ERC - Catalunya Central

Notícia

Avui, des de la web d'ERC Catalunya Central destaquem l'entrevista que el mitjà Nació Digital va fer al diputat Dionís Guiteras

"Dionís Guiteras (Castellterçol, 1970) ha rebut a l’Ajuntament de Moià una delegació de NacióDigital, formada per periodistes de totes les edicions territorials de la demarcació de Barcelona. Durant el darrer mandat, Guiteras (ERC) va començar a treure el seu municipi del pou de l'endeutament i ara ha de combinar aquesta feina, que encara dura, amb la de dirigir la Diputació de Barcelona, en qualitat de vicepresident, al costat de la presidenta, Mercè Conesa (CDC).

-El Berguedà és una comarca que agraeix, potser més que altres, l'ajuda econòmica de la Diputació de Barcelona, però quin és el pressupost que s'hi pretén destinar aquest 2016?
No hi ha previst un import per a cada territori. Hem posat a disposició dels municipis, dels consells comarcals, de les mancomunitats, dels consorcis i de les entitats territorials descentralitzades una bossa que és un paquet de 210 milions d'euros i que és el mateix import que el que hi havia en l'anterior mandat. 

-I com es reparteix?
Doncs depèn de les necessitats que tingui cadascú. Si és cert que partim del mateix import que l'any passat, els consells comarcals i els municipis saben perfectament a què van optar a les meses de concertació. Dir què tocarà a cadascú no és la manera de repartir els recursos. Evidentment, si hi ha oportunitats d'inversió que fan que la borsa de la qual parties fa quatre anys s'incrementi, és qüestió de jugar i buscar les vies de la Diputació per donar sortida a aquesta petició. 

-La Diputació va dir que, per aquest mandat, es reforçaria l'assistència i la cooperació amb els petits municipis. Com es concretarà això?
Sobretot via catàleg de serveis. I també a través de les meses de concertació. Hem de tenir en compte que els petits municipis són els que tenen més dificultats per oferir determinats serveis, que són molt cars de mantenir. Les prioritats, però, les marcarà cada municipi. És curiós que les carreteres tots les paguem, en canvi els camins, doncs aquests han d'anar finançats d'altres maneres. I al final el problema que té el municipi és gestionar aquests camins o aquests problemes. 

-Per exemple?
Per exemple, fer les nòmines d'un municipi de 500 habitants, que és una tasca híper difícil. O temes jurídics, contenciosos que entren... Doncs tot això es dóna als municipis i als ajuntaments petits, perquè els grans ja tenen aquests serveis. 

-Al Berguedà, dos dels cavalls de batalla són la dinamització econòmica i la projecció turística. En aquest sentit, des de fa temps es plantegen projectes com la Casa de la Patum o el Parc de la Natura, que no s'acaben de materialitzar. Des de la Diputació, quines són les apostes en aquest sentit?
Nosaltres, el que fem és prestar el servei i, en el cas de la Casa de la Patum, si l'Ajuntament de Berga o el Consell Comarcal ens presenten un projecte en el qual tenim joc, entra a dintre de les competències i és una demana del territori, doncs i tant, no hi tenim res a dir. Si tenim capacitat, nosaltres hi posarem la màxima atenció. 

-I pel que fa al Parc de la Natura, que seria un projecte privat?
En el cas del Parc de la Natura, serien les institucions del territori que ens haurien de dir quin paper volen que juguem. Podria ser que l'Ajuntament de Berga digués que hi vol destinar una part del seu pressupost, i si ho demana, el projectes és interessant i la comarca ho vol, nosaltres hi col·laboraríem. 

-Dit d'una altra manera, quines prioritats destaquen pel Berguedà des de la Diputació?
Encara no tenim propostes; just acabem de fer la ronda de visites al Consell Comarcal per explicar a tots els alcaldes quin és el nou projecte de la xarxa i ara estem començant a rebre peticions. 

-També tenen previst desplegar l'administració electrònica.
Sí, hi ha una altra qüestió que no podem obviar: la llei de Transparència. Els ajuntaments estem obligats a publicar a les nostres pàgines web un munt d’informació i, ara per ara, molts consistoris no tenen la capacitat tècnica per executar tot aquest procés. Des de la Diputació, amb l’ajuda del Consorci d’Administració Oberta de Catalunya, volem donar suport als ajuntaments que ens ho demanin i evitar, com fins ara, que cadascú utilitzi un canal diferent per publicar la seva informació.

-La ciutadania demana que això es porti a la pràctica, però alguns polítics reconeixen que no troben les eines adequades.
De moment estem millorant el portal de la Diputació perquè siguin els propis regidors qui puguin accedir al catàleg de serveis per veure les eines disponibles. També estem donant formació a tots els tècnics dels ajuntaments interessats.

-Com es planteja la Diputació, en aquest mandat, la gestió dels parcs naturals? 
Tots els parcs són diferents. Però l'ús per al qual es van pensar potser caldria revisar-lo.

-Què vol dir exactament?
En el seu moment, els parcs naturals es van concebre i gestionar com a zones a preservar, perquè el creixement econòmic i territorial feia que aquests espais no es tinguessin en compte. Si no s'haguessin protegit, segurament s'haurien perdut, no els coneixeríem com són ara. Avui en dia, un cop superada la protecció, tenim altres demandes. La gent necessita un lloc on esbravar-se i on poder passejar sense ser atropellat, on estar en contacte amb la natura, on viure experiències -que per a nosaltres, la gent de poble, ens semblen molt surrealistes-.

-De fet, al Berguedà, un dels grans debats és com redefinir els Rasos de Peguera, amb propostes concretes per incloure'l dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró, tot i que també altres per donar-li un caràcter molt més lúdic. 
A la Diputació no ens ha arribat cap petició del territori plantejant aquesta qüestió. De discurs, ara no n'hi ha. Qui té competència per poder planificar als Rasos de Peguera és la Generalitat, però si hem d'aportar alguna part, aportarem el màxim possible. Aquell espai és una llàstima que estigui així. 

-I Coll de Pal? 
La competència és de la Generalitat. On tenim competència nosaltres és amb la carretera, i aquesta sempre ha sigut un lloc amb conflictes amb el territori i amb els diferents alcaldes. El que farem en breu és reunir-nos amb l'alcalde de Bagà i veure de quina manera podem adaptar aquella carretera a una realitat que també s'ha de tenir en compte. És una carretera d'alta muntanya, on hi ha molta neu, i moltes normatives no les compliria. En el que sí que ens comprometem és en el manteniment, però ho farem amb diàleg. 

-Als boscos, una de les problemàtiques més populars és la proliferació de senglars. 
El problema és el mateix que el del cabirol, el del cargol poma, el del conill: es trenca l'equilibri del territori. Si no hi ha depredadors, algunes espècies proliferen. I si no som prou valents per fer-hi front i mirem cap a un altre cantó... Hi ha zones de Catalunya amb massa senglars per hectàrea.

-I què cal fer?
Actuar amb contundència. Hi ha una part que la tenim superada: fins ara els que vivíem als pobles i ens dedicàvem a caçar senglars érem una colla de salvatges inhumans, però des que els senglars arriben a la Meridiana, el problema ja és un altre.

-És partidari de contractar colles per caçar-los?
És inviable. A trets no acabarem amb els senglars. És impossible. S'ha de mirar el problema de cara.

-Mirem-lo doncs...
Cal preguntar-se quina pressió de senglars pot resistir un territori, és fàcil de saber. I demanar-se quin paper hi juguen espais protegits i boscos. A partir d'aquí, s’han de prendre decisions. Entenc que fa respecte dir que s'han de matar, però cal entomar-ho amb pedagogia i explicar-ho bé. 

-Tot i que menys que altres comarques, el Berguedà també té a dir pel que fa al Lluçanès. Malgrat que Santa Maria de Merlès va decidir quedar-se quan es va fer la consulta, ara els alcaldes han recuperat el debat sobre la comarca. Els donaran suport?
És un àmbit en el que no tenim competències. Però en la mesura que els alcaldes ens demanin ajudes en camps concrets, si podem ser útils, els ajudarem.

-La comarca del Lluçanès seria eficient? És viable?
No només viable, imprescindible! Em sap greu, perquè han perdut una oportunitat.
 
- Quins són els principals objectius de l'equip de govern que hi ha ara a la Diputació de Barcelona?
El primer objectiu que ens hem marcat a la Diputació, com a ERC, i després vestit un pacte de govern amb CDC, és conèixer la institució. ERC ha estat sempre un partit municipalista però mai havia tingut uns resultats municipals d'aquesta entitat. Hem assolit un espai de pes polític que no havíem tingut mai. Per tant, el primer objectiu és conèixer una eina tan gran i tan important per al món local com és la Diputació. Entrant més al detall, un cop coneguda la institució, el que volem és trencar tabús que es viuen i se senten des del món local i també des del carrer. Coses com que la Diputació és un ens absolutament estanc, o hermètic, o fosc. I ha de ser una eina transparent, oberta, que realment doni resposta a les necessitats que tenen els ajuntaments i els consells comarcals. 

- L'hermetisme, la distància, són conceptes que es poden associar amb els anys de govern del PSC. Això encara us pesa a l'hora de fer-vos amb el comandament de la institució?
El problema de base pel que fa a aquesta imatge de la Diputació ve donat perquè és un ens que no és d'elecció directa. És un ens de servei als municipis. I en el que potser no han tingut prou encert els diferents governants que hi ha hagut és en què el client és l'ajuntament o el consell comarcal, però en definitiva a qui prestem el servei és al ciutadà. Sembla una cadena on les baules no estan prou lligades. Hi ha dos problemes en una institució com la Diputació per a un grup que ve de nou. El primer és que va ser governada durant uns anys per una força que era l'antagònica a la que governava la Generalitat. Per tant, això feia, o aquesta és la impressió que m'ha donat des de fora i també ara que estem a dins, que fossin dos contrapoders que no es parlessin. Nosaltres volem posar la Diputació al servei de les altres institucions del país. 

- I el segon problema?
És que ha estat sempre una institució molt presidencialista. I sempre havia governat el PSC amb majories folgades o absolutes i la única experiència de canvi de dinàmica va ser en el mandat anterior, en què hi va haver un pacte el primer any entre CiU i el PP. Aquest pacte va durar el que va durar i va tornar a haver-hi un govern monocolor a la institució. Això fa que les dinàmiques, fins i tot les internes, de gestió del dia a dia, de l'aparell, siguin això, molt presidencialistes. I ara intentem que tothom entengui que estem en un pacte del 50% on evidentment només hi pot haver un president, no n'hi poden haver dos, però de facto governem junts. 

- Per això citava el PSC, malgrat que l'últim govern que hi va haver era de CiU. Perquè segurament és un vaixell al qual li costa de corregir el rumb. 
Segurament és així, però és la nostra tasca, canviar això. És un vaixell, un transatlàntic enorme, i virar pocs graus el rumb no és cosa fàcil. Però més que per manca de voluntat, és per la inèrcia de la institució. La institució té 311 clients que són institucions tan grans com l'Ajuntament de Barcelona o els consells comarcals. Això vol dir que la màquina no pot parar. Ara estem en un cicle de canvi, fa molt poc que hi som, no es pot parar la màquina. Som nosaltres els que l'hem d'anar coneixent i l'hem d'anar portant cap a on creguem. 

- Posem el focus en CDC. Quina valoració fa de l'entesa amb un partit amb el qual havíeu tingut diferències, fins i tot de caire personal, de pell, arran dels tripartits? S'han superat les diferències?
Sí, s'han superat. Bàsicament per dues raons. La primera és que estem en un altre moment, això és evident. L'agenda política marca unes altres coses, marca unes altres necessitats. Estem junts al Govern de la Generalitat amb una cosa que es diu Junts pel Sí, enriquida amb aquest grup d'independents i gent de fora dels partits, però l'essència és la mateixa. Això ens ho posa fàcil. I després hi ha una altra qüestió: tant Mercè Conesa com jo venim d'una altra generació. Partim d'una altra base. Ni ella ni jo som persones de buscar conflictes sinó que busquem el consens. I l'equip de diputats d'ERC de la Diputació som del mateix tarannà. La valoració que en fem és positiva. Hem marcat unes línies estratègiques molt clares de canvi de la institució. Estem en el tram final de la confecció del pla de mandat, en què també hem demanat als altres grups de la Diputació que s'hi sumin i facin aportacions. Això ha començat bé i acabarà molt millor. 

- Fins quan hauria d'existir la Diputació, en el sentit que des del sobiranisme es pensa més el país en format de vegueries? Enmig del procés de construcció d'un nou estat, quina planificació hi ha de distribució territorial?
Un dels reptes d'ERC, d'estar ara al govern de la Diputació, és conèixer bé la institució. Perquè tenim molt clar que el model territorial català va per vegueries i no per províncies. Ara es tracta de fer aquesta immersió d'urgència i ben feta per conèixer els mecanismes de la Diputació. Un ens supramunicipal que doni serveis als municipis o als consells comarcals, o a la figura que tinguem supramunicipal de primer grau, hi ha de ser. I sobretot quan tindrem un estat amb plena competència que dirigirà les polítiques que decidirem entre tots els ciutadans a través del Parlament i a través del Govern. Aquesta eina ha de servir. Queda molt clar que quan tinguem competències per desenvolupar la llei de vegueries, que ho hem intentat, les diputacions desapareixen i es converteixen en consells de vegueries. Sembla ser que fins que no tinguem la república, això serà difícil. 

- Posem el focus en la relació amb els consells comarcals. Fins a quin punt se solapa la seva feina amb la de la Diputació?
No se solapa gens. Com tampoc no se solapa la feina dels consells comarcals amb els municipis, ni amb la Generalitat. Jo encara no he vist cap servei que estigui duplicat. No he vist cap nano que tingui dues beques-menjador diferents. Ni cap persona amb dificultats de mobilitat tenint dos transports adaptats. Això és un discurs que ha anat calant molt, el de la duplicitat de les institucions. I crec que ve molt marcat per la gent que no ha conegut les institucions. I parlo de partits polítics que no han tingut el goig de tenir representació als ajuntaments, als consells comarcals o a les diputacions. Jo no ho veig gens així. El que queda clar és que ens hem de coordinar molt més. Estem en una època de pocs recursos econòmics i no té sentit que cada administració vagi per la seva banda, fent la seva guerra, i no aprofitant sinergies. Hem de posar la Diputació al servei de les altres institucions."