ERC - Catalunya Central

Notícia

Avui destaquem l'entrevista al vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, feta pel diari Regió 7

alcaldia, alcalde, Sant Vicenç dels Horts, Junqueras, renúncia

Consulta aquí l'entrevista.

"Oriol Junqueras té les regnes del futur econòmic de la Generalitat i de l’estructuració i el desplegament del Govern sobre el territori. Delegacions del Govern, vegueries, són temes que depenen directament del cap d’ERC. Junqueras gestiona amb diplomàcia l’embolic en què l’ha posat, per exemple, l’alcalde d’Igualada, que ha reobert les tibantors entre ciutats per guanyar pes dins de la Catalunya Central.

Igualada vol tenir quatre delegacions del Govern de nova creació, tot i que fins ara les havia menystingut pel seu interès d’anar a ser vegueria amb la zona metropolitana de Barcelona o bé amb el Penedès. Junqueras parla de la diversitat de la Catalunya Central i les seves capitals comarcals per explicar que la proposta del Govern per a aquest territori és de repartir joc, com a mínim entre les tres ciutats més grans. I en economia, confia a fer un nou pressupost.

Per què en aquest nou Govern s’ha decidit donar més protagonisme a la presa de possessió de la delegada del Govern a la Catalunya Central? Fins ara era un acte gairebé íntim i que mai no havia estat obert al públic.
Hi han coincidit diversos aspectes. Primer, que el Govern ha volgut relligar diverses coses. Per primera vegada, la vicepresidència del Govern apareix vinculada al departament d’Economia i Finances. Per què? Perquè ens sembla que és el departament més transversal de tots. Té lògica que estigui lligat a la vicepresidència, que coordina bona part de la feina del Govern i el consell tècnic del Govern. També és evident que el paper que juga en aquests moments el departament d’Economia en l’acció de govern és molt important tenint en compte la migradesa dels recursos que gestiona. I hem volgut que tot això estigués relligat amb el territori. Per això lliguem les delegacions amb la vicepresidència. Ens sembla que tot plegat té molt de sentit i vol expressar el compromís del Govern amb els reptes que té plantejats a tot el territori.

Les delegacions del Govern no tenen totes la mateixa estructura. Unes tenen una capital i tots els serveis concentrats en aquesta ciutat, i d’altres, com ara la de la Catalunya Central, tenen els serveis repartits entre les dues ciutats principals (i Igualada, ara, demana tenir quota).
Donarem un ple suport a la delegació, una delegació que té una doble capitalitat, Vic i Manresa, amb la representació de sis departaments a Manresa, amb el compromís de fer les noves instal·lacions (als jutjats vells de Manresa). Ha de jugar un paper molt important a l’hora de coordinar aquesta feina del territori amb el Govern. El Solsonès, el Berguedà, l’Anoia, el Moianès, Osona i el Bages volem que se sentin ben representades. La vegueria de la Catalunya Central és una realitat territorial que té molta diversitat interna. És evident que no és el mateix l’Anoia que Osona, però al mateix temps que té molta diversitat interna també és cert que té molta potencialitat de cara enfora. És capaç d’atreure, de ser un espai d’atracció de cara a fora, com passa per exemple, també, amb la Cerdanya o amb el Ripollès, amb l’Alta Segarra... entre moltes d’altres. És una responsabilitat enorme de projectar-se més enllà.

L’Anoia demana tenir delegacions de quatre departaments. Fins ara no n’havia volgut mai. Com ho veu?
La diversitat de la regió, de la Catalunya Central, segur que justifica les expectatives de cadascuna de les comarques que en formen part, i a la vegada això ha de ser compatible amb un cert nivell de cohesió d’aquestes delegacions. Ho farem el millor possible, i seguirem treballant.

En la majoria de vegueries la capitalitat es concentra en una sola ciutat i les delegacions són en aquesta ciutat.
Sí, però sabeu que la realitat del nostre país és diversa, hi ha algunes vegueries que tenen una certa tendència a la cocapitalitat. És el cas, per exemple, del Camp de Tarragona, amb Tarragona i Reus, que són dues ciutat demogràficament semblants, amb un paper d’universitat, d’infraestructures i de serveis que també les fan equiparables. Una té port, l’altra aeroport... I fins i tot hi ha comarques que tenen una cocapitalitat, com passa en el cas de Sabadell i Terrassa, o com passa, fins i tot, en el cas del Baix Llobregat, amb una veritable xarxa de capitalitats diverses. El país té la realitat que té i hem de ser capaços de ser prou flexibles per treure profit de la riquesa i la diversitat que té, i al mateix temps no pagar-ne cap cost que afecti el ciutadà.

I, en aquests 18 mesos de govern d’aquesta legislatura, hi haurà temps d’avançar en el tema territorial?
La nostra voluntat és en aquests 18 mesos posar les bases perquè les vegueries siguin un instrument bàsic. Ens sembla que al nostre país hi ha massa nivells d’administració i una manera de simplificar-ho és fer realitat les vegueries. Una manera d’explicar-ho és que, dels set nivells d’administració, hauríem de tendir a disposar d’un doble nivell desdoblat. I això vol dir que hauríem de tenir el nivell de país i les seves delegacions territorials, que haurien de ser les vegueries. I hauríem de tenir un altre gran nivell, que és els municipis, i el seu model d’integració, que avui, en alguns casos, són els consells comarcals, i en d’altres poden ser determinades mancomunitats. Per tant, dos nivells fonamentals: Govern i municipis. I després, dos nivells de desdoblament: el Govern que es capil·laritza en el territori a través de les vegueries, i l’altre, un segon nivell per a la integració del món municipal, que es pot produir amb consells comarcals, mancomunitats específiques o en forma d’àrees metropolitanes.

De vostè depèn, a part del tema territorial, el tema econòmic. Treballa per tenir un pressupost nou per a aquest 2016. Què ha d’incloure aquest pressupost? Quines són les línies prioritàries?
Disposar d’un pressupost sempre és millor que una pròrroga perquè permet adaptar-te millor a les realitats canviants. És evident que volem fer un pressupost i que la nostra voluntat és pactar-lo amb qui tenim un acord d’estabilitat parlamentària, per tant amb la CUP. També tenim la voluntat d’anar més enllà d’aquest acord, de sumar amb altres grups amb els quals compartim objectius en matèria social. Ens agradaria que això es reflectís d’una manera o altre en aquests pressupostos. Seran uns pressupostos injustos per al ciutadà si tenim en compte l’esforç que fan els catalans. Els ciutadans de Catalunya fan un esforç fiscal suficient perquè els pressupostos fossin molt millors, però, malauradament, aquests recursos no estan en mans dels ciutadans de Catalunya, perquè estan en mans del govern espanyol.
Això fa que hi hagi necessitats que voldríem cobrir i que, malauradament, no podrem fer-ho. Això hem de ser conscients que continuarà passant fins que no disposem de les eines per ser un estat. La independència de Catalunya ha de fer que aquests recursos que generem aquí, reverteixin aquí i, sobretot, en la gent que més ho necessita. La gent que està en una situació de vulnerabilitat i aquells elements de la nostra economia que ens poden fer créixer han de ser la nostra prioritat. Aquests darrers són els que ens poden fer créixer i generar una major rendibilitat que puguem distribuir entre tothom i, especialment, els més necessitats. Justícia social i creixement econòmic, són les dues grans prioritats.

Però ara l’economia del país va millor. Això també aporta més ingressos al Govern.
Afortunadament, tenim alguns indicis positius, la nostra economia creix, fins i tot creix molt fort. Creix el 4,1% en el darrer trimestre del 2015, és un ritme que no havíem assolit en la darrera dècada, és un ritme que supera de molt la mitjana de la Unió Europea, que supera la mitjana d’Alemanya, per posar un exemple... És un creixement que es fonamenta en alguns factors exteriors, exportacions, turisme i inversió estrangera, però també es fonamenta en la demanda interna, en un cert desendeutament de les famílies. És un desendeutament molt dur per a moltes famílies, perquè s’està produint sense tota la cobertura pública que nosaltres voldríem poder garantir i que el govern espanyol ens impedeix fer-ho. Malauradament, d’això en tenim exemples: en l’àmbit de la pobresa energètica, en el de la segona oportunitat per a famílies desnonades, de la llei de la dependència, dels contractes especials de treball, de les escoles bressol, de les aules d’acollida... Aquí, les obligacions del govern espanyol són incomplertes de forma sistemàtica i manifesta.

Per poder fer front a totes les necessitats calen més ingressos. Cal confiar-ho tot a la reactivació econòmica?
El problema que tenim és que la reactivació econòmica, que encara no arriba a tothom, no reverteix en més ingressos de la Generalitat perquè qui cobra el 95% dels impostos no és Catalunya, sinó l’Estat espanyol, i reté l’increment i el creixement. Sovint els reté gairebé del tot, i, si no, almenys durant dos anys, perquè la liquidació de les bestretes no es produeix fins al cap de dos anys. El que fa el govern espanyol és calcular aquestes bestretes sistemàticament a la baixa per tal de collar la societat catalana. Per això necessitem treballar i revertir aquesta situació, que només podem fer a partir de la independència de Catalunya.

Doncs potser caldrà incrementar la càrrega impositiva als catalans?
L’àmbit fiscal està molt treballat. I la societat catalana en molts aspectes ja fa un esforç enorme. Estem disposats a trobar solucions, si és que n’hi ha. Potser algunes les podem trobar en l’àmbit ambiental. Per exemple amb la llei que hem presentat des del Govern contra el canvi climàtic. Però és evident que la nostra societat i la nostra economia ja suporta uns nivells importants de càrrega fiscal. Hi ha altres ter- renys per explorar, com ara la lluita contra el frau, un frau que és terrible i acaba castigant els serveis públics, perquè tots els diners que es defrauden són diners que no podem posar a disposició de les nostres necessitats, les nostres escoles o els nostres hospitals. També hem d’estudiar l’àmbit de la reformulació dels interessos de l’endeutament. Aquests són àmbits que ens haurien d’ajudar i haurien de complementar la retenció que fa el govern de l’estat de la millora de l’economia.

I, per exemple, aquest serà un pressupost que permetrà als funcionaris recuperar les parts de les pagues que ara no perceben?
El que ja és segur és que el nou Govern hem aprovat la recuperació de la paga extra del 2012 repartida en tres anualitats; hem aprovat l’increment de l’1% de les retribucions en el conjunt dels treballadors públics i assimilats, per tant és evident que l’esforç l’estem fent.

Què li demana la CUP per donar un sí als pressupostos?
No hem tingut cap reunió formal sobre la qüestió. El que hem de fer és treballar-hi i estem convençuts que podem arribar a acords.

I parlant de condicions per donar suports, quines són les que posa ERC per dir que sí al projecte d’oci turístic Barcelona World?
Molt simple, el programa electoral de Junts pel Sí i l’acord d’estabilitat parlamentària amb la CUP estableix que el projecte, qualsevol modificació o canvi, s’ha de fer amb el consens de totes les parts. El que hem de fer és treballar per buscar els consensos. I que aquests siguin tan grans com sigui possible."