Avui fa just una setmana vam entregar la Beca Oriol Papell, que aquest any ha tingut doble guanyador: la Vinyet Avellaneda i el Marc Valldeperes o el Marc Valldeperes i la Vinyet Avellaneda, dos joves amb empenta i il·lusió que van saber presentar i transmetre al jurat, de la millor manera possible, les seves ganes de lluitar pels projectes de futur que han escollit en el marc del grau interuniversitari en ciències culinàries i gastronòmiques un, i en el grau de l’educació infantil l’altra.

Segur que els lectors hauran aixecat una cella quan han fet una primera lectura del títol on es relacionen quatre paraules amb aparent poca connexió. Els més perspicaços  potser hauran aixecat les dues celles quan han vist poca relació entre república i abril. I els més intel·ligents (que són la majoria i que sempre llegeixen aquesta columna) s’hauran quedat, a més a més, amb la boca oberta quan han vist que es relaciona república amb el referèndum de l’1 d’octubre.

Des dels Ajuntaments podem fer molta feina en diferents àmbits per intentar pal·liar dins les nostres competències, aquells problemes que afecten la ciutadania, i que repercuteixen indubtablement en el dret al benestar, la justícia social... que tenim les persones, moltes vegades deteriorada per lleis com la reforma laboral, promoguda pel Govern de l'Estat, o per la ineficàcia en l'execució d'algunes lleis, cosa que em deixa perplex.

Prevaricació. Aquesta paraula tant estranya s'ha fet ben habitual en les nostres converses quotidianes. Prevaricació, un delicte que consisteix en que una autoritat, ja sigui un jutge o un altre servidor públic, dicti una resolució sabent que aquesta resolució que dicta, és injusta i contraria a la Llei i que, per tant, no l'hauria de dictar. O en altres paraules, quan un jutge, que suposadament està impartint justícia, sap que està dient una cosa contrària a la Llei però li és igual, la diu i, com que l'ha dit, ja té l'excusa per fer-la complir.

En el Ple d’ahir ERC va presentar una moció sobre els presos polítics. I avui en voldria destacar alguns fragments.   Ja són moltes les veus jurídicament competents que s’aixequen contra la barbaritat que està perpetrant el Tribunal Superior i el Jutge Pablo Llarena. Manifestos, pronunciaments, opinions o declaracions es van succeint tan a nivell nacional, com estatal i internacional. Com per exemple el Col·lectiu Praga (format per 15 catedràtics i 45 professors de dret), el catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo, Amnistia Internacional amb veu de la seva directora a Europa Gauri Van Gulik, Renata Weber (advocada i ex vicepresidenta de la Federació Internacional de Drets Humans), 100 professors de dret penal d'universitats d'arreu de l'Estat, etc.

Em perdonaran que sigui molt telegràfic, però és que en moments tan excepcionals com aquests és més important que mai agrair la feina i la dedicació de totes aquelles persones que fan presents els valors de la República en el dia a dia de Castellar. Som-hi: A les prop de 400 persones que van omplir el pavelló Dani Pedrosa en motiu del dinar solidari amb els presos polítics. Hem recollit 2.

Aquest diumenge 18 de febrer, des d’ERC Castellar, organitzem un dinar solidari amb els presos polítics, una paella popular, preveiem serem unes 300 persones, els beneficis es destinaran a la Caixa de Solidaritat. En relació a aquest acte, he rebut comentaris de tot tipus, persones que donen tot el suport, entenen la situació en la qual viuen les famílies i els presos polítics, n’ Oriol, en Joaquim, i els Jordi's.

Com recordareu, fa unes setmanes Castellar es va despertar vestit de groc, concretament a la zona del Mirador, ja que tant les baranes com les columnes de la plaça, així com la mateixa façana de l’edifici, lluïen plenes de llaços grocs. Penjar llaços grocs és una de les maneres que ha trobat la ciutadania per exterioritzar tots els sentiments (a vegades contradictoris) que els genera la situació actual en la que el país es troba, sentiments que van des de la culpa, a la solidaritat, passant per l’enuig, la decepció, la impotència, la simpatia o l’empatia i, com a acció inofensiva que és, estem parlant només de penjar llaços, grocs, però llaços, s’engloba dins del què s’entén com a llibertat d’expressió.

El maig del 2017 ERC va presentar una moció relativa a una sèrie de casos sobre animals en que consideràvem que l’equip de govern no havia actuat be. Un dels casos era sobre la gossa anomenada RITA. La Rita va néixer un dia qualsevol, a qui li importa?. Abans d’obrir els ulls ja va ser classificada com a potencialment perillosa sense tenir-ne ella consciencia ni vocació. Però els humans necessitem classificar, ordenar i qualificar tot allò que ens envolta per sentir-nos ingènuament segurs i orgullosament dominants.