, prevenir incendis, lluitar contra l’atur, contribuir a la sostenibilitat i, en definitiva, revitalitzar el medi natural.
  2. Establir itineraris que connectin diferents masies amb monitors que expliquin tota mena d’aspectes relacionats amb els indrets: història, cultura, costums, activitats, ...
  3. Promoure el turisme rural
  4. Facilitar que ciutadans castellarencs puguin viure en les masies tot fent activitats agràries, ramaderes, artístiques, culturals, esportives, ...
  5. Oferir masies per empreses de FP que tinguin en el medi natural la principal activitat.
  6. Establir circuits de passejada a peu o en bicicleta que passin per diferents masies facilitant  l’aparició de restaurants.
  7. Facilitar que productors agraris o ramaders puguin operar tot aprofitant, i ajudant si cal, que els productes de km0 tenen una progressiva penetració en els mercats.
  8. Proposar que les escoles facin sortides que els permeti conèixer com vivia la gent abans a les masies tot habilitant alguna masia com a museu d’eines, oficis i costums.
  9. Estudiar la possibilitat d’establir cases de colònies
  10. Possibilitar una xarxa de circuits a l’entorn de Castellar que enllacin masies, construccions de pedra seca i itineraris marcats de natura que permetin que la nostra vila deixi de viure d’esquena al seu entorn natural i a la seva història.