ERC - Catalunya Central

Notícia

Dia de les dones: moltes raons per continuar i moltes discriminacions per fer desaparèixer

El 8 de març es el Dia Internacional de la dona, instaurat per les Nacions Unides l’any 1977 . Homes i dones que treballem per les causes de les dones commemorem dissabte dia 8 de març, els esforços que les dones feministes han realitzat per aconseguir la igualtat, la justícia, la pau i el desenvolupament. És la diada indicada per visibilitar la feina feta. De vegades fem una assimilació simplista i esbiaixada de mots i significats, feminisme i masclisme, el primer en defensa de les dones per ser dones i el segon ídem respecte els homes. Res d’això; les persones masclistes veuen a la dona com a un ésser inferior a l’home, també hi ha dones masclistes i el feminisme és un moviment social de denúncia que lluita per la igualtat.

Hi ha molts exemples de submissió i dependència absoluta de la dona envers l’home. En un passat relativament proper, entre els anys 70 i 80, les dones del nostre país havien de demanar permís al marit per poder treballar, obrir un compte corrent al banc, treure’s el carnet de conduir, fer-se el passaport o sigui havien de demanar permís al marit per sortir a l’estranger. La dona soltera s’equiparava als menors i no podia marxar de casa sense el consentiment patern, en fi, d’altres qüestions que no val la pena anomenar ni esmentar.

Per sort i per sobre de les fronteres i de diferències d’ètnia, de llengua, de cultura, així com també econòmiques i polítiques, les dones de tots els continents ens organitzem per celebrar actes i refermar que tenim obligacions i drets. Drets que en ple segle XXI són qüestionats.

La història d’aquest dia està emmarcada dins de situacions i fets històrics que van des de la Revolució Francesa, la Primera i Segona Guerra Mundial, la Guerra Civil Espanyola, la lluita pel sufragi i sindicalisme femení durant els segle XIX i XX tant a Europa, als Estats Units i a Amèrica Llatina.

Tanmateix, cal en aquest dia recordar que en el nostre país la lluita pel dret al sufragi femení, el dret a vot de les dones catalanes es va aconseguir l’any 1931. En les eleccions del 1934 Natividat Yarza, veïna del municipi de Bellprat a la comarca de l’Anoia va encapçalar la candidatura d’Esquerra Republicana  de Catalunya i els electors de Bellprat li van fer confiança i el 14 de gener va ser elegida alcaldessa i, per tant, va esdevenir la primera dona alcaldessa de Catalunya i d’Espanya elegida per sufragi popular; això va servir perquè fos distingida en una recepció al Palau de la Generalitat pel president Lluís Companys, fa tan sols vuit dècades que hem assolit el dret a vot i participem
activament en la política del nostre país.

El 8 de març reivindiquem les transformacions socials i culturals que han de permetre plantejar un ultimàtum al patriarcat, que perpetua la discriminació per raó de sexe, així com també el dret de les dones a ser i sentir-nos diferents, a les desigualtats en les oportunitats i violències físiques o psicològiques envers nosaltres.

Històricament pot semblar que els avenços socials aconseguits per les dones siguin conseqüència d’un progrés que va per si sol, un camí planer i lògic. Però és el contrari, la reconstrucció de fets històrics ens mostren que les dones han avançat lluitant, protagonitzant i influint.

Ens ha de fer pensar el fet que Marie Curie va ser la primera dona que va guanyar el premi Nobel i també la primera persona en guanyar dos d’aquest guardons en dues disciplines diferents física i química pels seus descobriments sobre la radioactivitat. Sens dubte resulta significatiu que a dia d’avui no coneguem a Maria Sklodowska, i podem intuir que si monsieur Pierre Curie no hagués mort abans d’acabar els treballs científics, una de les millors científiques del seu temps hauria quedat relegada a ser una més, en un segon
pla, és allò que es diu: darrera d’un gran home hi ha una gran dona. Va ser la primera dona que va entrar en un laboratori a fer més coses que escombrar, també la primera en impartir classes a la Universitat de la Sorbona; es va negar a patentar els seus descobriments per deixar-los oberts a la investigació universal i va promoure moltes causes nobles com la Societat de les Nacions. Ja vídua de Pierre Curie, va mantenir un breu idil·li amb el físic Paul Langevin, que un cop descobert, la premsa conservadora de l’època no va dubtar en actuar de manera misògina contra qui havia demostrat ser una mare i científica excepcional.

En el convenciment que l’educació pot canviar moltes coses es va esforçar en donar estudis a les seves filles. Irene va rebre l’any 1935 el premí Nobel de química. No hi ha dubte que la contribució d’aquesta dona, Maria Sklodowska, a lacausa feminista és inqüestionable.

Per acabar i sense proposar-s’ho va ser enterrada el 1995 al Panteó de París, reservat a “Aux grands hommes, la patrie reconnaissante” un lema que obligà a replantejar-se si cal afegir “et femmes”. A dia d’avui 75 personalitats descansen al Panteó només 4 són dones.
En ple segle XXI, segle del coneixement, continua la violència estructural envers les dones; les pressions socials que es projecten sobre els nostres cossos, perquè busquem assemblar-nos a uns cànons més pensats per agradar que per agradar-nos. Es continua en les creences socials que la "realització com a dona" només s’aconsegueix a través de ser mare, o assumir com a normal haver de caminar amb por pel carrer quan és de nit davant de la possibilitat de poder ser agredida sexualment; o lluitar per les contínues pressions morals del què pots fer o no, pel fet de ser dona i dels remordiments quan s’actua de manera diferent respecte a aquest supòsit.

Quan ja s’ha complert el primer centenari dels tràgics fets en què van morir calcinades 146 treballadores de la fàbrica tèxtil Cotton de Nova York en un incendi provocat per les bombes incendiàries que els van llançar davant la seva negativa a abandonar el tancament que elles mateixes lideraven com a protesta pels baixos salaris i les indignes condicions de treball que patien. Es curiós que per aquest motiu el color lila s’associa a la causa feminista.

Cal recordar que aquesta jornada, el Dia Internacional de la Dona, té moltes raons per existir i moltes discriminacions per fer desaparèixer
definitivament. Davant d’això, ni la resignació, ni l’acceptació. Pacte i pensament comú entre les dones per afavorir un resposta única i col·lectiva davant els reptes del nou segle i d’un nou estat sobirà i independent: Catalunya.

Aquest 8 de març de 2014 pot esdevenir un símbol per a les dones de tot el món.

Rosa Altimiras i Rovira
Secretaria de la Dona de la Federació Regional a la Catalunya Central d’ERC
Vic (Osona) 27 de febrer 2014