Castellbell i el Vilar

Notícia

Discurs d'ERC al ple de constitució del nou consistori

En les darreres eleccions del 26 de maig, Esquerra Republicana a Castellbell i el Vilar va resultar segona força en representació a l’Ajuntament gràcies als 499 vots de castellvilarenques i castellvilarencs que reforcen i consoliden la feina feta els darrers 4 anys.
El nostre grup ha crescut molt des dels seus inicis el 2011 quan vam obtenir un regidor d’Esquerra. El 2015 van ser dos, la Núria i jo. I ara, amb la incorporació de la Raquel, en tenim tres representants a la Corporació amb una voluntat de servei que us asseguro, és el nostre compromís de treball davant tots vosaltres que avui signarem pels propers quatre anys.
Castellbell i el Vilar és un poble amb enormes possibilitats i som aquí per ajudar a desenvolupar-les, des del rigor, la defensa dels valors republicans de justícia social, la igualtat d’oportunitats, la defensa de l’escola pública i de les llibertats personals i col·lectives, la dignitat en el habitatge, la cura dels nostres que estan en situació més vulnerable, els nostres avis i àvies, la gent que viu sola, els dependents, que no es poden valdre per si sols i necessiten ajuda, els joves que tenen un futur difícil, ... “deia en Joan Tardà que la crisi econòmica del 2008 havia exhaurit la caixa de les pensions i deixat a mínims els recursos de l’estat espanyol i de retruc els nostres, i que estàvem davant de la primera generació de joves que es troba vivint pitjor que els seus pares, que amb esforç, sempre, es van poder comprar el pis, el cotxe i el terreny”. Veritablement, estem sortint d’un forat a poc a poc.
I som aquí per aportar idees i posar el nostre gra de sorra per millorar en la sostenibilitat energètica, primer pel compromís mediambiental i també per reduir la factura de les escombraries i minimitzar l’impacte que suposaran ben aviat les noves taxes i impostos de tractament dels residus.
Som aquí per millorar en el civisme al poble i en la convivència, on tenim molt recorregut per fer, i per millorar en la tolerància. Només hi ha una possibilitat per millorar en tolerància, i és aplicar la tolerància zero amb els intolerants.
Som aquí i hi tenim la voluntat de treballar donant suport a l’equip de govern en tots aquells aspectes que tenen a veure en la millora del dia a dia de les persones que vivim en aquest poble. Perquè en el fons, les persones són el motiu de tot, són el centre de tot.
Ho farem des de l’oposició. Amb la mà estesa. Discrepant quan sigui el cas, perquè el debat és saludable. Què avorrit seria si totes i tots penséssim el mateix, oi? I quina malaguanyada feina faríem, si els servidors públics com nosaltres, com tots i totes nosaltres, no tinguéssim aspiracions i reptes, oi?
Portem molts anys de govern socialista al poble. Des del nostre punt de vista, massa anys, i reconeixent totes les coses bones que ha fet el grup municipal socialista, nosaltres entenem que a poble, les persones que ens oferim per dedicar el nostre temps, la nostra energia i les nostres idees i voluntat, no podem perpetuar-nos, perquè les idees s’esgoten i s’entra en dinàmiques de fer les coses “com sempre”.
Enteneu-me: com deia en Ceaușescu, president de Romania (i que va acabar executat el 1989), “el poder crema, sobretot a qui no el té”. No és el nostre cas.
Des dels temps de la República, i aprofito per recordar 3 joves alcaldes republicans del nostre poble, que van ser afusellats per defensar les seves idees i la seva gent, mai havia tornat a haver-hi una presència tant important d’esquerra al nostre Consistori.
Aquests joves van patir la crueltat d’un Règim, ... tant sols per defensar el seu lliure pensament. I recordo, que avui està tornant a passar amb la judicialització de la política i els presos i preses polítics que tenim tancats i el patiment de les seves famílies. Alguns com en Cuixart, en Rull i l’Oriol tenen fills petits. I a nosaltres, castellvilarencs i castellvilarenques, ens toca de prop, perquè l’Artur Junqueras és veí del poble.
La política municipal és la responsabilitat que tenim les regidores i els regidors, també veïns de Castellbell i el Vilar, de trobar solucions, NO de crear problemes. Però la tasca de l’oposició, comporta fiscalitzar la tasca de govern. Montserrat i resta de companys i companyes, hi estaràs d’acord (?).
En el tema del dia a dia, ens trobareu, evidentment, i també ens trobareu fent seguiment dels compromisos electorals, que son molts i molt difícils, com les obres d’urbanització de La Vall de Montserrat i de Mas Enric/Can Prat. A la Vall, no hi ha les mínimes condicions de salubritat ni d’accessibilitat quan cauen quatre gotes, i això, malgrat ser un repte colossal, no ho podem permetre en ple segle XXI. Hem de saber trobar solucions.
... ens trobareu al costat fent seguiment de les obres de la remodelació de l’Església de La Bauma i si ens deixeu, farcint-la de contingut cultural per aprofitar el seu valor  i convertir-la en un pol dinamitzador turístic i econòmic del barri que com sabeu, està molt malmès. I ens trobareu cercant solucions a la millora de la connectivitat entre els diferents barris, i en la millora de la gestió dels residus i els contractes amb les empreses que s’han de revisar, renovar i tornar a licitar perquè van caducar malgrat es manté el servei, etc. De feina hi ha un munt, i ens trobareu al costat, us ajudarem, ... i també us vigilarem, perquè som la oposició i és la nostra responsabilitat amb totes i tots els ciutadans. Amb tots i totes. Els que van votar esquerra i els que no van votar esquerra. Com és la vostra obligació i responsabilitat governar pels que us han votat i també pels que no ho van fer. Sobretot per aquests darrers, per demostrar que sou equitatius i guanyar-vos el seu vot a les properes. J
Per acabar, aprofito aquesta oportunitat per dir que el grup municipal d’esquerra serà visible amb les dues regidores i el regidor que us parla actuant com a Portaveu, però que al darrere hi ha un equip potent, una secció local que com nosaltres, avui signa el compromís de treballar pel bé del poble i per ajudar en tot el possible a l’equip de govern, ... si ens vol tenir en compte. Nosaltres ho volem.
Tots tenim les nostres feines. I molts tenen nens i nenes petits, família. És per això que encara té més rellevància que gairebé voluntàriament dediquem el nostre temps i el nostre coneixement i el posem al servei del poble.
Al nostre equip hi ha persones del poble de tota la vida, la Maria Masats o el Ramon Rubira,... i gent que hem escollit viure a Castellbell i el Vilar fa molts anys, per viure i per conviure, com diu el vostre eslògan electoral, ... i per crear el nostre projecte de vida. Ningú pot dubtar que ens estimem Castellbell i el Vilar. Ningú.
La realitat del nostre poble és aquesta. Més de la meitat de la població hem vingut de fora. Als anys 60, 70, quan l’activitat tèxtil era un gran motor econòmic al poble, o després, a les urbanitzacions, o simplement per casualitats de la vida o per decisió de viure en aquest entorn impagable al costat de Montserrat. En aquest sentit, totes i tots som Castellbell i el Vilar, i des d’aquest convenciment, des d’aquesta realitat, Esquerra Republicana de Castellbell i el Vilar comencem aquest nou mandat carregats de ganes i d’il·lusió per fer realitat els nostres somnis que també, és segur, son compartits per tots vosaltres. Fer un poble millor.
L’anècdota. Visitant la Vall, vam trucar un timbre d’una casa. El propietari va baixar a obrir-nos. Mentre s’acostava va dir: yo no te voto, yo no te voto. Y qué desengaño cuando te vi salir de tu casa y vi los lazos amarillos! Yo me pensava que eras de los mios. Te hacia buena persona.
Le expliqué que no podia ir por la vida colgando etiquetas. Que yo sabia que era votante del PP y me daba igual, porque venía a saber de la Vall, la opinión de la gente que vive en la Vall. Y le dije que mis abuelos eran de Cartagena, de un pueblo de pescadores, y que no renunciaba a mis raíces.  ... ¿Y qué tenia que ver todo esto con la Vall de Montserrat?
Després d’un quart d’hora de xerrar em va dir que s’havia equivocat amb mi. Que encara que era rojo y separatista, reconocía que era buena persona.
Nosaltres reivindiquem això, el diàleg, i rebutgem les etiquetes. I respectem les ideologies, i en això ens haurem també d’entendre, companyes i companys, i respectar-nos. Perquè ve una tardor calenta, i el poble no pot esperar.
Salut!
Visca Castellbell i el Vilar!
I Visca Catalunya Lliure!